Fris cronològic: literatura catalana

  • Period: 400 to 499

    s.V

  • Period: 476 to 1499

    Edat Medieval

    Comença amb la caiguda de l'imperi romà i acaba amb l'inici del Renaixement.
  • Period: 500 to 599

    s.VI

  • Period: 600 to 699

    s.VII

  • Period: 700 to 799

    s.VIII

  • Period: 800 to 899

    s.IX

  • Period: 900 to 999

    s.X

  • Period: 1000 to 1099

    s.XI

  • Period: 1000 to 1299

    Poesia trobadoresca

    La poesia trobadoresca neix a França als inicis de s.XI i és popular fins el s.XIII. Era poesia lírica acompanyada de música. Expressava temes universals com l'amor, el lament fúnebre o l'escarni. Era culta i s'utilitzava sobretot a la cort.
  • 1060

    Primers Textos

    Primers Textos
    Els textos més antics escrits enterament en català són en ordre cronològic:
    -El llibre dels jutges (1060-1080),
    -Les Homilies d'Organyà (1220)
    -els Usatges de Barcelona (mitjan s.XII)
    -Forum Idicum (primera meitat s.XII)
  • Period: 1100 to 1199

    s.XII

  • Period: 1200 to 1299

    s.XIII

  • Period: 1213 to 1387

    Prosa històtica: les cròniques

    Són la forma de literatura catalana més propera a la èpica. El Llibre dels feits, de Jaume I. És una autobiografia del rei Jaume I, amb una intenció didàctica i justificativa.
    La Crònica de Bernat Desclot. Dedicada al rei Pere II, parla d'un extens període de temps amb versemblança i destaca per la seva fidelitat al monarca.
    La Crònica de Ramon Muntaner. Es distingeix per narrar les seves experiències entre els almogàvers.
    La Crònica de Pere III el Cerimoniós. Voluntat justificativa.
  • 1232

    Ramon Llull

    Ramon Llull
    Fill de familia noble va nèixer a Mallorca el 1232 i va morir el 1316. Va ser el primer autor no anònim en escriure en prosa en català. Va transmetre la llengua catalana i va escriure 280 llibres. Va ser un creador del llenguatge atès que no va tenir predecessors.
    Els seus llibres més destacats són:
    -Llibre d'Evast e Blanquerna
    -Llibre de les meravelles
    -Vida coetània
    -Llibre de cavalleria
    -Llibre gentil e dels tres savis
    -Arbre de la ciència
  • Period: 1300 to 1399

    s.XIV

  • Period: 1300 to 1499

    Humanisme

    Predecessor del Renaixement, renova l'estil del moviment anterior. Les característiques principals són l'antropocentrisme, la literatura didàctica, el redescobriment dels clàssics i la transformació a la societat burgesa. A nivell europeu destaquen Dante i Petrarca.
    Amb l'arribada de l'humanisme també es crea la Cancelleria reial, un òrgan burocràtic que deixava per escrit els documents oficials de la reialesa. Va esdevenir un focus cultural i va introduir la uniformitat lingüísitca.
  • 1346

    Bernat Metge

    Bernat Metge
    Formava part de la Cancelleria reial fins la mort del rei Juame I. Després d'aquest esdeveniment va ser acusat de la mort del monarca junt amb els altres membres de l'òrgan. Per provar la seva inocència i guanyar-se el favor del nou rei va escriure Lo somni, la gran obra de l'humanisme català que narra una nit de Bernat Metge durant la qual se li apareix Jaume I amb dues divinitats i l'exculpen totalment.
  • 1395

    Ausiàs March

    Ausiàs March
    Té la mateixa rellevància per a la poesia que Ramon Llull. És el referent de la poesia catalana. Escriu 128 poemes que divideix en cants d'amor, cants morals, cants de la mort i un cant espiritual.
  • Period: 1400 to 1499

    s.XV

  • 1415

    Noveles de cavalleries i la novel·la cavalleresca

    Noveles de cavalleries i la novel·la cavalleresca
    Les noveles de cavalleries i les novel·les cavalleresques es distingeixen per la versemblança. Les novel·les cavallereques s'assemblen més a la realitat. En destaquen dos a catalunya:
    -Tirant lo blanc
    -Curial e Güelfa
  • 1474

    Unió de les cases reials

    Unió de les cases reials
    Isabel de Castella i Ferran II d'Aragò contrauen matrimoni i es converteixen en els Reis Catòlics.
  • Period: 1500 to

    s.XVI

  • Period: 1500 to

    Edat Moderna

  • Period: 1500 to

    Renaixement

    Implica major presència de la cultura grega i llatina: retorn als clàssics. Destquen l'ordre, la serenitat, la bellesa, l'harmonia i la raó.
  • 1505

    Pere Serafí

    Pere Serafí
    Va ser un poeta i pintor de prestigi. Utilitzava el sonet i es va interessar per les formes del cançoner popular.
  • Period: to

    s.XVII

  • Period: to

    Barroc

    Seguint la lli del pèndul, durant aquest moviment ens allunyem dels clàssics. Hi havia molta consciència sobre la mort, un caràcter efímer del plaer i eren pessimistes amb una actitud desenganyosa.
  • Francesc Fontanella

    Francesc Fontanella
    Conegut per la seva obra teatral: Lo desengany
  • Francesc Vicent García

    Francesc Vicent García
    Conegu com a Rector de Vallfogona.
  • Guerra dels Segadors

    Guerra dels Segadors
    Revolta contra els soldats que van abusar del seu poder en la forntera catalana situada als Pirineus. Els catalans que allotjaven aquests soldats es van revolucionar i van donar lloc a la Guerra dels Segadors.
  • Period: to

    s.XVIII

  • Period: to

    La Il·lustració

    Tornem a recuperar els ideals del renaixement. Hi ha un predomini de la raó per sobre dels sentiments i emocions, hi ha una voluntat didàctica darrere de les obres i la inspiración dels clàssics coneguda com a Neoclassicisme.
  • Decret de Nova Planta

    Decret de Nova Planta
    S'aplica el decret de Nova Planta arrel de la guerra dels segadors. Es prohibeix el català.
  • Joan Ramis i Ramis

    Joan Ramis i Ramis
    Màxim ecponent del teatre neoclàssic menorquí.
    Com Menorca no formava part d'Espanya en aquella època no va sofrir la prohibició del català. Per aquest mateix motiu és un dels pocs autors catalans de l'època.
  • Period: to

    s.XIX

  • Period: to

    Romanticisme

    És un moviment nacionalista. Rebutjen els clàssics, defensen la llibertat de l'artista, hi ha un predomini dels sentiments sobre la raó, hi ha interés per l'irracionalisme, la imaginació, l'exotisme i l'aventura, la natura és correlat objectiu dels sentiments del poeta, èmfasi en temes absoluts, estil grandiloqüent, hi ha una transgressió expresada en la conducta dels personatges.
    A Europa predominen Victor Hugo, Edgar Allan Poe...
    A Catalunya distingim entre el Romanticisme pre i post 1833
  • Constitució espanyola

    Constitució espanyola
    Es va elaborar a les corts de Cadis.
  • *La pàtria*

    *La pàtria*
    Bonaventura Carles Aribau publica Oda a la pàtria
  • Romanticisme català

    Romanticisme català
    Predomina el sentiment, la presència del nacionalisme i la nostàlgia del passat medieval. La situació del moment a Catalunya fa que no hi hagi quasi literatura fins el 1860. Abans del 1833 trobem autors com Antoni de Bofarull.
    També cal citar la narrativa de costums o costumisme que va reflectir la realitat del moment.
    A partir del 1833 i amb la Renaixença present, trobem dos dels tres grans mostres de literatura catalana. Jacint Verdaguer amb la poesia i Angel Guimerà amb el teatre.
  • Period: to

    Renaixença

    És un moviment de recuperació política i cultural que preten dignificar la llengua catalana i restablir territoris on aquesta es parlava. Això suposava superar els tres segles anteriors i retrobar l'Edat Mitjana. Va començar amb la publicació de La pàtria de Bonaventura Carles Aribau.
    La industrialització crea una burgesia rica que busca diferenciar-se de la resta d'Espanya.
    Va fer possible l'edició de gramàtiques i diccionaris i va assolir la popularitat màxima amb els Jocs Florals.
  • Àngel Guimerà

    Àngel Guimerà
    És el millor i més popular dramaturg de la literatura catalana. Va escriure:
    Mar i cel, una obra sobre un pirata algerià s'enamora d'una captiva cristiana fins que moren junts.
    Maria Rosa
    Terra Baixa, una història d'amor entre un pastor i l'amant del terratenient Sebastià.
  • Jacint Verdaguer

    Jacint Verdaguer
    És l'autor més important de la literatura catalana del segle XIX. Va ser acusat de practicar l'exorcisme i es va carregar de deutes. Per això va ser suspés de la seva professió (sacerdot) durant un temps. Després d'això va començar a escriure Flors de calvari i el conjunt d'articles En defensa pròpia. També és autor del poema L'emigrant i de dos extensos poemes èpics: L'Atlàntida i Canigó.
  • Narcís Oller

    Narcís Oller
    És el gran novel·lista de la Renaixença i el millor representant del Naturalisme i el Realisme a Catalunya. Va escriure:
    La pallona, parla d'un seductor que es penedeix quan mor una de les seves amants de la que s'havia enamorat.
    L'Escanyapobres, sobre una parella d'avars en un poble en plena transformació industrial.
    La febre d'or, sobre un fuster que acabarà arruïnat a conseqüencia de les oscil·lacions de la borsa de valors.
    La bogeria
    Pilar Prim
  • Period: to

    Realisme

    Centrat en la novel·la, té com objectiu reflectir la societat del seu temps. Es valora la capacitat d'observació, predomina la raó, es rebutja la idealització romàntica, personatges de la vida quotidiana, èmfasi en temes socials i té un estil versemblant. A Europa trobem autors com Charles Dickens o Lev Tolstoi.
    És representat a Espanya per Galdós o Clarín. A Catalunya destaca Narcís Oller per ser-ne el màxim exponent amb la seva novel·la.
  • Restauració dels Jocs Florals

    Restauració dels Jocs Florals
    La restauració dels Jocs Florals va motivar la gent a començar a escriure obres literàries de nou. També eren anomenats Jocs de Gaia Ciència. El guanyador dels tres permis (la Flor natural, l'Englatina i la Viola) era investit Mestre en Gai Saber. A l'emblema dels Jocs Florals podem veure les paraules "Patria. Fides (fe). Amor.".
  • Joan Maragall

    Joan Maragall
    No va seguir el negoci familiar i va exercir com a advocat. Més tard va treballar com a periodista i ens va deixar poemes clàssics com La vaca cega Cant espiritual Oda a Espanya.
    La seva obra poètica consta de cinc llibres: Poesies, Visions i cants, Disperses, Enllà i Seqüències.
  • Santiago Rusiñol

    Santiago Rusiñol
    Va ser dramaturg, poeta, novel·lista pintor i activista cultural. Provinent de l'alta burgesia catalana i representant de l'anomenada bohèmia daurada. Va ser membre del grup Els Quatre Gats i va organitzar les Festes Modernistes de Sitges. Va escriure les pecese teatrals:
    L'alegria que passa
    Els Jocs Florals de Canprosa
    L'auca del senyor Esteve
  • Victor Català

    Victor Català
    Era el pseudònim de Caterina Albert i Paradís. És considerada la gran novel·lista del Modernisme català. Va escriure obres molt importants i va ganyar els Jocs Florals:
    La infanticida sobre l'assassinat d'un nen.
    Solitud sobre una dona que després de ser violada rere l'altar per l'Ànima que mata el seu millor amic deixa el se marit ermità.
    Drames rurals, que és un recull de relats.
  • Primera República Espanyola

    Primera República Espanyola
    La revolució de Setembre del 1868 va acabar amb el destronament d'Isabel II. Cinc anys és tard es va proclamar la Primera República Espanyola
  • Barcelona com a centre cultural

    Barcelona com a centre cultural
    Exposició Universal de Barcelona, amb la qual es projecta internacionalment la capital catalana com a ciutat burgesa i industrial.
  • Perdua de les colènies espanyoles de Cuba i les Filipines

  • Period: to

    s.XX

  • Period: to

    El Modernisme

    Obsessió per distingir-se del passat i se celebren constantment les novetats. Busquen trencar i ser revolucionaris. Va nèxier la figura del bohemi, persona que fa d'artista i és un personatge antiburgés al marge de la societat, tot i venir de familia burgesa.
    A Catalunya es centra en les arts plàstiques. Era un moviment d'esquerra i la superació de la Renaixença.
    Simbolisme: fonamentat en la suggestió i busca allò vaporós.
    Decadentisme: exageració del simbolisme. Trobar bellesa on no hi ha.
  • Period: to

    L'Escola Mallorquina

    No volen ser trencadors, els hi agraden els clàssics. El moviment és paral·lel i contrari al modernisme. Els màxims representants van ser Miquel Costa i Lloberta i Joan Alcover.
    Es troba caracteritzat pel classicisme i l'assumpció de la tradició popular i idealització del paisatge mallorquí.
  • Celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana

    Celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana
  • Setmana tràgica

    Vaga, manifestacions i accions violentes per evitar la lleva que havia d'anar a lluitar a la guerra del Marroc.
  • Creació de la Mancomunitat de Catalunya

    Creació de la Mancomunitat de Catalunya
  • Period: to

    Primera Guerra Mundial

  • Period: to

    Noucentisme

    Reacció classicitzant al Modernisme. Els noucentistes van defensar l'art i la literatura sotmesos als cànons del classicisme.
    Va significar la pujada al poder de la burgesia catalana que, a través de la Lliga Regionalista, va governar la Mancomunitat de Catalunya.
    Es van construir edificis culturals, com l'Institut d'Estudis Catalans o la biblioteca de Catalunya que van fer la Catalunya moderna. Pompeu Fabra va impulsar la normalització ortogràfica i gramatical.
  • Revolució Russa

  • Period: to

    Les avantguardes

    Pretenien obrir pas i trencar esquemes. El moviment pretenia començar de nou, elogiaven la novetat i la joventut, i volien escandalitzar el públic mitjà.
    Les avantguardes van aparèixer en el període d'entreguerres.
    Característiques:
    * Progrés modernitat dinamisme i velocitat.
    * Elements innovadors.
    * Rebuig de la tradició.
    * Reivindicació de la llibertat.
    * Exploració del món oníric.
    Ens va deixar diferents moviments com:
    * Cubisme
    * Futurisme
    * Dadisme
    * Surrealisme
    * Expressionisme
  • Period: to

    Poesia anys 20 i 30

    El corrent literari predominant és la poètica postsimbolista, encapçalada per autors com Carles Riba i els seus companys Clementina Arderiu, Màrius Torres...
  • Period: to

    Teatre anys 20 i 30

    Es descriuen situacions i conflictes de la burgesia conservadora. Es tracta l'alta comèdia i el seu màxim representant és Carles soldevila. Cap als anys 30, Joan oliver i Josep Maria Millàs-Raurell s'incorporen al panorama amb obres crítiques que qüestionen els fonaments ideològics de la societat burgesa.
  • Period: to

    Prosa anys 20 i 30

    Anys 20:
    El gènere novel·lístic pateix una crisi per dos motius: en primer lloc, desprès d'obres com Ulisses la novel·la ja no podia seguir els esquemes realistes, naturalistes o modernistes. En segon lloc, el Noucentisme havia practicat gèneres curts. Anys 30:
    Trobem un resorgiment del gènere. Predomina la novel·la psicológica amb obres com Valentina de Carles Soldevila o Aloma de Mercè Rodoreda. Josep Pla ens introdueix la prosa periodística.
  • Crack del '29

  • Segona República Espanyola

    Segona República Espanyola
  • Aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya

  • Lluis Companys proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola

    Lluis Companys proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola
  • Victòria de les Esquerres en les eleccions

  • Period: to

    Guerra Civil Espanyola

  • Exili massiu de catalans

  • Period: to

    Segona Guerra Mundial

  • Period: to

    Anys quaranta als setanta: postguerra

    Els únics camins per a la literatura catalana eren l'exili o la clandestinitat. a partir del 1946 el règim franquista es veu obligat a obrir-se a l'exterior i, a partir d'aquí, es permet començar a publicar en català obres religioses i d'autors concrets sempre sota la censura. Això permet començar una reconstrucció. A partir dels anys seixanta la recuperació cultural pren força gràcies a certa obertura en el règim. Neix la Nova Cançó i es creen revistes com Cavall Fort per als nens i editorials.
  • Les potencies aliades decreten el bloqueig a l'Espanya de Franco

  • Acords bilaterals d'Espanya amb els Estats Units i final de l'aïllament internacional.

  • Period: to

    Anys setanta als nostres dies

    En aquests anys s'han multiplicat les tendències artístiques i literaries. Lluny de l'establiment de corrents determinats, ara aquests conviuen a l'hora encara que siguin oposas. Això es gràcies a la quantitat d'informació a la que es té accés, gràcies a les noves tecnologies. Hi ha tres factors fonamentals amb molta importància: la normalització del món editorial, presencia de generacions que han estudiat el català i la diversitat de models literaris.
    Destaquem Baltasar Porcel, Feliu Formosa...
  • Mort de Franco

  • Period: to

    s.XXI