-
La Decadència és el nom que li donaren els intel·lectuals de l'època del Renaixement, el període que abraça els segles XVI, XVII i XVIII. Aquesta decadència venia determinada per una sèrie de factors que arribarien al punt culminant amb la imposició del Decret de Nova Planta.
Aquests factors van acompanyats d'una desconfiança dels mateixos escriptors envers la llengua pròpia: el català. -
El Renaixement, es la continuació dels ideals proposats per l’humanisme. Caracteristiques: Es produeix un interès apassionat per recuperar i actualitzar els models culturals de l’antiguitat clàssica grecollatina, l’ésser humà, com a individu i com a membre actiu de la societat civil. La raó, l’equilibri i l’harmonia són ideals i valors culturals que cal tenir presents en el món literari. La finalitat literària ha deixat de ser didàctica; s’escriu per complaure o divertir el lector.
-
Va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seua poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle xvi al xviii. S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents dels manuscrits i edicions antigues, que han estat classificats sovint segons la temàtica: d'amor, de mort, morals i espirituals.
-
Fou un poeta i pintor català del Renaixement. Els seus contemporanis l'anomenaren lo Grec; hom creu que això és perquè de petit s'hauria establert a Barcelona provinent de Xipre.
-
Es caracteritza per la seva oposició al classicisme. Abandona les regles de l’art clàssic i tendeix a la sinuositat de formes i a l’estilització desmesurada. Dins del Barroc hi ha dos grans corrents: el conceptisme i el culteranisme. El conceptisme transmet molts conceptes amb poques paraules. S’aconsegueix a través de jocs de paraules, paradoxes...
El culteranisme es caracteritza per un ús exagerat dels aspectes formals del llenguatge. S’aconsegueix mitjançant l’ús de les metàfores. -
Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, o simplement Vicent Garcia, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona fou un poeta i eclesiàstic català. Vicent Garcia és el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. La seva obra, que abraça tots els gèneres, poesia, teatre, prosa, va inaugurar una escola literària que, en general, va conservar la seva vigència fins ben entrat el segle xix.
-
Francesc Fontanella i Garraver fou l'escriptor més ambiciós del Barroc català, destacat en la poesia i el teatre. aquestes son algunes de les seves obres: 1639: “De la que el Llobregat verda ribera”
1641: Panegíric a la mort de Pau Claris
1642: Tragicomèdia pastoral d'Amor, Firmesa i Porfia
1643: El Vexamen
1643-1644: Poemes fluvials -
A partir del segle XVIII s'inicia la Il·lustració.
El terme Il·lustració s'aplica a les noves idees basades en la raó i l'experiència, les quals van ser proposades pels intel·lectuals europeus del segle XVIII. Aquestes noves idees són: La llibertat. Tots els homes i les dones neixen iguals i són lliures per naturalesa. L'exaltació de la raó, del pensament humà i de la crítica com a valors. La ciència és empírica; com a persones racionals, la podem experimentar i comprovar. -
Joan Ramis i Ramis fou un advocat, escriptor i historiador.
Seguint la lectura del llibre Joan Ramis, un il·lustrat de la Menorca disputada, podem observar quatre etapes en l'evolució de l’obra de Ramis -
Josep Pau Ballot i Torres va ser un gramàtic, lingüista i pedagog català.Conegut per ser l'autor de la primera gramàtica catalana moderna impresa al Principat, Gramàtica i apologia de la llengua catalana
Josep Pau Ballot l'hem d'inscriure en el clima de valorització de l'educació popular promogut pel nucli d'il·lustrats catalans format per personalitats com ara el bisbe de Barcelona Josep Climent i Avinent i el seu secretari, i més tard també bisbe, Fèlix Amat de Palou. -
La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants. Busca constantment la llibertat autèntica. Recupera tradicions i llegendes de la literatura popular Defensa de la llibertat de l’artista i de l’originalitat de l’obra d’art. Predomini del sentiment sobre la raó: introspecció, subjectivitat i
individualisme. -
El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura Caracteristiques: Fantasia i imaginació; idealisme, utopies; Rebuig de les normes literàries clàssiques; exaltació de la llibertat artística (individualisme); Recerca de les arrels, defensa de les llibertats nacionals; Valoració de l'estat d'ànim; fe en la bondat natural de l'individu;
-
Les característiques principals són el detallisme en les descripcions, l'ús de frases llargues i una adjectivació rica, l'adequació del registre de llengua a cada personatge, la intromissió del narrador en la ficció, la recerca de la versemblança i una pretesa objectivitat i l'atenció als temes d'interès de la burgesia. El gènere predominant és la novel·la. Una evolució del realisme va portar al Naturalisme.
-
Manuel Milà i Fontanals fou un filòleg, erudit i escriptor català. Se'l considera un dels impulsors de la Renaixença, gràcies als seus esforços en la restauració dels Jocs Florals, i en el camp de l'ortografia.
El filòleg i erudit medievalista Jaume Riera i Sans li va atribuir la falsificació literària de la novel·la cavalleresca Curial e Güelfa, fent-la passar com un text legítim en català del segle xv, però posteriorment va quedar demostrat que l'acusació era falsa i la novel·la era original. -
Joaquim Rubió i Ors, també conegut pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat (o, actualment, lo Gaiter del Llobregat), fou un escriptor català, president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i rector de la Universitat de Barcelona.
-
Jacint Verdaguer i Santaló fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença tornà a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.
-
Martí Genís i Aguilar fou un escriptor del romanticisme i farmacèutic. La seva obra poètica, emmarcada tota dins un romanticisme moderat, fou recollida només en part en diversos volums. Les seves novel·les, de caràcter costumista romàntic i d'intenció moralitzadora, tingueren una gran popularitat a la fi del segle xix.
-
Àngel Guimerà i Jorge fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a l'acabament del segle xix.
-
Narcís Oller i de Moragas va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabar sent un dels escriptors més reconeguts del segle xix.
Oller tenia un notable afany totalitzador quan reproduïa la realitat del seu temps. Per això resulta curiós de remarcar que alguns dels fenòmens més importants de la industrialització, com ara l'aparició del proletariat i la lluita de classes, li passin gairebé desapercebuts. -