-
afirmava que si es practicava un petit orifici sobre la paret d’una habitació fosca, un feix lluminós dibuixaria sobre la paret oposada la imatge invertida de L'exterior. -
Nicéphore Niépce aconseguí una imatge duradora, fixa inalterable a la llum mitjançant la utilització de la cambra fosca i un procediment fotoquímic1. -
Johann Zahn inventà una taula de dibuix portàtil seguint el principi de la cambra fosca. Era una gran capsa de fusta, la part frontal de la qual quedava tancada per una lent; l’artista dirigia aquesta capsa cap a on volia i copiava la imatge fotografiada damunt d’una
cartolina semitransparent, recolzant-la en un vidre situat a la part superior. -
Jacques Daguerre va inventar el daguerrotip; consistia en làmines de coure platejades i tractades amb vapors de iode. A més, aconseguí reduir els temps d’exposició a 15 o 30 minuts, obtenint una imatge amb prou feines visible, que posteriorment revelava en vapors calents de mercuri i fixava rentant-la amb aigua
calenta amb sal. -
William Henry Fox Talbot enllestí un procediment fotogràfic que consistia en utilitzar paper negatiu, a partir del qual es podien reproduir un nombre il·limitat de còpies.
Talbot descobrí que el paper cobert amb iodur de plata resultava més sensible a la llum si abans de la seva exposició es submergia en una dissolució de nitrat de plata i àcid gàl·lic, dissolució que també podia ser utilitzada per al revelat del paper després de l’exposició. -
Es fundà a Nova York la primera revista fotogràfica del món,The Daguerreian, els estudis fotogràfics eren grans naus d’estructura metàl·lica on les cúpules de vidre permetien que l’espai quedés il·luminat per llum natural.
-
Es realizaba tres fotografíes successives cada vegada amb una lent d'un filtre diferent: vermell, verd i blau. Cadascuna de les tres
imatges es projectava sobre la mateixa pantalla amb la llum del color del filtre que s'havia emprat per a prendre-la. -
el gelatí de bromur, capaç d’assecar la placa, desbancà
definitivament el colodió -
l’americà George Eatsman patentà una pel·lícula que consistia en
una llarga tira de paper recoberta amb una emulsió sensible. -
El perfeccionament del ordinadors va facilitar, en gran
mesura, la resolució de problemes matemàtics en el disseny de les lents.
Durant els anys 50 la velocitat d’aquestes últimes s’elevà des d’un
màxim de 100 ISO fins a un altre teòric de 5000 ISO, mentre que en les de color es multiplicà per deu.
Als anys 60 s’introduí la pel·lícula Itek RS, que utilitzar productes químics més barats, com el zinc ,el sulfur de cadmi i l’òxid de titani, en comptes dels cars compostos de plata. -
Willard Boyle i George Smith dissenyen l'estructura bàsica del primer CCD. Aquest dispositiu CCD, plantejat com un
sistema per a l'emmagatzematge d'informació, és utilitzat un any més tard pels laboratoris Bell com sistema per a capturar imatges al construir la primera càmera de vídeo. El 1981 surt al mercat la primera càmera digital, la Sony Mavica, amb CCD i una resolució de 100 x 100 píxels. El 1990 Apareix la primera versió d'Adobe Photoshop, un programa informàtic de retoc de fotografies.
