Eix cronològic literatura 3

  • 1100

    El naixement de la nostra literatura

    Al principi utilitzaven: la poesia trobadoresca, poesia èpica, prosa literària y prosa escrita.
    En el camp de la poesia el poeta més important va ser Ausiàs March.
    En el camp de la prosa els autors més importants van ser Bernat Desclot i Ramon Llull.
  • 1101

    La poesia trobadoresca

    la poesia tobadoresca va naixer a Occitània.
    En la temàtica de l´amor cortés: va sobre un vassall que s´enamora d´una dama i el vassall li escriu poemes per a conquistar a la dama.
    Els nostres trobadors son: Alfons el Cast, Guillem de Berqueda i Cerverí de Girona.
    En el segle XV va començar l´abandonament de les composicions poètiques fins que va arribar Ausiàs March.
  • 1131

    Crònica de Bernat Desclot

    Crònica de Bernat Desclot
    Bernat fou un funcionari que tenia accés als arxius reials. Narra des del regnat de Ramon Berenguer IV fins al regnat de Pere II el gran.
    Carac. principals:
    Providencialisme, llenguatze senzill, escrita en 3ra persona, detallisme, medievalisme.
  • 1213

    Crònica de Jaume I

    Crònica de Jaume I
    Narra en un to autobiogràfic, la vida de Jaume I. Conta el seu regnat i les seues conquestes territorials.
    Carac. Principals:
    Providencialisme, llenguatge viu i senzill, escrita en 1ra persona, intenció didàctica i moralitzadora, medievalisme.
  • 1213

    Cronica de Ramon Muntaner

    Cronica de Ramon Muntaner
    És la més extensa i fou escrita per un cavaller. Narra des del regnat de Jaume I fins al d'Alfons III.
    Carac. principals:
    Providencialisme, llenguatge elegant, escrita en 1ra persona, patriotisme, humanisme.
  • 1232

    Ramon Llull

    Ramon Llull
    Va nàixer a Mallorca. Se li va apareixer Crist i va prendre una vida amb tres objectius: conversió d'infidels, composició de llibres per a difondre l'ideal cristià i la creació d'escoles on ensenyaren llengües orientals. Va escriure més de dues-centes obres redactades en català, llatí, àrab i occità.
    Clasificació de l'obra de Ramon Llull:
    Obra filosòfica, obra diàctica, obra narrativa, obra mística, obra cientifíca i obra poética.
  • 1299

    Teatre medieval

    Teatre medieval
    les característiques principals són:
    · L'oralitat
    ·El llenguatge: planer, viu i col·loquial.
    ·L'anonimat
  • 1301

    Teatre Profà

    Teatre Profà
    Es pretenia entretenir el públic popular i es promocionava la ciutat o el govern.
  • 1330

    Francesc Eixemenis

    És un autor d'una obra didàctica i moralitzadora compendiada en Lo Crestià, conjunt de dotze llibres que són com una enciclopèdia del saber de la seua època.
    L'objectiu principal de l'obra d'Eixemenis és la instrucció religiosa de la gent del carrer.
  • 1336

    Crònica de Pere el Cerimoniós

    Crònica de Pere el Cerimoniós
    Està escrita en forma autobiogràfica i se centra en el seu regnat.
    Carac. principals:
    provindecialisme, llenguatge elegant, escrita en 1a persona del plural, patriotisme i humanisme.
  • 1340

    Bernat Metge

    Bernat  Metge
    Fou un home culte i coneixedor del llatí. És el màxim exponent del nostre humanisme.
    -Obres:
    Llibre de fortuna e prudència, Sermó, Medecina apropiada a tot mal, Com se comportà Ovidi essent enamorat, Valter e Griselda, Apologia, Lo somni.
    -Lo somni:
    El propòsit de Lo Somni fou quedar lliure de qualsevol rastre de culpabilitat per la mort del rei Joan i aconseguir el favor del nou rei.
  • 1350

    Anselm Turmeda

    Anselm Turmeda
    Monjo franciscà, va estudiar a Lleida i a Bolonya, pero després es va convertir a l'islam.
    Les seues obres mes importants són:
    -Llibre de bons amonestaments. Es tracta d'un recull de poemes curts i senzills, sovint irònics, que contenen recomanacions morals
    -Disputa de l'ase. És un poema humoristic en què l'autor i un ase discuteixen sobre la superioritat de l'home o l'animal.
  • 1350

    L'humanisme

    Es caracteritzà pel renaixement de la cultura clàssica grecollatina i per la preocupació per l'ésser humà i la seua relació amb el món.
    Característiques:
    -Antropocentrisme
    -Imitació del llatí
    -Interés pels clàssics i pels humanistes italians
  • Period: 1350 to 1419

    Sant Vicent Ferrer

    Vicent Ferrer formava part dels dominics, un ordre religiós conegut per la seua predicació.
    Vicent va aconseguir una gran fama pels seus sermons, que foren escoltats per multituds arreu d'Europa, encara que ell no va escriure mai els seus sermons.
  • 1352

    Antoni Canals

    Antoni Canals
    És un humanista en la forma, peròno en el fons.
    Era l´embocall d´una ideologia teocéntrica, consevadora i medieval.
    Només ha escrit dos llibres que són de caràcter religós i doctrinal, els llibres són: Tractat de confessió i Escala de contemplació.
  • Period: 1395 to 1424

    Jordi de Sant Jordi

    Fou un poeta cortesà i cavaller. Fou empresonat un any abans de morir. A la presó va escriure el seu poema més conegut, Presoner, descriu la situació personal en què es troba i demana al rei que faça tot el que puga perquè l'alliberen.
    La influència trobadoresca es nota en la temàtica amorosa, la versificació dels poemes, i el seu llenguatge està ple d'occitanismes
  • Period: 1400 to 1459

    Ausiàs March

    Va nàixer a València. Pertenya a la baixa noblesa.
    Es va casar dues vegades i tingué cinc fills il·legítims.
    OBRA:
    ·Cants d'amor: el poeta ens presenta una dona, amb defectes i virtuds. Estan agrupats en cinc cicles.
    ·Cants de mort: sis composicions dedicades a la mort de la seua segona esposa. Expresa dolor per la mort de la seua amada i una preocupació pel destí de l'ànima.
    ·Cant espiritual: és un poema adreçat a Déu, què es planteja el futur després de la mort.
  • 1401

    Jaume Roig

    Jaume Roig
    La seua obra més important es l'espill. Va ser metge de la cort. Casat amb Isabel Pellisser.
    Es dedicava a moralitzar per mitjà de tòpics que critiquen els defectes de les dones.
    L'espill està escrita en versos, de quatre síl·labes, un ritme ràpid i un to satíric i divertit. En el prefaci, el narrador ja anuncia clarament la seua intenció: donar exemples a tots el homens perquè desconfien de les dones
  • 1401

    Misteri d'Elx

    Misteri d'Elx
    Es celebra el 14 i 15 d'agost.
    Representa la mort, l'asumpció i la coronació de la Mare de Déu. Es classifica en 2 grups:
    LA VESPRA: És el desig que té de morir per a reunir-see amb el seu fill. Tot seguit, s'obrin les portes del cel i apareix la mangrana.
    LA FESTA: Entren els jueus par a furtar el cos de la Mare de Déu i s'inicia una batalla amb els apòstols. Aquests vencen als jueus i els converteixen al cristianisme. Després enterren a Maria i Araceli s'enporta l'ànima.
  • 1413

    Joanot Martorell

    Joanot Martorell
    Joanot Martorell pertanyia a una familia de la baixa noblesa valenciana. L'any 1460 va començar a escriure la novel·la Tirant Lo Blanc, pero al cap d'uns anys va morir sense que el llibre s'haguera publicat. Martí Joan de Galba va acabar la novel·la.
    L'argument de l'obra es distribueix en les seguents parts:
    -Tirant a Anglaterra.
    -Tirant a Sicília i Rodes.
    -Tirant a l'Imperi Grec.
    Tirant al nord d'Africa.
    -Tirant allibera l'Imperi.
  • 1430

    Isabel de Villena

    Isabel de Villena
    Al contrari del autors anteriors, sor Isabel és una dona culta i influent.
    Només es coneix un llibre escrit per ella, el Vita Christi, una biografía de Crist pensada per a la comunitat de monges clarisses de la Trinitat.
  • 1433

    Joan Roís de Corella

    Joan Roís de Corella
    Aquest autor va ser un noble amb una gran formació cultural. En certa mesura, és un pont entre el món medieval i el del Renaixement.
    La seua obra en prosa conté obres de tema amorós, religiós i mitològic.
    Roís de Corella també va escriure poesia, en molts casos de tema amorós, com ara La balada de la garsa i l'esmerla.
  • Period: 1450 to 1550

    El Renaixement

    Moviment artístic que naix com a conseqüència de la generalització de l'humanisme a tot Europa.
    El Renaixement proposa un retorn a l'art clàssic grecollatí.
    Durant el Renaixement, la nostra literatura desataca sobretot en la poesía, amb autors com Pere Serafí o Joan Timoneda.
    En el teatre es percep la interfeència del cstellà. Són obres realistes i satiríques que retraten l'ambientde la cort valenciana.
    -La vesita (1524)
    En la prosa trobem llibres d'història.
    -Los Col·loquis.
  • 1500

    Teatre religiós

    Va nàixer a les esglésies. Es devidien en quatre cicles:
    ·Cicle de Pasqua: passió, mort i ressurrecció de Jesucrist.
    ·Cicle de Nadal: naixement de Crist
    ·Cicle hagiogràfic: les vides de sants
    ·Cicle marià: la vida de la Mare de Déu
  • La il.lustració

    La il.llustració recupera la confiança i els valors del Renaixement. El vessant estètic d'aquest moviment s'anomena neoclassicisme, perque retorna a lo clàssic i potencia la raó, la correcció i l'harmonia per damunt de la passió i les formes barroques.
  • El Barroc

    El Barroc
    És un moviment artístic que naix a finals del segle XVI . És religiós i es mostra pessimista, posa l'accent en la mort i el desengany.
    LA POESIA
    Temes:
    · El pas del temps, la brevetat de la vida i la proximitat de la mort.
    · La caricatura tragicoburlesca.
    ·El pessimisme polític.
    Estil:
    ·Conceptisme
    ·Culteranisme
    LA PROSA
    La imprenta i les seues exigències comercials feren que minvara la producció narrativa. Un dels valencians més important és Pere Joan Porcar.
  • Period: to

    romanticisme

    Esun moviment estètic que apareguè a Europa al final del segle XVIII. Aquest moviment naix com una reacciócontra elrigor neoclàssic del segle XVIII. Van aparèixer 2 tendències diferents.
    -El Romanticisme liberal y el Romanticisme conservador.
  • Period: to

    Renaixença

    Fou un moviment ideològic y cultural que tingué com a objectiu el redreçament de la literatura, la cultura i la llengua pròpia. Els seusn lemes son pàtria i llengua.
    JOCS FLORALS.
    Eren certàmens literaris anuals que havien existit ja en l'edat mitjana. Els temes que s`hi tractaven eren la pàtria, la fé i l'amor.
  • Period: to

    Modernisme

    És un moviment cultural marcat per la voluntat de modernitzar la cultura,transformar la societat per mitjà de la cultura i l'art i incerir l'art en la vida cotidiana. Dins del modernisme van sorgir dúes tendències:
    - Regeneracionisme.
    - Modernisme.
    - Esteticisme.
  • Period: to

    Les avantguardes

    Són un conjunt de movimients artístics que es caracteritzen amb les formes d’expressió tradicionals i per l’actitud de protesta.
    JOSEP VICENÇ FOIX
    Destaca com a difusor del dadaisme i del surrealisme. La seua obra més coneguda és: El poemari Sol i de dol (1942)
  • Period: to

    Noucentisme

    El noucentisme és un moviment atístic i ideològic que sorgeix al començament del segle xx i què es convertirà en el millor impulsor de les idees i propostes de la Lliga Regionalista. LA POESIA
    La poesia és el gènere més conreat perquè permet un treball formal i lingüístic més acurat. AUTORS QUE DESTAQUEn
    .Josep Carner
    .Guerau de Liost
  • Period: to

    Generació del 1930

    Hi destaca Carles Salvador (València, 1893-1955)
    Mestre, gramàtic, poeta i assagista
  • Period: to

    Narrativa de la década del 40, 50 i 60

    Década dels añs 40 i 50:
    Les primeres novel·les hauran de publicar-se a l'exili perquè al pais n'estava prohivida la publicació. A partir dels anys 50 es creen coleccions novelistisques, el club dels novelistes. Pere Calders
    Dècada dels anys 60:
    Apareixen dos géneres novelistics, la novel·la psicòlogica,hi destaquem a Mercè Rododera la seua novel·la mes important va ser "La plaça del diamant",i la novel·la realista,hi destaquem a Enric valor una de les seues novel·les va ser "L'ambició d'Aleix".
  • Period: to

    Teatre de la década del 50, 60 i 70

    DÈCADA DELS 50
    1955 es funda la Agrupació Gramàtica de Barcelona. Els autors més importants són : Joan Oliver, Joan Brossa i Manuel de pedrolo.
    DÈCADA DELS 60 i 70.
    L’any 1960 és crea L’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual que va influir en la creació del Teatre Independent.
    Entre les Companyies Teatrals Independents destaquen els Joglars i Pluja Teatre.
    Els ARTISTES més IMPORTANTS destaquen: Jordi Teixisor i Rodolf Sirera. Aquest últim va crear el manifest de Teatre Valencià amb el seu germà.
  • Period: to

    Poesia de la decada dels 40, 50 y 60

    POESIA DE TRADICIÓ SIMBOLISTA.
    Est tanca en un món interior i s'anllunya de la realitat immediata.
    Carles Riba. POESIA DE TRADICIÓ AVANTGUARDISTA.
    Reivindica la ruptura formal i lingüistica i l'experimentalisme de les avantguardes.
    Joan Brossa. POESIA DE TRADICIÓ O REALISME HISTÓRIC.
    Propugna el realisme com a arma contra el franquisme.
    Vicent Andrés Estelles.
  • Period: to

    Assaig de postguerra

    L’assaig és un gènere literari on l’autor s’expressa de manera lliure i no especialitzada les seus idees sobre qualsevol tema.
    AUTORS MÉS IMPORTANTS:
    Josep Plà i Joan Fuster
    Aquest últim va crear molts aforismes que són una sentència breu que expressa de manera enginyosa un pensament complex.
  • Period: to

    Narrativa actual

    En general podem parlar d’un panorama ric i variat, que abasta tots els gèneres.
    La Narrativa Actual, potser:
    -Narrativa Curta: On destaquen els relats de Quim Monzó.
    La Recuperació de la memòria col.lectiva amb obres de BaltAsar Porcel.
    -El Realisme Psicològic: Amb obres d’Isabel- Clara Simó.
    La Novel.la de gènere on els novel.listes intenten arribar a un públic més ampli.