-
L'any 395, l'emperador Teodosi I va dividir definitivament l'Imperi Romà entre els seus dos fills: Arcadi va heretar l'Imperi Romà d'Orient (amb capital a Constantinoble) i Honori l'Imperi Romà d'Occident (amb capital a Roma, després Mèdia (Milà) i Ravenna). Aquesta separació va ser permanent, marcant el final de l'imperi unit i l'inici de la seva caiguda a Occident, mentre que l'Orient (l'Imperi Bizantí) va perdurar mil anys més. -
Les invasions germàniques de la península Ibèrica (o invasions bàrbares) sorgeixen al segle v, en el context de les grans migracions, conegudes com a invasions bàrbares, que van alterar la distribució dels pobles a Europa i van precipitar el final de l'Imperi Romà d'Occident. La península ibèrica, en particular, va patir la ruptura de l'organització política i administrativa que l'Imperi Romà havia adoptat, en les diferents províncies en què es dividia administrativament Hispània. -
La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila. La batalla va representar l'última victòria militar significativa en què prengué part l'Imperi Romà d'Occident, i el punt àlgid de la carrera de Flavi Aeci. -
Odoacre o Odovacar (del germànic * ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic * Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec ̓Ὀδόαϰϱος) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident. -
El 507, els francs van vèncer els visigots i els van expulsar de la Gàl·lia. Els visigots es van establir aleshores a la península Ibèrica i van fixar la capital a Toledo. Van assolir la plenitud durant la segona meitat del segle vi i la primera meitat del segle vii. -
Justinià I el Gran (llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; grec medieval: Ιουστινιανός ο Μέγας, Iustinianós o Megas; nascut a Taurèsium cap al 482 i mort a Constantinoble el 14 de novembre del 565) fou emperador romà d'Orient des del 527 fins a la seva mort. Va ser el segon membre de la dinastia justiniana tot succeint al seu oncle Justí I.
-
La batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França. Durant la batalla, els francs derrotaren l'exèrcit islàmic i Al-Ghafiqí fou mort. -
A la seva mort (768), el seu fill i hereu Carlemany va prendre el relleu d’aquell projecte expansiu: el 783 conqueria el Rosselló. El 785, la Cerdanya, l’Urgell, l’Empordà i Girona. I el 801, el Vallès i Barcelona. -
L'any 800, el dia de Nadal, el Papa Lleó III va coronar a Carlomagno com a "Emperador dels Romans" (Imperator Romanorum) a la basílica de Sant Pere a Roma, restaurant així el títol imperial a Occident i iniciant el Sacre Imperi Romà Germànic, un acte que va unir el poder polític amb el religiós i va redefinir el mapa d'Europa, provocant tensions amb l'Imperi Bizantí. -
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca. -
imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii). -
Les diferències entre el cristianisme romà (occidental) i grec (oriental) van culminar el 1054 amb el Gran Cisma d'Orient, la separació formal que va dividir l'Església en l'Església Catòlica Romana (Occident) i l'Església Ortodoxa Oriental (Orient), a causa de segles de disputes teològiques (com el Filioque i la supremacia papal) i diferències culturals/polítiques, culminant en les mútues excomunions entre el Papa de Roma i el Patriarca de Constantinoble. -
Constantinoble, una joia per al món cristià medieval, semblava inexpugnable. Però a mitjans del segle XV va haver d'enfrontar-se a un poder en expansió que no va ser capaç d'aturar: els turcs otomans. La seva caiguda seria un sotrac que quedaria indeleble en la ment de diverses generacions.