-
Polavieja
-
-
-
Masses neutres. Aconseguir suport classes mitjanes
Tenen voluntat reformista. Herencia regeneracionista
Mesures per acontentar la societat i ser benvinguts al poder. La societat es critica amb els partits dinastics. Aquests governs no poden atendre les demandes socials, comença una forta presència de l oposicio -
Conservadors: Maura i Silvela
Liberal: canalejas -
a les eleccions del 1903 i 1905 va guanyar a Madrid, BCN i València
Lerroux comença a destacar: republicanisme lerrouxista.
Discurs demagògic, radical i anticlerical -
Els encapçalats per Cambó no van obeir a boicotejar la visita d'Alfons XIII a BCN
-
-
Protectorat francoespanyol al Marroc
Colonització poc justificada. Com que hem perdut cuba i filip ho volem compensar dalguna manera -
Lluís Domènech i Montaner
Format a partir de la ruptura de la Lliga -
Posar sota jurisdicció militar totes les ofenses contra l'exèrcit o contra la unitat de la pàtria i els seus símbols
-
Aliança de les forces polítiques catalanes en defensa de les reiv catalanistes (arrel del rebuig a la llei de jurisd).
Coalició electoral que aplegava carlins, rep i la Lliga.
Lerrouxistes i dinàstics NO! -
Govern conservador de Maura pretenia posar fi al caciquisme
-
Treure la llei de jurisdiccions i dotar a cat d'òrgans d'autogovern
-
a les eleccions de 1907 la Unión Rep es va acostar al catalanisme i es va integrar a Solidaritat Catalana. El sector lerrouxista (anticatalanista) va rebutjar-ho i va formar aquest partit
-
Derrota al barranc del Llop provoca l'enviament de reservistes, i a més, amb el sistema de quintes. Això va generar un fort moviment de protesta popular.
Forta repressió per part de l'Estat
Afusellament Ferrer i Guàrdia -
-Caiguda gov Maura i entrega gov a Canalejas
-Reorganització oposició:
Partido reformista:1912 republicà
Descrèdit del Rep lerrouxista que fa aug l'anarcosindicalisme
Trencament Solidaritat Catalana (pk la Lliga dóna suport a la repressió)
Afusellament Ferrer i Guàrdia -
Canalejas
Prohibició de la implantació de nous ordres religiosos
Llei que form part del reformisme -
-
Confederació Nacional del Treball
Solidaritat Obrera promou la seva fundació
Ideologia: enderrocar capitalisme, apoliticisme mov obrer, abstencionisme electoral i necessitat d'unió sindical -
-
Eliminació del sistema de quintes
-
atemptat anarquista
-
-
-
Víctima d'un atemptat al 1921
-
No esta pensada nomes per Cat, llei purament administrativa
aprovada per Dato -
1r òrgan administratiu català i principal concessió d'atuogovern
-Prat de la Riba (14-17)
-Puig i cadafalch (17-23)
-Sala (23-25)
Dues direccions:
-Crear una infraestructura de serveis públics i admi
-Foment de la llengua i cultura catalana
-maternitat i serveis socials
Escassetat de recursos econòmics i curta durada. -
-
Situació difícil agreujada per la 1a GM
Esp es neutral i aixo provoca un auge durant la guerra. Pero no es modernitza la ind i no es millora els salaris i sapugen els preus per la demanda
-Vaga general (conflicte obrer)
-Juntes de defensa (conflicte militar): enfrontament entre peninsulars i reservistes.
-Assamblea de Parlamentaris: crisi política. No va tenir èxit.
Acció repressiva del govern
Necessitat d'establitat: governs de concentració -
14 governs diferents, uns de coalició àmplia i altres només de ministres dinàstics
Governs inestables -
Reducció de les exportacions i l'economia. Situació de recessió, forta inflació i demanda escassa, milers de persones van perdre la feina i els sidicats van reaccionar amb vagues i protestes
-
Govern de concentració presidit per Maura
-
Mobilitzacions al sud d'Esp per al repartiment de terres per als pagesos
-
-
Sense electricitat durant gairebé 2 mesos
Va acabar amb un acord entre obrers i patrons que incloïa la jornada laboral de 8h i l'augment de sous.
L'incompliment del compromís de readmetre els treballadors acomiadats va fer reprendre la vaga
Prova el fort mov sindicalista -
Sindicat lliure: empresaris contracten sicaris per assassinar liders obrers
-
Permet a la policia disparar. Anar en contra mov obrer
Pistolerisme -
-
Acció mal dirigida pel General Silvestre
Va provocar un impacte terrible en una opinió pública que ja era contrària a la guerra
Comissió d'inestigació presidida pel general Picasso -
Intenta reformar la Constitució i la Llei Electoral per democratitzar el sistema. Tenia una majoria a les Corts però l'església, el rei i l'exèrcit s'hi van oposar
-
Capità general de cat
Linia autoritaria i dictatorial inspirada per el feixisme italià. Ciutadania enquadrada en institucions
El rei l accepta
Cop d'Estat militar justificat dient que el règim constitucional estava
desprestigiat i que hi havia un greu perill de revolució social. En realitat, es volia frenar la ref constit i les responsabilitats d'Annual.
Al principi gairebé no va tenir oposició pk es creia que seria temporal com a solució a la crisi que hi havia -
Alfons XIII nomena Primo presi d'un nou gov integrat per militars
Declaració estat de guerra
Suspensió constitució
Dissolució govern i il·legalització partits
Prohibició símbols catalanistes i català només en l'àmbit privat -
Primo resol la qüestió del Marroc per assegurar-se el suport militar. Derrota Abd el-Krim i final de la guerra del marroc
-
José Calvo Sotelo important ministre Hisenda
Pretenia consolidar el poder i disposar de suports dels sectors conservadors, de la banca i de la indústria.
Aprofitar la bona conjuntura econòmica internacional dels 20. Únion Patriótica
Somatén: força armada ciutadana per donar suport a l'exèrcit -
Frenar confl laboral i controlar mov obrer
-
-
Increment atur i descontentament social
-
(L'any és irrellevant)
-Republicans: Lerroux, Azaña, Zamora...
-Alguns membres exèrcit: sanjuanada 1926 cop d'estat fallit
-Intel·lectuals i universitaris
-Sectors catalanistes
-Oposició brera: CNT, PCE
-PSOE -
Va morir al cap de dos mesos a París.
Alfons XIII va intentar tornar al règim constitucional i va nomenar cap de govern el general Berenguer. -
Acord per posar fi a la monarquia i reconèixer el dret a l'autonoia de Cat, PB i Galicia
Socialistes, republicans i nacionalistes -
Presidit per Niceto Alcalà Zamora
Preparar vaga general (que ai es va fer) i fer un pronunciament militar a Jaca (que va fracassar) per forçar la proclamació de la rep. -
Amb l'arribada de la república, els carlins, integristes i tradicionalistes van reunificar-se en un sol partit per reclamar i imposar l'ordre social i la tornada a la monarquia
-
Tornar al sistema parlamentari i constitucional: convocatòria d'eleccions
-
Es van convertir en una decisió de si si o si no a la monarquia i van guanyar les candidatures republicanes
-
Comité revolucionari presidit per Alcalá Zamora es va convertir en el govern provisional. El rei va abandonar espanya