-
La majoria dels pobladors dels territoris d'on es parla ara el català és el llatí vulgar.
-
La fi de l'imperi romà accelera el procés de descomposició del llatí vulgar en les diverses llengües romàniques. La fase de transició entre el llatí vulgar i el català s'anomena protoromàntic català.
-
Homilies d'Organyà- un conjunt de sis sermons de missa
Llibre dels jutges- la traducció al català del codi legislatiu visigòtic. -
El català esdevé una llengua de cultura.
-
Jaume I va protagonitzar la primera gran expansió peninsular i mediterrània del català, incorporant al domini lingüístic dos extensos territoris: les Illes Balears i el País Valencià.
-
Va ser la primera gran figura catalana, autor de les primeres obres científiques i filosòfiques.
-
El català esdevé una llengua d'Estat i de comerç internacional: paper que exerceixen en institucions de govern com la Generalitat. -
L'expansió del català continua per terres mediterrànies: Sardenya, Sicília i fins i tot a Grècia. En el terreny lingüístic han quedat testimonis d'aquest període. A la ciutat de l'Alguer encara es parla l'alguerès: la qual incorpora uns quatre mil mots d'origen català.
-
La llengua popular comença a fer ús de mots d'origen castellà, aquests mots van ser acceptats per l'Institut d'Estudis Catalans al corpus lèxic del català.
-
El matrimoni de Ferran d'Aragó amb Isabel de Castella enforteix l'hegemonia política i econòmica del regne castellà. L'Aragó experimenta un procés de castellanització lingüística i cultural. -
Va fomentar el castellà com a llengua de cultura religiosa. -
El castellà conquereix terreny en els àmbits cortesà i cultural català.
-
La llarga i notable influència que exerceixen els parlants de l'algaravia es reflecteix en una gran quantitat de mots comuns i topònims que han passat al català i que formen el superstrat àrab. -
A la Catalunya del Nord, l'Estat francès sotmet la llengua catalana tota mena de prohibicions i imposa com a llengua de l'administració i de l'escola al francès. A la resta del territori català continua sent la llengua oral i d'ús habitual i exclusiu de la població i la llengua de la cultura popular.
-
La conseqüència més greu és la promulgació per part del nou rei Felip V, va ser l'abolició de totes les lleis i institucions pròpies de Catalunya.
A part, es prohibeix l'ús oficial i acadèmic del català. -
La publicació del poema La pàtria, s'ha pres com a símbol de Renaixença. La Renaixença respon a altres factors socioeconòmics i culturals:
- societat rural
-Triomf entre els intel·lectuals catalans del romanticisme
-La recuperació d'una literatura catalana
-El naixement de la filologia catalana
-La generalització del català com a llengua del teatre
-L'entrada del català en els mitjans de comunicació moderns. -
El catalanisme polític es fa cada cop més present i representatiu. Així, Enric Prat de la Riba, lidera el moviment Solidaritat Catalana, en el qual es reuneixen grups polítics que comparteixen els plantejaments catalanistes.
-
Va ser fundada, per tal de posar fi al desgavell normatiu i codificar la llengua.
-
El secretari de la Secció Filològica de l'IEC i autèntic responsable científic de la normalització fou Pompeu Fabra. Fabra va escometre la depuració i la normativització de la llengua en tres etapes. -
Es van promulgar les Normes ortogràfiques.
-
Aparegué el Diccionari ortogràfic.
-
La Gramàtica catalana, primera gramàtica oficial de l'IEC. -
El breu període republicà significa un moment d'intensa recuperació i de normalitat de la llengua catalana.
-
Culminà la codificació del català vigent amb l'aparició del primer diccionari normatiu: el Diccionari general de la llengua catalana.
-
El triomf de la revolta posa fi a la República significant l'inici del mes implacable període de persecució polític de la llengua i cultura catalana.
-
Enmig de la dictadura la llengua i la cultura catalanes comencen a recuperar espais públics:
-Apareix l'Òmnium Cultural, que promou l'ensenyament del català a adults.
-Es funden revistes.
-Neix la Nova Cançó
-La literatura catalana continua viva -
La població autòctona esdevé per primera vegada bilingüe. Però per altre banda s'hi instal·len tres milions d'immigrants de tota Espanya. Amb l'exclusió del català de la vida política, social i educativa va fer que comencés un procés de castellanització. Al final del franquisme, el català és una llengua minoritzada.
-
El fi del franquisme va donar pas a un règim democràtic i autonòmic que va reconèixer l'estatus del català com a llengua oficial dels Països Catalans. El català també és cooficial a les Illes Balears i al País Valencià.