-
-
-
Comença amb la caiguda de l'imperi romà a l'any 476 i acaba amb el descobriment d'Amèrica a l'any 1492.
-
-
-
-
-
-
El territori guanyat als serraïns, al nord de la península, des de Pamplona fins a Barcelona s'anomenan Marca Hispànica. -
El territori guanyat va des de Pamplona fins a Barcelona, s'anomena Marca Hispànica. (759-801)
-
-
-
-
-
-
-
-
Es pensava que era el llibre més antic escrit en català.
-
-
Novel·les de cavalleries: novel·les artúriques, protagonistes plans i perfectes, escenaris exòtics, hi apareixen elements meravellosos.
Novel·les cavalleresques: personatges més complexos, tenen bones qualitats però són "humans". No apreixen elements meravellosos, i els escenaris són concrets. Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa. -
A finals del segle XIII la Corona d'Aragó va iniciar un procés d'expansió territorial que en pocs segles la va portar a ser una de les grans potències del Mediterrani. Inicialment aquest procés el va dur a terme Jaume I el Conqueridor, que conquerí Mallorca i València als musulmans. Els descendents de Jaume, en un llarg període de temps, van arribar a estendre els territoris catalano-aragonesos fins a la zona de l'actual Grècia.
-
Expansió mediterrània de la Corona d'Aragó. Van conquerir Múrcia, Sardenya, Sicília, Atenes i Neopàtria.
Finals del S.XIII a principis del S.XIV. -
El llibre del feits, Jaume I, autobiografia de la vida del rei (1206-1276).
La crònica de Bernat Desclot, dedicada a Pere II el Gran.
La crònica de Ramon Muntaner, és el que parla més sobre l'expansió sobre la Mediterrània.
La crònica de Pere III el Cerimoniòs, parla des del regnat del seu pare fins just abans de la seva mort. -
Derrota de la Corona d'Aragó contra Felip II de França i pèrdua dels territoris occitans. -
Derrota de la corona d'Aragó
-
-
-
Primer autor no anònim que va escriure en prosa en català, va transmetre la llengua catalana i va escriure 280 llibres. Creador de llenguatge
-
Llibre d'Evast e Blanquerna.
Fèlix o llibre de meravelles.
Vida coetània.
Llibre de l'ordre de cavalleria.
Llibre del gentil e dels tres savis.
Arbre de la ciència. -
-
-
-
El tractat de Corbeil reconeix la independència dels comptats catalans
-
-
Antropocentrisme, societat burguesa, literatura didàctica i retorn dels clàssics. Els autors més importants són, Francesc Petrarca (Canzoniere) i Dante Alighieri (Divina Comèdia).
-
-
Es produeix un canvi demogràfic i econòmic a la corona d'Aragó i hi ha males collites -
Entronta a França i Anglaterra -
Funconari de la Cancelleria Reial. La seva obra mestra, lo somni, la va escriure a la presó.
Lo somni, parla sobre un somni que va tenir a la presó en el qual se li apareix el rei i li diu que l'ànima és immortal. -
Devasta la població rural i urbana d'Europa -
Amb dos papers diferents, un a Roma i l'altre a Avinyó -
Gran matança de jueus al call de Barcelona -
Va escriure un total de 128 poemes que els dividim en: cants d'amor, cants de mort, cants morals i cant espiritual.
-
-
Després de la mort de Martí l'Humà, surt elegit el candidat castellà Ferran de Trastamara com a rei de la corona d'Aragó, territori que inicia així la vinculació dinàstica amb Castella -
Tragèdia de Calsesa
-
-
Caiguda de Constantinoble a mans del soldà turc Mehmet II -
-
-
-
Conquesta de Granada -
Comença amb el descobriment d'Amèrica i acaba amb la Revolució francesa a l'any 1789.
-
Retorn dels clàssics, ordre, serenitat, bellesa i la raó. Concepció més antropocèntrica i disignificació de les llengües romàniques.
-
-
Va ser un poeta i pintor de prestigi. Utilitza el sonet i es va interessar per les formes del cançoner popular. -
-
Normalment anònima. Tendeixen a tenir repeticions per ser més fàcils de memoritzar.
-
No els hi agraden els clàssics, conscienciaven la mort, el caràcter del plaer. Exageració, tot estava sobrecarregat.
-
-
La seva obra més important va ser, Lo desengany. -
Conegut com el Rector de Vallfogona -
Revolta popular contra els terços de l'exèrcit reial a partir de la mort violenta d'un segador i del virrei de Catalunya
-
En el tractat de Lisboa es firma l'acord de pau i Espanya reconeix la independència portuguesa
-
Pel qual el comtat de Rosselló, el Confient, Vallespir i una part de la Cerdanya són cedits pel rei Felip IV de Castella a Lluís XIV de França -
-
-
-
Pretén recuperar els ideals del renaixement, que són el progrés i la raó, la voluntat didàctica i un retorn a les normes dels antics grecollatins.
Neoclassicisme, part artística. -
-
-
-
Promulgat com els anteriors per Felip V. Durant el regnat d'aquest monarca desapareix la Cancelleria Reial. -
Aquest home va ser important perquè va ser un dels pocs que va seguir escrivint en català. -
Les primeres mostres de prosa en català les trobem en les novel·les romàntiques L'orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant, d'Antoni de Bofarull i Julita de Martí Genís.
-
Autors del Romanticisime europeu:
Victor Hugo, Waltter Scoot, Percy B. Shelley i Lord Bryon.
Cal esmentar també el nord americà Edgar Allan Poe, mestre del conte de terror i intriga Autors del Romanticisme català:
Jacint Verdaguer, Victor Balaguer i Federic Soler, és Àngel Guimera qui millor representa l'assumpció i la superació del Romanticisme vuitcentista ja en decadència a Europa -
Moviment artístic i espiritual que determinà un renovament profund sobretot en la literatura i en l’art.
Principals característiques:
Rebuig dels cànons clàssics i, per tant, de l'estètica neoclàssica del segle XVIII.
Defensa de la llibertat de l'artista i de l'originalitat de l'obra de l'art.
Interès per l'irracionalisme, la imaginació, l'exotisme i l'aventura
Predomini del sentiment sobre la raó
Ús d'estil grandiloqüent, que busca la màxima expressivitat. -
-
Autors europeus:
Charles Dickens, Gustave Flaubert, Fiodor M. Dolsteoievski, Lev Tolstoi.
Autors catalans:
Narcís Oller (màxim exponent en la llengua catalana)
Carles Bosch, Josep Pin i Soler, Dolors Monserdà i Maria Vayreda -
El realisme fa referència a una posició que considerava les formes platòniques, o conceptes universals, com reals.
Característiques importants:
Predominança de la raó com a instrument per a captar la realitat.
Rebuig de la idealització romàntica.
Aparició de personatges extrets de la vida quotidiana.
Èmfasi en els temes socials.
Valoració de la capacitat d'observació i el destig científic. -
S'entén per Renaixença el moviment de recuperació política i cultural que, al llarg del segle XIX, es va proposar, en primer lloc, dignificar la lengua catalana i, en segon lloc, restablir als territoris on aquesta es parlava una literatura nacional, al mateix nivell que la de qualsevol país europeu.
Es considera que la Renaixença es va iniciar l'any 1833, amb la publica-ció del poema «La Patria», de Bonaventura Carles Aribau, a la revista El Vapor. -
El moviment va ser impulsat, doncs, per erudits i historiadors: Antoni Puigblanch, Felix Torres Amat i Prosper de Bofarull en un primer mo-ment, i Marià Aguiló, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors i també Teodor Llorente a València, més endavant.
Els grans autors de la Renaixença, Jacint Verdaguer, Angel Guimerà i Narcis Ollez, van ser premiats en el certamen al començament de les seves carteres literáries. -
De fet, el moviment va comportar, amb matisos diferents segons cada país, l'inici d'una obsessió constant per marcar distàncies amb el passat, per cremar etapes i mirar cap al futur. El segle xx va significar, entre altres coses, una celebració constant de la novetat.
El Modernisme català va tenir punts de contacte amb la resta de modernismes europeus, així com amb altres moviments coetanis, com el simbolisme o el decadentisme. -
La imatge que avui dia es té del Modernisme català prové de les arts plastiques,: és la d'un moviment decorativista, vistós i espectacular. Les obres d'Antoni Gaudi (com la Pedrera i la Sagrada Família) i de Luis Domènech i Montaner (com el Palau de la Música) en són exemples ben emblematics. Santiago Rusiñol: poeta, novel·lista, pintor i activista cultural. Obra de teatre: L'auca del senyor Esteve. Victor Català: pseudònim de Caterina Albert. Gran novel·lista del Modernisme català.
-
El concepte d'Escola Mallorquina, va acabar sent aplicat pels noucentistes a un grup de poetes, obviament mallorquins, de principis del segle xx, amb un model de llengua subtil i refinat. El grup va tenir Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover com a representants maxims, i entre els seus membres s'hi van comptar Gabriel Alomar, Miquel dels Sants Oliver i Maria Antônia Salvà. A partir del 1906, alguns representants de l'Escola es van apropar al noucentisme.
-
El Noucentisme va ser, des del punt de vista estrictament cultural, una reacció classicitzant al Modernisme. Pels modernistes, els noucentistes van defensar un art i una literatura sotmesos a un retorn a les normes que ja havien regit moviments anteriors.
Eugeni d'Ors, un dels personatges més singulars, creador del terme noucentisme, fou el teòric del moviment, fins al punt d'establir quins escriptors i artistes es podien considerar noucentistes com Josep Carner. -
Van suposar un enfrontament amb tota la tradició occidental i una forta reacció antiburgesa.
Pretenien començar de nou com si no hi haguès hagut res abans i volien escandalitzar el públic mitjà.
Els principals moviments avantguardistes són:
Cubisme
Futurisme
Dadaisme
Surrealisme
Expressionisme
L'avantguarda catalana es va manifestar més en les arts plastiques que no pas en la literatura.
Cal assenyalar la publicació del Manifest groc, de Salvador Dalí, Lluis Montanya i Sebastia Gasch. -
En les obres dels anys vint i trenta continuen vigents els models dels moviments literaris que van apareixer a principis de segle, especialment
d’herència noucentista, però alhora els autors volen renovar la tradició a partir de les aportacions que provenen del context internacional. -
Poesia:
En poesia, destaca el corrent literari pos-simbolista del noucentisme, amb autors com Carles Riba i Clementina Arderiu. Prosa:
Els anys vint experimenten una crisi novel·lística post-Proust i Joyce. Als anys 30, experimenta un ressorgiment amb obres com "Laura a la ciutat dels sants" i "Mort de dama". Teatre:
En el teatre dels anys vint, preval la comèdia burgesa, representada sobretot per Carles Soldevila. Cap als anys 30, s'incorporen Joan Oliver i Josep Maria Millas-Raurell. -
Durant la postguerra immediata, el franquisme desmantella iniciatives polítiques, socials i culturals anteriors.
Prohibició de la llengua catalana: a partir de 1939, el català desapareix de l'ús públic i oficial, relegat a l'àmbit familiar i privat.
Repressió i censura: la literatura en català es prohibeix fins al 1946; a partir de 1947, es permet publicar selectivament amb control de la censura. -
Després de 1939, la literatura catalana afronta l'exili i la clandestinitat. Amb l'obertura gradual del règim a partir de 1946, es permeten algunes publicacions en català sota censura. La reconstrucció cultural pren força als anys cinquanta amb autors com Carles Riba i Salvador Espriu. La revifada culmina als anys seixanta, destacades en la novel·la amb "Beam" de Llorenç Villalonga (1961) i "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda (1962).
-
A finals dels anys cinquanta, malgrat el franquisme, es produeixen petites obertures culturals i editorials.
Revifada editorial: sorgeix Edicions 62, amb més publicacions en català i augment de traduccions.
Creació d'un nou públic lector infantil i juvenil amb revistes com Cavall Fort.
Apareix la Nova Cançó, popular moviment musical que, malgrat la censura, expressa protestes contra el règim. -
Revolució tecnològica global. Normalització de la llengua i la literatura catalanes.
Consolidació del món editorial malgrat la preponderància de la llengua castellana.
Presència de diverses generacions que han estudiat el català com a llengua cooficial i vehicular a les escoles.
Gran diversitat de models literaris.
Influència constant de la cultura popular nord-americana.