-
371 BCE
Teofrast
Filòsof grec, deixeble d'Aristòtil i va classificar les plantes en: arbres, arbustos i herbes -
371 BCE
BIBLIOFRAFIA TEOFRAST
CARLOS LUIS SUAREZ PEDRAZA (2020). TAXONOMIA (en línia). Recuperat de: https://www.webcolegios.com/file/7df9fe.pdf (consultat 5/4/2022) -
354 BCE
Sant Agustí
Primer filòsof important de l'era cristiana. Va realitzar una classificació dels organismes i els va separar en útils, perillosos i superflus. -
354 BCE
BIBLIOGRAFIA SANT AGUSTÍ
CARLOS LUIS SUAREZ PEDRAZA (2020). TAXONOMIA (en línia). Recuperat de: https://www.webcolegios.com/file/7df9fe.pdf (consultat 5/4/2022) -
350 BCE
Aristòtil
El nostre pare de la biologia, Aristòtil observant 520 espècies diferents , proposa dividir els organismes en dos regnes: Animal i vegetal.
Es va basar en les semblances en estructura i aparença dels organismes. Als animals els classifica amb els enaima, que tenen sang vermella, i els anaima, que no tenen sang vermella, actualment són la divisió entre vertebrats e invertebrats. -
350 BCE
BIBLIOGRAFIA ARISTÒTIL
Juan (2021). Aristóteles como biólogo ( en línia). Recuperat de: https://www.superprof.co/blog/aristoteles-en-biologia/ ( consultat 27/ 4/2022) -
Period: 350 BCE to
REGNE ANIMAL i VEGETAL
-
40 BCE
Dioscòrides
Va dividir les plantes segons la seva utilitat: alimentàries, verinoses i medicinals, i els animals en salvatges o domèstics i en aquàtics o terrestres -
Jeanne Baret
Botànica francesa, molt aventurera. Com que en aquella época estava prohibit que les dones viatjesin amb vaixells de la armada, es va fer pasar per home on en aquest viatge van fer la volta al món. Allá va conèixer Philibert Commerson, aquests van recolectar més de sis mil espècies de plantes. Però, encara que ella va fer algunes de les col·leccions més notables, al final el reconeixement va recaure damunt Philibert i durant anys el nom de Jane Baret va ser oblidat fins fa poc temps. -
BIBLIOGRAFIA JANE BARET
J. M. SADURNÍ (2021). Jeanne Baret, la primera mujer que circunnavegó el mundo ( en línia). Recuperat de: https://historia.nationalgeographic.com.es/a/jeanne-baret-primera-mujer-que-circunnavego-mundo_16297 (Consultat dia 9/4/2022) -
Carl Von Linné
Va ordenar cada organisme en categories taxonòmiques, que van del general al particular: Regne, Filo, Classe, Ordre, Família, Gènere i Espècie.
Per tal d'evitar confusió entre la comunitat científica, va decidir assignar a cada espècie un nom únic a partir d'un sistema universal. -
Period: to
REGNE PROTISTA
-
Ernst Haeckel
Ell va proposar la definició d'un tercer regne denominat PROTISTS, el qual inclou microorganismes i bacteris no classificats com a animals o plantes. -
Ynes Mexia
La seva situació privilegiada li va permetre estudiar en escoles privades. Desgraciàdament en la seva joventut no va poder desarrollar la seva carrera, ja que va tenir que cuidar del ser pare malalt i después del ser espòs que va morir. Quan es va separar del seu segon espòs va començar la carrera de botànica als 55 anys. En un viatge a Mèxic descobreix la Mimosa Mexiae que porta el seu nom -
BIBLIOGRAFIA YNES MEXIA
Marta Macho Stadler(2015). Ynes Mexia, botànica (en línia). Recuperat de: https://mujeresconciencia.com/2015/05/24/ynes-mexia-botanica/. (Consultat 10/4/21) -
Period: to
MEXIANTHUS
-
Herbert Copeland
Es troben diferències en la organització estructural de les cèl·lules; unes posseeixen nuclis (eucariotes) i altres no (procariotes). Copeland agrupa els bacteris en el regne de les MONERES, per agrupar els organisme procariotes i així poder distingir-los del regne protists. Va dividir al conjunt dels organismes en quatre regnes: plantes, animals, protoctis i el regne monera. -
BIBLIOGRAFIA HERBERT COPELAND
Herbert Copeland. Recuperat de:https://www.quimica.es/enciclopedia/Herbert_Copeland.html (11/4/21) -
Period: to
REGNE MONERES
-
Robert Harding Whittaker
Investigant les característiques dels fongs, es va donar conta que no coincidien amb les característiques dels organismes del regne vegetal. Per això va proposar crear un cinquè regne, amb el qual separaria els fongs dels vegetals. Aquest cinquè regne es deia fongs. -
BIBLIOGRAFIA Robert Harding Whittaker
SÈRIE 5, PAUTES (en línia). Recuperat de:https://www.ub.edu/paubiologia/15set/SERIE5-PAUTES.pdf (consultat 9/10/21) -
Period: to
REGNE DELS FONS
-
Carl Richard Woese
Creador de la nova taxonomia molecular, cèlebre per ser el definidor dels arqueobacteris, per mitjà de la taxonomia filogenètica de l'ARN ribosomal 16S. Va plantejar la necessitat d'una nova classificació. Va proposar reagrupar a totes les formes de vida en un sistema de tres dominis: Archaea, Bacteri i Eukarya. Més conegut com: arbre filogenètic -
BIBLIOGRAFIA CARL RICHARD WOESE
Carl Richard Woese (en línia). Recuperat de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Carl_Richard_Woese (consultat 11/4/21) -
Lynn Margulis i K. Schwartz
Ella va difondre la teoria endosimbiòtica, però a més amb l'ajuda de K. Schwartz van proposar modificació de la classificació éssers vius en què va establir cinc regnes: moneres, protoctistes, fongs, plantes i animals. El regne dels protoctistes no existia fins aquell moment i s'hi van incloure els protozous i les algues. -
BIBLIOGRAFIA LYNN MARGULIS I K.SCHWARTZ
Lynn Margulis (en línia). Recuperat de: https://librodigital.edistribucion.es/demos/AnayaEducacion/8421728523695/ON_U1/1_los_seres_vivos/Actividades/bg1_eso_u01_i24_biografia_margulis.pdf?idclase=283646. (consultat 10/4/22) -
Ernst Walter
Taxònom, explorador dels tròpics, historiador de la ciència i naturalista. La seva obra va contribuir a la revolució conceptual que va portar a la síntesi moderna de la teoria de l'evolució i al desenvolupament del concepte biològic d'espècie. -
Bibliografia Ernst walter
Ernst Walter Mayr ( en línia). Recuperat de : https://www.ecured.cu/Ernst_Walter_Mayr (consultat 27/4/2022) -
BIBLIOGRAFIA Thomas Cavalier-Smith
Thomas Cavalier-Smith (en línia). Recuperat de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Thomas_Cavalier-Smith ( consultat 2/4/2022) -
Thomas Cavalier-Smith
Cavalier-Smith va publicar extensament sobre la classificació dels protists. Una de les majors contribucions a la biologia va ser la seva proposta d'un sisè regne de la vida: els cromistes, tot i que l'existència d'aquest grup encara està en un debat obert. També va proposar que tots els cromistes i alveolats comparteixen el mateix antecessor comú, una proclama que més tard ha rebut el suport dels estudis d'evidència morfològica i molecular per altres laboratoris. -
Christon J. Hurst
Proposa incloure els virus com un ésser viu, tot i no complir cap funció bàsica que qualsevol faria. Per això inclou un nou domini: l'Akamara. -
BIBLIOGRAFIA Christon J. Hurst
1 ene 2000 año - Christon J. Hurst (en línia) Recuperat de: http://timetoast.com ( consultat 27/4/2022)