-
El creixement del comerç va fer que el camp augmentes.
El naixament de la banca feia més fàcil el comerç.
L’aparició del gremis va fer que més gent treballes. -
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre.
-
-
A la mort de Teodosi, l'imperi Romà es divideix entre els seus dos fills: Arcadi serà el nou emperador d'Orient i Honori el d'Occident. El vàndal Estilicó, regent a Roma. -
Entre els anys 400 i 600, l’Imperi Romà d’Occident es va fragmentar sota la pressió de pobles germànics i crisis internes. El 476 d.C. marca la seva caiguda definitiva amb la deposició de Ròmul Augústul.
-
-
Els bizantins van ocupar parts del sud de la Península Ibèrica al segle VI. Finalment, els visigots els van expulsar del centre i nord, mantenint només algunes ciutats fins a la seva derrota definitiva. -
Entre 527 i 565, l’Imperi Bizantí va viure el regnat de Justinià I, marcat per guerres constants i epidèmies. Tot i les conquestes i reformes, la població va patir greus crisis com la pesta de 541 i fortes càrregues fiscals.
-
Cap al voltant de l’any 600, l’islam va començar a expandir-se a la península Aràbiga amb la predicació de Mahoma. En poques dècades, la nova religió es va difondre ràpidament per Orient Mitjà, el nord d’Àfrica i part d’Europa. -
Cap a l’any 600, la Península Ibèrica estava sota domini visigot. Els musulmans encara no hi havien arribat, ja que la seva conquesta començaria més tard, el 711. -
L’any 622, Mahoma va fugir de la Meca cap a Medina en un esdeveniment conegut com l’Hègira. Aquest fet marca l’inici del calendari islàmic i el naixement de la comunitat musulmana organitzada. -
L’any 632, Mahoma va morir a Medina després d’haver consolidat la comunitat musulmana. La seva mort va donar pas al lideratge dels califes, que van continuar l’expansió de l’islam. -
L’any 661, Alí ibn Abi-Tàlib, quart califa de l’islam, va ser assassinat a Kufa. La seva mort va intensificar la divisió entre sunnites i xiïtes dins de l’islam. -
A Europa, l’expansió musulmana va ser aturada pels francs a la Batalla de Poitiers (732). Carles Martell va liderar la victòria que va frenar l’avanç cap al nord. -
L’any 732, a la Batalla de Poitiers, Carles Martell va aturar l’expansió musulmana al nord de França. Aquesta victòria va consolidar el poder franc i es considera clau per a la història d’Europa. -
L’any 756, Abd al-Rahman I, membre de la dinastia omeia, va arribar a la Península Ibèrica i va fundar l’Emirat de Còrdova. Aquest fet va marcar l’inici d’un poder musulmà independent a Al-Àndalus, desvinculat del califat de Damasc. -
L’any 768, Carlemany va ser coronat rei dels francs després de la mort del seu pare Pipí el Breu. Aquest esdeveniment va marcar l’inici del seu poderós regnat, que transformaria Europa medieval. -
L’any 800, el papa Lleó III va coronar Carlemany com a emperador d’Occident a Roma. Aquest acte va simbolitzar la renovació de l’Imperi Romà i l’inici del Sacre Imperi. -
L’any 870 va morir Lotari I, emperador carolingi que governava part de l’Imperi dividit entre els seus germans. La seva mort va provocar noves particions territorials i va accentuar la fragmentació de l’Imperi Carolingi. -
Cap a l’any 1000, Europa patia les incursions de tres grans pobles:
Vikings o normands, procedents del nord, que atacaven costes i rius.
Magiars, originaris de l’est d’Europa, que feien ràtzies a l’interior del continent.
Sarraïns, musulmans que dominaven el sud i feien incursions pel Mediterrani. -
-
A partir de l’any 1000, a Europa es van consolidar els llaços de fidelitat propis del feudalisme. Els nobles oferien protecció i terres als vassalls, que a canvi juraven lleialtat i servei militar. -
Molts europeus medievals pensaven que l’any 1000 marcaria la fi del món, influïts per interpretacions apocalíptiques de la Bíblia. Aquest temor va generar inquietud i esperances religioses, tot i que finalment no es va complir cap profecia. -
Cap a l’any 1000, la societat medieval es dividia en tres grans estaments:
La noblesa, que defensava el territori i exercia el poder militar.
El clergat, que tenia funcions religioses i culturals.
La resta del poble, principalment pagesos, que treballaven la terra i sostenien l’economia. -
A l’any1000 i l’any 1200 va anar seguit d’una crisis, on destacaba la famt -
-
-
L’any 1054 es va produir el Cisma d’Orient, la ruptura definitiva entre l’Església de Roma i la de Constantinoble. Aquest fet va donar lloc a dues grans tradicions cristianes: la catòlica i l’ortodoxa -
-
L’any 1258, l’exèrcit mongol dirigit per Hulagu Khan va saquejar la ciutat de Bagdad. En l’atac van matar l’últim califa abbàssida, Al-Musta‘sím, i això va marcar la fi del Califat abbàssida com a poder polític. -
A l’edat medieval, els cavallers es preparaven per a la guerra mitjançant tornejos de lluita. Aquests combats simulats servien tant d’entrenament militar com d’espectacle públic, on demostraven la seva força, habilitat i lleialtat. -
L’any 1453, Constantinoble va caure en mans dels turcs otomans sota el comandament de Mehmet II. Aquest fet va marcar la fi de l’Imperi Bizantí i l’inici de l’expansió otomana a Europa.