-
La llengua parlada des del segle ll aC fins v aC, per la majoria de la població d'on ara es parla català, abans es parlava llatí vulgar.
-
Els romans arriben a les nostres terres el 218 aC, en el context de les guerres púniques, en què les dues grans potències d'aquell moment, Roma i Cartago, lluiten pel control del Mediterrani. La romanització lingüística i cultural és primerenca i intensa -
La transició entre el llatí vulgar i el català absta, aproximadament, des del segle v fins el segle vlll, i la llengua d'aaquest període s'anomena protoromanç català.
-
L'any 410 dC els anomenats pobles bàrbers saquejen Roma: és el cop de gràcia a un Imperi romà que ja feia temps que agonitzava i i s'esquartera un seguit de regnes germànics. Entre aquests regnes, s'hi troba el regne visigòtic, que inclou la futura Catalunya. -
La invasió musulmana va provocar la desaparició del regne visigòtic. -
Davant l'avanç dels musulmans, els foragiten de Girona (785) i de Barcelona (801), i estableixen la frontera. Neix així la Catalunya vella, una terra de frontera organitzada en comptats autònoms vasalls de l'Imperi franc. -
A mitjans del segle lx, l'emperador Carlemany impulsa el renovatio carolínga, un moviment cultural que té l'objectiu de retornar al llatí clàsic l'antiga esplendor -
L'any 878, Guifré el Pilós, compte de Barcelona, aconsegueix unificar tots els comptats catalans. -
-
Els comptats catalans es desvinculen dels francs a finals del segle x, quan l'any 988, el compte de barcelona, Borell ll, trenca el pacte de vassagatge amb el rei franc
-
L'any 1137 els compats de Catalunya i el regne d'Aragó s'apleguen en un regne confederat. Això permet a les dues nacions fer un salt qualitatiu endavant en tots els aspectes i inicien un període de conquesta i expansió
-
Els primers textos escrits en català que coneixem són de meitat o finals del segle xll: les Homilies d'Organyà i el llibre jutge -
Durant el segle segúent, el rei Jaume I protagonitzarà a la primera gran expansió peninsular i mediterrània del català
-
La primera gran figura de la literatura catalana és el mallorquí Ramon Llull, autor de les primeres obres científiques i filòsifiques. -
A l'inici del segle xv, hi ha els primers indicis d'una llarga etapa de decadència política, lingúística i cultural
-
La mort sense descendència del rei Martí l'Humà (1396-1410), que es resol amb el compromís de casp (1412), on s'escull Ferran d'Antequera (1412-1416), de la dinastià castellana dels Trastàmara. El casament de Ferran d'Aragó amb Isabel de Castella (1479) enforteix l'hegemonia política i econòmica.
-
L'empobriment, la fam i la davallada demogràfica i econòmica de Catalunya arran de diverses guerres i epidèmies, sobretot per a la guerra civil contra el rei Joan II i les revoltes pageses del 1482
-
La imposició del tribunal de la inquisició (1487), que vetllava de manera impacable perquè se seguissin els preceptes de la fe catòlica i que fomentà el castellà com a llengua de cultura religiosa.
-
La guerra dels segadors va ser una revolta popular liderada per la Generalitat de Catalunya i motivada per la pretensió de la monarquia de centralitzar l'Estat seguint el model francès -
La Catalunya Nord, formada per les comarques del Rosselló, el Conflent, el Caprici, el Vallespir i l'Alta Cerdanya, queda, a partir de 1659 i en virtut del tractat dels pirineus, sota deminació francesa
-
La mort del rei castellà Carles II (1665-1700) sense descendència provoca l'esclat de la guerra de Successió, un conflicte armatque enfronta castella, partidària que el nou rei sigui Felip de Borbó, contra els antics regnes de la Corona d'Aragó, que voldrien que el tron fos per a Carles d'Àustria -
La conseqüéncia més greués la promulgació per part del nou rei Felip V, l'any 1717, del decret de Nova Planta, pel qual s'aboleixen totes les lleis i institucions pròpies de Catalunya, el País Valencià i les illes -
La publicació del poema La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, l'any 1839 s'ha pres com a símbol de l'inici de la Reneixença.
-
La recuperació d'una literatura catalana sòlida, com el poeta Jacint Verdaguer (1845-1902), el novel·lista Narcís Oller (1846-1930) o el dramaturg Àngel Guimerà (1845-1924)
-
El neixament de la filologia catalana, amb figures com Milà i Fontanals. La nova filologia posar en ordre en el caos ortogràfic en què es veuen immersos els escriptors catalans perquè no tenen un model normatiu universalment acceptat, de manera que cadascú escriu a la seva manera
-
El triomf entre els intel·lectuals catalans del romanticisme, un moviment cultural europeu que reivindica la llibertat i la força dels sentiments, i també la consiència de poble i el valor de les llengües i cultures europees.
-
La transformació social i econòmica que provoca la Revolució Industrial a Catalunya: es passa d'una societat majoritàriament rural a una societat urbana
-
L'entrada del català en els mitjans de communicació moderns. L'any 1879 surt al carrer el diari català, el primer escrit íntegrament en la nostra llengua. -
Primeres dècades del segle xx, la cultura i la llengua catalanes caminen cap a la normalitat,breu període republicà (1931-1939) significa un moment d'intensa recuperació i de normalitat de la llengua catalana, l'agitació política i social que fa dècades que sacseja l'Estat espanyol esclata en la Guerra Civil (1936-1939), A partir de 1960, s'obren petites escletxes de libertat enmig de la dictadura i la llengua i la cultura catalanes comencen a recuperar espais públics
-
El 1917 aparegué el Diccionari ortogràfic. • La tasca morfosintàctica. La Gramàtica catalana, primera gramàtica oficial de l'IEC, fou publicada el 1918. • La tasca lèxica. L'any 1932 culminà la codificació del català vigent amb l'aparició del primer diccionari normatiu: el Diccionari general de la llengua catalana, popularment anomenat el diccionari Fabra...
-
La llengua catalana al País Valencià, ha experimentat un cert retrocés, sobretot per causes polítiques. A les Illes Balears saben parlar català dos terços de la població. El català ha viscut una reculada especialment visible a Palma i a Eivissa,Catalunya Nord i l'Alguer són els territoris on el percentage de catalanoparlants és més baix sobre el total de població: menys del 30 %.Andorra té un percentage de coneixement i ús del català de prop del 70% de la població.
-
Llengua catalana, a partir del segle XVII a França i a partir del segle XViII a Espanya, té el trist rècord de ser una de les llengües europees amb més decrets i lleis que l'han prohibit o marginat (a excepció d'Andorra, independent des del 1278 i que té el català com a l'única llengua oficial).La fi del franquisme (1975) va donar pas a un règim democràtic i autonomic que va reconèixer l'estatus del català com a llengua oficial a la major part dels Paisos Catalans.