-
Neixement
Jacint Verdaguer i Santaló va nèixer a Folgueroles (Osona), en una família pagesa i ja de ben jove la seva mare l'instrueix en la lectura d'alguns llibres. -
Estudis
Va començar els estudis al Seminari de Vic. Es va formar en: Humanitats i Retòrica; Filosofia i Teologia; i Moral, Dret canònic i Pràctica. -
Premis
Mentres estudia aconsegueix premis com les dues poesies als Jocs Florals de Barcelona: Els minyons d'En Veciana i A la mort d'En Rafel de Casanova. També publica al periòdic Eco de la Montaña el poema de dos cants Dos màrtirs de ma pàtria, o siga Llucià i Marcià i treballa amb personatges rellevants de l'època com Milà i Fontanals i Marià Aguiló. -
Més creacions
Després de dos anys, funda l'Esbart de Vic, format per un grup d'estudiants la font del Desmai per practicar la poesia. -
Ordenat sacerdot
La majoria dels seus companys de Vic van ser enviats a Barcelona per continuar estudiant però Jacint va anar a és una petita parròquia a Vinyoles d'Orís i continua dedicant-se a la poesía. -
Es posa malalt
Es posa malalt i torna a Barcelona per recuperar-se. Freqüenta "la penya dels minyons” on coneix els futurs bisbes Torras i Bages, Estalella i Cortès, veu els membres de l'Esbart de Vic i participa en tertúlies. També entra com a capellà de vapor de la Companyia Transatlàntica, propietat dels marquesos de Comillas. -
Es contractat com a capellà
Resideix al palau dels marquesos de Comillas, perquè es contractat com a capellà de la família on va començar a freqüentar ambients socials més importants i crear amb el mecenatge dels marquesos alguns dels seus poemes. -
Etapa d’èxit
Durant dos anys passa per la travessia d'Amèrica nou vegades, va ser un moment per recuperar-se i demonstrar els seus coneixemnet a L'Atlàntida, que és premiada als Jocs Florals de 1877 i aconsegueix molt èxit. En aquest moment, anomenen el seu estil d’obres com a obres de la Reneixença i s'inicia una gran etapa pel poeta, que dura disset anys. -
Publica Idil·lis i cants místics
Verdaguer publica Idil·lis i cants místics que Carles Riba deia que era "Un llarg, insadollable enyor de la natura angèlica". Poemes de tema religiós que contraresten la sensació creada per L'Atlàntida, considerada obra profana pels més crítics. -
Publica més llibres
El 1882 publica "Lo somni de Sant Joan". "Llegenda del Sagrat Cor de Jesús", refós i ampliat el 1887. -
Es torna almoiner
Começa a administrar la beneficència del marquès a famílies necessitades amb el càrrec d’almoiner. És un període en què fa nombrosos viatges (Occitània, Castella, Tolosa de Llenguadoc, Roma, Comillas, Donostia...). -
L’oda A Barcelona
L’Ajuntament de la ciutat publica "L'oda A Barcelona" en una edició de cent mil exemplars. Aquest llibre conté una mitificació de l'esperit progressista i de les ànsies d'expansió de la nova burgesia industrial catalana. L’objectiu era arribar a la sensibilitat de la gent, Verdaguer insisteix en la poesia religiosa, arma per fer devots al catolicisme i també a la llengua catalana. -
Poema d’una muntanya del Pirineu català
El punt culminant de l'etapa de plenitud és "Canigó". Aquest segon gran poema èpic serveix al poeta per vèncer les insatisfaccions i rectificar els defectes de L'Atlàntida. -
Coronació i viatge
Es coronat a Ripoll com a Poeta de Catalunya pel bisbe de Vic i viatja a Terra Santa que li provoca una crisi espiritual. -
Crisi espiritual
El poeta viu una crisi profunda provocada pel viatge a Palestina i Egipte. En aquell moment entra en la vida del poeta la família Duran, formada per una dona vídua i dues filles. Aquesta actitud no es acceptada pels marquesos de Comillas, i tampoc per les autoritats eclesiàstiques. Després de visitar el marquès i el bisbe Morgades, és obligat a romandre a la Gleva, vigilat per un capellà que escampa rumors negatius sobre el seu comportament. -
Verdaguer s'escapa
El poeta s'escapa de la Gleva i torna a Barcelona, però no va ser detingut per la policia enviada pel bisbe Morgades. Va transmetre un breu comunicat a la premsa demanant ajut a la gent de Barcelona. Després d'un mes, els eclesiàstics el prohibeixen d'exercir les seves funcions sacerdotals. Verdaguer envia cartes a la premsa diària per guanyar força i confiança. Un grup d'amics publiquen articles de Verdaguer en defensa pròpia, considerats la millor prosa del primer periodisme català modern. -
Publica un llibre per justificar-se
El 1896 es publica el llibre ''Flors del Calvari''. Llibre de justificació personal amb atacs contra els seus enemics, que mostra un Verdaguer ferit i rebel decidit a demostrar la seva raó. A més, escriu ''La Pomerola'', poema autobiogràfic. -
Es retracta i és rehabilitat
Després de fer publicacions encara més agressives que les anteriors, el 1898 es retracta i és rehabilitat. Passa els seus darrers anys a l'església de Betlem, de Barcelona. -
Torna a l'activitat literària
Verdaguer torna a l'activitat literària. Dirigeix algunes revistes literàries de tema religiós: "Lo Pensament català", "L'Atlàntida" i "La Creu del Montseny''. Prepara nous llibres i participa en actes públics. -
Mort del poeta
Els últims llibres que va publicar van ser: ''Santa Eulària'', ''Poemet'' (1899), ''Aires del Montseny'' (1901) i ''Flors de Maria''. Aquest darrer uns mesos després de la mort del poeta, el 10 de juny de 1902, a Vallvidrera. Va ser enterrat a Montjuïc enmig d'una manifestació espectacular de dol popular que va acompanyar el poeta per la Rambla de Barcelona.