-
Durant els segles i i ii, l'Imperi Romà fundat per August aconseguí de mantenir un equilibri econòmic i polític entre les diverses parts constitutives dels territoris que el componien. Al segle iii, les tensions es manifesten de forma palesa. -
Teodosi I (395) prengué la divisió i instituí Honori com a emperador d'Occident, i Arcadi d'Orient. Aquesta divisió porta a la constitució de l'imperi Bizantí, en resistir aquest les invasions dels pobles bàrbars que dugueren, per contra, l'imperi d'Occident a la seva caiguda definitiva el 476. -
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial. -
La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila. -
Els llombards; grec medieval van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud. -
L'Imperi Romà d'Orient, dit igualment Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453. -
Mahoma va abandonar la Meca per refugiar-se a la ciutat de Medina l'any 622: és l'anomenada hègira o fugida, data que marca l'inici de l'era musulmana. -
El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles v fins al viii. Un dels estats successors germànics de l'Imperi Romà d'Occident, va ser creat originàriament per l'assentament dels visigots sota el rei Vàlia a la província de la Gàl·lia Aquitània al sud-oest de la Gàl·lia pel govern romà, i després es va estendre per conquesta a tota Hispània. -
La Hégira indica la migración de Mahoma y la primera comunidad de musulmanes de La Meca a Medina, antigua Yatrib, hecho ocurrido en el año 622 de la era cristiana. -
Ali Ibn Abi Tálib, el cuarto califa ortodoxo y el primer imán chií fue asesinado por un jariyí llamado Abd al-Rahman ibn Mulyam el 26 de enero de 661, en la Gran Mezquita de Kufa, en el actual Irak. Ali, que entonces tenía 62 o 63 años, murió debido a sus heridas dos días después de que Abd al-Rahman ibn Mulyam lo golpeara en la cabeza con una espada cubierta de veneno, el 21 (o 19) Ramadán del 40 AH (28 de enero de 661 d. C.). -
Els víkings o viquings ,, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del segle fins a la fi del segle. -
La batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França. -
La batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França. -
La Revolució Abbàssida es refereix a la caiguda del califat omeia (661-750), el segon dels quatre grans califats en la història de l'islam, pel tercer, el Califat Abbàssida (750-1258). Va arribar al poder tres dècades després de la mort del profeta musulmà Mahoma i immediatament després del Califat Rashidun. -
La conquesta omeia d'Hispània, Espània o al-Àndalus, fou la conquesta musulmana de la península ibèrica. Va acabar amb el regne got de Toledo, que fou incorporat al califat de Damasc, això és, fou conquerida en nom de la família Omeia, la qual monopolitzava el títol califal. -
Carlemany, nascut probablement el 2 d'abril del 748 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà fou rei dels francs entre el 768 i el 814 i rei dels llombards entre el 774 i el 814. -
Rei dels francs (768-814) i primer emperador de l'imperi d'occident restaurat (800-814). Segon sobirà de la dinastia carolíngia, a la qual donà nom, era fill, probablement natural legitimat de Pipí I i de Berta o Bertrada, filla de Caribet, comte de Laon, casats després del 749. -
Àtila fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del segle V. Va bastir l'imperi més gran del seu temps, que s'estenia de l'Europa Central fins a la mar Negra, i del Danubi a la mar Bàltica. -
El Tractat de Verdún va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca. -
Lotari era el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós i la seva primera esposa Ermengarda d'Hesbaye. Hi ha poca informació de la seva joventut, que possiblement va passar a la cort del seu avi Carlemany. L'any 815 el seu pare li va assignar el govern de Baviera. -
Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna. -
Als segles X, XI i XII el rei té poc poder, dominen els senyors feudals.
Al s. XII els reis aprofiten el creixement econòmic i l’esplendor de la burgesia per imposar la seva autoritat sobre la noblesa feudal. -
Europa cap a l'any mil era un territori dividit en nombrosos regnes i estats independents. La dissolució de l'antic Imperi carolingi havia donat lloc al final del segle X a dues noves entitats territorials, el Sacre Imperi romanogermànic i el regne de França. -
Aquell mes de gener, quan es complia el primer mil·lenni, la Humanitat es despertava d'una autèntica bogeria. El desembre del 999, la gent de les terres cristianes havia cregut fermament que el món havia arribat a la seva fi i tothom actuà d'una manera que defugia tot costum. -
El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al segle xi entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental. -
La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del segle i fins al present. El cristianisme va ser fundat al segle primer a la regió del Llevant de l'Orient Mitjà per Jesús de Natzaret, considerat pels creients tal com està profetitzat en l'Antic Testament per ser el Crist o l'elegit de Déu. -
El Setge de Bagdad de 1258 va ser un fet d'armes que va concloure amb la victòria del cap mongol Hülegü, net de Genguis Kan i germà del cap suprem mongol Mongke, sobre el Califat Abbàssida i que va culminar en la presa, saqueig i incendi de Bagdad. -
La caiguda de Constantinoble fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient, per l'exèrcit del soldà otomà Mehmet II entre el 6 d'abril i el 29 de maig del 1453. -
El Camí de Sant Jaume és sinònim de caminar fins a Santiago de Compostel·la, però no cal creuar la Península per viure l’experiència jacobea. El Maresme forma part d’un dels traçats oficials del Camí a Catalunya: la Via Marina del Camí de Sant Jaume, un itinerari reconegut, senyalitzat i apte tant per a pelegrins com per a senderistes, ciclistes o amants del turisme cultural.