-
Matrimoni en el palau del Viveres de la ciutat castellana. La ciutat de valladolid va ser testimoni de la boda que va posar la primera pedra de la construcció de Espanya com a nació. -
per la succesió de la Corona de Castilla entre els partidaris de Juana de Trastámara, hija del difunt monarca Enric IV de Castilla, y els de Isabel, mitja germana d'aquest últim.
-
va ser rei de Castilla des de 1454 fins a la seua mort en 1474. -
La seua funció principal consistía en jutjar y castigar els delitos cometidos a cel obert, fora dels pobles y ciutats. -
van demanar al papa i est els va concedir --en 1478 per a la Corona de Castella i en 1483 per a la Corona d'Aragó-- la instauració de la Inquisició espanyola, que a diferència de la inquisició pontifícia medieval dependria del poder civil. -
Va ser nomenat hereu d'Aragó després de la mort del seu germà Carles de Viana, i va assumir el tron quan va morir el seu pare Joan II en 1479. -
A pesar que el seu destí no era ocupar el tron -tenia un germà major per part de pare, Enrique, que heretaria el tron castellà-, però després del seu matrimoni amb Ferran d'Aragó es va proclamar reina de Castella. No estava destinada a ocupar el tron, però la seua determinació li va permetre conquistar-lo -
En les Corts de Toledo de 1480 es va determinar l'establiment definitiu de l'audiència a Valladolid.
Va ser un òrgan judicial establit per Enric II de Castella. -
Al peu de les muralles de Granada es va fer efectiva la rendició musulmana amb el lliurament de les claus de la ciutat per part de Boabdil als Reis Catòlics. Les condicions de la capitulació es van recopilar en les anomenades Capitulacions de Granada.
-
va ser una resolució jurídica dictada en el Monestir de Santa María de Guadalupe, Extremadura, el 21 d'abril de 14861 per Ferran ll per a alliberar els llauradors remenses del Principat de Catalunya dels mals usos als quals els tenien sotmesos els seus senyors feudals a canvi del pagament d'una indemnització -
data de 1488, deu anys després de la promulgació de la butla papal que a petició dels Reis Catòlics va instituir la Inquisició en la Corona de Castella. va ser el màxim òrgan de govern de la Inquisició Espanyola. La seua presidència l'ostentava l'inquisidor general, que era qui posseïa l'autoritat delegada pel papa per a la defensa de la fe i la persecució de l'heretgia en la Monarquia Hispànica. -
L'expulsió dels jueus d'Espanya va ser ordenada en 1492, a Castella i a Aragó, pels Reis Catòlics mitjançant l'Edicte de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuaren influint en els cristians nous perquè aquests judaizaran -
va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.
-
Cristòfor Colom va arribar al que hui coneixem com a Amèrica en trobar-se amb les Antilles i desembarcar a l'illa de *Guanahaní, mateixa que va batejar amb el nom de San Salvador (posteriorment va arribar als actuals territoris de Santo Domingo i Cuba). -
El 19 de gener de l'any 1493, fa 525 anys, Ferran II sobirà de la Corona d'Aragó i Carles VIII, rei de França, signaven a Barcelona un tractat de no-agressió que, entre altres coses, comportava la restitució dels comtats del Rosselló i de la Cerdanya, ocupats militarment pels francesos des de 1462, al Principat de Catalunya. -
Procedent del Consell Reial o curia regia de la Corona d'Aragó, fou l'òrgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la Corona d'Aragó en temps de Ferran el Catòlic, de la monarquia hispànica dels Habsburg i dels primers anys del regnat de Felip V de Borbó. El Consell Reial el 1493 es transformà en el Consell d'Aragó per tal de suplir l'absència de Ferran II dels regnes de la Corona d'Aragó. -
Se sol afirmar que el títol de què van gaudir Fernando i Isabel la Catòlica no és una transposició d'una denominació grega, sinó que prenen el títol de Catòlics en el sentit de l'Església, perquè li ho van guanyar com a grans defensors del papa Alexandre VI. -
No va ser una empresa senzilla en el pla militar, donada la resistència guanxe en algunes illes. Tampoc ho va ser en el polític, ja que van confluir els interessos particulars de la noblesa (obstinada a enfortir el seu poder econòmic i polític mitjançant l'adquisició de les illes) i els estats, particularment Castella, en plena fase d'expansió territorial i en un procés d'enfortiment de la Corona enfront de la noblesa. -
L'exploració europea de l'Àfrica subsahariana comença amb l'Era dels Descobriments al segle xv. Les potències europees es van conformar amb establir llocs comercials al llarg de la costa mentre exploraven i colonitzaven activament el Nou Món. -
El mudejarisme granadí tenia set anys, l'edat de raó, però els seus dies estaven ja comptats. Des del moment final de la conquesta del regne de Granada pels Reis Catòlics, Isabel i Fernando, el 2 de gener de 1492, les relacions entre les dues comunitats, cristiana i musulmana, havien patit una progressiva deterioració, particularment palpable en 1498 i 1499. La pressió dels cristians sobre les terres i els greuges dels quals els mudèjars són víctimes en la vida quotidiana. -
Es decretà la Pragmàtica del 12 de febrer de 1502, la qual ordenava la conversió o expulsió de tots els musulmans de la Corona de Castella, tret dels mascles menors de catorze anys i de les femelles menors de dotze. La Corona d'Aragó no imposà el cristianisme als mudèjars fins a la fi de 1525. -
França es va retirar cap al nord, cedint la totalitat del regne de Nàpols a Aragó mitjançant el tractat de Lió. Nàpols va ser incorporat a la corona d'Aragó com a virregnat, en la condició del qual quedaria fins a 1707. -
En la corona de Castella es va fixar el tribunal de l'Audiència i, amb ella, l'Audiència a Valladolid en 1442. Aquesta última va quedar relegada l'expedició d'alguns documents solemnes i va acabar per convertir-se en un òrgan al servei del tribunal de l'Audiència. La creació d'una segona Audiència i Chancilleria a Ciudad Real en 1484, traslladada en 1505 a Granada, va contribuir al procés de subordinació de Chancilleria a l'Audiència. -
Isabel va morir el 26 de novembre de 1504. Els títols de la reina catòlica van passar a la seva filla Joana I de Castella i al seu marit Felip el Bell. A la mort d'aquest últim Joana fou declarada incapaç de regnar per "bogeria" i fou nomenat hereu el fill d'aquesta, Carles I, que tingué la regència del seu avi Ferran el Catòlic fins al 1516. -
Es va crear un exèrcit permanent per a no dependre de les Corts ni de la noblesa en els seus compromisos militars. -
En 1512 Ferràn va decidir invadir i consquistar Navarra per al seu regne. -
Va ser rei d'Aragó, de Castella, de Sicília, de Nàpols, de Sardenya i de Navarra. Va ser a més regent de la Corona castellana entre 1507 i 1516, a causa de la inhabilitació de la seua filla Joana I, després de la mort de Felip el Bell.