-
-
-
diferents normatives en diferents territoris:
- recuperació del liber iudicorum
- normes consuetudinàries (dret subjectiu)
- furs
- (en els últims moments) recepció del ius commune -
Guanyada pel regne cristià. Expulsió dels musulmans de Toledo
-
-
Després de la batlla d'Almansor. Només creaven normativa en ocasions excepcionals, com aquesta
-
Concili de Coyanza de 1055 (Ferran I): es dicten preceptes amb vigència per tot el regne. S’estableix que el dret és descobert per la cúria (una assemblea o concili ordenat pel rei) i que el monarca l’ha d’obeir.
-
significaren l'hegemonia política dels cristians sobre els musulmans
-
-
Amb el Fuero de Juzgo, Alfons X aspirava a unificar legislativament el regne amb normes procedents d’una tradició comú com era el Liber. Amb motiu d’una reforma legislativa que continuï amb la unificació dels furs municipals, que limiti el poder de la noblesa senyorial, i atorgar un dret general per tota Castella, Alfons X atorga: Fuero Real, Especulo i Siete Partidas.
-
va provocar diverses revoltes
-
es limita el poder del rei (monopoli legislatiu únicament per "la seguretat pública" i "la raó de les persones")-> es restableix el dret vell (furs municipals i sentorials)
-
-
el seu contingut està inspirat en el ius commune, el dret romà justinaneu, el dret canònic (decrets i decretals) i en les obres dels glossadors la seva finalitat és donar més poder i autoritat al rei
-
1) llei regia
2) furs municipals (sempre que no siguin contraris a la raó/Déu/lleis)
3) partidas
4) (en cas de no saber què aplicar) mencaisme rescriptal: demanar al rei que en faci una rei aconsegueix augmentar el seu poder -
disposició d'abreujament dels tràmits processals, per a evitar la motivació de les parts amb la doctrina del ius commune. el rei s'intenta posar per sobre del dret, tot i que segueix somtès a ell i no trenva el iuscentrisme
-
obra anónima. el pròleg dona explicació històrica de la gènesi de l'obra a partir de la política consuetudinària del rei Alfons VIII de Castella un cop va haver vençut els musulmans en la famosa batalla de les Navas de Tolosa (1212), que significaren l'hegemonia política dels crisitnas sobre els musulmans
-
llei d'origen reial que diu que la llei que el rei fa té el mateix valor que la llei que surt de les Corts (augmenta el poder reial)
- llei de citacions (limita ius commune, que només estarà present a través de les Partidas)
- estableix vincle públic de relació basat en els súbdits -> rei per sobre de la llei i no haurà de parlamentar amb els seus vassalls (poder absolut)
-
-
Mayores
-
MOYORES
-
MENORES
-
MENORES
-
augment generalitzat dels preus -> reis han d'imposar unes tasses no superables fins al punt de prohibir la venda de productes interiors a Amèrica
-
MENORES
-
creació doctrinal lliure que propugnava la construcció racoinal d'un sistema jurídic basat en els principis del Dret natural la ortodoxia católico hizo que este derecho llegara tarde a ESP
-
movimiento cultural e intelectual europeo, srugido en Alemania, pretendía adoctrinar un mundo latino aferrado a la tradición
- uso libre de la razón
- espíritu humanista (desligar la ley humana de la ley divina)
- transformación del conocimiento humano en crítico y experimental
- nuevo método empírico, orden y precisión
- física newtoniana fijó las leyes de la naturaleza
-
monarca per sobre dels reis i vassalls a la hora de crear lleis
-
-
