-
Després de la caiguda de Salses en mans franceses s'ordenà la mobilització catalana, amb un rebuig total, i Olivares va manar que es prescindís de les Constitucions catalanes. La Diputació del General, el Consell de Cent i altres institucions mantingueren una tropa equipada i sostinguda d'uns 12.000 catalans durant el 1639. Finalment es va aconseguir la reconquesta del castell de Salses i la resta del Rosselló a principis del 1640, hi foren destinats més de 20.000 homes.
-
Avalot ocorregut a Barcelona protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). La diada del Corpus de Sang esdevingué punt inicial de la revolta de Catalunya contra el mal govern del comte-duc Olivares, privat de Felip IV de Castella, i el desencadenant de la Guerra dels Segadors
-
Tractat entre Catalunya i el Regne de França. Els representants de la Generalitat de Catalunya, Ramon de Guimerà i Francesc de Vilaplana van signar un pacte al convent dels caputxins de Ceret amb Bernard Du Plessis-Besançon, en representació de Lluís XIII de França pel qual Catalunya havia de rebre suport militar, se separaria de la Monarquia Hispànica i quedaria constituïda com a república lliure sota la protecció del rei francés.
-
L'exèrcit filipista assetja Cambrils durant dos dies i continua avançant en direcció a Barcelona i el 24 de desembre s'ocupa Tarragona, on ja havien arribat els primers reforços francesos i catalans gràcies al temps que van donar els resistents de Cambrils.
-
És un dels episodis de la Guerra dels Segadors i s'hi van enfrontar les tropes catalanes comandades per Francesc de Tamarit, amb el suport de la cavalleria francesa del duc de Bouillon, contra les tropes de Felip IV de Castella. La batalla es resolgué amb una victòria catalana contundent i la massacre de les tropes hispàniques, que van haver de fugir fins a Tarragona.
-
Document d'aliança signat al castell de Péronne pel rei francès Lluís XIII amb les institucions catalanes on es reconeixia finalment el rei de França com a comte de Barcelona, i aquest respectava les constitucions, el pactisme i els compromisos de França per l'ordenament institucional i legislatiu del Principat i els Comtats, especificant que no es tractava d'una annexió a França, doncs les dues corones restaven ben separades.
-
Episodis de la Guerra dels Segadors, que posà punt final al conflicte, posant les autoritats catalanes novament sota l'obediència del rei castellà.
-
Les tropes castellanes ocupen Barcelona després de resistir a quinze mesos de setge, fam i pesta. El 1653 va produir-se un perdó general i Felip IV va ser reconegut novament com a rei a canvi de conservar i observar els drets polítics catalans i les institucions de la terra. Els principals francòfils, però, no van ser perdonats i van haver d’abandonar la ciutat camí del Rosselló.
-
-
Acord de pau signat a l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa, entre els representants de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, que posaven així terme a la guerra iniciada entre ells el 1635.
