A93f7d02 96d9 4b52 a33d cae9eb7efeee

JACINT VERDAGUER

  • NAIXEMENT

    NAIXEMENT
    Jacint Verdaguer i Santaló neix a Folgueroles (Osona) el 1845, en una humil família pagesa d'una certa cultura i ja de ben jove la seva mare l'instrueix en la lectura d'alguns llibres.
  • COMENÇAMENT

    COMENÇAMENT
    El 1855 comença els estudis al Seminari de Vic, on hi estudia durant quinze anys. La formació acadèmica que hi rep es divideix en tres fases: Humanitats i Retòrica; Filosofia i Teologia; i Moral, Dret canònic i Pràctica.
  • PRIMERES POESIES PREMIADES

    PRIMERES POESIES PREMIADES
    Encara estudiant, el 1865, li són premiades dues poesies als Jocs Florals de Barcelona: Els minyons d'En Veciana i A la mort d'En Rafel de Casanova.
  • SACERDOT I BREU ENFERMETAT

    SACERDOT I BREU ENFERMETAT
    El 1870 és ordenat sacerdot. En comptes de ser enviat a Barcelona a ampliar estudis —com la majoria dels seus companys de Vic— és destinat a una petita parròquia a Vinyoles d'Orís. En cap moment deixa de dedicar-se a la poesia (treballa sobretot en el poema èpic L'Atlàntida, tot i haver de portar a terme les tasques de vicari i de la greu malaltia que hi contrau.
  • MARXA A BARCELONA I NOU CAPELLÀ

    MARXA A BARCELONA I NOU CAPELLÀ
    El 1874 marxa a Barcelona per recuperar-se d'aquesta malaltia; hi està vuit mesos en què freqüenta "la penya dels minyons" —en la qual coneix els futurs bisbes Torras i Bages, Estalella i Cortès—, veu els membres de l'Esbart de Vic i participa en tertúlies on observa lluites polítiques i tendències literàries.
  • GUANYADOR DELS KOCS FLORALS

    GUANYADOR DELS KOCS FLORALS
    És premiat als Jocs Florals de 1877 i aconsegueix un èxit clamorós immediat. L'obra és entesa ja a l'època com la culminació de la Renaixença
  • CREACIÓ DE L’ATLÀNTIA

    CREACIÓ DE L’ATLÀNTIA
    El 1879, simultàniament a l'organització del mil·lenari, Verdaguer publica Idil·lis i cants místics que són, en paraules de Carles Riba, "un llarg, insadollable enyor de la natura angèlica". Poemes, doncs, de tema religiós que contraresten la sensació creada per L'Atlàntida, considerada obra profana pels més crítics.
  • CREACIÓ DEL SOMNI DE SANT JOAN I DEFENSA EN LA POESÍA RELIGIOSA

    CREACIÓ DEL SOMNI DE SANT JOAN I DEFENSA EN LA POESÍA RELIGIOSA
    El 1882 apareix Lo somni de Sant Joan. Llegenda del Sagrat Cor de Jesús, refós i ampliat el 1887. L'oda A Barcelona, publicada el 1883 per l'ajuntament de la ciutat en una edició de cent mil exemplars , Verdaguer insisteix en la poesia religiosa, arma per fer devots al catolicisme i també a la llengua catalana.
  • ANEM DE VIATGE

    ANEM DE VIATGE
    Des del 1883, amb el càrrec d'almoiner, pel qual ha d'administrar la beneficència del marquès a famílies necessitades, té més maldecaps però també una gran influència. És un període en què fa nombrosos viatges (Occitània, Castella, Tolosa de Llenguadoc, Roma, Comillas, Donostia...).
  • RECTIFICAMENT DELS DEFECTES DE L’ATLÀNTIA

    RECTIFICAMENT DELS DEFECTES DE L’ATLÀNTIA
    Aquest segon gran poema èpic serveix al poeta per vèncer les insatisfaccions i rectificar els defectes de L'Atlàntida.
  • LA CORONACIÓ A RIPOLL COM A POETA DE CATALUNYA I VIAGTE A TERRA SANTA

     LA CORONACIÓ A RIPOLL COM A POETA DE CATALUNYA I VIAGTE A TERRA SANTA
    L'any 1886 és important, d'altra banda, per dos fets de signe contrari: per un costat, la coronació a Ripoll com a poeta de Catalunya pel bisbe de Vic —fet que mostra el cim de la glòria de Verdaguer— i, per l'altre, el viatge a Terra Santa —que significa el començament de la crisi espiritual.
  • CREACIÓ DE LA PÀTRIA I UNA GRAN CRISIS

    Efectivament, tot i que després d'aquest any publica obres destacades deslligades del canvi espiritual —per exemple, Pàtria (1888)—, el poeta viu immers en una crisi profunda provocada pel viatge a Palestina i Egipte, del qual torna trasbalsat.
  • UN NOU GRAN CANVI

    Aquest any també decideix fer-ne un canvi,aquest consisteix a dedicar-se més a les tasques eclesiàstiques que no pas a les d'escriptor, cosa que inclou una pràctica desordenada de la caritat, que l'omple de deutes i, més tard, el posa en contacte amb un grup d'exorcistes. És aleshores que entra en la vida del poeta la família Duran, formada per una dona vídua i dues filles, a les quals promet que no abandonaría.
  • TORNADA A BARCELONA

    Davant d'una situació d'empresonament insostenible, Verdaguer s'escapa de la Gleva i torna a Barcelona. Només la casualitat fa que Verdaguer no sigui detingut per la policia, això provoca que el poeta trameti un breu comunicat a la premsa en què demana justícia i ajut a la gent de Barcelona. La notícia va impactar tant que va prendre dimensions d'escàndol.Un mes després, un tribunal eclesiàstic el suspèn de poder exercir les seves funcions sacerdotals i, per tant, de poder fer missa.
  • PUBLICACIÓ D’ARTICLES EN DEFENSA PRÒPIA A VERDAGUER

    El mateix 1895, un grup d'amics li publiquen aquests articles sota el títol Mossèn Jacinto Verdaguer en defensa pròpia, considerats la millor prosa del primer periodisme català modern.
  • PUBLICACIÓ DEL LLIBRE FLORS DEL CALVARI

    El 1896 es publica el llibre Flors del Calvari. Llibre de consols, com a justificació personal amb atacs contra els seus enemics, i escrits i pamflets com ara Verdaguer reivindicat, que mostra un Verdaguer ferit i rebel decidit a demostrar la seva raó. A més, escriu La Pomerola, poema autobiogràfic.
  • 2n PART D’ARTICLES DE DEFENSA PRÒPIA.

    El 1897 publica a la premsa una segona sèrie d'articles encara més agressius que els de 1895. El 1898, es retracta i és rehabilitat. Passa els seus darrers anys de beneficiat de l'església de Betlem, de Barcelona.
  • DIRECCIÓ DE REVISTES LITERÀRIES.

    En els darrers quatre anys de vida, Verdaguer torna a l'activitat literària. Dirigeix algunes revistes literàries de tema religiós: "Lo Pensament català", "L'Atlàntida" i "La Creu del Montseny; prepara nous llibres i participa en actes públics.
  • ÚLTIMES PUBLICACIONS

    Els últims llibres publicats en vida van ser: Santa Eulària. Poemet (1899), Aires del Montseny (1901) i Flors de Maria,
  • MORT DE JACINT VERDAGUER

    Mort el 10 de juny de 1902, a Vallvidrera. Va ser enterrat a Montjuïc enmig d'una manifestació espectacular de dol popular que va acompanyar el poeta per la Rambla de Barcelona.