-
500 BCE
COMPORTAMENT DE LA LLUM
El xinès Mo Tzu descriu el comportament de la llum -
Period: 500 BCE to
CAMBRA OSCURA
-
400 BCE
El comportament dels rajos de llum
el filòsof grec Aristòtil (s. IV a C), preocupat
pel comportament dels rajos de llum, especialment pel fet que
aquests produeixen figures de formes arrodonides en passar per
orificis quadrilàters i també per que la llum en passar per un orifici
genera rajos creixents, en forma de con, enlloc de lineals, va acabar
construint la primera cambra obscura de la qual es té notícia en la
història. -
1021
La cambra obscura, l’òptica i l’astronomia
Entre els segles IX i XI es troben referències de la càmera
obscura en escrits de científics àrabs. Cal destacar la figura
d’Alahazeni, matemàtic àrab que al s. X dC, va demostrar,
a través dels seus experiments i d’un estudi i descripció
detallada dels ulls, que els rajos lluminosos no són emesos
pels ulls tal com deia Aristòtil. -
1256
La cambra obscura, l’òptica i l’astronomia
Al s. XIII, el filòsof i científic anglès, Roger Bacon ja coneixia l’existència de
la cambra obscura i en recomanava l’ús per a la visualització dels eclipsis. -
1300
La cambra obscura, l’òptica i l’astronomia
Al s. XIV el filòsof, matemàtic, físic i astrònom jueu Levi ben Gershon va
realitzar observacions astronòmiques utilitzant la cambra obscura, i va
descriure mètodes per a mesurar els diàmetres angulars del Sol, la Lluna i
els planetes Venus i Júpiter. -
1500
La cambra obscura com un instrument per a copiar o calcar imatges.
La primera descripció detallada i il∙lustrada data del s. XV i es troba als manuscrits de Leonardo da Vinci.
En aquell moment la cambra obscura era una habitació fosca, sense llum, en la que hi havia un forat o
orifici pel que passava la llum de manera que sobre la paret d’enfront es projectava una imatge invertida
d’allò que hi havia fora. -
La cambra obscura portàtil
Més endavant, al s. XVI, Giovanni Battista della Porta va afegir una lent a l’orifici per tal de millorar la
qualitat de la imatge projectada. -
La cambra obscura portàtil
Fou al s. XVII, quan es va produir un avenç molt important.
Gràcies als estudis que un monjo alemany anomenat
Johann Zahn havia fet 150 anys abans, la cambra obscura
va evolucionar cap a una cambra portàtil, més petita, que
incorporava un mirall a 45o i una pantalla de paper, de
manera que no era necessari que la persona estigués dins. -
L’EVOLUCIÓ QUÍMICA. COM CAPTURAR IMATGES DE MANERA PERMANENT.
A finals d’aquest segle Carl Wilhelm Scheele va publicar el seu tractat sobre les sals de plata i la seva
reacció a la llum. Aquests descobriments van servir per poder plasmar una espècie de taques al paper en
incidir la llum que havia travessat la cambra obscura. -
L’EVOLUCIÓ QUÍMICA. COM CAPTURAR IMATGES DE MANERA PERMANENT.
Entre 1780 i 1810 els anglesos Thomas Wedgwood i Humphry Davy van aconseguir els primers resultats
anomenats fotogrames, eren impressions en paper de fulles de plantes. -
La primera imatge permanent. Heliografia.
Les primeres imatges fotogràfiques permanents que es van obtenir daten de 1826 (s. XIX) i van ser obra
del científic francès Nicéphore Niepce. -
Millorant la qualitat i reduint el temps d’exposició gràcies a la química.
Al mateix temps, l’inventor britànic William Henry Fox Talbot ja havia descobert com crear imatges amb
un sistema de positiu‐negatiu que va anomenar calotip i que permetia obtenir diverses còpies. El 1835 va
aconseguir fer el pas definitiu en el fixat de les imatges, -
Millorant la qualitat i reduint el temps d’exposició gràcies a la química
Cap al 1835 Daguerre va substituir la planxa de
peltre per una planxa recoberta d’una capa de
iodur de plata sensible a la llum, sobre la que es
produïen impressions en blanc i negre, de molta
més qualitat i amb molt de detall, reduint el temps
d’exposició a uns 30 minuts. Ara bé, era una imatge
única, de la que no se’n podien fer còpies. Va
batejar el seu invent amb el nom de Daguerrotip. -
2.3 Les plaques seques i les còpies
Cap al 1850 Gustave Le Gray va inventar el sistema del col∙lodió humit, que s’aplicava sobre una placa de
vidre neta i polida. El col∙lodió era sensibilitzat amb nitrat de plata, exposat a la cambra obscura i un cop
produïda la impressió es procedia al revelat amb sulfat de ferro amoniacal. -
2.3 Les plaques seques i les còpies
Durant el s. XIX també es va intentar obtenir fotografies en
color. La primera és obra de James Clerk Maxwell i data de
1861. Aquest va prendre tres fotografies consecutives amb
un filtre roig, un de blau i un de verd, i posteriorment les va
superposar en una projecció, obtenint així els colors
desitjats. Aquesta tècnica es va anomenar Tricomia. -
2.3 Les plaques seques i les còpies
Vint anys més tard, entre els anys 1871 y 1882, Richard Leach Maddox i Charles H. Bennet van introduir
les plaques seques, que també eren làmines de vidre recobertes d’una solució de bromur de cadmi, aigua
i gelatina sensibilitzada amb nitrat de plata i exposades a una cambra obscura. -
2.3 Les plaques seques i les còpies
Vint anys més tard, entre els anys 1871 y 1882, Richard Leach Maddox i Charles H. Bennet van introduir
les plaques seques, que també eren làmines de vidre recobertes d’una solució de bromur de cadmi, aigua
i gelatina sensibilitzada amb nitrat de plata i exposades a una cambra obscura. -
2.4 El rodet i la fotografia a color.
L’any 1884 als Estats Units l’inventor George Eastman va
patentar una pel∙lícula que consistia en una tira llarga, que
primer era de paper i més endavant es va fabricar amb material
transparent i flexible, recoberta amb una emulsió sensible. Així
va nàixer la pel∙lícula de rodet. -
Period: to
CAMBRA OSCURA
-
2.4 El rodet i la fotografia a color.
Al 1903, els germans Lumière van patentar la primera placa fotogràfica a
color. Es va donar a conèixer amb el nom d’Autochrome, però no es va
comercialitzar fins al 1907. Oferia diapositives a color sobre una làmina de
vidre. -
2.4 El rodet i la fotografia a color.
El 1925 l’empresa alemanya Leica va comercialitzar una
càmera molt lleugera, petita i amanosa que tenia molt bona
òptica i mecanismes de control, i que possibilitava fer
fotografies de molt bona qualitat amb un aparell que es
podia portar a sobre còmodament. -
2.4 El rodet i la fotografia a color.
Deu anys més tard, el 1935 Kodak va llançar la primera
pel∙lícula de color anomenada Kodachrome, que es va
seguir utilitzant fins a l’any 2009. Agfa ho va fer un any més
tard. Tot i això, les fotografies a color en paper no es van
iniciar fins al 1941 amb la pel∙lícula Kodacolor. -
2.5 La fotografia instantània
La fotografia instantània és aquella que permet la impressió de la foto que s’acaba de fer. Aquesta va
néixer l’any 1938 i va ser obra de Edwin Land, un científic que prèviament havia inventat el filtre
polaritzador. Aquesta càmera va ser comercialitzada per l’empresa Polaroid i va ser llançada al mercat 10
anys després de ser inventada. -
3. LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA. LA FOTOGRAFIA DIGITAL
El 1960 els primers VTR Video Tape Recorder ja eren capaços de capturar imatges, convertir‐les en senyals
elèctriques i guardar‐les en suport magnètic. -
3. LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA. LA FOTOGRAFIA DIGITAL
L’invent que revolucionaria el camp de la fotografia es va produir l’any
1969 i va ser el desenvolupament de l’estructura bàsica del CCD (Dipositiu
de Càrrega Acoblada). És un sistema d’emmagatzematge d’informació, que
va ser utilitzat un any més tard pels laboratoris Bell com un sistema per a
captar i emmagatzemar imatges, donant lloc així a la primera
videocàmera. -
3.1 El primer prototip
El 1975 Kodak va encarregar a l’enginyer
Sasson la construcció de la primera càmera
digital de la que es té constància. -
3.2 La primera càmera digital a la venda
El primer model de càmera digital es va comercialitzar l’any 1990, era la
Dycam model 1. Disposava d’un cable per a descarregar les imatges a un
ordinador. Després van venir la DC 40 de Kodak o la Quick‐Time d’Apple, que
era la versió per a ordinadors Mac. -
3.3 La càmera compacta
Al 1997 es va comercialitzar la primera càmera compacta, la
DC210 de Kodak, que era senzilla d’utilitzar, tenia un disseny
ergonòmic i disposava d’una pantalla LCD en color.
L’emmagatzematge es feia en una targeta de memòria. Aquesta
era molt similar a les càmeres digitals que podem trobar avui en
dia al mercat. -
3.4 L’smartphone
El darrer avenç que s’ha produït en el camp de la fotografia va
lligat a l’aparició dels smartphones. L’any 2005 la telefonia
mòbil va llançar els smartphones o telèfons intel∙ligents, que
són els telèfons mòbils que tenim avui en dia i que incorporen
potents processadors, capaços d’executar multitud de funcions i
que a més es poden connectar a internet. -
actualitat
ara en el 2020 tenim movils molt mes actualitzats que al 2005, tene moltes xarxes socials per a comunicarnos cosa que en el 2005 sol es podia llamar i escriure.
