-
L'any 395, l'emperador Teodosi I va dividir definitivament l'Imperi Romà entre els seus dos fills: Arcadi va heretar l'Imperi Romà d'Orient (amb capital a Constantinoble) i Honori l'Imperi Romà d'Occident (amb capital a Roma, després Mèdia (Milà) i Ravenna). Aquesta separació va ser permanent, marcant el final de l'imperi unit i l'inici de la seva caiguda a Occident, mentre que l'Orient (l'Imperi Bizantí) va perdurar mil anys més. -
Les invasions germàniques de la península Ibèrica (o invasions bàrbares) sorgeixen al segle v, en el context de les grans migracions, conegudes com a invasions bàrbares, que van alterar la distribució dels pobles a Europa i van precipitar el final de l'Imperi Romà d'Occident. La península ibèrica, en particular, va patir la ruptura de l'organització política i administrativa que l'Imperi Romà havia adoptat, en les diferents províncies en què es dividia administrativament Hispània. -
La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila. La batalla va representar l'última victòria militar significativa en què prengué part l'Imperi Romà d'Occident, i el punt àlgid de la carrera de Flavi Aeci. -
Odoacre o Odovacar (del germànic * ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic * Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec ̓Ὀδόαϰϱος) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident. -
El 507, els francs van vèncer els visigots i els van expulsar de la Gàl·lia. Els visigots es van establir aleshores a la península Ibèrica i van fixar la capital a Toledo. Van assolir la plenitud durant la segona meitat del segle vi i la primera meitat del segle vii.