-
A principis dels anys 60, després de més de dues dècades de prohibicions, la traducció en llengua catalana va experimentar un creixement sobtat i sense precedents.
-
Objectius d'aquesta etapa:
-Salvar la llengua.
–Recuperar el prestigi social i cultural de la literatura catalana, perdut amb la victòria franquista .
–Recuperar la creació cultural i reviure els contactes culturals.
–Lluitar contra els que havien claudicat amb el règim, fos ideològicament o fos lingüísticament. -
Els segles XVI , XVII i XVIII es caracteritzen per la poca producció literària culta, però no pas popular, i per això a aquest període se li ha posat el nom de Decadència.
-
Les cròniques neixen quan es comencen a escriure en llengua vulgar -en català en aquest cas- les gestes, les epopeies i les croades que, fins llavors -finals del segle XIII-, havien estat redactades en llatí.
Les quatre grans cròniques van ser redactades entre finals del segle XII i durant el XIV; són la de Jaume I, la de Bernat Desclot, la crònica de Ramon Muntaner i la de Pere el Cerimoniós. -
Els primers textos que s’han trobat escrits en català és una traducció d’uns fragments del Forum Iudicum (llibre de lleis visigòtiques), al segle XII i les Homilies d’Organyà, al segle XIII
-
La societat medieval estava estructurada en tres estaments: La noblesa, els eclesiàstics, i elss pagesos que treballaven per a un senyor feudal. Els tres estaments de la societat feudal queden ben reflectits en la literatura de l’època: Literatura trobadoresca, feta pels trobadors. Literatura moral i religiosa, en mans dels eclesiàstics. Literatura popular, difosa pels joglars.
-
-Lírica trobadoresca i joglars
-Amor Cortés
Autors: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona -
La crisi política i social que afectà tot Europa durant el segle XIV suposà també una profunda crisi religiosa (sorgiren nombroses heretgies i amb el Cisma d’Occident la cristiandat es dividí) .
L’obra dels autors religiosos de l’època intenta donar resposta a aquesta crisi. Autors:
-Francesc Eiximenis,
-Sant Vicent Ferrer,
-Anselm Turmeda
-Ramon Llull , obra Blanquerna ( any 1283) -
-Ramon Llull , obra Blanquerna ( any 1283)
-
A partir de la baixa edat mitjana les ciutats asoleixen més importancia. - Apareix una nova classe social, la burgesia (comerciants i artesans) amb ideologia pròpia. - Noves formes de pensar: antropocentrisme ,racionalisme, escepticisme i humanisme. A la prosa humanista catalana descata Bernat Metge i la seva obra més important és "Lo somni" de 1398
-
La novel·la cavalleresca apareix en un moment en què la vida real està plena de cavallers i, com que vol reproduir la realitat, es preocupa sobretot per ser creïble.
Obres:
-Curial el Güelfa: Autor anònim
-Tirant lo Blanc : Joanot Martorell -
Cristòfor Despuig, per la seva banda, conrea la prosa dialogada seguint els models humanistes de Bernat Metge a través de l'obra en prosa més valuosa del segle XVI.
Obra: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) -
L’home del Renaixement (segle XVI) es converteix en el centre del món. Es pren com a model el món greco-llatí. Pere Serafí és l’autor més important del moviment.
-
Al segla XVII la crisi social, política, humana i econòmica fa que les persones perdin la vitalitat i l'optimisme del Ranaixement. El desengany i el pessimisme i l'ornamentació recarregada per amagar la trista realitat omplen les obres del Barroc.
Hi destaca el Rector de Vallfogona, Francesc Vicent Garcia, qui conreà la sàtira barroca. -
El Neoclassicisme comporta un retorn al món clàssic i en Joan Ramis és l’escriptor més rellevant del moviment.
La seva obra més important és Lucrècia. -
Romanticisme: exaltació de la sensibilitat individual . Destaquen l'originalitat, la imaginació, l'espontaneïtat ,la llibertat creativa, i l'enaltiment dels orígens històrics, llegendaris i mitològics. Poesia: Jacint Verdaguer, poema Canigó, explica l'origen de Catalunya
Teatre: Àngel Guimerà, tragèdia romàntica Mar i Cel, drama romàntic Terra Baixa, La filla del mar
Novel·la: Narcís Oller, La seves obres més destacades són: La bogria, La febre d'or, L'escanyapobres, Pilar Prim i La Papallona -
Moviment artístic, literari i cultural que, en la seva defensa de l’art total, proporciona artistes importants en tots els camps. -Poesia: Joan Maragall
La vaca cega, L'oda infinita -Narrativa:
.Raimon Casellas,
Els sots ferèstecs, 1901 .Caterina Albert (Victor Català)
El cant dels mesos .Prudenci Bertrana
1906 Josafat modifica .Santiago Rusiñol
1905 — L'illa de la calma. -Teatre:
.Joan Puig i Ferreter
La farsa i la quimera, 1936
.Santiago Rusiñol.
L'home de l'orgue, -
El Noucentisme (1906-1923) comporta un retorn al classicisme. Proposa continuar la tasca renovadora iniciada pels modernistes, però amb l’ajut i la col·lboració del poder polític. Poesia:
.Eugeni d’Ors
La Ben Plantada (1911), .Josep Carner.
Llibre dels poetes (1904) Teatre:
Josep Maria de Segarra
1918. Rondalla d'esparvers -
Salvador Espriu, La revolta dels sants
Josep Maria de Segarra, Teatre escollit -
Mercè Rodoreda, La plaça del diamant
Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants
Pere Calders, La glòria del doctor Larén.
Vincens Riera Llorca, Tots tres surten per l'Ozama -
Josep Pla, Versos del retour d’âge
Carles Riba, La paraula a lloure
Joan Oliver (Pere Quart), Bestiari
Salvador Espriu, Cementiri de Sinera -
És un conjunt de tendències que manifesten una actitud de ruptura contra l’ordre establert.
Poesia: Joan Salvat-Papasseit és el millor representant del futurisme
Obra: L'irradiador del port i les gavines J.V. Foix és el millor exponent del surrealisme.
On he deixat les claus, 1953 -
Josep Maria Espinàs, Vestir-se per morir
Baltasar Porcel, Tots els comtes
Llorenç Vilallonga, Bearn o la sala de les nines
Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen -
Parlem de “Generació literària dels 70” per referirnos a
un grup d’escriptors que, nascuts i formats a la postguerra, donaven a conéixer la seua obra en uns moments en què el realisme històric havia entrat en crisi. -
Vicent Andrés Estellés, Llibre de les meravelles Miquel Martí i Pol, L'arrel i l'escorça
-
Maria Mercè Marçal, Bruixa de dol
Pere Gimferrer, Els miralls
Narcís Comadira, La guerra, la nit verda -
Jordi Cabré, La teranyina
Isabel Clara Simó, El meu germà Pol
Terenci Moix, La caiguda de l'imperi sodomita i altres històries herètiques
Monterrat Roig, El temps de les cireres
Quim Monzó, El perquè de tot plegat
Sergi Pàmies, L'art de portar gabardina
Maria Mercè Roca, Cames de seda
Jesús Montcada, Cam de sirga
Pep Coll, El salvatge dels Pirineus -
Josep Maria Benet i Jornet , Una vella, coneguda olor
Jordi Galceran, Dakota
