-
1 CE
Cosas que tienes que saber que no salen aquí, y estan en el drive
- Definicion Barroco Política
- Que es el antiguo Régimen, como era su sociedad? QUe es la monarquia absoluta? Economia
- ZOnar rurales: feudalismo, putting out system.
- Zonas urbanas: Mercantilismo, comerç triangular Cultura 5.Intolerància religiosa: Inquisició Art Barroc Les menines!!!
-
1345
Crisi demográfica: EL volcá
El 1600 va esclatar el volcà Huaynaputina. Els seus efectes implicaren cobrir el planeta d’una capa de cendres que va refredar-lo. Això se sumava al que s’ha anomenat la “Petita Edat del Gel”, un període de refredament del planeta –si bé amb oscil·lacions- que hauria començat vers 1345 i no acabaria fins ben entrat el segle XIX.
El fred, dugué la fam. Amb una temporada de conreu molt menor, el rendiment per unitat de terra es va enfonsar, duent amb sí les grans fams del segle XVII. -
1345
Crisi demográfica
Dins d’una economia dominada pel Feudalisme i el seu estancament secular era impossible aconseguir cap mena de creixement demogràfic natural. El sostre productiu produïa de manera regular el sostre demogràfic, sense solució de continuïtat -
1345
Crisi demográfica: La peste negra
La fam va portar l’afebliment fisiòlogic de les poblacions i l’extensió de les epidèmies de manera mai abans vista des de La Pesta Negra del segle XIV. -
1345
Crisi demográfica: LEs guerres
Les continues guerres van causar moltes morts. -
Period: 1400 to
Crisi económica
-
Period: 1401 to
Crisi econòmica: La pujada de preus
La revolució dels preus fou un procés d'inflació que es va donar entre la segona meitat del segle XV i la primera del segle XVII a l'Europa occidental. De mitjana, els preus es van multiplicar per sis durant 150 anys.
En general, es considera que l'alta inflació era causada per l'entrada de grans quantitats d'or i plata provinent del Nou Món (incloent-hi Mèxic, Perú i la resta de l'Imperi Hispànic) a través de la Flota d'Índies. -
Period: 1402 to
>Crisi econòmica.Feudalisme i l'estancament econòmic.
Descripció als apunts de drive.
L'estructura social feudal va limitar al segle XVII el creixement al creixent mercat del segle XVII, és a dir, al capitalisme (mercantilisme).
L’economia feudal era incapaç de promoure per sí sola cap mena de creixement econòmic i una vegada arribats al màxim de producció sota una estructura social tan desigual com la feudal, l’economia es va estancar de manera permanent. -
1500
Crisi Social
Degut a les guerres els ciutadant havien de pagar més impostos. Es van fer més pobres.
Els resultats d'aquesta crisi en la societat van ser una degradació de les condicions socials, que donen lloc a empobriment; una major diferenciació social; endeutament de la població i limitacions i privacions de tipus econòmic i jurídic.
Aquests deterioraments en la societat van provocar conflictes socials i revoltes populars. -
1500
Crisi Social: Reforçament del feudalisme
La crisi económica va obligar a que els senyors Feudals fossin més estrictes amb els súbdits. S'imposava la violéncia i terror si els súbdits i vessalls no podeien proporcionar les rentes. -
1500
Crisi Social: El bandolerisme senyorial
Una lluita àgil, cruel i persistent contra els poderosos i els estats, localitzada normalment a les zones febles dels països, sobretot a les muntanyes, quan són alhora fronteres. Feta per bandolers.
El bandolerisme senyorial és pot deure a diferents motivacions, entre els quals no és pot descartar l'empobriment de part de la noblesa; però també pot ser una forma de preservar, mantenir o maximitzar la renda senyorial.
Estilo: Robin Hood. -
1500
Crisi Social: Revoltes antisenyorials
La pressió senyorial per mantenir el seu alt nivell de rendes i l’ús de la violència sistemàtica contra la població no privilegiada van ocasionar en tota Europa, en una situació de crisi continuada, multitud de revoltes, protestes i conflictes populars, la majoria d’origen pagès, per vehicular les queixes i disconformitats davant de tanta injustícia social i tanta supèrbia i pretensions exagerades, per sobre de tot sentit comú, de l’estament nobiliari. -
Period: 1568 to
Guerra de los 80 años
O guerra de Flandes. Guerra d'Independència dels Països Baixos, que anteriorment era una colònia hispànica. Es van enfrontar les 17 províncies dels països baixos per a aconseguir la independència i la llibertat religiosa. Eren protestants -
Naixement mercantilisme
En los apuntes del drive -
Period: to
barroc
-
Period: to
Guerra dels 30 anys
L’enfrontament entre els Imperis Habsburg catòlics (hispànic, austríac o germànic ) i els Estats-nació independents ( França, Anglaterra, Províncies Unides, Suècia, Dinamarca, Portugal, Suïssa ):
Interessos religiosos:
- Protestanisme VS Catoliscisme
Interessos polítics:
-La família Habrburg era molt poderosa, tenien reis seus a molts països d'Europa. Aixó presenta una amenaça per a les altres potències. -
Period: to
EN contra l'absolutisme monàrquic: La revolució anglesa
Des de l'edat mitjana, a Anglaterra el poder reial estava limitat. Els monarques en necessitaven l'autorització per declarar la guerra i posar impostos.(Monarquia parlamentaria)
Però el segle XVII, una nova dinastia, els Stuart,va intentar tenir poder absolut. Aquests fets van donar lloc a una guerra civil entre els defensors del Parlament i els de la monarquia absoluta, que va ser derrotada. Divisió de poders: legislatiu, executiu, judicial. EL rei no té poder absolut. -
Pau de Wstfalia
Tractat que acaba amb la guerra dels 30 anys.
1. Llibertat religiosa, drets als protestants.
2. Respecte de territoris i conflictes interns als altres estats: Principi de sobirania
3.França sortia de la guerra en una posició molt millor que qualsevol altra potència
4. Independència dels països baixos
5. Alemanya li retorna a França Alsacia i Lorena -
Period: to
Hegemonia Francesa
S'acaba l'hegemonia dels Habsburg. COmença la dels francesos, la família BORBÓ.
Lluís XIV de Borbó va aconseguir aquesta hegemonia per tenir l’exèrcit més poderós d'Europa perquè era el més nombrós, perquè França era la més poblada d'Europa; i també perquè l'absolutisme de Lluís XIV era qui més força tenia per mobilitzar al país a través de recursos humans. -
Period: to
Guerra Francohisànica
Continuació guerro 30 anys: França VS Espanya
França d'aprofitar de la decadència l'Imperi Hispànic.
Espanya necessita ajuda de totes les comunitats, incluida Aragó. Aragó no vol anar a guerra, i s'ajunta amb França, perquè sinó Castella l'obligaria a lluitar. Ara Aragó forma part de França fins el tractat dels Pirineus. -
Tractat dels pirineus
La pau entre França i Espanya, en aquestes condicions:
1. Espanya li cedeix el nord dels Pirineus a França.
2. França no pot ajudar a Portugal a Independitzar-se (no ho cumplirà) Els Aragonesos tornen a formar part d'Espanya. Havent conegut el sistema de govenr francés (centralitzat) quan formaven part de França durant la guerra, prefereixen la forma de fer de Castella (desentrelitzada). En definitiva, que volent tornar a formar part de Espanya, per recuperar la seva autonomia. -
Period: to
La invasió d'Holanda
La guerra la va iniciar França en 1672 i va ser una sorpresa per als holandesos, qui no la esperaven. La invasió va ser ràpida, conquistant gairebé tots les Províncies Unides. L'avenç francès es va frenar per la ruptura dels dics. A partir de 1673 comença a sorgir l'aliança internacional, en la qual els Habsburg: hispànics i austríacs i van ser els primers a reaccionar a ajudar a Holanda, convertint-se en una guerra internacional. Més endevant s'uneix Anglaterra. -
Period: to
LA SUCCESSIÓ DE CARLOS II HABSBURG I LA MONARQUIA HISPÀNICA.
Els Habsburg havien sigut tan poderosos, que no hi havia cap família del seu rang, llavors es casaven entre ells. Per aixó Carles II surt amb moltes malalties, i no deixa descendència (mor l'any 1700). Espanya no té rei, té dos opcions per a buscar rei:
1. Un habsburg: Carles d'Austria
2. Un borbó (frança). Felip d'Anjou.
Pensen que la millor opció és deixar l’Imperi en mans de la família més poderosa del moment, Felip D’anjou, els borbons. Una opció pragmàtica i utilitarista. -
Period: to
Guerra de successió
Quan l'avi de Felip d'Anjou es morés, (lluis XIV), Felip es convertiria en rei d’Espanya i França, molt poderòs. Ajuntaria Espanya i França, i això no interessava a les altres potències.
Borbons (que governi Felip, França) VS Habsburg (que governi Carles,Austra).
Guerra europea: França Vs Austria (aliada amb Anglaterra)
Guerra civíl: Prefereix als Habsburg com a rei. Ho van fer perquè van veure que el regne que portarien els borbones era absolutista centralitzat. Aragó vol autonomia. -
Period: to
Tractat d'utrecht
Fi de la guerra de successió. Condicions:
1. Es reconeix a Felip V(borbó) com a rei d'Espanya. Peró no podrà heredar mai la corona francesa.
2. Espanya deixa a Anglaterra comerciar amb les Amèriques.
3. Anglaterra guanya territoris espanyols: Menorca i Gibraltar. I francesos: la Badia de Hudson i la península de Terranova.
5. Àustria es va portar els Països Baixos hispànics, també es va portar Milà, Nàpols i Sicília. significa la fi de l'hegemonia francesa, comença la anglesa.