Lavoisier antoine 1

Eix cronològic de la història de la química

  • 788,000 BCE

    Descoberta del foc

  • 8000 BCE

    Creació de l'agricultura

    També es creen les civilitzacions a l'Orient Mitjà.
  • 7000 BCE

    Començament del Neolític

  • Period: 5000 BCE to 1000 BCE

    Edat del metalls

  • 4000 BCE

    Descobriment del Coure

    Descobriment del Coure
    Es fabriquen eines.
  • 3500 BCE

    Començament de la Història

  • 2000 BCE

    Descobriment del Bronze

    Descobriment del Bronze
    Es fan cuirasses, cascs i eines.
  • 1500 BCE

    Descobriment del Ferro

    Descobriment del Ferro
    També es desenvolupa l'acer.
  • 900 BCE

    Guerres entre civilitzacions

    S'utilitzen armes de ferro i bronze.
  • 600 BCE

    Tales desenvolpua la primera teoria química

    L'aigua és l'element principal.
  • Period: 600 BCE to 590

    Percepció de l'alquímia

    ES considerava bruixeria i es mirava malament a tothom qui la practicava.
  • 570 BCE

    Anaxímenes i Heráclito

    Proposen que l'element constituent de tot és l'aire i el foc respectivament.
  • 450 BCE

    Leucipo defineix la matèria com a divisible en trossos més petits

  • Period: 350 BCE to 50 BCE

    Els egipcis momifiquen els morts

  • 300 BCE

    Percepció d'Aristòtil

    Percepció d'Aristòtil
    Elements principals de l'Univers: fred, calor, humitat i sequera.
  • 300 BCE

    Demòcrit reforça la teoria de Leucipo

    Introdueix el terme àtom i estableix la teoria de l'atomisme. En aquesta teoria es parla de mescles, transformacions i diferents tamanys d'àtoms.
  • Period: 300 BCE to 400 BCE

    Barreja de cultura hel·lènica i egípcia.

    Es funden universitats i biblioteques, que l'any 400 d.c. serien destrossades.
  • 200 BCE

    Bolos de Mendes

    A partir de 4 elements es poden formar tots els altres.
  • Period: 1 CE to 1000

    Els objectius de l'alquímia durant els àrabs

    1r objectiu => Transmutar els metalls en or. (Com va fer Geber l'any 800 d.c.)
    2n objectiu => Aplicacions mèdiques (a partir dels s. IX d.c.)
  • Period: 100 to 300

    Retrocés de l'alquímia

    Hi ha una recessió d'aquesta pseudociència i només es fan reculls d'informació sense aportar res nou. Els alquimistes intentaven transformar els metalls en or, i els governs de l'època ho veien molt malament i van expulsar tothom que prediqués amb aquesta teoria cap a Pèrsia.
  • Period: 300 to

    Duració de l'alquímia

  • Period: 350 to

    Recerca de la transmutació a l'or

  • 476

    Comença l'Edat Mitjana

  • 650

    Els àrabs

    Utilitzen mescles de metalls per anar a la guerra. Ells introdueixen el terme alkímya. A Europa no s'hi desenvolupa encara.
  • Period: 1000 to 1100

    El naixement de l'alquímia a Europa

    Els europeus aprenen dels llibres àrabs, i se'n tradueixien molts al llatí.
  • 1200

    1r alquimista europeu

    1r alquimista europeu
    Albert Magne és el 1r alquimista europeu i Roger Bacon, del mateix segle, introdueix una primera idea del mètode científic.
  • Period: 1200 to 1290

    Declivi de l'alquímia

    Torna a esdevenir una matèria fosca.
  • 1492

    Comença l'edat moderna

  • 1556

    Publicació de "De Re Metallica"

    Llibre de Greog Bauer, on relaciona la minerologia, la medicina i, en part, l'alquímia.
  • Primer llibre alquímic sense misticisme.

    Andreas Libau escriu el primer llibre sense cap mena de misticisme, és un llibre on s'explica clarament les concepcions que se sabien objectivament de l'alquímia.
  • William Gillbert denominà les substàncies elèctriques.

  • Evangelista Torricceli

    Descobriment de la pressió dels gasos i del baròmetre.
  • Revolució científica

    Durant tot el s. XVII es dóna la Revolució Científica.
  • Primer estudi dels gasos i vapors

    Van Helmont s'interessa pels gasos, fins llavors mai estudiats. També s'asopten processos precisos de medició.
  • Guernicke demostra la pressió de l'aire.

  • "El químic escèptic"

    "El químic escèptic"
    Llibre publicat per Boyle on fa el pas de l'alquímia a la química. Boyle és molt crític sobre la manera com els antics catalogaven els elements. Ell els catalogava com a "elements provisionals".
  • Period: to

    Llei de Boyle-Mariotte

    Llei que relaciona el volum i la pressió de gasos a una temperatura constant. L'interés per els àtoms porta a pensar que tota la matèria pugui ser fromada per àtoms, ja que fins el s.XVII, la concepció dels àtoms era confusa.
  • Johann Beger

    Va proposar que els sòlids tenien un compost inflamable. Georg Stahl, seguidor seu, va anomenar aquest compost com a Flogist. Si un sòlid té aquest compost pot cremar i si no el té, doncs no.
  • Period: to

    Teoria del Flogist

    Durant els primers anyas va ser molt acceptada i cap als últims, ja hi havia pocs defensors de la teoria. Hermann Boerhaave discutia aquesta teoria al llarg del s. XVIII
  • Henning Brand

    Va ser l'últim alquimista, i va descobrir el fòsfor.
  • Period: to

    Els químics suecs descobreixen molts elements.

    També inventen estris com el bufador.
  • Neix Isaac Newton

    S'interessaria durant la seva carrera per la transmutació dels metalls a l'or.
  • Charles François

    Se n'adona que hi ha dos tipus d'electricitat, que són l'electricitat vítrea i l'electricitat que es pot crear en l'àmbar.
  • Neix Antoine Lavoisier, pare de la química moderna.

    Neix Antoine Lavoisier, pare de la química moderna.
  • Stephen Hales emmagatzema gasos

  • Joseph Black

    1. Extreu CO2 d'un mineral
    2. Els gasos s'ajunten amb si mateixos.
    3. Diu que a l'atmosfera hi ha CO2
    4. Medicions quantitatives en els cambis químics.
  • Axel Cronstedt

    Classifica els minerals segons la seva estructura química.
  • Joseph Priestley

    Va dissoldre el CO2 en aigua. Va identificar l'element que avui coneixem com a oxigen.
    http://naukas.com/2015/02/24/la-presion-y-la-vela/
  • Henry Cavendish

    1. Desobreix que els àcids reaccionen amb els metalls.
    2. Mesura la densitat dels gasos.
    3. Descobreix L'Hidrogen.
  • Els experiments de Lavoisier.

    Antoine Lavoisier fa medicions precises en els seus experiments més importants.
  • Rutherford descobreix el nitrogen.

    Ell l'anomenava, però, "aire flogisticat".
  • Canvis de massa durant la combustió.

    Lavoisier explica els canvis de pes durant la combustió . Ell afirmava que si es media tot i bé, no s'observava mai un canvi de massa.
  • Composició de l'aire

    Lavoisier afirma que l'aire és una barreja d'oxigen i de nitrogen en una proporció 1:4. Lavoisier va donar el nom a l'oxigen, que fins llavors es coneixia amb el nom de "gas desflogisticat". Lavoisier també va dir que l'aigua està formada per O i H, i que el primer d'aquests gasos es pot combinar també amb el C per fer CO2.
  • Máquina de vapor de James Watt

    Va propiciar la Revolució Industrial.
  • Llei de la conervació de la massa

    Llei de la conervació de la massa
    La massa en una reacció, canvia d'una substància a l'altra però mai es perd.
  • Cevendish demostra que l'aigua són dos gasos.

  • S'estableix un sistema de nomenclatura universal.

  • Teoria elemental de la química

    Antoine Lavoisier agrupa tots els coneixements de la química en aquest llibre, que es considera el primer text modern de la química.
  • Comença l'edat contemporània

  • Period: to

    Llei de les proporcions definides o de Proust

    Si dos o més elements es combinen per formar un determinat compost ho fan en una relació de masses invariable.
  • Alessandro Volta

    Alessandro Volta
    Inventa la primera bateria elèctrica i va produir una corrent elèctrica.
  • Thomas Young

    Demostra que la llum es comporta com si fos petites ones.
  • Llei de les proporcions múltiples o la teoria de Dalton

    Les masses d'un mateix elemt que s'uneix amb una massa fixa d'un altre element per formar en cada cas un compost químic diferent, estan en relació de nombres enters senzills.
  • Berzelius

    Berzelius
    Crea la primera taula de pesos dels elements químics. També denomina els productes característics dels organismes com a substàncies orgàniques. I els productes característics del medi no viu com a substàncies inorgàniques.
  • Llei de volums de combinació

    Llei formulada per Gay-Lussac, que explica que quan es barregen els gasos es barregen en proporció de nombres enters petits.
  • Berzelius

    Va suggerir que els compostos formats per elements amb les mateixes proporcions s'anomenessin isòmers i que un grup de 2 o més àtoms que romanen combinats al passar d'una molècula a una altra s'anomenessin radicals.
  • Hipòtesi d'Avogadro

    Hipòtesi d'Avogadro
    En els gasos, igual número de partícules ocupen volums iguals.
  • William Prout

    Hipòtesi de Prout: els elements estan compostos d'hidrogen.
  • Isòmers òptics

    Isòmers òptics
    Biot va mostrar que si la llum polaritzada passa através de determinats vidres, el pla en què les ones vibren experimenta un gir, estem parlant d'una activitat òptica.
  • Llei de l'isomorfisme

    Eilhardt Mits Cherlich diu que si dos compostos cristal·litzen junts i se sap l'estructura d'un d'ells, l'estructura del segon serà similiar.
  • Es coneixen 55 elements diferents

  • Liebig va obtenir fórmules empíriques fiables.

  • 1ra llei de l'electròlisi de Faraday

    1ra llei de l'electròlisi de Faraday
    La massa de substància alliberada en un electrode durant l'electròlisi, és proporcional a la quantitat d'electricitat que es fa passar a través de la solució.
  • 2a Llei de l'electròlisi de Faraday

    El pes de metall alliberat per una quantitat donada d'electricitat és proporcional al pes equivalent del metall.
  • Berthelot sintetitza compostos orgànics.

    Amb ell, es va acabar de trencar la influència del vitalisme, creuar la línia entre allò orgànic i allò no orgànic es va convertir en quelcom rutinari.
  • Kirchoff va veure que cada element produeix línies lluminoses diferents quan s'escalfen fins a la incandescència

    Kirchoff va veure que cada element produeix línies lluminoses diferents quan s'escalfen fins a la incandescència
    Això ho va veure gràcies a l'espectroscopi.
  • Teoria de la valència

    Frankland proposa la teoria que després s'anomenaria "Teoria de la valència", que diu que cada àtom té un poder de combinació fixa.
  • Primera representació de la unió entre àtoms.

    Primera representació de la unió entre àtoms.
    Va ser feta per Cooper.
  • 1r Congrés Internacional de Química a Alemanya

    ES va decidir ordenar els elements químics segons el seu pes atòmic.
  • Mendeleiev publica la seva taula periòdica

    Mendeleiev publica la seva taula periòdica
    Tenia espais en buit que ell deia que eren d'elements químics encara no descoberts.
  • Teoria de VantHoff-LeBel

    Va suggerir que els quatre enllaços de carboni estaven distribuïts en les tres dimensions de l'espai cap als quatre vèrtexs d'un tetraedre (àtom de carboni tetraèdric).
  • La taula periòdica de Mendeleiev estava ja complerta.

  • Ramsay

    Ramsay
    Va descobrir un nou gas que era inert, tenia com a valència zero i el va anomenar argó. A partir d'aquí va descobrir els altres gasos nobles.
  • L'estructura molecular tridimensional va ser acceptada universalment

    L'estructura molecular tridimensional va ser acceptada universalment
  • Es cataloguen definitivament els elements.

  • S'havien descobert 14 elements més que havien classificat a un grup anomenat terres rares.