• 56 BCE

    Eocé inferior (MA)

    Eocé inferior (MA)
    (El periode Ipresià)
    Estratigràficament, el seu inici queda marcat per la base d'una excursió negativa d'isòtops de carboni. El seu final queda marcat per foraminífers planctònics i l'aparició inferior del gènere Hantkenina.
  • Period: 52 BCE to 38 BCE

    Eocé mig (MA)

    Lutecià: començà fa 48,6 0,2 milions d'anys. Estratigràficament, el seu inici queda marcat per foraminífers planctònics i l'aparició inferior del gènere Hantkenina. Bartonià: començà fa 40,4 0,2 milions d'anys. Estratigràficament, el seu inici queda marcat per la quasiextinció del nanofòssil calcari Reticulofenestra reticulata. S'acabà fa 37,2 0,2 milions d'anys i el seu nom, encunyat el 1857 pel geòleg alemany Karl Mayer-Eymar, fa referència a la localitat de Barton on Sea .
  • 38 BCE

    Eocè Superior i Oligcocè (MA)

    Eocè Superior i Oligcocè (MA)
    Durant l'Oligocè tardà (23 milions d'anys) la massa terrestre de Nova Zelanda es va reduir a aproximadament el 18% de la seva àrea actual. S'ha plantejat la hipòtesi que aquest esdeveniment, conegut com l'ofegament de l'Oligocè, va provocar un coll d'ampolla de població i una extinció massiva. Van aparèixer les primeres formes d'amficionides, cànids, camells, tayassuids, protoceràtides i antracòteres, així com els caprimulgiformes, ocells que posseeixen boques obertes per capturar insectes.
  • Period: 23 BCE to 2 BCE

    Plistocè (MA)

    El Plistocè està datat generalment entre fa 1,8-1,6 milions d'anys i fa 10.000 anys, amb la data de la fi expressada en anys de radiocarbó. El nom estava intencionat per a cobrir el període recent de glaciacions repetides; tanmateix, es va situar el començament massa tardà i una part del refredament primitiu i de la glaciació es troben en el Pliocè.
  • Period: 2 BCE to

    Actualitat

    El clima esdevé semblant a l'actual i els rius prenen protagonise com l'agent principal en el modelatge del paisatge.
    Els conglomerats que cobrien les valss són erosionats,deixants alguns testimonis comels de la serra Gurp.el Roc de Bernavent o el de Pessonada