-
Que va fer Felip lll.
Felip lll va mantenir l'hegemonia hispànica. La política internacional es va orientar a la pau: es va arribar a la treva dels Dotze Anys amb Holanda (1609-1621) i es va firmar la pau amb Anglaterra. -
La monarquia hispànica
Al segle XVII e va produir la progressiva decadència política, demogràfica i econòmica d'Espanya. No obstant això, la monarquia hispànica va continuar sent una gran potència internacional. -
La crisi demogràfica
La població espanyola es va reduir de 8 a 6 milions d'habitants arran de les guerres contínues, les males collites, les espidèmies de pesta bubònica i la forta emigració a Amèrica. A tot això, s'hi va afegir l'expulsió dels moriscos, decretada en el regnat de Felip lll (1609), que va representar la sortida de 300.000 persones -
Guerra dels Trenta Anys.
Va començar com un conflicte alemany que va enfrontar l'emperador, catòlic i partidari de la unitat de l'imperi, amb els pínceps alemanys, protestants i defensors de la seva autonomia. L'enfrontament es va internacionalitzar quan l'emperador va rebre suport d'Espanya, i els príncps alemanys el de les potències enemigues d'Espanya: França, Suècia, Dinamarca, les Províncies Unides i Anglaterra -
Que va fer Felip IV.
Felp IV es va enfrontar a problemes greus: a l'exterior, la derrota de Rocroi i les paus de Westfàlia i dels Pirineus van iniciar la decadència de la monarquia ; a l'interior, el compte duc d'Olivares va implantar una administració centralitzada i va imposar les lleis de Castella a la resta dels regnes. -
Joan Sala (Serrallonga)
Segurrament el bandoler més famós de la història de Catalunya. D'ell es diu que robava als rics per donar-ho als pobres. Els bandolers eren fora de la llei. L'any 1634 fou executat a la forca de Barcelona -
El Corpus de Sang
La Catalunya del segle XVII va viure uns quants aixecaments, però el més important va ser el Corpus de Sang. Les tensions provocades per la presència de les tropes del rei espanyol a terriori català a causa de la guerra entre França i la Corona hispànica van fer esclatar, durant l'estiu de 1640 -
Execució Carles I
Carles I va ser Executat -
Rebel·lió Portugal i Catalunya
Aquesta rebel·lió va començar gracies a les lleis de castella que va implantar una administraió centralitzada a tots els regnes. -
Bandolerisme
El bandolerisme a Catalunya va viure el seu auge entre el segle XVI i les primeres dècades del XVLL. En aquesta època van actuar els personatges més recordats per la tadició popular, com Perot Rocaguinarda i Joan Sala, més conegut com a Serrallonga. -
Pirateria i corsarisme
La pirateria i el corsarisme consistien a prepetrar agressions armades, assalts i ronatoris a alta mar o a les poblacions costaneres. Els pirates eren delinqüents que actuaven pel compte propi, mentre que els corsaris tenien l'autorització reial per saquejar vaixells i poblacios dels enemics del regne. No hi ha una data exacta de quan va començar els atacs de pirates -
Regnat de Carles ll
Al 1665 Espanya va concedir la independència a Portugal. 1670 el pintor Murillo va pintar el cuadre "Dues dones a la finestra" i al 1692 es va fundar l'Acadèmia perque la cultura estigués unida a l'esglesia. -
L'economia
L'economia del segle XVII, així com la del XVI, es basava en l'agricultura i la ramaderia. El blat, d'olivera i la vinya eren els conreus més freqüents. Cap al 1680 la producció va augmentar a causa de petites innovacions tècniques, com la generalització de l'adob i noves combinacions de la rotació dels conreus, que van fer abandonar el guaret. -
La crisi econòmica
-L'agricultura va patir una greu crisi, sobretot el Regne de València.
-La indústria va tenir un desenvolupament escàs. Les riqueses portades d'Amèrica al segle anterior no es van fer servir per promoure-la, sinó per comprar productes estrangers. -
Els monarques i els seus primers ministres
A Espanya, en aquest segle van regnar els anomenats Àustries menors: Felip lll (1598-1621), Felip IV (1621-1665) i Carles ll (1665-1700). Aquests monarques van tenir una personalitat dèbil i van delegar les tasques de govern en els primers ministres o privats. Per exemple, el comte duc d'Olivares en el cas de Feli IV.