-
L'Imperi Bizantí va ser la continuació de l'Imperi Romà a la part oriental, amb capital a Constantinoble (actual Istanbul), que va perdurar des del 395 dC. fins a 1453, fusionant la cultura grecoromana, el cristianisme ortodox i l'herència clàssica, convertint-se en un bastió polític, comercial i cultural que va conservar i transmetre el saber antic durant l'Edat Mitjana, influint profundament a Europa i Pròxim Orient -
L'Imperi Bizantí va ser la continuació de l'Imperi Romà a la part oriental, amb capital a Constantinoble (actual Istanbul), que va perdurar des del 395 dC. fins a 1453, fusionant la cultura grecoromana, el cristianisme ortodox i l'herència clàssica, convertint-se en un bastió polític, comercial i cultural que va conservar i transmetre el saber antic durant l'Edat Mitjana, influint profundament a Europa i Pròxim Orient
-
Els pobles germànics com sueus, vàndals, alans i visigots es van establir més enllà de les fronteres de l'Imperi Romà, sobretot a la Península Ibèrica, a partir de l'any 451 dC, quan van creuar el Rin gelat i van entrar a les províncies romanes. -
Les disputes religioses van ser un problema molt important dins de l’Imperi Bizantí. Tot i que el cristianisme era la religió oficial, no tothom estava d’acord sobre com s’havia d’interpretar. Una de les principals discussions va ser sobre la naturalesa de Jesucrist: alguns creien que tenia només naturalesa divina, mentre que altres defensaven que tenia naturalesa divina i humana. Aquests conflictes van provocar divisions internes i tensions entre diferents grups de creients. -
La caiguda de l'Imperi romà d'Occident fa referència al fet de la pèrdua d'autoritat sobre el seu vast territori de l'Imperi romà d'Occident que va quedar dividit en nombroses entitats polítiques successores. -
Al segle VI, l'encarregat d'organitzar els primers monestirs medievals va ser Sant Benet de Núrsia després de fundar l'ordre benedictina al monestir de Montecassino. Els benedictins van ser l'orde religiós més important durant els primers segles de l'edat mitjana i es van estendre per tota Europa -
L'esplendor de Justinià es refereix a l'època daurada de l'Imperi Bizantí sota el regnat de Justinià I (527-565), caracteritzada per la recuperació territorial (Nord d'Àfrica, Itàlia, sud d'Hispània), la codificació legal amb el Corpus Iuris Civilis, un gran esplendor arquitectònic (Santa Sofia i va buscar restaurar la glòria de l'antic Imperi Romà, encara que amb desafiaments com la Peste de Justiniano.
-
L'esplendor de Justinià es refereix a l'època daurada de l'Imperi Bizantí sota el regnat de Justinià I (527-565), caracteritzada per la recuperació territorial (Nord d'Àfrica, Itàlia, sud d'Hispània), la codificació legal amb el Corpus Iuris Civilis, un gran esplendor arquitectònic (Santa Sofia i va buscar restaurar la glòria de l'antic Imperi Romà, encara que amb desafiaments com la Peste de Justiniano.
-
El naixement de l’islam va tenir lloc al segle VII, a la península Aràbiga. L’any 610, Mahoma va afirmar haver rebut la primera revelació d’Al·là a la ciutat de la Meca. A partir d’aquell moment va començar a predicar un monoteisme basat en la creença en un sol Déu, Al·là. El fet clau va ser l’Hègira, l’any 622, quan Mahoma va fugir de la Meca a Medina; aquest any marca l’inici del calendari musulmà. Després de la mort de Mahoma, l’any 632, l’islam es va expandir. -
Les noves onades de invasio van ser fetes per els vikings magiars i sarrains, que volien conquerir nous territoris i fer regnes.Feien saquejos violents mataven etc.Els vikings eren de escandinavia magiars de asia i sarrains musulmans -
Segle VII: Conquesta de la península Aràbiga, el Pròxim Orient (Síria, Palestina, Mesopotàmia) i part de l’Egipte bizantí. Segle VIII: Arribada a l’Àfrica del Nord, Espanya (Al-Àndalus) i regions de l’Àsia central. L’expansió es va fer gràcies a exèrcits organitzats, aliances amb tribus locals i la influència del comerç i la religió. Així, l’islam es va convertir en una religió i civilització que va dominar grans zones d’Àfrica, Europa i Àsia, afectant també l’Imperi Bizantí.
-
Durant l’Edat Mitjana, Europa va patir diverses noves onades d’invasions que van canviar fronteres i societats. Al segle VII-VIII, els musulmans van conquerir el nord d’Àfrica, parts de l’Orient Mitjà i la península Ibèrica. Entre el segle VIII-IX, els víkings del nord d’Europa saquejaven i s’establien a França, Anglaterra, Irlanda i Rússia. Al segle IX-X, els magiares atacaven les terres centrals i orientals d’Europa i finalment es van establir a la conca dels Carpats.
-
L'Imperi Carolingi va ser un vast imperi a Europa Occidental, liderat per la dinastia carolíngia, l'apogeu del qual va arribar amb Carlemany (Carlos el Gran), coronat emperador l'any 800, buscant restaurar l'Imperi Romà. Es va organitzar en comtats i marques, amb Aquisgrà com a capital, i es va caracteritzar per l'expansió militar i un ressorgiment cultural. Tot va finalitzar amb el tractat de verdun.
-
Durant l’Edat Mitjana, l’Església tenia un poder polític molt gran, a més del religiós. Els obis i el papa no només dirigien la vida espiritual de la població, sinó que també podien influir en les decisions dels reis i nobles. L’Església posseïa terres i riqueses, recaptava impostos com el delme i podia excomunicar o treure l’aval religiós a qualsevol governant, cosa que debilitava la seva autoritat. Així, l’Església era una institució central que controlava part de la societat.
-
El rei era, en teoria, l’autoritat màxima del regne, però a la pràctica el seu poder depenia de la noblesa. Tenia el poder de governar, impartir justícia, dirigir l’exèrcit i concedir terres i títols, però sovint no podia exercir aquests poders directament. Com que no disposava d’un exèrcit permanent ni de prou recursos, havia de comptar amb els nobles i vassalls, que actuaven amb molta autonomia dins dels seus feus, fet que debilitava l’autoritat reial. -
La feblesa de les monarquies durant l’Alta Edat Mitjana es va deure al fet que els reis tenien poc poder real sobre els seus territoris. No disposaven d’un exèrcit propi ni de recursos suficients, i depenien dels nobles per defensar el regne davant les invasions. A canvi de protecció, els reis cedien terres (feus) i privilegis als nobles, cosa que feia que aquests actuessin de manera gairebé independent. Això va provocar la fragmentació del poder.
-
Les feines agrícoles a l’Edat Mitjana estaven marcades pel cicle de l’any i es feien de manera manual, amb eines simples. A la primavera es llaurava la terra i es sembraven els camps; a l’estiu es feien tasques de manteniment i començava la collita; a la tardor es recollien els cereals, el raïm i les olives; i a l’hivern es reparaven eines, es cuidava el bestiar i es descansava més. L’agricultura era la base de l’economia i la majoria de la població hi treballava per garantir la supervivència. -
Les rutes de peregrinació eren camins que els fidels seguien per anar a llocs considerats sants, com Santiago de Compostel·la, Roma o Jerusalem. Aquestes rutes no només tenien un objectiu religiós, sinó que també van afavorir el comerç, els intercanvis culturals i la circulació de coneixements entre diferents regions d’Europa. Els peregrins sovint s’allotjaven en monestirs, albergs o hostals, i les rutes estaven marcades per esglésies i monestirs que ajudaven els viatgers. -
Durant l’Edat Mitjana, l’Església va estendre el cristianisme a tots els pobles d’Europa, reforçant la seva influència sobre reis i societat. Entre els segles XI i XIII, les croades van ser expedicions religioses per recuperar Jerusalem i els territoris sagrats, alhora que buscaven prestigi, riqueses i consolidar el poder de l’Església. -
que van ser les heretgies Les heretgies van ser corrents o creences religioses contràries a la doctrina oficial de l’Església. Les persones que defensaven aquestes idees eren considerades herejes i sovint eren perseguides, castigades o excomunicades. L’objectiu de l’Església era mantenir la unitat religiosa i el control polític i social, ja que qualsevol desviació podia debilitar la seva autoritat. Exemple d’heretgies són els càtars al sud de França o els valdensos a l’Europa central.