-
Jan 1, 1101
Els primers escrits catalans S.XII
Els primers textos catalans van ser les Homilies d'Organyà ( conjunt de sis sermons de missa) i el Llibre jutge (la traducció al català del codi legislatiu visigòtic Forum ludicum) S.XII -
Period: 1213 to 1276
Expansió de Jaume I (1213-1276)
Jaume I protagonitzarà la primera expansió peninsular i mediterrània del català, incorporant el domini linguístic a les illes Balears i al País Valencià. -
1232
Primera gran figura literaria
El mallorquí Ramon Llull (1232-1316) va ser autor de les primeres obres científiques i filosòfiques en una llengua romànica. A més la seva obra constitueix un gran avenç des del punt de vista lingüístic. -
Period: 1396 to 1410
La decadència i la persecució de la llengua (XVI-XVIII)
Al final de l'edat mitjana hi ha els primers indicis d'una llarga etapa de decadència política,cultural i lingüística. -
Period: 1396 to 1410
Els factors que desencadenen la crisi (XVI-XVIII)
Els factors que desencadenen la crisi són:
L'extinció de la dinastia: La mort sense descendència del rei Martí l'Humà, que es resol amb el compromís de Casp. Ràpidament , les clases nobles i la cort de la corona d'Aragò experimentaran un procés de castellanització lingüítica i cultural. L'empobriment: la fam i la davallada demogràfica i econòmica de Catalunya arran de diverses guerres i epidèmies, sobretot per la guerra civil contra el rei JoanII- La imposició del tribunal de la Inquisició.
-
1520
Revolta de les Germanies
El segle XVI comença amb la revolta de les Grmanies al País Valencià i a les illes contra l'oligarquia i el poder central. La derrota dels agermanats, burgesos i petites propietats rurals, significa l'inici tambè per a València i les illes balears de la llarga etapa de tres segles que hem convingut a anomenar Decadència. -
Period: to
La conseqüència més greu
L a conseqüència més greu es la promulgació per part de Felip V l'any 1717, del decret de Nova Planta, pel qual s'aboleixen totes les lleis i institucions pròpies de Catalunya, el País Valencià i les illes. Aixì la Gneralitat de Catalunya, la màxima institució de govern catala des de XIV, és abolida i no tornarà fins el 1931. -
La pàtria
La publicació del poema anomenat La pàtria de Bonaventura Carles Aribau, l'any 1839, s'ha pres com a símbol de l'inici de la Renaixença , un moviment essencialment cultural que posa fi a la Decadència i recupera el sentiment d'identitat catalana i conreu literari de la llengua. -
L'esclat de la Renaixença
L'esclat de la Renaixença respon a factors socioeconòmics i culturals:
- La tranformació social i econòmica que provoca la Revolució Industrial a Catalunya.
- El triomt entre els intel.lectuals catalans del romanticisme.
- La recuperació d'una literatura catalana amb figures com Jacint Verdaguer, Narcís Oller..
- El naixament de la filologia catalana.
- La generalització del català com a llengua del teatre .
- L'entrada del català en els mitjans de comunicació moderns (ex: Diari Català -
La Secció Filològica de l'institut d'Estudis Catalans
La Secció Filològica de l'institut d'Estudis Catalans fou fundada, per tal d'acabar amb el desgavell normatiu i codificar la llengua. El seu secretari de la Secció Filològica de l'IEC i responsable científic de la normativització fou Pompeu Fabra.
La normativització de Fabra es divida en:
- La tasca ortogràfica: va promulgar les normes ortogràfiques.
- La ttasca morfosintàctica. La Gràmatica catalana, primera oficial.
- La tasca lèxica, culmina la codificació del català amb el diccionari. -
Guerra Civil
L'agitació política i social que fa dècades que sacseja l'estat espanyol esclata en la Guerra Civil, revolta encapçalada pel general Franco que vol acabar amb la Repùblica, on significa l'inici de persecució més implacable dels catalans. Però al 1960 la llengua i cultura catalanes comencen a recuperar espais públics ( Òmnium Cultural, revistes com la Serra d'Or, la Nova Cançó, la literatura continua viva) -
Fi del franquisme
La fi del franquisme va donar pas a un règim democràtic i autonómic que va reconèixer l'estatus del català com a llengua oficial a la major part del Països Catalans. -
Lleis sobre la cooficialitat del català
Aquestes lleis estableixen que el català és:
- La llengua pròpia de Catalunya i la que el singularitza com a poble.
- La llengua que els Catalans tenen dret a utilitzar i el deure de conèixer.
- La llengua d'ús preferent de les administracions i els mitjans de comunicació públics.
- La llengua pròpia i vehicular de l'ensenyament.
- La llengua d'acollida dels immigrants. -
Situació social de la llengua,avui
Desprès de quaranta anys d'ús oficial,públic i escolar del català, la situació de la llengua ofereix un balanç globalment positiu i de progrès, però ofereix contrastos molt importants segons el territori. -
Situació social de la llengua,avui 2.0
Catalunya: El nombre de catalanoparlants creix any rere any i es constata una natalitat important de la llengua.
País Valencià: Ha experimentat un cert retrocés en les dues darreres dècades (50% no parlants i el 25% no l'entenen)
Illes Balears: saben parlar català dos terços de la població, el català a viscut una reculada.
Catalunya Nord i l'Alguer: lloc amb menys percentatge de catalanoparlants, menys del 30%.
Andorra i Franja de Ponent: Andorra té un percentatge d'un 70% de catalanoparlants.