Historia de la musica

Història de la música

  • Period: 50,000 BCE to 3500 BCE

    Prehistòria

    La música prehistòrica és la música que es creava i es tocava a la Prehistòria, és a dir, en cultures anteriors a la invenció de l'escriptura. De vegades se l'anomena música primitiva, amb un terme que pot incloure l'expressió musical de les cultures primitives actuals
    Música de la prehistòria:
    https://youtu.be/LkO0jgSb-Do
  • 40,000 BCE

    1r instrument

    1r instrument
  • 3500 BCE

    Lira arpa

    Lira arpa
    La lira, és un instrument de corda puntejada antic, amb forma d'àbac, l'origen dels quals els grecs van atribuir a Hermes, déu de la retòrica i el comerç
    (es el instrument més vell de tot el món)
  • Period: 3500 BCE to 2100 BCE

    Mesopotàmia

    La música seria homofònica, però sembla que també haguessin conegut la polifònica. Així, les lires i les arpes gairebé sempre es puntejaven amb les dues mans i la grinyola sonava a dues veus (possiblement una emetia una nota pedal o bordó mentre que a l'altra s'executava la melodia)
    Musica en Mesopotamia:
    https://youtu.be/JKvsoL28kV4
  • Period: 3100 BCE to 2155 BCE

    Egipte dels faraons𓂀𓀀𓀱

    Musica de l'egipte dels faraons:
    https://youtu.be/vfBImdv5fDE
  • 2000 BCE

    🎼1ra partitura de la música ♬♪♩♩♬♬

    🎼1ra partitura de la música ♬♪♩♩♬♬
    Les notacions musicals van ser desenvolupades abans que els pergamins o paper fossin utilitzats per escriure. La primera forma de notació musical pot ser trobada en una tauleta cuneïforme que va ser creada a Nippur, a Sumèria (Iraq d'avui), prop del 2.000 AC
  • Period: 1550 BCE to 1069 BCE

    Arpa de la tumba d'any

    L'arpa de la tomba d'Any és un instrument que data de l'any 1550-1069 aC. C., en època de l'Imperi Nou d'Egipte. És una arpa amb forma de cullera, està construïda en fusta i té incrustacions de fayenza i os, i fa 97 centímetres de llarg, 12 d'amplada i té un diàmetre de 9
  • Period: 27 BCE to 476 BCE

    Imperi Romà

    Roma projecta la música cap a finalitats èpiques, guerreres i rituals però també cap al gaudi sensual com havien après dels etruscs. Pel que fa a la instrumentació, s'aprecia un gran desenvolupament dels instruments heretats dels etruscs, els grecs i dels d'origen oriental.
  • 12 BCE

    Zanfona instrument

    Zanfona instrument
    La zanfona pertanya a la família dels cordòfons fregats, semblant a un violí mecànic, que es toca per mitjà d'un cilindre amb pues. Sinònims: vigüela, samfonia, samfonya, zamponya
  • Period: 12 BCE to 146 BCE

    Αρχαία Ελλάδα (Antiga Grècia en greg)

    L'antiga Grècia es localitzava a la zona oriental de la Mediterrània i va ser el resultat de la fusió de diferents pobles que van viure al sud de la península balcànica, les costes d'Àsia Menor i les illes del mar Egeu. Tots ells van compartir una mateixa llengua, religió, cultura i territori que van anomenar Hèl·lade Musica en l'antiga Grecia:
    https://youtu.be/eBuV0l1H1rg
  • Period: 901 to 1500

    Edat mitjana

    L'Edat Mitjana o Medievo és el període històric de la civilització occidental comprès entre el segle V i el XV. El seu inici se situa l'any 476, l'any de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident, i el seu final el 1492, any en què Colom va arribar a Amèrica.
  • Period: 1160 to 1230

    Perotín (music)

    Perotín va ser un music de l'edat mitjana va tener varias obres a aquella epoca.
  • 1277

    Cantigues de St. Maria

    Cantigues de St. Maria
    Les Cantigues de Santa Maria, compostes sota la direcció d'Alfons X de Castella, constitueixen una recopilació de poemes que relaten diferents miracles atribuïts a la Verge. Es tracta segurament d'una producció poètica profana l'abast espiritual de la qual no es pot confondre amb les Santes Escriptures
  • 1294

    Dies irae

    Dies irae
    els compositors posteriors prendran aquest motiu inicial (Fa-Mi-Ha-Re-Mi-Do-Re) com a element de terror o mort utilitzant-los en obres no litúrgiques per crear una atmosfera tètrica o apocalíptica
  • Period: 1335 to 1397

    Francesc Landini

    Va actuar com a músic i poeta, i va ser organista de la Catedral de Florència. Però, a més d'intèrpret, Landini també va destacar com a compositor. Se n'han conservat 154 obres (141 ballate, a dues i tres veus, 11 madrigals, a dues i tres veus, un madrigal canònic a tres veus, i una caccia a tres veus)