-
El seu successor seria Felip V d'Anjou
-
El principat català no reconeix a Felip V com ha governant de la Corona de Aragó, i si reconeix al arxiduc Carles ll, a mes a mes Lluis XVI és l'avi de Felip , les demés pàtries europees declaren la guerra a França i Espanya sino és Carles ll qui acaba governant la Corona D'aragó
-
En un principi, els regnes de la Corona d'Aragó van acceptar com a rei Felip de Borbó, qui, entre 1701 i 1702, celebrà Corts de Catalunya -les primeres des de 1636- i jurà els furs i constitucions del Principat, i amb el nomenament de Carles III com a rei pels aliats es va llevar el 1703 a Catalunya els regiments de dragons Pons i Marimon, de Miquel Pons de Mendoza i Bernardí Marimon i de Corbera.
-
Ara bé, els sectors regeneracionistes, recelosos d'un príncep francès com ho era Felip de Borbó i desitjant recuperar la llibertat que havien tingut les institucions catalanes abans de 1652, van començar a veure el suport a la candidatura de Carles d'Àustria com el mitjà per assolir els seus objectius polítics.
-
La prohibició a Anglaterra i als Països Baixos de comerciar amb els ports hispànics, que perjudicava seriosament els interessos comercials d'aquests dos països, feren que Guillem III, havent aconseguit el suport dels seus súbdits, signés amb les Províncies Unides el Tractat de la Haia (7 de setembre de 1701) aliant-se amb Àustria. Aquest tractat reconeixia Felip V com a monarca espanyol, i només pretenia obligar-lo a cedir a la Casa d'Àustria les possessions italianes i els Països Baixos
-
El 9 de juliol de 1701 les tropes imperials de la Casa d'Àustria, comandades per Eugeni de Savoia, havien envaït el ducat de Milà, territori italià de la Monarquia d'Espanya, la qual cosa va provocar una intervenció francesa. Així es va iniciar la Guerra de Successió Espanyola. S'hi uniren molts estats alemanys, principalment Prússia i l'Electorat de Hannover, i al regne de Nàpols esclatà un aixecament contra la Casa de Borbó
-
Consistia en que Catalunya reconeixeia a Crales lll com ha rei a canvi de ajut militar per part d'Anglaterra que estava en guerra amb França i no volia una altra monarquia absolutista,, el 20 de juny de 1705, els comissionats Domènec Perera i Antoni de Peguera i d'Aimeric es reunien a la capital de la República de Gènova amb Mitford Crowe per tal de signar el Pacte de Gènova.
-
La ciutat s'aixecà contra Francisco de Velasco i calia calmar la revolta, de manera que el 22 d'octubre entrà a Barcelona l'arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes i és proclamat rei amb el nom de Carles III. Una de les primeres mesures que pren és la convocatoria de les Corts Generals L'ofensiva aliada per ocupar els Països Catalans continua, Lleida cau en mans de Manuel Desvalls i de Vergós el 23 de setembre,
-
-
: Abandó dels anglesos i els holandesos i, en menor grau, de l'Arxiduc.
-
Junta de Braços dels estaments eclesiàstic, militar i reial del Principat de Catalunya, en què s'acordà defensar amb les armes les Constitucions de Catalunya davant les tropes de Felip V.
-
Darrera victòria de l'exèrcit austriacista català
-
Les Autoritats Catalanes es neguen a una rendició incondicional i exigeixen la signatura de Capitulacions.
-
-
Signatura de les Capitulacions de Cardona.
-
Les autoritats borbòniques no respecten ni les Capitulacions de Barcelona, ni les Capitulacions de Cardona, i inicien la repressió.
-
Entrada de les tropes filipistes a la ciutat de Mallorca, i el 5 de juliol, les Pitiüses juren fidelitat a Felip V.
-
Publicació del Decret de Nova Planta a Mallorca i Eivissa
-
Publicació del Decret de Nova Planta al Principat de Catalunya.