-
500 BCE
EL COMPORTAMENT FÍSIC DE LA LLUM
Es fa passar la llum a través d'un petit forat fet en una habitació tancada per tots els seus costats. A la
paret oposada al forat, es formarà la imatge del que es trobi davant. -
Period: 500 BCE to
La cambra obscura
-
400 BCE
Aristòtil
El fet que la càmera obscura fos
portàtil va fer que l’utilitzaren naturalistes, científics,
topògrafs, artistes i aficionats com una ajuda per a realitzar
els seus dibuixos i pintures. -
900
La cambra obscura, l’òptica i l’astronomia
Aquest coneixement del comportament
de la llum va servir de base per a la invenció de la càmera
fotogràfica segles després. Durant aquest període la
cambra obscura s’utilitzava per a poder veure eclipsis
solars sense cremar‐se els ulls. -
1200
Roger Bacon
Al s. XIII, el filòsof i científic anglès, Roger Bacon ja coneixia l’existència de la cambra obscura i en recomanava l’ús per a la visualització dels eclipsis. -
1300
Levi ben Gershon
Al s. XIV el filòsof, matemàtic, físic i astrònom jueu Levi ben Gershon va realitzar observacions astronòmiques utilitzant la cambra obscura, i va descriure mètodes per a mesurar els diàmetres angulars del Sol, la Lluna i els planetes Venus i Júpiter. -
1400
La cambra obscura com un instrument per a copiar o calcar imatges
En aquell moment la cambra obscura era una habitació fosca, sense llum, en la que hi havia un forat o
orifici pel que passava la llum de manera que sobre la paret d’enfront es projectava una imatge invertida
d’allò que hi havia fora.
Cal destacar
que Leonardo va relacionar el funcionament de la cambra obscura amb el sentit de la vista. I també va
preveure, al s. XV, que la cambra obscura seria una eina molt potent per a representar la realitat. -
1500
La cambra obscura portàtil
L’interès per les cambres obscures va ser tan gran que es van acabar construint en fusta, com si fossin
armaris, que es podien transportar allí on fos necessari per a representar la realitat. Tenien una mida que
permetia que una persona estigués dins, de peu, dibuixant. Aquest sistema va evolucionar i la caixa de
fusta va ser substituïda per una espècie de tenda de campanya, feta amb una cortina de tela. -
L’EVOLUCIÓ QUÍMICA. COM CAPTURAR IMATGES DE MANERA PERMANENT.
A principis del s. XVIII el naturalista alemany Henrich Schulze, que va descobrir que alguns compostos com la sal de plata es feien foscos en entrar en contacte amb la llum. Això va fer que els científics comencessin a investigar la possibilitat de grafiar una imatge sobre un paper amb substàncies químiques fotosensibles. -
Period: to
FOTOGRAFIA ANALÒGICA
-
La primera imatge permanent heliografia
Les primeres imatges fotogràfiques permanents que es van obtenir daten de 1826 (s. XIX) i van ser obra
del científic francès Nicéphore Niepce.
Niepce les va anomenar heliogravats o heliografies.
Les va aconseguir sobre unes plaques de peltre (un
aliatge d’estany, coure i plom) cobertes de betum,
que va situar dins d’una cambra obscura i que va
deixar exposades a la llum durant vuit hores.
Posteriorment va netejar la placa amb una mescla
de petroli blanc i espígol. -
William Henry Fox
Al mateix temps, l’inventor britànic William Henry Fox Talbot ja havia descobert com crear imatges amb un sistema de positiu‐negatiu que va anomenar calotip i que permetia obtenir diverses còpies. El 1835 va aconseguir fer el pas definitiu en el fixat de les imatges, que requerien en principi de 30 segons d’exposició. En pocs anys el temps d’exposició es va reduir a pocs segons. -
Millorant la qualitat i reduint el temps d’exposició gràcies a la química.
Durant la resta del s. XIX, es van produir avenços tecnològics en la fotografia gràcies la química.
Cap al 1835 Daguerre va substituir la planxa de
peltre per una planxa recoberta d’una capa de
iodur de plata sensible a la llum, sobre la que es
produïen impressions en blanc i negre, de molta
més qualitat i amb molt de detall, reduint el temps
d’exposició a uns 30 minuts. Ara bé, era una imatge
única, de la que no se’n podien fer còpies. Va
batejar el seu invent amb el nom de Daguerrotip. -
Daguerre i Talbot
L’any 1839 Daguerre i Talbot van fer públics els seus invents, John Wiliam Herschel va donar el nom de fotografies a les imatges obtingues, i el govern francès va considerar la fotografia un invent d’interès
nacional. -
Les plaques seques i les còpies
Cap al 1850 Gustave Le Gray va inventar el sistema del col∙lodió humit, que s’aplicava sobre una placa de
vidre neta i polida. El col∙lodió era sensibilitzat amb nitrat de plata, exposat a la cambra obscura i un cop
produïda la impressió es procedia al revelat amb sulfat de ferro amoniacal. Aquest sistema reduïa el
temps d’exposició a pocs segons i permetia realitzar còpies de la impressió. -
Tricomia
Durant el s. XIX també es va intentar obtenir fotografies en color. La primera és obra de James Clerk Maxwell i data de 1861. Aquest va prendre tres fotografies consecutives amb
un filtre roig, un de blau i un de verd, i posteriorment les va
superposar en una projecció, obtenint així els colors
desitjats. Aquesta tècnica es va anomenar Tricomia. -
Les plaques seques
Vint anys més tard, entre els anys 1871 y 1882, Richard Leach Maddox i Charles H. Bennet van introduir les plaques seques, que també eren làmines de vidre recobertes d’una solució de bromur de cadmi, aigua i gelatina sensibilitzada amb nitrat de plata i exposades a una cambra obscura. Aquesta nova tècnica permetia utilitzar materials secs i reduir el temps d’exposició a un quart de segon. -
El rodet i la fotografia a color
L’any 1884 als Estats Units l’inventor George Eastman va
patentar una pel∙lícula que consistia en una tira llarga, que
primer era de paper i més endavant es va fabricar amb material
transparent i flexible, recoberta amb una emulsió sensible. Així
va nàixer la pel∙lícula de rodet. Aquest invent, juntament amb
els avenços en l’òptica i la mecànica de les càmeres va
possibilitar aparells més lleugers i manipulables. -
La primera placa fotogràfica a color
Al 1903, els germans Lumière van patentar la primera placa fotogràfica a color. Es va donar a conèixer amb el nom d’Autochrome, però no es va comercialitzar fins al 1907. Oferia diapositives a color sobre una làmina de vidre. -
Al 1925 leica va comercialitzar una càmera
El 1925 l’empresa alemanya Leica va comercialitzar una
càmera molt lleugera, petita i amanosa que tenia molt bona
òptica i mecanismes de control, i que possibilitava fer
fotografies de molt bona qualitat amb un aparell que es
podia portar a sobre còmodament. -
La primera de pel·lícula de color
el 1935 Kodak va llançar la primera pel∙lícula de color anomenada Kodachrome, que es va seguir utilitzant fins a l’any 2009. Agfa ho va fer un any més tard. Tot i això, les fotografies a color en paper no es van iniciar fins al 1941 amb la pel∙lícula Kodacolor. -
La fotografia instantània
La fotografia instantània és aquella que permet la impressió de la foto que s’acaba de fer. Aquesta va néixer l’any 1938 i va ser obra de Edwin Land, un científic que prèviament havia inventat el filtre
polaritzador. Aquesta càmera va ser comercialitzada per l’empresa Polaroid i va ser llançada al mercat 10 anys després de ser inventada. -
3. LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA. LA FOTOGRAFIA DIGITAL
-
LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA. LA FOTOGRAFIA DIGITALLA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA. LA FOTOGRAFIA DIGITAL
-
LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA. LA FOTOGRAFIA DIGITAL
El 1960 els primers VTR Video Tape Recorder ja eren capaços de capturar imatges, convertir‐les en senyals
elèctriques i guardar‐les en suport magnètic. -
Period: to
FOTOGRAFIA DIGITAL
-
L’invent que revolucionaria el camp de la fotografia
L’invent que revolucionaria el camp de la fotografia es va produir l’any 1969 i va ser el desenvolupament de l’estructura bàsica del CCD (Dipositiu de Càrrega Acoblada). És un sistema d’emmagatzematge d’informació, que va ser utilitzat un any més tard pels laboratoris Bell com un sistema per a captar i emmagatzemar imatges, donant lloc així a la primera videocàmera. -
El primer prototip
Kodak va inventar el primer logotip gràcies a diminutes cèl∙lules fotoelèctriques que captaven
la llum i la transformaven en corrent elèctrica que era processada per la càmera, que emmagatzemava les imatges en una cinta magnètica. Pesava 3,60 kg i només feia fotos en blanc i negre, tenia una resolució de 0,01 megapíxels i va tardar 23 segons en processar la captura de la primera imatge. -
La primera càmera digital a la venda
El primer model de càmera digital es va comercialitzar l’any 1990, era la Dycam model 1. Disposava d’un cable per a descarregar les imatges a un ordinador. Després van venir la DC 40 de Kodak o la Quick‐Time d’Apple, que era la versió per a ordinadors Mac. -
La càmera compacta
Al 1997 es va comercialitzar la primera càmera compacta, la
DC210 de Kodak, que era senzilla d’utilitzar, tenia un disseny
ergonòmic i disposava d’una pantalla LCD en color.
L’emmagatzematge es feia en una targeta de memòria. Aquesta
era molt similar a les càmeres digitals que podem trobar avui en
dia al mercat. -
L’smartphone
El darrer avenç que s’ha produït en el camp de la fotografia va
lligat a l’aparició dels smartphones. L’any 2005 la telefonia
mòbil va llançar els smartphones o telèfons intel∙ligents, que
són els telèfons mòbils que tenim avui en dia i que incorporen
potents processadors, capaços d’executar multitud de funcions i
que a més es poden connectar a internet.
