-
476
L'edat Mitjana ( 476 d.C – 1492)
Comença amb la caiguda de l'imperi Romà fins al descobriment d'Americà l'any 1492.
Després del declivi de l'època romana es produeix la invasió àrab, al segle VII això produeix un gran avenç en les produccions agrícoles i culinàries.
En aquesta època conviuen dos mons en visions diferents i religions diferents el món musulmà i el món cristià. -
711
El món musulmà ( 711- 1492)
Els àrabs van envair la península Ibèrica en el segle VIII.
A conseqüència d'aquesta invasió van introduir diversos aliments com: la canya de sucre, la magrana, l'albergínia, les carxofes, les palmeres datileres, l'enciam i les faves.
Van desenvolupar grans tècniques com l'ingerit i el regadiu, van desenvolupar les bases de la rebosteria i van refinar els costums alimentaris amb l'ús d'espècies. -
753
La Romà imperial ( 753 a.C - 476 d.C)
Sempre s'ha relacionat la cuina romana i els seus costums amb l'abundància i la sumptuositat. El poble s'alimentava bàsicament de cereals, llegums, fruites i verdures i dels seus derivats la cervesa l'oli i el pa. Els rics menjaven tombats mentre que la resta menjava de peu. El domini de Roma al mar mediterrani i el naixement del comerç amb altres països va iniciar la cuina occidental.
Cal destacar que l'ofici de cuiner era una especialitat buscada i ben retribuïda. -
1200
L'antiga Grècia (1200 a.C.- 146 a.C.)
La Grècia clàssica va ser pionera en l'art culinari i va assentar les bases de la cuina occidental. Ja es menjaven tota mena de carns especialment xai i porc, el peix, la tonyina i altres peixos formaven part de la seva dieta. Els grecs van ser els primers a utilitzar condiments per amanir els àpats com l'orenga, el llorer, la farigola, el coriandre, la sàlvia,etc.
En aquesta etapa s'atribueix l'origen de la triada de la cuina mediterrània composta per: el pa, l'oli d'oliva i el vi. -
1300
El reinaixement (1300 a. C – 1600 a.C)
Època Renaixentista (segles XIV i XV), es caracteritza per un retorn als principis de l'antiguitat clàssica.
És l'època dels grans descobriments en els quals arriben nous productes d'Àfrica i Àsia, però sobretot d'Amèrica encara que l'ús d'aquests productes no es va generalitzar fins més tard.
Itàlia és el centre de referència de la cuina i la gastronomia.
Cal destacar que l'art del bon menjar requereix que la carn se serveixi tallada, ben cuinada i presentada. -
1492
El món medieval (1492)
Decreix l'atenció pels temes culinaris, el menjar es converteix pel poble en una finalitat de supervivència.
Les classes populars cuinen sobretot productes locals i amb poca varietat: llegums, hortalisses i de vegades carn. Les classes benestants en canvi tenien accés al menjar en abundància.
A la ciutat es desenvolupen els gremis com per exemple el gremi de forners o el de xarcuters. -
Del Barroc a la Revolució Francesa (1600- 1789)
És el segle d'or de la cuina francesa, es consoliden les bases de les salses més conegudes. La decoració dels plats adquireix molta importància.
Es generalitzen cultius de productes procedents d'Amèrica com: els tomàquets, les patates, les mongetes americanes o el blat, van passar a formar part de la dieta de la majoria de la població.
Cal destacar que França va desplaçar a Itàlia com el centre de referència en la cuina. -
L'època de les revolucions (1774 -1848)
La cuina va passar del palau al carrer, els cuiners abandonaran les cuines de l'aristocràcia i s'establiran pel seu compte.
París es va convertir en la capital del món gastronòmic.
Cal destacar que en aquesta època va haver-hi avenços en la conservació de l'aliment: la invenció de la conserva i la industrialització del sucre, això va suposar una revolució en la cuina.
La seva dieta s'ajusta al bàsic: pa, de vegades amb cansalada, carn i cervesa, sent deficitària en fruites i verdures. -
El segle XX (1901 a. C)
A finals del segle XIX i principis del segle XX sorgeix el període anomenat "la Belle Epoque", on es concentren grans xefs com: Auguste Escoffier, maîtres i prestigiosos restaurants.
París segueix sent el punt de referència mundial a nivell gastronòmic.
A finals d'aquest període sorgeix la "Nouvelle Cuisine ", que es considera el punt de partida dels nous moviments culinaris. -
L'edat antiga: Egipte (3150 a.C)
A l'antic Egipte l'alimentació era un signe de distinció social. Les classes privilegiades menjaven de manera abundant carns, mentre les classes populars vivien de llegums, hortalisses i cereals. Egipte va ser ric en producció agrícola, disposaven de fruits variats en la seva dieta com dàtils, figues, raïms, melons i síndries.
Els homes i les dones menjaven separats, utilitzaven culleres i forquilles de fusta i metall.
Cal destacar que consumien amb freqüència pa i cervesa. -
Prehistòria (3300 a. C)
En aquesta època l'ésser humà consumia aliments directament tal com ho trobaven a la natura, la seva dieta es basava en: arrels, plantes, fruites, fruits salvatges, peix i carn.
Els aliments eren molt difícils de mastegar, digerir i conservar.
Van descobrir el foc i van començar a aplicar tècniques culinàries.
