EVOLUCIÓ DE LA CAMERA FOTOGRAFICA

By LAIA GB
  • 500 BCE

    COMPORTAMENT DE LA LLUM

    COMPORTAMENT  DE  LA  LLUM
    El xinès Mo Tzu descriu el comportament de la llum
  • Period: 500 BCE to

    CAMBRA OSCURA

  • 400 BCE

    El comportament dels rajos de llum

    El comportament dels rajos de llum
    el filòsof grec Aristòtil (s. IV a C), preocupat
    pel comportament dels rajos de llum, especialment pel fet que
    aquests produeixen figures de formes arrodonides en passar per
    orificis quadrilàters i també per que la llum en passar per un orifici
    genera rajos creixents, en forma de con, enlloc de lineals, va acabar
    construint la primera cambra obscura de la qual es té notícia en la
    història.
  • 1021

    La cambra obscura, l’òptica i l’astronomia

    La cambra obscura, l’òptica i l’astronomia
    Entre els segles IX i XI es troben referències de la càmera
    obscura en escrits de científics àrabs. Cal destacar la figura
    d’Alahazeni, matemàtic àrab que al s. X dC, va demostrar,
    a través dels seus experiments i d’un estudi i descripció
    detallada dels ulls, que els rajos lluminosos no són emesos
    pels ulls tal com deia Aristòtil.
  • 1256

    La cambra obscura, l’òptica i l’astronomia

    La cambra obscura, l’òptica i l’astronomia
    Al s. XIII, el filòsof i científic anglès, Roger Bacon ja coneixia l’existència de
    la cambra obscura i en recomanava l’ús per a la visualització dels eclipsis.
  • 1300

    La cambra obscura, l’òptica i l’astronomia

    La cambra obscura, l’òptica i l’astronomia
    Al s. XIV el filòsof, matemàtic, físic i astrònom jueu Levi ben Gershon va
    realitzar observacions astronòmiques utilitzant la cambra obscura, i va
    descriure mètodes per a mesurar els diàmetres angulars del Sol, la Lluna i
    els planetes Venus i Júpiter.
  • 1500

    La cambra obscura com un instrument per a copiar o calcar imatges.

    La cambra obscura com un instrument per a copiar o calcar imatges.
    La primera descripció detallada i il∙lustrada data del s. XV i es troba als manuscrits de Leonardo da Vinci.
    En aquell moment la cambra obscura era una habitació fosca, sense llum, en la que hi havia un forat o
    orifici pel que passava la llum de manera que sobre la paret d’enfront es projectava una imatge invertida
    d’allò que hi havia fora.
  • La cambra obscura portàtil

    La cambra obscura portàtil
    Més endavant, al s. XVI, Giovanni Battista della Porta va afegir una lent a l’orifici per tal de millorar la
    qualitat de la imatge projectada.
  • La cambra obscura portàtil

    La cambra obscura portàtil
    Fou al s. XVII, quan es va produir un avenç molt important.
    Gràcies als estudis que un monjo alemany anomenat
    Johann Zahn havia fet 150 anys abans, la cambra obscura
    va evolucionar cap a una cambra portàtil, més petita, que
    incorporava un mirall a 45o i una pantalla de paper, de
    manera que no era necessari que la persona estigués dins.
  • L’EVOLUCIÓ QUÍMICA. COM CAPTURAR IMATGES DE MANERA PERMANENT.

    L’EVOLUCIÓ QUÍMICA. COM CAPTURAR IMATGES DE MANERA PERMANENT.
    A finals d’aquest segle Carl Wilhelm Scheele va publicar el seu tractat sobre les sals de plata i la seva
    reacció a la llum. Aquests descobriments van servir per poder plasmar una espècie de taques al paper en
    incidir la llum que havia travessat la cambra obscura.
  • L’EVOLUCIÓ QUÍMICA. COM CAPTURAR IMATGES DE MANERA PERMANENT.

    L’EVOLUCIÓ QUÍMICA. COM CAPTURAR IMATGES DE MANERA PERMANENT.
    Entre 1780 i 1810 els anglesos Thomas Wedgwood i Humphry Davy van aconseguir els primers resultats
    anomenats fotogrames, eren impressions en paper de fulles de plantes.
  • La primera imatge permanent. Heliografia.

    La primera imatge permanent. Heliografia.
    Les primeres imatges fotogràfiques permanents que es van obtenir daten de 1826 (s. XIX) i van ser obra
    del científic francès Nicéphore Niepce.
  • Millorant la qualitat i reduint el temps d’exposició gràcies a la química

    Millorant la qualitat i reduint el temps d’exposició gràcies a la química
    Cap al 1835 Daguerre va substituir la planxa de
    peltre per una planxa recoberta d’una capa de
    iodur de plata sensible a la llum, sobre la que es
    produïen impressions en blanc i negre, de molta
    més qualitat i amb molt de detall, reduint el temps
    d’exposició a uns 30 minuts. Ara bé, era una imatge
    única, de la que no se’n podien fer còpies. Va
    batejar el seu invent amb el nom de Daguerrotip.
  • Millorant la qualitat i reduint el temps d’exposició gràcies a la química.

    Millorant la qualitat i reduint el temps d’exposició gràcies a la química.
    Al mateix temps, l’inventor britànic William Henry Fox Talbot ja havia descobert com crear imatges amb
    un sistema de positiu‐negatiu que va anomenar calotip i que permetia obtenir diverses còpies. El 1835 va
    aconseguir fer el pas definitiu en el fixat de les imatges,
  • 2.3 Les plaques seques i les còpies

    2.3 Les plaques seques i les còpies
    Cap al 1850 Gustave Le Gray va inventar el sistema del col∙lodió humit, que s’aplicava sobre una placa de
    vidre neta i polida. El col∙lodió era sensibilitzat amb nitrat de plata, exposat a la cambra obscura i un cop
    produïda la impressió es procedia al revelat amb sulfat de ferro amoniacal.
  • 2.3 Les plaques seques i les còpies

    2.3 Les plaques seques i les còpies
    Durant el s. XIX també es va intentar obtenir fotografies en
    color. La primera és obra de James Clerk Maxwell i data de
    1861. Aquest va prendre tres fotografies consecutives amb
    un filtre roig, un de blau i un de verd, i posteriorment les va
    superposar en una projecció, obtenint així els colors
    desitjats. Aquesta tècnica es va anomenar Tricomia.
  • 2.3 Les plaques seques i les còpies

    2.3 Les plaques seques i les còpies
    Vint anys més tard, entre els anys 1871 y 1882, Richard Leach Maddox i Charles H. Bennet van introduir
    les plaques seques, que també eren làmines de vidre recobertes d’una solució de bromur de cadmi, aigua
    i gelatina sensibilitzada amb nitrat de plata i exposades a una cambra obscura.
  • 2.3 Les plaques seques i les còpies

    2.3 Les plaques seques i les còpies
    Vint anys més tard, entre els anys 1871 y 1882, Richard Leach Maddox i Charles H. Bennet van introduir
    les plaques seques, que també eren làmines de vidre recobertes d’una solució de bromur de cadmi, aigua
    i gelatina sensibilitzada amb nitrat de plata i exposades a una cambra obscura.
  • 2.4 El rodet i la fotografia a color.

    2.4 El rodet i la fotografia a color.
    L’any 1884 als Estats Units l’inventor George Eastman va
    patentar una pel∙lícula que consistia en una tira llarga, que
    primer era de paper i més endavant es va fabricar amb material
    transparent i flexible, recoberta amb una emulsió sensible. Així
    va nàixer la pel∙lícula de rodet.
  • Period: to

    CAMBRA OSCURA

  • 2.4 El rodet i la fotografia a color.

    2.4 El rodet i la fotografia a color.
    Al 1903, els germans Lumière van patentar la primera placa fotogràfica a
    color. Es va donar a conèixer amb el nom d’Autochrome, però no es va
    comercialitzar fins al 1907. Oferia diapositives a color sobre una làmina de
    vidre.
  • 2.4 El rodet i la fotografia a color.

    2.4 El rodet i la fotografia a color.
    El 1925 l’empresa alemanya Leica va comercialitzar una
    càmera molt lleugera, petita i amanosa que tenia molt bona
    òptica i mecanismes de control, i que possibilitava fer
    fotografies de molt bona qualitat amb un aparell que es
    podia portar a sobre còmodament.
  • 2.4 El rodet i la fotografia a color.

    2.4 El rodet i la fotografia a color.
    Deu anys més tard, el 1935 Kodak va llançar la primera
    pel∙lícula de color anomenada Kodachrome, que es va
    seguir utilitzant fins a l’any 2009. Agfa ho va fer un any més
    tard. Tot i això, les fotografies a color en paper no es van
    iniciar fins al 1941 amb la pel∙lícula Kodacolor.
  • 2.5 La fotografia instantània

    2.5 La fotografia instantània
    La fotografia instantània és aquella que permet la impressió de la foto que s’acaba de fer. Aquesta va
    néixer l’any 1938 i va ser obra de Edwin Land, un científic que prèviament havia inventat el filtre
    polaritzador. Aquesta càmera va ser comercialitzada per l’empresa Polaroid i va ser llançada al mercat 10
    anys després de ser inventada.
  • 3. LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA. LA FOTOGRAFIA DIGITAL

    El 1960 els primers VTR Video Tape Recorder ja eren capaços de capturar imatges, convertir‐les en senyals
    elèctriques i guardar‐les en suport magnètic.
  • 3. LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA. LA FOTOGRAFIA DIGITAL

    3. LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA. LA FOTOGRAFIA DIGITAL
    L’invent que revolucionaria el camp de la fotografia es va produir l’any
    1969 i va ser el desenvolupament de l’estructura bàsica del CCD (Dipositiu
    de Càrrega Acoblada). És un sistema d’emmagatzematge d’informació, que
    va ser utilitzat un any més tard pels laboratoris Bell com un sistema per a
    captar i emmagatzemar imatges, donant lloc així a la primera
    videocàmera.
  • 3.1 El primer prototip

    3.1 El primer prototip
    El 1975 Kodak va encarregar a l’enginyer
    Sasson la construcció de la primera càmera
    digital de la que es té constància.
  • 3.2 La primera càmera digital a la venda

    3.2 La primera càmera digital a la venda
    El primer model de càmera digital es va comercialitzar l’any 1990, era la
    Dycam model 1. Disposava d’un cable per a descarregar les imatges a un
    ordinador. Després van venir la DC 40 de Kodak o la Quick‐Time d’Apple, que
    era la versió per a ordinadors Mac.
  • 3.3 La càmera compacta

    3.3 La càmera compacta
    Al 1997 es va comercialitzar la primera càmera compacta, la
    DC210 de Kodak, que era senzilla d’utilitzar, tenia un disseny
    ergonòmic i disposava d’una pantalla LCD en color.
    L’emmagatzematge es feia en una targeta de memòria. Aquesta
    era molt similar a les càmeres digitals que podem trobar avui en
    dia al mercat.
  • 3.4 L’smartphone

    3.4 L’smartphone
    El darrer avenç que s’ha produït en el camp de la fotografia va
    lligat a l’aparició dels smartphones. L’any 2005 la telefonia
    mòbil va llançar els smartphones o telèfons intel∙ligents, que
    són els telèfons mòbils que tenim avui en dia i que incorporen
    potents processadors, capaços d’executar multitud de funcions i
    que a més es poden connectar a internet.
  • actualitat

    actualitat
    ara en el 2020 tenim movils molt mes actualitzats que al 2005, tene moltes xarxes socials per a comunicarnos cosa que en el 2005 sol es podia llamar i escriure.