-
Els romans arriben a Catalunya i això provoca una romanització lingüística molt forta. (Substrat preromà, molts mots del català deriven del llatí vulgar). -
Els pobles bàrbars saquegen Roma i el regne visigòtic. L'acabament de l'Imperi Romà accelera la transició del llatí vulgar al català (s. II-V). Durant aquest períodes es parla protoromanç català.
La llengua germànica dels visigots està en contacte amb el català i es dona el superstrat germànic visigòtic (ens aporten paraules al català). -
Invasió musulmana a la península Ibèrica --> desapareix el regne visigòtic. -
Els francs expulsen els mosulmans de Girona i Barcelona.
Estableixen una frontera entre musulmans i cristians al riu lobregat.
El català s'està gestant i rep influències germàniques: superstrat germànic visigòtic -
Carlemany impulsa la Renovatio carolíngia, que és un moviment cultural per retornar el llatí clàssic
-
Guifré el Pelós unifica els comtats catalans
-
Borrell II trenca el pacte de vassallatge amb el rei franc i els comtats catalans es converteixen en un Estat independent -
Catalunya i Aragó s'uneixen per iniciar un període de conquestes i expansió
-
Primers textos en català, les Homilies d'Organyà i el Llibre jutge.
-
Jaume I acosegueix una expansió peninsular i mediterrània, incorporant les Illes Balears i el País Valencià. Els mosssàrabs aporten mots al català. (Mossàrabs són els cristians de les Balears i del País Valencià.
-
Ramon Llull és la primera gran figura de la literatura catalana.
-
Catalunya s'expandeix fins a Sardenya, Sicília, Atenes i sud de Grència. La llengua sarda incorpora nou lèxic al català. A Alguer encara es parla un dialecte del català
-
La dinastia catalanoaragonesa s'extingeix; Ferran d'Aragó es casa amb Isabel de Castella i la península experimenta un procés de castellanització.
-
Catalunya passa per un període d'empobriment, fam i davallada demogràfica i econòmica a causa de la guerra civil i de les revoltes pageses del 1482.
-
S'imposa l'Inquisició que fomenta el castellà com a llengua de cultura religiosa. -
Els musulmans són expulsats de la Península.
-
Hi té lloc la guerra dels Segadors que intensifica aquest declivi de la societat.
-
Amb el tractat dels Pirineus, França prohibeix la llengua catalana i imposa el francès.
-
A causa de la guerra de Succeció, els Països Catalans són derrotats; batalla d'Almansa (1707), setge i rendició de Barcelona (11 de setembre de 1714) i l'ocupació de Mallorca (1715), són el moments culminants que porta conseqüències en tots els àmbits, incloent el lingüístic.
-
Felip V promou el decret de Nova Planta, això porta conseqüències molt negatives per la llengua catalana. Tot i que es prohibeix l'ús oficial i acadèmic del català, el poble continua utilitzant i transmetent el català a les noves generacions. -
Carles Aribau publica el poema La pàtria, és un símbol d'inici de la Renaixença.
- Revolució Industrial
- Triomf del romanticisme (reivindica entre altres el valor de les llengües i cultures europees)
La Renaixença va aconseguir:
- Es recupera la literatura catalana amb Jacint Verdaguer, Narcís Oller o Àngel Guimerà. Els Jocs Florals tenen importància
- Naixement de la filologia catalana, Milà i Fontanals
- Català com a llengua en el teatre, Serafí Pitarra
- Català en els mitjans de comunicació -
Noucentisme, moviment que impulsa l'esperit clàsssic, intel·lectualitat serena i vol incidir des de la cultura en la política.
Enric Prat de la Riba, líder de la solidaritat Catalana, esdevé pressident de la Diputació de Barcelona i de la Mancomunitat de Catalunya, institució que recupera certa autonomia catalana.
Cal una normativització de la llengua perquè el català pugui ser ensenyat a l'esola, usat en premsa... -
Es funda la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans per tal de posar normes per la llengua. Antoni Maria Alcover, fou el primer president, és considerat el pare de la dialectologia catalana; Pompeu Fabra, el secretari, va ser el promotor de la normativització de la llengua catalana. -
Es proclama la República i es restableix la Generalitat de Cataunya -
Recuperació i normalitat de la llengua catalana.
Esclata la Guerra Civil (1936-1939), Franco posa fi a la República i això vol dir tornar enrere, és a dir, persecució de la política i cultura catalanes. Franco aboleix la Generalitat i l'ús del català.
Al 1939 comença un període de forta castellanització i a més imposada a les escoles i ràdios. -
La normativa fabriana triomfa i fins ara el català s'utilitza com a llengua moderna i unificada. -
L'Estatut de Núria diu que el català torna a ser la llengua oficial després de més de dos-cents anys.
-
Escletxes de llibertat enmig de la dictadura:
- Òmnium cultural promou l'ensenyament del català per a adults.
- Es funden revistes i editorials exclusivament catalanes.
- Neix la Nova Cançó: Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, la Trinca...
- La literatura catalana continua viva: Mercè Rodoreda, Pere Calders, Manuel de Pedrolo... -
Etapa de transformació sociolingüísrica. La població autòctona esdevé bilingüe; més de dos milions d'immigrants castellans s'instal·len a Catalunya i no van poder integrar-se lingüísticament parlant. En les zones urbanes hi ha un altre cop la castellanització.
Al final del franquisme el castellà s'utilitza més que el català, i així esdevé una llengua minoritzada. -
Fi del franquisme i el català es va reconèixer com a llengua oficial en gran part dels Països Catalans. (El català és cooficial juntament amb el castellà a Catalunya, Comunitat Valenciana i Balears, segons la Constitució espanyola del 1978).
S'estableixen unes lleis:
- Llengua pròpia de catalunya
- Dret a usar-la i deure de conèixer-la
- Ús preferent per administracions i mitjans de comunicació públics
- Llengua pròpia i vehicular de l'ensenyament.
- Llengua d'acollida dels immigrants. -
El català s'aprova al municipi de Perpinyà i és reconegut oficialment també a l'Alguer.
-
A la Franja Ponent de Catalunya no es declara oficial el català sinó el lapao; ara, s'ha derogat aquesta llei i tenen la intenció de reconèixer el català com a pertanyent a la zona.
-
Ús del català en l'Administració autonòmica i municipal, és la llengua de l'escola, ús també en els mitjans de comunicació.
Tot i així hi ha sector com la justícia i dret, cinema, videojocs.. que es mostren més reticents a l'ús del català -
El País Valencià ha patit un retrocés, hi ha menys persones parlant català; això és degut sobretot a causes polítiques.
-
Un terç de la població no sap parlar català, degut a l'allau immigratòria, no a causa d'un canvi per part dels catalanoparlants.
La política també ha influit en el no recolzament de l'ús social del català, però l'Obra Cultural Balear defensa el català i tenen perspectives favorables. -
Són els territoris amb el percentatge més baix de catalanoparlants. Això és degut que als anys 50, els pares van deixar de parlar català i només parlaven francès.
L'Alguer és sun cas extraordinari, es parla català des del segle XIV. El sard i l'italià posen en risc la llengua catalana, però hi ha entitats que mantenen el català -
Andorra- el 70% de la població coneix i usa el català.
A la Franja ponent el 80% usa el català, però últimament les generacions més joves abandonen la llengua.