-
El cop d'Estat del 18 de brumari a França fa referència al cop d'Estat donat en aquesta data del calendari republicà francès, corresponent al 9 de novembre de 1799 del calendari gregorià, que va acabar amb el Directori, darrera forma de govern de la Revolució francesa, i va iniciar el Consolat amb Napoleó Bonaparte assumint. -
El Consolat va ser el règim polític que va existir a França entre 1799 i 1804, durant la Primera República. Durant els seus dos primers anys es va regir per la Constitució de l'Any VIII feta a la mida de Bonaparte, proclamat primer cònsol per deu anys.En 1802 es va promulgar l'anomenada Constitució vitalici. Finalment Napoleó Bonaparte es proclamaria el 1804 «emperador dels francesos» posant fi a la República i donant naixement al Primer Imperi.
-
Napoleó Bonaparte va ser nomenat cònsol vitalici de França mitjançant una resolució del Senat i l'aprovació del poble francès -
En 1804, Napoleó Bonaparte va ser proclamat Emperador dels francesos, marcant la instauració del Primer Imperi Francès. Després de ser primer cònsol de França des de 1799, la seva coronació va tenir lloc el 2 de desembre de 1804 a la Catedral de Notre Dame de París.
-
El Codi Civil Napoleònic va ser una compilació de lleis que va consolidar els principis de la Revolució Francesa com la igualtat davant de la llei, la llibertat de treball i la protecció de la propietat privada. La seva importància rau en el fet que va servir com a model per als codis civils de molts països al món, influint significativament en sistemes legals d'Europa i Amèrica Llatina.
-
El Primer Imperi francès, també conegut com l'Imperi o la França napoleònica, va ser el govern establert per Napoleó Bonaparte després de la dissolució de la Primera República Francesa en 1804.
-
La batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.
-
El màxim domini napoleònic sobre Europa es va estendre principalment entre 1805 i 1812, quan l'Imperi Francès, sota el lideratge de Napoleó Bonaparte, va controlar directament o indirectament gran part del continent, des d'Espanya fins a Itàlia i la Confederació del Rin. Aquest domini va acabar amb la invasió de Rússia el 1812, que va afeblir greument el seu exèrcit i va marcar el començament de la seva caiguda, culminant amb la derrota final a Waterloo el 1815.
-
fou un conflicte contra la invasió francesa de Napoleón Bonaparte, quien volia posar al seu germà José en el trono de España.
-
El fracàs de la invasió russa d'Ucraïna es manifesta en diversos fronts, com l'alta taxa de baixes de soldats russos, la incapacitat per prendre objectius clau com Kíiv inicialment, i les dificultats logístiques i de subministrament a causa de la forta resistència ucraïnesa.
-
L'exili es va produir després de la derrota de Napoleó a la Batalla de Leipzig (1813) i la posterior invasió i captura de París per part de les forces de la Sisena Coalició (Gran Bretanya, Àustria, Prússia i Rússia) el març de 1814.
-
La coalición antifrancesa, formada per Gran Bretaña, Austria, Prusia y Rusia (la Sexta Coalición), va entrar triunfalmente a París el 31 de març de 1814.
Aquest esdeveniment va ser el resultat de la Batalla de París, que va tenir lloc els dies 30 i 31 de març de 1814, i va culminar amb la derrota de l'exèrcit francès, que estava sota el mando de José Bonaparte (hermano de Napoleó). -
Va ser una sèrie de reunions diplomàtiques celebrades entre 1814 i 1815 per les principals potències europees (Àustria, Prússia, Rússia, Regne Unit i, posteriorment, França ser una sèrie de reunions diplomàtiques celebrades entre 1814 i 1815 per les principals potències europees (Àustria, Prússia, Rússia, Regne Unit i, posteriorment, França) després de la derrota de Napoleó Bonaparte
-
Fou un període en Europa entre 1815 i 1830, que va restaurar l'ordre polític i social anterior a la Revolució Francesa, desenvolupant les monarquies al poder i restablir l'absolutisme.
-
Napoleó va ser derrotat en la batalla de Waterloo el 18 de juny de 1815 per la Séptima Coalició, formada per tropes britàniques, neerlandeses, alemanyes i prussianes sota el comandament del Duc de Wellington i el mariscal prussià Blücher. Aquesta derrota va suposar el final del seu regnat, conegut com els "Cien Dies", i va portar al seu segon i definitiu exili a l'illa de Santa Elena, d'on no va tornar.
-
Napoleó es va escapar del seu exili a l'illa d'Elba el 1815, va tornar a França i va recuperar el poder, iniciant així el període conegut com els Cien Días. Aquest breu renaixement del seu Imperi va concloure en la batalla de Waterloo el juny de 1815, on va ser derrotat definitivament per les forces de la Séptima Coalición, sent exiliat a la remota illa de Santa Elena.
-
La primera gran oleada revolucionària de 1820, que es va estendre per Espanya, Portugal i Itàlia (principalment Nàpols i Piemont), va ser un moviment liberal que pretenia restablir els principis de la Revolució Francesa davant del sistema de la Restauració. A Espanya, va començar amb el pronunciament de Riego i el jurament de la Constitució de Cadis de 1812, mentre que a Portugal es va produir la Revolució de Porto. -
Napoleón Bonaparte va morir el 5 de maig de 1821 a l'illa de Santa Elena, on va ser desterrat pels britànics després de la seva derrota a Waterloo. Va passar els últims anys de la seva vida en l'exili en aquesta remota illa de l'Atlàntic Sur fins a la seva mort, als 51 anys. -
La segona onada revolucionària es pot referir a les revolucions de 1830 (com les de França i la independència de Bèlgica) o a la Segona Guerra Mundial (que va començar amb la invasió d'Alemanya a Polònia l'any 1939). El context determinaria a quina de les dues es fa referència.
-
La independencia de Bélgica de los Países Bajos ocurrió en 1830. Aquest esdeveniment, conegut com la Revolució Belga, condujo a l'establiment d'un estat belga independent i neutral, amb una monarquia constitucional.
-
La independència de Grècia es va consolidar el 1830, quan es convertirà en un estat sobirà reconegut internacionalment.
-
La monarquia borbònica a França va caure en dues ocasions, la primera després de la Revolució francesa el 1792 i la segona i definitiva el 1830, donant pas al regnat de Luis Felipe d'Orleans
-
La caiguda de Lluís Felip d’Orleans a França va ocórrer durant la Revolució de 1848, provocada per una insurrecció popular el 22 de febrer. A causa de la revolució, Lluís Felip va abdicar, i el 24 de febrer de 1848 es va proclamar la Segona República Francesa. Aquesta nova república va dur a terme reformes importants, com la instauració del sufragi masculí i l'abolició de l'esclavitud a les colònies.
-
El Segon Imperi Francès va començar el 2 de desembre de 1852, quan el llavors president de la Segona República Francesa, Lluís Napoleó Bonaparte, es va autoproclamar emperador amb el títol de Napoleó III. Aquesta transició es va produir després que Bonaparte dissolgués l'Assemblea Nacional l'any anterior i obtingués suport popular a través d'un plebiscit, establint així una monarquia de nou.
-
Una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora. Les revoltes tingueren lloc principalment durant el primer trimestre de l'any 1848 i anaren dirigides contra l'absolutisme i els imperis. Aquestes revolucions eren conseqüències violentes d'una varietat tan àmplia de causes que, per aquest motiu, és difícil de veure-les com a resultat de qualsevol tipus de moviment o fenomen social
-
La unificació alemanya va ser un procés històric que va tenir lloc a la segona meitat del segle XIX a Europa Central i que va culminar amb la creació de l'Imperi alemany el 18 de gener de 1871 reunint diversos Estats fins aleshores independents, com Prússia, Baviera o Saxònia.
-
La unificació italiana fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya, esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes"