-
Llei de Boyle
- Llei dels gasos Aquesta llei deia que per a una quantitat determinada de gas i a una determinada temperatura constant, el volum és inversament proporcional a la pressió que aquest gas exerceix.
-
Llei de Lavoisier
Llei de la Conservació de la Massa:
Lavosier va ser el primer que va mesurar aplicant meticulosament el mètode científic les masses de les reaccions de combustió i va comprovar la seva llei. Segons la teoria atomista que posteriorment publicaria Dalton, com els àtoms són indestructibles, en un procés químic només hi pot haver una recombinació entre ells, així la massa s'ha de conservar. -
Llei de Proust
Llei de les proporcions definides o constants:
Louis Joseph Proust va dir: "Quan dos o més elements es combinen per a formar un compost determinat, ho fan sempre amb la mateixa proporció de massa, sense que importi l'origen o la forma de preparació del compost" -
Llei de Gay-Lussic
- Llei dels gasos: Aquesta llei va estudiar les variacions que experimenta la pressió d’un gas quan es modifica la seva temperatura i es manté constant el volum del recipient.
-
Llei de Charle i Gay Lussic
- Llei dels gasos: Aquesta llei afirma que a una pressió constant, el volum d'una massa coneguda de gas augmenta o disminueix amb la mateixa proporció en la que la seva temperatura (en kèlvins) augmenta o disminueix.
-
Teoria atòmica de Dalton
El 1808, John Dalton va publicar la seva teoria atòmica, que reprenia algunes idees de Demòcrit. La seva teoria va ser el primer intent per descriure tota la matèria mitjançant els àtoms i les seves propietats. La va basar en la llei de la conservació de la massa i la llei de la composició constant. -
Llei de Avogadro
Amadeu Avogadro va dir: “En les mateixes condicions de pressió i temperatura, volums iguals de diferents gasos tenen el mateix nombre de molècules” -
Llei dels gasos ideals
- Llei dels gasos: Les lleis donades per Boyle, Gay-Lussac i Charles es poden combinar per obtenir una equació que ens relaciona les tres variables P, V i T per a una determinada quantitat de gas.
-
Teoria atòmica cúbica de Lewis
Aquesta teoria explica que els electrons estan disposats segons els vèrtexs d'un cub. També va proposar la teoria de la valència. Més informació: http://quimica.laguia2000.com/general/atomo-cubico -
Teoria atómica de Thomson
Aquest model consistia en una esfera de material amb càrrega positiva que en el seu interior tenia partícules amb càrrega negativa disposades aleatòriament, com en el cas de les llavors d’una síndria. A aquestes partícules les va anomenar electrons. -
Teoria atòmica de Rutherford
Va incorporar nous aspectes al model que havia fet Thomso. Aquest model suggereix que la càrrega positiva de l’àtom (bàsicament espai buit) està concentrada en un nucli immòbil de gran massa, mentre que els electrons negatius es mouen en òrbites al voltant d’aquest nucli, lligades per l’atracció elèctrica entre les càrregues oposades (atracció electrostàtica). -
Teoria atòmica de Bohr
El model de Bohr es va introduir a la teoria de la mecànica quàntica. Explicava com giraven els electrons al voltant del nucli de l'àtom. Els electrons en girar al voltant del nucli definien unes òrbites circulars estables que Bohr va explicar com que els electrons es passaven d'unes òrbites a altres per guanyar o perdre energia. -
Teoria atòmica de Sommerfeld
L'aportació més important d'aquest físic alemany va ser canviar el concepte de les òrbites circulars que definien els electrons en el model atòmic de Bohr per òrbites el·líptiques el que va donar lloc al descobriment del nombre quàntic Azimutal (o secundari). Com més gran era aquest nombre més gran era l'excentricitat de l'òrbita el·líptica que descrivia l'electró. -
Model atòmic de Schrödinger
Va descriure l'evolució de l'electró al voltant del nucli mitjançant equacions matemàtiques, però no la seva posició. Deia que la seva posició no es podia determinar amb exactitud. Schrödinger va proposar llavors una equació d'ona que ajuda a predir les regions on es troba l'electró, que es coneix com "equació de Schrödinger". -
Hipòtesi de Broglie
Ens diu que la llum es pot comportar com a partícula i com a ona i qualsevol partícula té associada una ona, la longitud de la qual está relacionada amb la seva massa i velocitat. Aquest descobriment, aplicat als electrons, ens permet entendre perquè aquests no cauen al nucli encara que tinguin carregues elèctriques contràries, l’electró es comporta com una ona. -
Principi d'incertesa de Heisenberg
Postulava que en aplicar la mecànica quàntica dient que no era possible conèixer la posició d’una partícula i la seva quantitat de moviment alhora amb una infinita precisió. En altres paraules, si intentem calcular la posició exacta d’un electró, la seva velocitat de manera desconeguda i, per això, no podrem descriure la seva trajectòria cosa que contradiu el model de Bohr.
