Evolució de la fotografia

  • 500 BCE

    EL COMPORTAMENT FÍSIC DE LA LLUM

    EL COMPORTAMENT FÍSIC DE LA LLUM
    Es fa passar la llum a través d'un petit forat fet en una habitació tancada per tots els seus costats. A la
    paret oposada al forat, es formarà la imatge del que es trobi davant.
  • Period: 500 BCE to

    La cambra obscura

  • 400 BCE

    Aristòtil

    Aristòtil
    El fet que la càmera obscura fos
    portàtil va fer que l’utilitzaren naturalistes, científics,
    topògrafs, artistes i aficionats com una ajuda per a realitzar
    els seus dibuixos i pintures.
  • 900

    La cambra obscura, l’òptica i l’astronomia

    La cambra obscura, l’òptica i l’astronomia
    Aquest coneixement del comportament
    de la llum va servir de base per a la invenció de la càmera
    fotogràfica segles després. Durant aquest període la
    cambra obscura s’utilitzava per a poder veure eclipsis
    solars sense cremar‐se els ulls.
  • 1200

    Roger Bacon

    Roger Bacon
    Al s. XIII, el filòsof i científic anglès, Roger Bacon ja coneixia l’existència de la cambra obscura i en recomanava l’ús per a la visualització dels eclipsis.
  • 1300

    Levi ben Gershon

    Levi ben Gershon
    Al s. XIV el filòsof, matemàtic, físic i astrònom jueu Levi ben Gershon va realitzar observacions astronòmiques utilitzant la cambra obscura, i va descriure mètodes per a mesurar els diàmetres angulars del Sol, la Lluna i els planetes Venus i Júpiter.
  • 1400

    La cambra obscura com un instrument per a copiar o calcar imatges

    La cambra obscura com un instrument per a copiar o calcar imatges
    En aquell moment la cambra obscura era una habitació fosca, sense llum, en la que hi havia un forat o
    orifici pel que passava la llum de manera que sobre la paret d’enfront es projectava una imatge invertida
    d’allò que hi havia fora.
    Cal destacar
    que Leonardo va relacionar el funcionament de la cambra obscura amb el sentit de la vista. I també va
    preveure, al s. XV, que la cambra obscura seria una eina molt potent per a representar la realitat.
  • 1500

    La cambra obscura portàtil

    La cambra obscura portàtil
    L’interès per les cambres obscures va ser tan gran que es van acabar construint en fusta, com si fossin
    armaris, que es podien transportar allí on fos necessari per a representar la realitat. Tenien una mida que
    permetia que una persona estigués dins, de peu, dibuixant. Aquest sistema va evolucionar i la caixa de
    fusta va ser substituïda per una espècie de tenda de campanya, feta amb una cortina de tela.
  • L’EVOLUCIÓ QUÍMICA. COM CAPTURAR IMATGES DE MANERA PERMANENT.

    L’EVOLUCIÓ QUÍMICA. COM CAPTURAR IMATGES DE MANERA PERMANENT.
    A principis del s. XVIII el naturalista alemany Henrich Schulze, que va descobrir que alguns compostos com la sal de plata es feien foscos en entrar en contacte amb la llum. Això va fer que els científics comencessin a investigar la possibilitat de grafiar una imatge sobre un paper amb substàncies químiques fotosensibles.
  • Period: to

    FOTOGRAFIA ANALÒGICA

  • La primera imatge permanent heliografia

    La primera imatge permanent heliografia
    Les primeres imatges fotogràfiques permanents que es van obtenir daten de 1826 (s. XIX) i van ser obra
    del científic francès Nicéphore Niepce.
    Niepce les va anomenar heliogravats o heliografies.
    Les va aconseguir sobre unes plaques de peltre (un
    aliatge d’estany, coure i plom) cobertes de betum,
    que va situar dins d’una cambra obscura i que va
    deixar exposades a la llum durant vuit hores.
    Posteriorment va netejar la placa amb una mescla
    de petroli blanc i espígol.
  • Millorant la qualitat i reduint el temps d’exposició gràcies a la química.

    Millorant la qualitat i reduint el temps d’exposició gràcies a la química.
    Durant la resta del s. XIX, es van produir avenços tecnològics en la fotografia gràcies la química.
    Cap al 1835 Daguerre va substituir la planxa de
    peltre per una planxa recoberta d’una capa de
    iodur de plata sensible a la llum, sobre la que es
    produïen impressions en blanc i negre, de molta
    més qualitat i amb molt de detall, reduint el temps
    d’exposició a uns 30 minuts. Ara bé, era una imatge
    única, de la que no se’n podien fer còpies. Va
    batejar el seu invent amb el nom de Daguerrotip.
  • William Henry Fox

    William Henry Fox
    Al mateix temps, l’inventor britànic William Henry Fox Talbot ja havia descobert com crear imatges amb un sistema de positiu‐negatiu que va anomenar calotip i que permetia obtenir diverses còpies. El 1835 va aconseguir fer el pas definitiu en el fixat de les imatges, que requerien en principi de 30 segons d’exposició. En pocs anys el temps d’exposició es va reduir a pocs segons.
  • Daguerre i Talbot

    Daguerre i Talbot
    L’any 1839 Daguerre i Talbot van fer públics els seus invents, John Wiliam Herschel va donar el nom de fotografies a les imatges obtingues, i el govern francès va considerar la fotografia un invent d’interès
    nacional.
  • Les plaques seques i les còpies

    Les plaques seques i les còpies
    Cap al 1850 Gustave Le Gray va inventar el sistema del col∙lodió humit, que s’aplicava sobre una placa de
    vidre neta i polida. El col∙lodió era sensibilitzat amb nitrat de plata, exposat a la cambra obscura i un cop
    produïda la impressió es procedia al revelat amb sulfat de ferro amoniacal. Aquest sistema reduïa el
    temps d’exposició a pocs segons i permetia realitzar còpies de la impressió.
  • Tricomia

    Tricomia
    Durant el s. XIX també es va intentar obtenir fotografies en color. La primera és obra de James Clerk Maxwell i data de 1861. Aquest va prendre tres fotografies consecutives amb
    un filtre roig, un de blau i un de verd, i posteriorment les va
    superposar en una projecció, obtenint així els colors
    desitjats. Aquesta tècnica es va anomenar Tricomia.
  • Les plaques seques

    Les plaques seques
    Vint anys més tard, entre els anys 1871 y 1882, Richard Leach Maddox i Charles H. Bennet van introduir les plaques seques, que també eren làmines de vidre recobertes d’una solució de bromur de cadmi, aigua i gelatina sensibilitzada amb nitrat de plata i exposades a una cambra obscura. Aquesta nova tècnica permetia utilitzar materials secs i reduir el temps d’exposició a un quart de segon.
  • El rodet i la fotografia a color

    El rodet i la fotografia a color
    L’any 1884 als Estats Units l’inventor George Eastman va
    patentar una pel∙lícula que consistia en una tira llarga, que
    primer era de paper i més endavant es va fabricar amb material
    transparent i flexible, recoberta amb una emulsió sensible. Així
    va nàixer la pel∙lícula de rodet. Aquest invent, juntament amb
    els avenços en l’òptica i la mecànica de les càmeres va
    possibilitar aparells més lleugers i manipulables.
  • La primera placa fotogràfica a color

    La primera placa fotogràfica a color
    Al 1903, els germans Lumière van patentar la primera placa fotogràfica a color. Es va donar a conèixer amb el nom d’Autochrome, però no es va comercialitzar fins al 1907. Oferia diapositives a color sobre una làmina de vidre.
  • Al 1925 leica va comercialitzar una càmera

    Al 1925 leica va comercialitzar una càmera
    El 1925 l’empresa alemanya Leica va comercialitzar una
    càmera molt lleugera, petita i amanosa que tenia molt bona
    òptica i mecanismes de control, i que possibilitava fer
    fotografies de molt bona qualitat amb un aparell que es
    podia portar a sobre còmodament.
  • La primera de pel·lícula de color

    La primera de pel·lícula de color
    el 1935 Kodak va llançar la primera pel∙lícula de color anomenada Kodachrome, que es va seguir utilitzant fins a l’any 2009. Agfa ho va fer un any més tard. Tot i això, les fotografies a color en paper no es van iniciar fins al 1941 amb la pel∙lícula Kodacolor.
  • La fotografia instantània

    La fotografia instantània
    La fotografia instantània és aquella que permet la impressió de la foto que s’acaba de fer. Aquesta va néixer l’any 1938 i va ser obra de Edwin Land, un científic que prèviament havia inventat el filtre
    polaritzador. Aquesta càmera va ser comercialitzada per l’empresa Polaroid i va ser llançada al mercat 10 anys després de ser inventada.
  • 3. LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA. LA FOTOGRAFIA DIGITAL

  • LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA. LA FOTOGRAFIA DIGITALLA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA. LA FOTOGRAFIA DIGITAL

  • LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA. LA FOTOGRAFIA DIGITAL

    LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA. LA FOTOGRAFIA DIGITAL
    El 1960 els primers VTR Video Tape Recorder ja eren capaços de capturar imatges, convertir‐les en senyals
    elèctriques i guardar‐les en suport magnètic.
  • Period: to

    FOTOGRAFIA DIGITAL

  • L’invent que revolucionaria el camp de la fotografia

    L’invent que revolucionaria el camp de la fotografia
    L’invent que revolucionaria el camp de la fotografia es va produir l’any 1969 i va ser el desenvolupament de l’estructura bàsica del CCD (Dipositiu de Càrrega Acoblada). És un sistema d’emmagatzematge d’informació, que va ser utilitzat un any més tard pels laboratoris Bell com un sistema per a captar i emmagatzemar imatges, donant lloc així a la primera videocàmera.
  • El primer prototip

    El primer prototip
    Kodak va inventar el primer logotip gràcies a diminutes cèl∙lules fotoelèctriques que captaven
    la llum i la transformaven en corrent elèctrica que era processada per la càmera, que emmagatzemava les imatges en una cinta magnètica. Pesava 3,60 kg i només feia fotos en blanc i negre, tenia una resolució de 0,01 megapíxels i va tardar 23 segons en processar la captura de la primera imatge.
  • La primera càmera digital a la venda

    La primera càmera digital a la venda
    El primer model de càmera digital es va comercialitzar l’any 1990, era la Dycam model 1. Disposava d’un cable per a descarregar les imatges a un ordinador. Després van venir la DC 40 de Kodak o la Quick‐Time d’Apple, que era la versió per a ordinadors Mac.
  • La càmera compacta

    La càmera compacta
    Al 1997 es va comercialitzar la primera càmera compacta, la
    DC210 de Kodak, que era senzilla d’utilitzar, tenia un disseny
    ergonòmic i disposava d’una pantalla LCD en color.
    L’emmagatzematge es feia en una targeta de memòria. Aquesta
    era molt similar a les càmeres digitals que podem trobar avui en
    dia al mercat.
  • L’smartphone

    L’smartphone
    El darrer avenç que s’ha produït en el camp de la fotografia va
    lligat a l’aparició dels smartphones. L’any 2005 la telefonia
    mòbil va llançar els smartphones o telèfons intel∙ligents, que
    són els telèfons mòbils que tenim avui en dia i que incorporen
    potents processadors, capaços d’executar multitud de funcions i
    que a més es poden connectar a internet.