Monarques d'Espanya

Carles I

1516

Per part materna, va heretar el regne de Castella, Navarra, la Corona d’Aragó, els territoris italians i les possessions americanes i per part paterna va heretar els Països Baixos, Luxemburg i el Franc Comtat.
Va mantenir: Revolta de les Comunitats i Les Germanies. Es va enfrontar a França i una sèrie de guerres contra els turcs i es va enfrontar a l’autoritat política de l’emperador dels prínceps alemanys i es van iniciar llargues guerres de religió.

Felip II

1556

Com que Felip no era emperador, va poder governar per als interessos de la monarquia hispànica. A la Península va imposar l’esperit de la Contrareforma i la seva lluita contra el protestantisme. Va prohibir l’ús de la llengua i dels vestits i conservar els seus costums per culpa de la persecució dels moriscos granadins. Va desencadenar la Insurrecció de las Alpujarras.
Va lluitar amb els francesos, turcs, Anglaterra, Flandes i l'annexió de Portugal per mantenir l’hegemonia política.

Felip III

1598

(1578-1621) Fill i successor de Felip II, va inaugurar una nova etapa política dels Habsburg espanyols. Va renunciar a exercir personalment les tasques del govern. Les tasques del govern van passar a mans de ministres omnipotents, els privats. Va tenir un regnat breu i pacífic. Va lliurar el govern al duc de Lerma, que va aconseguir mantenir la pau a l’exterior.
A l’interior, el fet més rellevant va ser l’expulsió dels moriscos (1609), que va agreujar els problemes agrícoles.

Felip IV

1621

(1605-1665) Espanya va tornar a involucrar-se en els conflictes europeus.
El comte-duc d’Olivares, privat del rei, era partidari de la guerra amb la qual pretenia mantenir l’hegemonia dels Habsburg a Europa. Malgrat algunes victòries inicials, aviat es van succeir les derrotes.
La Pau de Westfàlia (1648) va posar fi a la guerra.
A Catalunya les autoritats van demanar ajuda a França i la guerra es va allargar fins al 1652. La pau es va firmar amb França el 1659.

Carles II

1665

(1661-1700) El regnat de l’últim rei dels Habsburg, Carles II, va constituir el moment més crític de l’imperi. Es van unir la pròpia incapacitat del rei, la corrupció dels validos, etc.
Carles II va morir sense descendència, cosa que va provocar un greu conflicte successori entre els partidaris del candidat francès (Felip de Borbó) o del candidat austríac (Carles d’Àustria).
El triomf francès va suposar la fi dels Habsburg a Espanya.

Felip V (Primer regnat)

1700

(1683-1746) Va ser un Monarca absolut d'Espanya.
Com besnét de Felip IV, va ser el successor de l'últim monarca de la Casa d'Àustria, el seu oncle-avi Carles II, per la qual cosa es va convertir en el primer rei de la Casa de Borbó a Espanya. El seu regnat de 45 anys i 3 dies (partit, com ja s'ha assenyalat, en dos períodes separats) és el més prolongat en la història de la monarquia espanyola.

Carles III

1703

(1716-1788) Monarca rival a Felip V. Va servir a la política familiar com una peça en la lluita per recuperar la influència espanyola a Itàlia: va heretar inicialment de la seva mare els ducats de Parma i Plasencia; però més tard, al reconquistar Felip V el Regne de Nàpols i Sicília en el curs de la Guerra de Successió de Polònia, va passar a ser rei d'aquells territoris amb el nom de Carles VII. Es va casar amb María Amalia de Sajonia.

Lluís I

1724

(1707-1724) Monarca absolutista d'Espanya. Luis I d'Espanya, anomenat «el Bé Estimat» o «el Liberal» (Madrid 25 d'agost de 1707-ibídem 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des del 15 de gener de 1724 fins a la seva mort 229 dies després, el que converteix al seu regnat en el més efímer de la història de España.nota 1 Era el fill gran de Felip V i Maria Lluïsa de Savoia.

Felip V (Segon regnat)

1724

(1683-1746) Monarca absolutista d'Espanya (Segon regnat) El seu regnat de 45 anys i 3 dies (partit, com ja s'ha assenyalat, en dos períodes separats) és el més prolongat en la història de la monarquia espanyola.

Ferran VI

1746

(1713-1759) Monarca absolutista d'Espanya. Quan va arribar al tro, Espanya es trobava immersa en la guerra de successió austríaca, que va acabar al poc temps sense cap benefici per a Espanya. Va començar el seu regnat eliminant la influència de la reina vídua Isabel de Farnesio i del seu grup de cortesans italians. Establerta la pau, el rei va impulsar una política de neutralitat i pau a l'exterior per a possibilitar un conjunt de reformes internes.

Carles III

1759

(1716-1788) Monarca absolutista d'Espanya. Monarca rival a Felip V. Va servir a la política familiar com una peça en la lluita per recuperar la influència espanyola a Itàlia: va heretar inicialment de la seva mare els ducats de Parma i Plasencia; però més tard, al reconquistar Felip V el Regne de Nàpols i Sicília en el curs de la Guerra de Successió de Polònia, va passar a ser rei d'aquells territoris amb el nom de Carles VII. Es va casar amb María Amalia de Sajonia.

Carles IV

1788

(1748-1819) Monarca Absolutitsta d'Espanya. Va accedir al tro poc abans de l'esclat de la Revolució francesa. La Revolució Francesa de 1789 va marcar el seu regnat, però això no li va impedir seguir amb la línia de reformes il·lustrades, impulsades tant pel monarca com per Godoy.

Ferran VII (Primer regnat)

1808

(1784-1833) Monarca absolutista d'Espanya. Fill i successor de Carles IV i Maria Lluïsa de Parma, deposats per obra dels seus partidaris en el motí d'Aranjuez, pocs monarques van gaudir de tanta confiança i popularitat inicials per part de poble espanyol. Obligat a abdicar a Baiona, va passar tota la guerra d'Independència pres a Valençay, on fins i tot arribaria a sol·licitar-li a Napoleó Bonaparte ser fill adoptiu seu, mitjançant una carta que va escriure.