Edat Contemporania

  • Period: to

    Espanya S.XVIII

  • Mort de Carles II

    Mort de Carles II
    No deixa hereu
  • Period: to

    Guerra de Successió

    La Guerra de Successió va ser un conflicte europeu que va tenir lloc entre 1706 i 1714, principalment en el territori de la Península Ibèrica. Va ser causada per la disputa sobre qui havia de succeir en el tron d'Espanya després de la mort del rei Carles II, qui va morir sense deixar hereu directe.
  • Derrota de Barcelona

    Derrota de Barcelona
    Les tropes borbòniques, van aconseguir prendre la ciutat de Barcelona, que fins llavors havia estat un dels principals baluards dels partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria en la guerra. Aquesta derrota va marcar un punt d'inflexió en el conflicte i va suposar la consolidació del poder de Felip V d'Espanya i la dinastia borbònica en el tron espanyol.
  • Decret de Nova Planta

    Decret de Nova Planta
    Va ser una sèrie de disposicions legislatives promulgades pel rei Felip V d'Espanya després de la Guerra de Successió.
  • Period: to

    Revolució Industrial

    La Revolució Industrial o Primera Revolució Industrial és el procés de transformació econòmica, social i tecnològica que va començar a la segona meitat del segle XVIII al Regne de la Gran Bretanya.
  • Period: to

    Revolució Americana

    La Revolució Americana va ser un conflicte entre les Tretze Colònies britàniques a Amèrica del Nord i la seva metròpoli (el Regne Unit).
  • Màquina de vapor

    Màquina de vapor
    La màquina de vapor és un motor de combustió externa que transforma l'energia tèrmica d'una quantitat d'aigua en energia mecànica. Aquest cicle de treball es realitza en dues etapes.
  • Primer president EUA

    Primer president EUA
    George Washington
  • Declaració d'independència dels EUA

    Declaració d'independència dels EUA
    La Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica és un document redactat pel segon Congrés Continental de Filadèlfia el 4 de juliol de 1776— que va proclamar que les Tretze Colònies nord-americanes, llavors en guerra amb el Regne de la Gran Bretanya s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britànic;
  • Tractat de París

    Tractat de París
    El Tractat de Paris de 1783 és un tractat de pau, signat en la ciutat francesa de Versalles, el 3 de setembre de 1783. La negociació va córrer de forma independent entre els representants dels recent independitzats Estats Units i Gran Bretanya, d'una banda, i els de Gran Bretanya, França, Espanya i els Països Baixos per un altre.
  • Estats Generals

    Estats Generals
    Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats: noblesa (primer estat), clergat (segon estat) i la resta del poble (tercer estat).
  • Assemblea Nacional

    Assemblea Nacional
    La Asamblea Nacional va ser la institución, enmarcada en el periode de la Revolución Francesa, que va existir desde el 17 de juny de 1789 servia de transición entre els Estats Generals y la Asamblea Nacional Constituyent
  • Period: to

    Revolució Francesa

    La Revolució Francesa es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
  • Toma de la Bastilla

    Toma de la Bastilla
    La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789.
  • Period: to

    Convenció Girondina

    La Convenció Girondina (1792-1793): va proclamar la República al setembre de 1792 i al gener va ordenar l'execució de Lluís XVI. El seu problema fonamental va ser la guerra contra les potències europees que intentaven aturar la Revolució.
  • Period: to

    República Democràtica

    La Primera República francesa, oficialment la República francesa, va ser el nom donat a una sèrie de règims parlamentaris i republicans que es van succeir entre el 21 de setembre de 1792 i el 18 de maig de 1804, durant la Revolució francesa.
  • Period: to

    Convenció Jacobina

    La Convenció Jacobina (1793-1794): va enfrontar els moments més crítics del procés revolucionari i els grups contrarevolucionaris, per la qual cosa va establir el Comitè de Salvació Pública, el Comitè de Seguretat Nacional i el Tribunal revolucionari, com a part d'un règim basat en el Terror per reprimir els rebels, contenir la intervenció estrangera i estendre la Revolució.
  • Guillotinen rei i reina

    Guillotinen rei i reina
    Lluís XVI de França va ser rei de França i de Navarra entre 1774 i 1789, copríncep d'Andorra entre 1774 i 1793, i rei dels francesos entre 1789 i 1792. Va ser l'últim monarca abans de la caiguda de la monarquia per la Revolució Francesa, així com l'últim que va exercir els seus poders de monarca absolut.
  • Period: to

    El Directori

    El Directori va ser l'antepenúltima forma de govern adoptada per la Primera República Francesa durant la Revolució Francesa.
  • Cop d'estat Napoleó

    Cop d'estat Napoleó
    El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'a del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.
  • Batalla de Trafalgar

    Batalla de Trafalgar
    La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.
  • Batalla Rússia

    Batalla Rússia
    La invasió napoleònica de Rússia també coneguda com a invasió a l'Imperi rus, liderada per Napoleó el 1812, va ser un punt d'inflexió en el transcurs de les guerres napoleòniques. La campanya va reduir les forces d'invasió franceses i aliades a menys del vint per cent de la seva capacitat inicial.
  • Batalla de Waterloo

    Batalla de Waterloo
    La batalla de Waterloo va ser un combat que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a prop de Waterloo, una població de l'actual Bèlgica situada a uns vint quilòmetres al sud de Brussel·les. En aquesta batalla, es van enfrontar l'exèrcit francès, comandat per l'emperador Napoleó Bonaparte, amb les tropes britàniques, neerlandeses i alemanyes, dirigides pel duque de Wellington, i l'exèrcit prussià del mariscal de camp Gebhard von Blücher.
  • Mort de Napoleó

    Mort de Napoleó
    Napoleó va ser empresonat i desterrat pels britànics a l'illa de Santa Helena, a l'Atlàntic, el 15 de juliol de 1815. Allà, amb un petit grup de seguidors, va dictar les seves memòries i va criticar els seus capturadors.
  • Period: to

    Guerra de l'Opi

    Les guerres de l'opi, o les guerres anglo-xineses, van ser dos conflictes bèl·lics que van tenir lloc al segle XIX entre els imperis xinès i britànic. El primer va durar des de 1839 fins a 1842. El segon, en el qual França es va implicar amb els britànics, es va iniciar el 1856 i va durar fins al 1860.
  • Period: to

    Tsar Nicolàs II

    Nicolás II de Rússia o Nikolái Aleksándrovich Románov va ser l'últim Emperador de Rússia, governant des de la mort del seu pare Alexandre III el 1894 fins a la seva abdicació el 1917 com a resultat de la Revolució de Febrer.
  • Period: to

    Segona Revoució Industrial

    La Segona Revolució Industrial fa referència als canvis interrelacionats que es van produir aproximadament entre 1870 i 1914, quan va començar la Primera Guerra Mundial. Durant aquest temps, els canvis van experimentar una acceleració important.
  • Period: to

    Imperialiame i Colonització

    Durant la segona revolució industrial, que va tenir lloc a finals del segle XIX, hi va haver un gran creixement econòmic i demogràfic a Europa, els Estats Units i el Japó. Aquest desenvolupament va portar a les potències industrials a buscar territoris per a l'imperialisme. L'expansió colonial va causar tensions i conflictes que van desembocar en la Primera Guerra Mundial. Aquest període va tenir un impacte significatiu en les societats colonitzades i encara influeix en el món actual.
  • Period: to

    Pau Armada

    La Pau armada va ser un període de la història política d'Europa que s'estén des del final de la guerra franco-prussiana fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial. Es caracteritza pel fort desenvolupament de la indústria militar de les potències i per la creixent tensió en les relacions internacionals.
  • Colonització Àfrica

    Colonització Àfrica
    La colonització de l'Àfrica és el procés d'explotació del recursos humans i materials del continent africà per diversos pobles al·lòctons.
    Al llarg de la història el continent africà ha estat objecte de diversos processos colonitzadors que es poden dividir en dos períodes: el colonialisme antic, objecte d'aquest article i el de la cursa per l'Àfrica.
  • Conferencia de Berlin

    Conferencia de Berlin
    La Conferència de Berlín, també coneguda com la Conferència del Westafrika-Konferenz, celebrada entre el 15 de novembre de 1884 i el 26 de febrer de 1885 a la ciutat de Berlín , va ser convocada per França i el Regne Unit i organitzada pel canceller d'Alemanya, Otto von Bismarck, amb la finalitat de solucionar els problemes que implicava l'expansió colonial a l'Àfrica i resoldre la seva repartició.
  • Incident de Fashonda

    Incident de Fashonda
    L'Incident de Fashoda o Crisi de Fashoda foren els episodis que van tenir lloc entre 1898 i 1899, quan França i Regne Unit decideixen construir sengles línies de ferrocarril destinades a connectar les seves respectives colònies africanes. La petita ciutat de Fashoda, al Sudan, situada en la intersecció de les dues línies, es convertiren en l'escenari de la confrontació.
  • Period: to

    Guerra de Moviments

    Es coneix com a "guerra de moviments" a una fase de la Primera Guerra Mundial que va tenir lloc el 1914, duta a terme per Alemanya, que volia derrotar França per posteriorment centrar-se en Rússia, mitjançant una estratègia de desplaçaments ràpids de material i tropes.
  • Assassinat Arxiduc Francisco Fernando

    Assassinat Arxiduc Francisco Fernando
    El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia) l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu presumpte a la Corona d'Àustria. L'autor de l'atemptat va ser Gavrilo Princip, un nacionalista serbobosnià, membre del grup nacionalista serbi Jove Bòsnia (Mlada Bosna), una organització que defensava l'ús de la violència amb l'objectiu que l'imperi austrohongarès abandonés Bòsnia per unificar-se amb Sèrbia.
  • Period: to

    I Guerra Mundial

    La Primera Guerra Mundial, també coneguda com la Gran Guerra, va ser un conflicte militar de caràcter mundial, encara que centrat a Europa, que va començar el 28 de juliol de 1914 i va finalitzar el 11 de novembre de 1918, quan Alemanya va acceptar les condicions de l'armistici.
  • Period: to

    Guerra de Posicions

    La guerra de trinxeres, guerra de posicions o guerra de fortaleses és un tipus de guerra terrestre que utilitza línies ocupades que comprenen principalment trinxeres militars, en les quals les tropes estan ben protegides del foc d'armes de petit calibre de l'enemic i estan substancialment protegides de l'artilleria.
  • Enfonsament de Lusitània

    Enfonsament de Lusitània
    L'RMS Lusitania fou un vaixell transatlàntic germà del RMS Mauretania i propietat de la companyia britànica Cunard Line. Fou enfonsat per un submarí alemany el 7 de maig de 1915, durant la Primera Guerra Mundial.
  • Lenin puja al poder-Bolxevics

    Lenin puja al poder-Bolxevics
    Vladímir Ilítx Uliánov, conegut com a Lenin, va ser un polític, revolucionari, teòric polític, filòsof i líder comunista rus. Com a líder del sector bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia, es va convertir en el principal dirigent de la Revolució d'Octubre de 1917. En aquest mateix any, va ser nomenat president del Consell de Comissaris del Poble i es va convertir en el primer líder de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) el 1922.
  • Period: to

    Revolució Russa

    El terme Revolució Russa agrupa tots els esdeveniments que van conduir al derrocament del règim zarista imperial durant la Revolució de Febrer, la posterior instauració d'un Govern Provisional, entre febrer i octubre de 1917, que va proclamar la República Russa, i la dissolució de la República Russa després de la Revolució d'Octubre que va proclamar la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia.
  • Period: to

    Revolució de Febrer

    La Revolució de Febrer de 1917 a l'Imperi rus va marcar la primera etapa de la Revolució russa de 1917. Va causar l'abdicació del tsar Nicolau II, posant fi a la monarquia russa i portant a la formació d'un Govern provisional.
  • Revolució de Octubre

    Revolució de Octubre
    La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del segle xx.
  • Assassinat Familia Romanov

    Assassinat Familia Romanov
    El 4 de juliol de 1918, davant l'avanç de la Legió Txecoslovaca cap a la ciutat, es va témer que aquestes tropes alliberessin la família i intentessin restaurar el règim del tsar. Un esquadró al comandament de Iàkov Yurovski va rellevar la guàrdia de la casa, i el 13 de juliol va rebre l'ordre del Soviet dels Urals d'afusellar tota la família.
  • Tractat de Versalles

    Tractat de Versalles
    El Tractat de Versalles va ser un tractat de pau que es va signar en aquesta ciutat al final de la Primera Guerra Mundial per més de cinquanta països. Aquest tractat va posar fi al que seria "la última guerra" i va tractar de limitar futures aventures militars per part d'Alemanya.
  • Feliços anys 20

    Feliços anys 20
    Els "feliços anys 20", també coneguts com la "dècada del jazz" o els "anys del Charleston", fan referència a la dècada de 1920, que va estar marcada per un fort sentiment d'optimisme, modernitat i eufòria després dels horrors de la Primera Guerra Mundial.
  • Pujada del Feixisme-Mussolini

    Pujada del Feixisme-Mussolini
    La pujada al feixisme fa referència a l'ascens al poder del règim feixista, principalment representat pel Partit Nacional Feixista d'Itàlia, liderat per Benito Mussolini, durant la dècada de 1920 a Itàlia. El feixisme va sorgir com una resposta a la inestabilitat política i social que va afectar Itàlia després de la Primera Guerra Mundial, amb problemes econòmics, descontentament popular i una profunda crisi de confiança en els partits tradicionals.
  • Creació URSS

    Creació URSS
    La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) va ser creada el 30 de desembre de 1922 com a resultat de la unió de diverses repúbliques socialistes a Eurasia. La creació de l'URSS va ser el resultat de la Revolució d'Octubre de 1917 a Rússia, liderada per Vladimir Lenin i el Partit Bolxevic.
  • Stalin puja al poder

    Stalin puja al poder
    Josep Stalin va ascendir al poder a l'URSS l'any 1924, després de la mort de Vladimir Lenin. Va ocupar progressivament posicions clau dins del Partit Comunista i va aconseguir consolidar el seu control com a líder suprem de l'estat soviètic. Stalin va exercir un fort control sobre l'URSS durant dècades, imposant un règim autoritari i aplicant polítiques que van marcar profundament la història del país. Va romandre al poder fins a la seva mort el 1953.
  • Mort Lenin

    Mort Lenin
    Vladímir Ilych Uliánov (Lenin), líder comunista i fundador de la Unió Soviètica, va morir el 21 de gener de 1924 a Moscou, als 53 anys d'edat. El seu funeral, celebrat al gener de 1924, va ser seguit per un cortege fúnebre que va recórrer Moscou i en el qual van participar milions de persones. El seu cos es conserva embalsamat.
  • Crack del 29

    Crack del 29
    El "crack del 29" fa referència al col·lapse financer que va succeir a la Borsa de Nova York el 29 d'octubre de 1929, en el marc de la Gran Depressió. Aquest esdeveniment va ser un dels esdeveniments més importants i devastadors de la història econòmica mundial.
  • Pujada del Nazisme-Hitler

    Pujada del Nazisme-Hitler
    La pujada del nazisme es refereix a l'ascens al poder del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP), liderat per Adolf Hitler, a Alemanya durant la dècada de 1930. Després de la crisi econòmica i política que va succeir després de la Primera Guerra Mundial i el Tractat de Versalles, Alemanya va experimentar una inestabilitat política i social que va conduir a l'auge del nazisme.
  • Period: to

    Guerra Civil Espanyola

    La guerra civil espanyola o guerra d'Espanya, també coneguda en aquest país com la Guerra Civil per antonomàsia o simplement com la Guerra, va ser un conflicte bèl·lic —que més tard també tindria repercussions en una crisi econòmica— que es va desencadenar a Espanya després del fracàs parcial del cop d'estat del 17 i 18 de juliol de 1936 perpetrat per una part de les forces armades contra el Govern electe de la Segona República.
  • Period: to

    4 Fases

    1ª Fase: Primer objetivo: Madrid.
    2ª Fase: La Campaña del Norte.
    3ª Fase: La Campaña del este. El frente de Aragón.
    4ª Fase: El Final de la guerra.
  • Bombardeig a Guernica

    Bombardeig a Guernica
    El bombardeig de Guernica va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta localitat basca, en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionària italiana, que combatien en favor del bàndol sublevat contra el govern de la Segona República Espanyola. Les estimacions de víctimes situen els morts en un rang que va dels 120 als 300.
  • Period: to

    Batalla d'Ebre

    La batalla de l'Ebre va ser una batalla lliurada durant la guerra civil espanyola. Va ser la batalla en què van participar més combatents, la més llarga i una de les més sagnants de tota la guerra.
  • Període entre Guerres

    Període entre Guerres
    El període entre guerres, conegut també com el període de l'entreguerres, fa referència al període de temps que abasta des del final de la Primera Guerra Mundial el 1918 fins a l'inici de la Segona Guerra Mundial el 1939. Va ser un període de transició i tensions en l'àmbit polític, econòmic i social, marcat per la devastació de la guerra, el col·lapse dels imperis i l'aparició de nous moviments i canvis en l'escena internacional.
  • Period: to

    Primera Fase-Conquestes de l'eix

    Durant aquesta fase, Alemanya va aconseguir ràpidament la conquista de Polònia, utilitzant una estratègia militar coneguda com a "guerra relàmpago" o "blitzkrieg". A continuació, va procedir a l'ocupació de països com Dinamarca, Noruega, Països Baixos, Bèlgica i França.
  • Period: to

    II Guerra Mundial

    La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte militar de gran magnitud que va tenir lloc entre el 1939 i el 1945. Va involucrar a la major part de les nacions del món, dividides en dues aliances principals: l'Eix, format per Alemanya nazi, Itàlia feixista i el Japó imperial, i els Aliats, integrats per les potències aliades com els Estats Units, el Regne Unit, l'Unió Soviètica, França i altres.
  • Inici Franquisme

    Inici Franquisme
    El franquismo se inició oficialmente el 1 de abril de 1939, tras la finalización de la Guerra Civil Española y la declaración de victoria por parte de Francisco Franco. A partir de ese momento, se estableció una dictadura en España bajo el liderazgo de Franco, que se mantuvo en el poder hasta su muerte el 20 de noviembre de 1975.
  • Segona Fase

    Segona Fase
    Podem considerar que va començar després de la caiguda de França i l'armistici signat entre Alemanya i França el 22 de juny de 1940. Aquesta fase es caracteritza per l'expansió i consolidació dels territoris conquistats per Alemanya i els seus aliats, així com pel començament de la guerra a d'altres fronts.
  • Period: to

    Holocaust

    L'Holocaust va tenir lloc principalment entre els anys 1941 i 1945 durant la Segona Guerra Mundial. Va ser durant aquest període que els nazis van portar a terme el genocidi massiu contra la població jueva i altres grups considerats indesitjables. És important assenyalar que les polítiques antisemites i de persecució del règim nazi van començar abans d'aquest període, però l'escalada i l'extermini massiu es van produir principalment en aquests anys.
  • Atac a Pearl Harbor

    Atac a Pearl Harbor
    L'atac a Pearl Harbor va ser un atac sorpresa de l'Imperi del Japó contra la base naval de Pearl Harbor a Hawai, que pertanyia als Estats Units. Va tenir lloc el 7 de desembre de 1941 i va ser un esdeveniment clau que va marcar l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial.
  • Desembarc a Normandia

    Desembarc a Normandia
    El desembarcament de Normandia, conegut també com a Dia D, va ser una operació militar conjunta liderada pels Aliats durant la Segona Guerra Mundial. Va tenir lloc el 6 de juny de 1944 a les platges de Normandia, a la costa nord de França. L'objectiu principal era establir una capçalera de platja i obrir un front occidental per a l'alliberament d'Europa de l'ocupació alemanya.
  • Alemanya es rendeix

    Alemanya es rendeix
    Alemanya es va rendir oficialment el 8 de maig de 1945, posant fi a la Segona Guerra Mundial a Europa. Aquesta rendició es coneix com el Dia de la Victòria a Europa (VE Day, en anglès). Després de sis anys de conflicte devastador, el comandant suprem de les forces alemanyes, el general Alfred Jodl, va signar l'acta de rendició incondicional a Berlín en nom de l'Almirall Karl Dönitz, qui havia succeït a Adolf Hitler com a cap d'estat alemany després del seu suïcidi el 30 d'abril de 1945.
  • Hitler es suïcida

    Hitler es suïcida
    Segons els informes, Hitler va suïcidar-se el 30 d'abril de 1945, al seu búnquer a Berlín, juntament amb la seva esposa, Eva Braun. Després del seu suïcidi, els seus cossos van ser cremats i les seves cendres van ser dispersades. Aquesta acció va tenir lloc en els últims dies de la guerra, quan les forces soviètiques s'acostaven a Berlín i la derrota d'Alemanya era imminent. Amb la mort de Hitler, l'alt comandament nazi va haver de prendre decisions sobre la rendició i el futur del Tercer Reich.
  • Japó es rendeix

    Japó es rendeix
    El Japó es va rendir oficialment el 2 de setembre de 1945, posant fi a la Segona Guerra Mundial. Aquesta rendició va ser signada a bord del vaixell de guerra USS Missouri, ancorat a la badia de Tòquio, i va ser acceptada pels Aliats, representats principalment pels Estats Units. La rendició japonesa va seguir l'anunci de l'atac nuclear a les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki, que va ocasionar una gran destrucció i pèrdua de vides civils.
  • Period: to

    Inici Guerra Fria

    La Guerra Fría va començar oficialment després de la Segona Guerra Mundial. Va ser un conflicte ideològic i geopolític entre els Estats Units i la Unió Soviètica, que representaven dos blocs oposats: el bloc occidental capitalista liderat pels EUA i el bloc oriental comunista liderat per la Unió Soviètica. La Guerra Freda es caracteritzava per la rivalitat, la competència i la tensió constant entre aquests dos blocs, tot i que no hi va haver un enfrontament directe militar obert entre ells.
  • Mur de Berlín

    Mur de Berlín
    El Mur de Berlín va ser una barrera física construïda pel govern de la República Democràtica Alemanya (RDA) el 1961 per separar la ciutat de Berlín en dues parts: Berlín Occidental, controlada per les potències occidentals, i Berlín Oriental, controlada per la RDA. L'objectiu principal del mur era evitar l'emigració massiva de ciutadans de la RDA cap al sector occidental, que oferia majors oportunitats econòmiques i llibertats polítiques.
  • Caiguda del Mur de Berlín

    Caiguda del Mur de Berlín
    Finalment, al novembre de 1989, les protestes massives i els canvis polítics a Europa de l'Est van portar a l'obertura de les fronteres i la caiguda del Mur de Berlín. Això va marcar un punt d'inflexió important en la història de la reunificació alemanya i la fi de la Guerra Freda. El mur es va convertir en un símbol de la divisió i posteriorment va ser majorment demolic, tot i que algunes seccions es conserven com a memòria històrica.