-
I així, el natalici de Jesús va quedar establert el 25 de desembre del 753 i l'1 de gener de l'any següent seria l'inici d'una nova manera de comptar: l'any 1. -
L'evolució de l'Imperi Bizantí, també conegut com l'Imperi Romà d'Orient, abasta més de mil anys, des de la seva consolidació al segle IV fins a la caiguda del 1453. Es divideix en períodes clau d'expansió, contracció i declivi final.
Períodes Clau de l'Evolució Bizantina. -
La fragmentació de l'Imperi Romà va ser un procés complex i prolongat, resultat d'una combinació de crisis internes i pressions externes que van culminar a la divisió de l'imperi en dues meitats i, finalment, a la dissolució de la part occidental. -
Els pobles germànics van ser un conjunt divers de tribus originàries del nord d'Europa i d'Escandinàvia que van jugar un paper crucial en la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i en la formació de l'Europa medieval. Sovint anomenats "bàrbars" pels romans, aquests pobles van mantenir relacions complexes que van alternar entre la guerra, el comerç i les aliances militars. -
Els víkings, els magiars i els sarraïns van ser els tres grups principals que van protagonitzar les "segones invasions" a Europa occidental durant els segles IX i X, generant un clima d'inseguretat i contribuint al desenvolupament del feudalisme. -
La batalla va enfrontar a una coalició de l'Imperi Romà d'Occident i els seus aliats (visigots, francs, burgundis), liderats pel general Flavio Aecio i el rei visigot Teodoric I, contra una aliança dels huns i els seus súbdits, comandats per Atila, conegut com el "flagell de Déu". -
inestabilitat política, corrupció, crisi econòmica, excessiva centralització, decadència moral) i externs (pressió i migracions/invasions de pobles germànics), que van afeblir les seves estructures fins que l'últim emperador va ser deposat al 476 dC, marcant la fi de l'Antiguitat i l'inici de l'Edat Mitjana. -
Justinià va buscar restaurar la unitat de l'antic Imperi Romà reconquistant vastos territoris a Occident, incloent-hi el nord d'Àfrica dels vàndals, gran part d'Itàlia i Sicília dels ostrogots, i el sud d'Hispània (península ibèrica) dels visigots.
-
L'Imperi Islàmic (o Califat Àrab) és l'entitat política i territorial que va sorgir a la península aràbiga al segle VII i que, després de la mort del profeta Mahoma el 632 dC, es va expandir ràpidament per controlar un vast territori que abastava des de la península ibèrica a Occident. -
La Batalla de Poitiers (732 d.C.) va ser una victòria crucial liderada per Carlos Martel, majordom de palau del regne franc. Aquest enfrontament es considera un punt d‟inflexió històric que va aturar l‟expansió musulmana cap al nord d‟Europa Occidental. -
El regne de Carlemany és territori governat per Carlemany (Carlos I el Gran), inicialment com a Rei dels Francs (des de 768) i Rei dels Lombardos (des de 774), i finalment com a Emperador (des de 800). El seu domini es coneix històricament com l'Imperi Carolingi.
-
La coronació de Carlemany com a emperador va ser un esdeveniment fonamental en la història europea, que va marcar el renaixement simbòlic de l'Imperi Romà a Occident i va establir un precedent crucial per a la relació entre el poder temporal i l'espiritual a l'Edat Mitjana. -
El feudalisme va ser un sistema polític, social i econòmic predominant a Europa Occidental durant una gran part de l'Edat Mitjana, aproximadament des del segle IX fins al XV. Es va basar en un sistema de vassallatge i la fragmentació del poder, on l'autoritat central dels reis es va afeblir i el poder va recaure en els senyors locals, que controlaven la terra (feus).
-
Va morir a la matinada del 28 de gener de 814, al seu palau d'Aquisgrà (avui a Alemanya), va marcar el començament de la fi de l'Imperi Carolingi unificat tal com ell ho havia concebut. Encara que el seu fill Lluís el Piadós va assumir el tron sense problemes immediats, les dècades posteriors a la mort de Carlemany van estar marcades per lluites internes que van culminar en la fragmentació de l'imperi. -
El Tractat de Verdun, signat el 10 d'agost de 843 dC, va ser un acord crucial que va posar fi a la guerra civil carolíngia i va dividir formalment el vast Imperi Carolingi, forjat per Carlemany, entre els seus tres néts supervivents, els fills de Luis el Piadoso. -
Les Croades van ser una sèrie de campanyes militars i religioses, principalment impulsades per l'Església Catòlica d'Europa Occidental durant l'Edat Mitjana. Van tenir lloc entre finals del segle XI i finals del segle XIII, i el seu principal objectiu era recuperar Jerusalem i la Terra Santa (llocs sagrats per al cristianisme) del control musulmà.
-
Els gremis van ser associacions professionals d'artesans o comerciants que van sorgir i florir a Europa durant l'Edat Mitjana (segles XI al XVI). Aquestes corporacions tenien com a objectiu protegir els interessos econòmics dels seus membres, regular-ne els oficis i proporcionar ajuda mútua.
-
El període comprès entre els anys 1101 i 1200 (el segle XII i inicis del XIII) és conegut com la Plena Edat Mitjana i va ser testimoni d'una transformació fonamental a Europa Occidental. Aquest segle va marcar l'inici d'un gran dinamisme econòmic, social i cultural, impulsat per un conjunt d'innovacions i canvis interconnectats.
-
Els edificis gòtics són les estructures representatives de l'estil arquitectònic que va predominar a Europa Occidental durant la Baixa Edat Mitjana, aproximadament des de mitjans del segle XII fins al segle XVI.
-
La Guerra dels 100 anys va ser un prolongat i intermitent conflicte militar entre els regnes de França i Anglaterra que va durar 116 anys, des del 1337 fins al 1453. Malgrat el seu nom, no va ser una guerra contínua, sinó una sèrie d'enfrontaments separats per treves i períodes de pau.
-
La Pesta Negra va ser la pandèmia més devastadora de la història d'Europa, que va aconseguir el seu punt àlgid entre 1346 i 1353. Va ser causada pel bacteri Yersinia pestis, transmesa principalment per les puces que habitaven a les rates i altres roedors.
-
La Caiguda de Constantinoble va ocórrer el 29 de maig de 1453, després d'un setge de 59 dies. Aquest esdeveniment va marcar el final de l'Imperi Bizantí (o Imperi Romà d'Orient) i, segons molts historiadors, la fi de l'Edat Mitjana i el començament de l'Edat Moderna.