El Catalanisme

  • Oda a la Pàtria

    Oda a la Pàtria
    Va ser el text que va donar inici a la Renaixença, que fou un moviment cultural iniciat a la dècada del 1830 que reivindicava l'ús públic i cultural de la llengua catalana. Aquest text identifica poble, llengua i pàtria, va ser escrit per Bonaventura Carles Aribau.
  • Period: to

    Regnat d'Isabel II

  • Period: to

    Catalanisme Cultural

    A Catalunya va aparèixer un moviment cultural i literari de recuperació de la llengua conegut posteriorment com la Renaixença dins el context del Romanticisme europeu. La finalitat del moviment va ser la recuperació de la llengua i dels senyals d'identitat del país, però en un context que no posava en qüestió el marc polític estatal i que es limitava a la presa de consciència cultural.
  • Bullangues

    Bullangues
    Són els avalots que es produïren a moltes ciutats catalanes i especialment a Barcelona entre 1835 i 1843. Dins d'aquest cicle de bullangues cal distingir dos períodes. El primer comença amb la crisi final del sistema absolutista. El segon, que arrenca el 1840 i acaba entre 1843-1844, s'explica pels desajustaments socials provocats per la resolució de la Primera Guerra Carlina i pel malestar originat entre el poble i alguns sectors de la burgesia pel caire que havia pres el sistema liberal.
  • Propostes de Joaquim Rubió per a la recuperació del català com a llengua culta

    Propostes de Joaquim Rubió per a la recuperació del català com a llengua culta
  • La Jamància

    La Jamància
    La Jamància o Camància va ser una revolta progressista de caràcter federalista i democràtic que va tenir lloc a Barcelona entre setembre i novembre de 1843, contra el govern de Joaquim Maria López, que havia incomplit els acords amb la Junta Central per al derrocament del govern d' Espartero, produïda unes setmanes abans i la violació de diverses disposicions a la constitució de 1837.
  • Revoltes de les Quintes

    Revoltes de les Quintes
    La Revolta de les Quintes de 1845 fou un aixecament popular a Catalunya contra el sistema de lleva a l'exèrcit espanyol.
    El 1837, durant la primera guerra carlina, per afrontar les necessitats de reclutament i de diners, el govern liberal va modificar el sistema de lleves que es remuntava al segle xviii.
  • Period: to

    2a Guerra Carlina

    PONER ALGO
  • Cors de Clavé

    Cors de Clavé
    Federació de Cors de Clavé és l'organització que representa el conjunt de societats corals fundades per Josep Anselm Clavé durant el segle xix per tal d'elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant.
  • Restauració dels Jods Florals

    Restauració dels Jods Florals
    Certamen per premiar poesia en català antic llemosí o modern.
    Plataforma per donar a conèixer els autors catalans i difondre la llengua, literatura i la cultura catalana. Contribuïren a l'acceptació social del català com a llengua culta
  • Estrena de l'Esquella de la Torratxa

    Estrena de l'Esquella de la Torratxa
    L'esquella de la torratxa és una sarsuela o gatada composta per Joan Sariols i Porta, amb llibret de Frederic Soler (Pitarra) i estrenada al teatre Odèon de Barcelona l'11 d'abril del 1864. És una de les primeres sarsueles en català, després de Setze jutges, amb lletra de Manuel Angelón, i L'Aplec del Remei, amb lletra i música d'Anselm Clavé.
  • Period: to

    Aparició del catalanisme Polític

    Moviment que reivindica el reconeixement de la personalista política de Catalunya. Comença a manifestar-se a finals del segle XIX. Lluitarà per a aconseguir autogovern a Catalunya.
  • Period: to

    Sexenni Democràtic

  • Pacte de Tortosa

    Pacte de Tortosa
    El Pacte Federal de Tortosa, o el Pacte de Tortosa fou un manifest ideològic i un projecte d'organització de les forces republicanofederalistes de Catalunya, València, Balears i Aragó sorgit a partir d'una reunió a Tortosa el 18 de maig de 1869. L'elecció de Tortosa es deu al fet que està situada al centre de l'antiga Corona d'Aragó.
  • La Jove Catalunya

    La Jove Catalunya
    Fou el primer grup obertament catalanista, influïda per Giuseppe Mazzini i pel romanticisme, i amb alguns matisos radicals, entitat política fundada a Barcelona cap al final del 1869 i que es va mantenir fins al 1875. És considerada precedent de la Unió Catalanista. En foren fundadors Àngel Guimerà, Pere Aldavert i Martorell, Lluís Domènech i Montaner... El seu òrgan era La Gramalla, editat per Francesc Pelagi Briz, i el seu primer president fou Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta.
  • Creació de La Gramalla

    Creació de La Gramalla
    Va ser un setmanari català de caràcter científic i artístic, fundat l’any 1870 per joves romàntics i catalans que formaven part de la Jove Catalunya, la primera entitat considerada obertament catalanista a Barcelona, amb influències del romanticisme i ideals radicals.
  • Revoltes de les Quintes

    Revoltes de les Quintes
    La Revolta de les Quintes de 1870 va ser una revolta popular que va tenir lloc a diferents poblacions de Catalunya, tenint una destacada importància la que va tenir lloc a la Vila de Gràcia per la repressió que aquesta va patir. La revolta es va desencadenar l'abril del 1870, quan el govern espanyol volgué cridar obligatòriament els mossos per servir dins l'exèrcit. El general Eugenio de Gaminde i Lafont va ser l'encarregat de fer efectiva l'ordre de les primeres quintes.
  • Creació de la revista La Renaixensa

    Creació de la revista La Renaixensa
    Va ser una revista que va aparèixer a Barcelona l'1 de febrer de 1871 i l'últim número de la qual es va publicar el 9 de maig de 1905. La idea d'aquesta publicació va ser de Pere Aldavert que va comptar amb el suport d'Àngel Guimerà. Va néixer amb la idea de ser una revista dedicada a la literatura i les ciències, declarant-se apolítica; tanmateix, des del 1873, van aparèixer publicats articles amb un contingut marcadament polític, centrats especialment en les qüestions catalanes.
  • Comença la Tercera Guerra Carlina

    Comença la Tercera Guerra Carlina
    Es van enfrontar els seguidors de Carles VII i els partidaris d'Alfons XII. Els Carlins, que estaven a favor de l'absolutisme, volien el tron després de perdre la Primera Guerra, que va guanyar Isabel II.
  • Period: to

    Tercera Guerra Carlina

  • Period: to

    Primera República

  • Comença el regnat d'Alfons XII

    Comença el regnat d'Alfons XII
    Alfons XII arriba al tron després de manifestar les seves intencions de tornar mitjançant el manifest de Sandhurst. Arriba al tron a cavall, és a dir, sense cap oposició per part de la població. És ajudat per Antonio Cánovas del Castillo, l'home que va ser el dissenyador del nostre sistema polític.
  • Period: to

    Regnat d'Alfons XII

  • Period: to

    Govern dels Conservadors ( Cánovas del Castillo)

  • La Nacionalidades de Pi i Maragall

    La Nacionalidades de Pi i Maragall
    Pi i Margall (1824-1901) és el pensador polític Espanyol més important del segle XIX. Fundador i líder del Partit Federal, i president de la Primera República. Aquest libre són escrits i discursos sobre el federalisme.
  • Fi de ls Tercera Guerra Carlina

    Fi de ls Tercera Guerra Carlina
    Carles VII va tenir el suport de Catalunya, ja que a aquesta li interessava que guanyessin els Carlins perquè volia més autonomia i els Carlins li oferien. Catalunya estava en contra de la monarquia, però és unir a l'enemic perquè li oferia més coses. També tenia com a aliat el País Basc. Tot i això, va culminar amb una nova derrota per part dels Carlins I Carles VII va ser exiliar a França.
  • Diari Català

    Diari Català
    Va ser fundat per Valentí Almirall i Llozer el 1879, va ser el primer diari escrit íntegrament en català. Va defensar el republicanisme federal i va intentar una consciència catalanista.
  • Primer Congrés Catalanista

    Primer Congrés  Catalanista
    Va ser una assemblea celebrada a Barcelona entre el 9 d'octubre i el 14 de novembre de 1880 per tal de fixar l'ideari catalanista. La iniciativa sorgí arran de l'article de Valentí Almirall, El primer Congrés Catalanista, publicat el 8 d'agost del mateix any, on proposava la celebració d'un Congrés Catalanista que fos el punt de partida per la constitució un Centre catalanista, aglutinador de les diverses tendències polítiques i poder participar en l'activitat política amb veu pròpia.
  • Period: to

    Govern dels Liberals (Sagasta)

  • Creació de Centre Català

    Creació de Centre Català
    El Centre Català va ser una entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya, i per aconseguir la unió de tots els catalans. L'acte inaugural tingué lloc al Teatre Romea de Barcelona el 17 de juny de 1882. En fou elegit president Frederic Soler, i secretari, Valentí Almirall, que en fou l'ànima i el dirigent principal.
  • Segon Congrés Catalanista

    Segon Congrés Catalanista
    El Segon Congrés Catalanista fou una assemblea convocada pel Centre Català i celebrada a Barcelona entre el 20 i el 27 de juny del 1883, per tal de discutir i votar el Programa del Catalanisme. Reclama la necessitat i conveniència que l'alta burgesia catalana abandoni les organitzacions polítiques de disciplina exclusivament catalana i doni suport a el catalanisme.
  • Period: to

    Catalanisme Progressista

    Catalanisme Republicà i Laic -- (dècada dels vuitanta)
  • Period: to

    Govern Conservador (Cánovas del Castillo)

  • Memorial de Greuges

    Memorial de Greuges
    Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya. Presentat a Alfons XII el 1885, l'any de la seva mort, amb la seva mort va quedar ignorat al calaix.
    És un fracàs del projecte d'Almirall
  • Inici de la Regència de Maria Cristina

    Inici de la Regència de Maria Cristina
  • Miting a la Llotja

    Miting a la Llotja
    El Centre Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona, a organitzacions econòmiques de la burgesia, com a institucions culturals i entitats catalanistes, per tal d'assolir més projecció pública arran la redacció del Memorial de Greuges, considerat com el primer manifest polític unitari del catalanisme i que va ser presentat a Alfons XII.
  • Period: to

    Regencia de Maria Cristina

    Maria Cristina farà de regent del regne mentre que l'hereu, Alfons XIII, és menor d'edat.
  • Period: to

    Govern Liberal (Sagasta)

  • Centre Escolar Catalanista

    Centre Escolar Catalanista
    El Centre Escolar Catalanista va ser una entitat catalanista fundada a Barcelona el 21 d'octubre del 1886 per un grup d'universitaris per tal d'organitzar trobades i cursos. En fou elegit primer president Martí Roger i Crosa, però qui li donarà un veritable impuls fou Francesc Cambó.
  • Lo Catalanisme

    Lo Catalanisme
    Llibre publicat per Valentí Almirall el 1886, amb el subtítol Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques. Suposà la culminació de la divulgació doctrinal d'un nou catalanisme anomenat particularisme, i l'intent d'organitzar un moviment emancipador a Catalunya, però mai separatista.
  • Creació del partit la Lliga de Catalunya

    Creació del partit la Lliga de Catalunya
    La Lliga de Catalunya va ser una organització catalanista fundada el 1887 per Àngel Guimerà. El 1891 es va transformar en la Unió Catalanista la primera assemblea de la qual el març de 1892 va aprovar les Bases de Manresa considerades com «l'acta de naixement del catalanisme polític». A la Lliga van pertànyer els que en el futur serien els dirigents més destacats del nacionalisme català, integrats a la Lliga Regionalista: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch.
  • Exposició Universal de Barcelona

    Exposició Universal de Barcelona
    L'Exposició Universal del 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre del 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món. Va ser la primera de les dues exposicions universals que se celebressin a Barcelona (la segona fou l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929).
  • Vigatanisme

    Vigatanisme
    Vigatanisme és un corrent cultural i polític nascut a Vic i actiu a les darreres dècades del segle xix i començament del segle xx. Catalanisme molt catòlic, és literat per Josep Torras i Bages.
  • Missatge a la reina regent

    Missatge a la reina regent
    Va ser un document signat per 2.601 persones d'arreu de Catalunya dirigit a la reina regent Maria Cristina en el qual es demanava autonomia per a Catalunya.
    Fou redactat per Àngel Guimerà, d'acord amb els punts programàtics de la Lliga de Catalunya o, millor expressat, dels principis propugnats pel grup de La Renaixensa.
    És un text que, des d'uns enunciats conservadors i amb moltes referències medievals, defensa la sobirania de la nació catalana enquadrada en un model confederal.
  • Period: to

    Catalanisme Conservador

    Monàrquic i catòlic (predominant a partir de la dècada dels noranta)
  • Campanya en defensa del Dret Civil Català

    Campanya en defensa del Dret Civil Català
  • Period: to

    Govern Conservador (Antonio Cánovas del Castillo)

  • Creació d'Unió Catalanista

    Creació d'Unió Catalanista
    La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el dret civil català.
  • Orfeó Català

    Orfeó Català
    L'Orfeó Català és una societat coral fundada el 15 de setembre de l'any 1891 per Lluís Millet, Amadeu Vives i Aureli Capmany i va ser un orfeó capdavanter dins el panorama musical català. En el seu desenvolupament va arribar a ser un referent cultural fonamental en el panorama musical català del segle XX pel foment de la música catalana, així com per fer conèixer les grans obres del repertori coral universal.
  • Les Bases de Manresa.

    Les Bases de Manresa.
    Va ser un document oficial aprovat el 27/03/1892 per l'Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, el qual agrupava una explicació de com volia el catalanisme conservador que quedés estructurada Catalunya políticament, dins de l'estat espanyol.
  • Tradició Catalana

    Tradició Catalana
    La Tradició Catalana és una obra de caràcter polític i religiós publicada per l'eclesiàstic i bisbe català i un dels màxims exponents del vigatanisme i catalanisme cristià, Josep Torras i Bages l'any 1892 i posteriorment reeditada 1906, 1924, 1935, 1948 i 1966.
  • Period: to

    Govern Liberal (Sagasta)

  • Period: to

    Govern Conservador (Antonio Cánovas del Castillo)

  • Period: to

    Govern Liberal (Sagasta)

  • Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana

    Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana
    L'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (APEC), anomenada popularment la Protectora, fou una entitat fundada el 22 de desembre del 1898 pel pedagog Francesc Flos i Calcat amb l'objectiu d'impulsar el model d'escola catalana segons els corrents pedagògics moderns.
  • Tancament de Caixes

    Tancament de Caixes
    Catalunya vol més autonomia, protesta i es nega a pagar la pujada d'impostos, d'aquí el nom tancament de caixes. Des de Madrid inicien l'embargament a tothom que no vol pagar, però l'alcalde Doctor Robert, Màxim representant de Catalunya es nega a executar l'embargament. A partir d'aquest fet apareix el primer partit Catalanista, La Lliga Regionalista.
  • Unió Regionalista

    Unió Regionalista
    La Unió Regionalista va ser un grup polític espanyol d'àmbit català que va existir entre el 1899 i el 1901. Durant la seva existència va mantenir un activisme a favor dels interessos de les classes mitjanes de Catalunya, favorables a una política que atengués les demandes dels sectors regionalistes i de l'incipient catalanisme. El 1901 es va integrar a la Lliga Regionalista. És considerat l'embrió de La Lliga Regionalista.
  • Centre Nacional Català

    Centre Nacional Català
    El Centre Nacional Català fou un grup polític catalanista fundat a Barcelona el 3 de setembre de 1899 per joves polítics que van abandonar Unió Regionalista i defensen la participació política del catalanisme a les eleccions. Entre els fundadors hi havia conservadors com Ramon d'Abadal i Calderó, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, i Ventosa, Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba o Narcís Verdaguer, i liberals i republicans com Jaume Carner i Romeu, o Joaquim Casas i Carbó.
  • Period: to

    Govern Conservador (Silvela)

  • Period: to

    Fracàs del primer govern regeneracionista, del partirt conservador dirigit per Silvela- Polavieja

  • Fundació de la Lliga Regionalista

    Fundació de la Lliga Regionalista
    La seva fundació a Barcelona va ser fruit de la convergència dels sectors burgesos de la Unió Regionalista i del catalanisme del Centre Nacional Català, petit grup escindit de la Unió Catalanista amb el seu òrgan d'expressió, La Veu de Catalunya. Era un partit conservador, d'extrema dreta.
  • Candidatura dels 4 presidents

    Candidatura dels 4 presidents
    Unió Regionalista i Centre Nacional Català creen la candidatura dels 4 presidents. És un èxit electoral que afavoreix la fusió.
  • Period: to

    Govern Liberal (Sagasta)

  • Vaga General a Barcelona

    Vaga General a Barcelona
    L'any 1902 Barcelona quedava paralitzada per la convocatòria d'una vaga general que reivindicava la jornada laboral de 9 hores. Més de 100.000 treballadors la van secundar i tota la indústria de la ciutat i del pla de Barcelona va quedar parada durant set dies.
  • Period: to

    Regnat d'Alfons XIII

  • Period: to

    Govern Conservador (Silvela / Maura)

  • Incidents del Cu-Cut

    Incidents del Cu-Cut
    Els Fets del Cu-Cut!, també coneguts com La Quartelada, esdevingueren Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols assaltaran i destrossaren les redaccions del setmanari satíric Cu-Cut!, i del diari La Veu de Catalunya. El general Weyler i el paper dels militars espanyols a la recent desfeta de Cuba eren un tema recurrent dels humoristes.
  • Victoria electoral de la Lliga Regionalista

    Victoria electoral de la Lliga Regionalista
  • Period: to

    Govern Liberal (Montero Ríos / Moret)

  • Llei de Jurisdiccions

    Llei de Jurisdiccions
    La Llei de Jurisdiccions és una llei que l'any 1906 va impulsar el Govern espanyol de Segimon Moret i el ministre de la Governació, Àlvar de Figueroa amb clar suport d'Alfons XIII, com a reacció davant els Fets del Cu- Cut!, l'acudit publica a la revista La veu de Catalunya.
    Aquesta llei permetia que els militars poguessin jutjar tot allò que consideressin que atemptava contra la unitat de l'Estat espanyol o contra ells mateixos. Moltes persones van interpretar la llei com un atac a Catalunya.
  • Noucentisme

    Noucentisme
    El Noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del segle xx. El seu programa modernitzador i catalanista el reflectien la literatura i l'art del moment, però també va influir en el desenvolupament científic i econòmic de principis de segle. Es va caracteritzar per la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes del nou segle, sovint en contraposició als del segle anterior.
  • Creació de Solidaritat Catalana

    Creació de Solidaritat Catalana
    Va ser el primer gran èxit català, va sorgir l'any 1906. Aquest moviment va unir els diversos grups polítics nacionalistes catalans, carlins i republicans, que tenien en comú el seu catalanisme. Va néixer com a resposta als fets del Cu-Cut i a la Llei de jurisdiccions, de la qual demanaven la derogació. El programa polític comú que van elaborar és conegut com a "Programa del Tívoli. Es va presentar a eleccions generales i va obtenir 41 dels 44 escons catalans a les de 1907, Primer èxit Català.
  • Èxit de Solidaritat catalana

    Èxit de Solidaritat catalana
  • El Programa del Tívoli

    El Programa del Tívoli
    Manifest electoral de la Solidaritat Catalana per a les eleccions generals de l’any 1907, llegit públicament per Nicolás Salmerón al barcelonès Teatre Tívoli el 14 d’abril d’aquell any.
  • Period: to

    Govern Conservador (Maura) govern

  • La Semana Tràgica

    La Semana Tràgica
    Es coneix amb el nom de Setmana Tràgica els successos esdevinguts a Barcelona i altres ciutats de Catalunya entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El desencadenant d'aquests esdeveniments violents va ser el decret del govern d'Antonio Maura d'enviar tropes de reserva a la Guerra de Melilla, sent la majoria d'aquests reservistes pares de família de les classes obreres. Els sindicats van convocar una vaga general i l'exèrcit va dur a terme una dura repressió per dominar els disturbis.
  • Period: to

    Govern Liberal (Moret, Canalejas i Romanones)

  • Aprovació de la Mancomunitat de Catalunya per Canalejas.

    Aprovació de la Mancomunitat de Catalunya per Canalejas.
  • Period: to

    Govern Conservador (Dato)

  • Period: to

    Presidència de Enric Prat de la Riba de la Mancomunitat de Catalunya

    Era el president de la Lliga Regionalista (dretes)
  • Creació de la Mancomunidad de Catalunya

    Creació de la Mancomunidad de Catalunya
    Va suposar el segon èxit a Catalunya, ja que les quatre províncies catalanes van arribar a un acord i se'n van ajuntar. La mancomunitat de Catalunya és un ens administratiu que va permetre a Catalunya disposar d'una autonomia administrativa des de 1914 fins al 1925, quan va arribar la dictadura de Primo de Rivera, que la va dissoldre. El seu primer líder va ser Prat de la Riba.
  • Period: to

    Govern Liberal ( Romanones / García Prieto )

  • Creació del Partit Republicà Català

    Creació del Partit Republicà Català
    El Partit Republicà Català va ser fundat a Barcelona els dies 21 i 22 d'abril de 1917 a conseqüència de la fusió entre el Bloc Republicà Autonomista, Francesc Layret i Marcel·lí Domingo i Sanjuan, i la Joventut Republicana de Lleida. La primera directiva la van formar Marcel·lí Domingo i Sanjuan (president), Ramon Noguer i Comet (secretari general), Alfred Perenya, Estivill i Pi i Sunyer.
  • Period: to

    Presidència de Josep Puig i Cadafalch de la Mancomunitat de Catalunya

  • Period: to

    Govern de Concentració (García Prieto)

  • Period: to

    Govern Liberal

  • Period: to

    Govern Conservador (Maura / Dato)

  • Period: to

    Govern de Concentració

  • Creació del partit Estat Català

    Creació del partit Estat Català
    És un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per Francesc Macià l'any 1922. Tenia caràcter combatent nacionalista i insurreccional, posteriorment es va definir com a "partit independentista, interclassista i no dogmàtic, que lluita per la independència dels Països Catalans i el català com a única llengua oficial" i actualment es defineix com un partit d'esquerres. És el partit català més antic que continua tenint activitat.
  • Creació de Acció Catalana

    Creació de Acció Catalana
    Es va fundar durant la Conferència Nacional Catalana, una assemblea política que els dies 4 i 5 de juny de 1922 va congregar a Barcelona els elements de la Joventut Nacionalista. Aquest nou partit estava disconforme amb l'actuació política de la Lliga, que qualificava de poc catalanista i massa dretana i oportunista per la participació de Francesc Cambó al govern d'Antoni Maura sense cap contrapartida al catalanisme; tot i això, Acció Catalana no era un partit independentista.
  • Period: to

    Govern Liberal (G Prieto)

  • Period: to

    Presidència d'Alfons Sala de la Mancomunitat de Catalunya

    Alfons Sala va ser un president de la Mancomunitat de Catalunya, era anticatalanista.
  • Period: to

    Directori Militar

  • Period: to

    Dictadura de Primo de Rivera

    Va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des del cop d'estat del capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, fins a la dimissió d'aquest el 28 de gener de 1930 i la substitució per la «dictablanda» del general Dámaso Berenguer. Ha estat considerada com ''el primer assaig d'institucionalització conscient del nacionalisme espanyol autoritari
    .
  • Supressió de la Mancomunitat de Catalunya

    Supressió de la Mancomunitat de Catalunya
    El 24 de desembre de 1923 Josep Puig i Cadafalch va dimitir en senyal de protesta per la política anticatalanista de la Dictadura de Primo de Rivera.
    El març de 1925 va parlar clarament del fracàs de la Mancomunitat com a òrgan polític permanent, deliberant I executiu. I aquest mateix mes va aprovar l'Estatut Provincial de 1925, que va suposar la supressió de facto de la Mancomunitat.
  • Period: to

    Directori Civil

  • Fets de Prats de Molló

    Fets de Prats de Molló
    La invasió des de Prats de Molló fou una temptativa d'invasió militar des de la Catalunya del Nord per independitzar Catalunya, planificada per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català, descoberta i avortada el 1926. El pla consistia en la penetració de dues columnes una des de Sant Llorenç de Cerdans; l'altra, des del coll d'Ares que havien d'ocupar Olot i proclamar-hi la República Catalana.
  • Exposició internacional de Barcelona

    Exposició internacional de Barcelona
    L'Exposició Internacional de Barcelona va tenir lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona (Espanya). Celebrada a la muntanya de Montjuïc. Entre la vintena europea de nacions que oficialment van participar estaven països com Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Hongria, Itàlia, Noruega, Romania i Suïssa. També hi van participar expositors privats japonesos i nord-americans.
  • Period: to

    Dictablanda (Berenguer)

    Va ser originalment encunyat de forma popular a Espanya el 1930 quan el general Dámaso Berenguer va substituir el general Miguel Primo de Rivera al capdavant del govern. Va governar per decrets i va intentar apaivagar els ànims després del crac de la Borsa del 1929 i les revoltes socials, derogant part de les mesures adoptades pel dictador. Al seu govern se li va anomenar «Dictablanda» de Berenguer.
  • Creació del partit Esquerra Republicana

    Creació del partit Esquerra Republicana
    Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, històricament de centreesquerra, republicà i federalista, que avui dia es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.