Eix cronològic de la Literatura Catalana

  • 476

    Caiguda de l'Imperi romà d'Occident

    Caiguda de l'Imperi romà d'Occident
    Va ser el període de declivi de l'Imperi romà d'Occident en què va perdre l'autoritat d'exercir el seu domini i el seu territori va ser dividit en nombrosos territoris polítics.
  • Period: 476 to Dec 10, 1492

    Època medieval

    Es coneix com a Edat Mitjana el període de la història europea que va transcórrer des de la desintegració de l'Imperi romà d'Occident, al segle V, fins al segle XV.
  • Period: 476 to 1000

    Alta Edat Mitjana

    L'Alta Edat Mitjana és el període de la història d'Europa i Orient Mitjà que comença al segle V i acaba entre els segles IX i X, distingint-se així aquest període de el següent, conegut com Baixa Edat Mitjana.
  • 700

    Aparició del Català Oral

    Aparició del Català Oral
    La llengua catalana és una llengua romànica del grup de les neollatines, nascuda entre els segles VIII i X en una part de Catalunya, a la Catalunya Nord i a Andorra, als territoris de l'Imperi carolingi que formaven els comtats de la Marca Hispànica.
  • Period: 900 to 1400

    Feudalisme

    El feudalisme va ser una forma d'organització social i política basada en les relacions de vassallatge entre els vassalls i els senyors feudals. El feudalisme té els seus orígens en la decadència de l'Imperi Romà, i va predominar a Europa durant l'Edat Mitjana.
  • Period: 1000 to 1492

    Baixa Edat Mitjana

    La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles XI a XV. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
  • Period: 1000 to 1200

    Art romànic

    Va ser el primer gran estil artístic clarament cristià i europeu predominant a Europa Occidental durant els segles XI, XII i part de l'XIII. Va agrupar a les diferents opcions que s'havien utilitzat en la primerenca Edat Mitjana i va aconseguir formular un llenguatge específic i coherent aplicat a totes les manifestacions artístiques.
  • 1028

    Primers textos escrits en català

    Primers textos escrits en català
    El document conegut més antic escrit en català és el Jurament de Radulf Oriol escrit entre el 1028 i el 1047 a la Terreta.
  • 1130

    Guillem de Berguedà

    Guillem de Berguedà
    Guillem de Berguedà va ser un senyor feudal i un trobador català del qual ens han arribat més textos.
  • Period: 1138 to 1300

    Lírica trobadoresca

    La poesia trobadoresca és el conjunt de les composicions musicals i poètiques que van néixer al segle XII al Llenguadoc, un territori situat a nord de la Corona d'Aragó i a el sud de França. Aquesta poesia era creada pel trobador, una persona culta que solia pertànyer a la noblesa.
  • Period: 1150 to 1400

    Art Gòtic

    L'art gòtic va ser una denominació d'l'estil artístic que es va desenvolupar a Europa Occidental durant els últims segles de l'Edat Mitjana, des de mitjans de segle XII fins a la implantació de el Renaixement, i ben entrat al segle XVI en els llocs on el gòtic va perviure més temps.
  • 1200

    Forum ludicum

    Forum ludicum
    El Forum ludicum és una traducció d'un codi de lleis visigòtiques del segle XII. Juntament amb les Homilies d'Organyà, foren durant molts anys, considerades els primes textos escrits amb llengua catalana.
  • 1200

    Les Homilies d'Organyà

    Les Homilies d'Organyà
    És el que abans era considerat el primer text en català juntament amb el Forum ludicum. Eren lleis o sermons traduïdes de l'època dels visigots que la gent havia de conèixer.
  • 1232

    Ramón Llull

    Ramón Llull
    Va ser un escriptor filòsof i edoctrinador mallorquí que predicava per tal d'aconseguir convertir els infidels al cristianisme. Va ser el màxim exponent de la prosa catalana i el creador de la prosa literaria en català.
  • 1259

    Cerverí de Girona

    Cerverí de Girona
    Fou un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume. De l'obra d'aquest autor es conserven un total de 120 composicions, l'obra més extensa i diversa que es té de cap trobador, de les quals 114 són líriques, 5 narratives i també es disposa d'una llarga col·lecció de poesia moral.
  • 1330

    Francesc Eiximenis

    Francesc Eiximenis
    Escrivia prosa religiosa. Fou un escriptor gironès del segle XIV a la Corona d'Aragó. Va ser un dels autors catalans medievals més llegits, copiats, publicats i traduïts. Tant en l'àmbit literari com en l'àmbit polític, va tenir molta influència.
  • 1340

    Bernat Metge

    Escrivia prosa humanística. Va ser un polític català i va escriure Lo Somni i va escriure des d la pressó.
  • 1350

    Anselm Turmeda

    Anselm Turmeda
    Escrivia prosa religiosa. Era mallorquí i va morir a Tunísia a principis del següent segle (1423). Va viure entre dues religions i cultures: la cristiana i la musulmana, i ha arribat a ser un clàssic tant en llengua catalana com en llengua àrab.
  • 1350

    Sant Vicent Ferrer

    Sant Vicent Ferrer
    Escrivia prosa religiosa. Va ser molt popular i influent i era com un monjo a més feia crítiques. Va ser un mestre en teologia, orador extraordinari, predicador incansable i amb una extensa reputació de taumaturg.
  • 1350

    Poesia Trobadoresca

    Va sorgir a les corts aristocràtiques d'Occitània a la primera meitat del segle XII. Era una poesia profana (no religiosa, adreçada a les classes cultes i escrita en provençal. Els seus gèneres més importants són:
    -La cançó
    -El sirventès.
    -El plany
    -La pastorel·la
    -L'alba
  • 1395

    Jordi de Sant Jordi

    Jordi de Sant Jordi
    Va escriure poemes d'amor amb el rerefons de l'ideal cavalleresc. La seva llengua és la barreja pròpia de l'època entre el català i occità. Es conserven només 18 poemes d'entre els quals podríem destacar "Estramps", "Presoner" o "Lo setge d'amor".
  • 1400

    Ausiàs March

    Ausiàs March
    És el gran poeta català del segle XV. La seva obra es caracteritza, en general, per parlar de l'amor en termes morals i amb unes imatges tristes adequades a l'estat d'ànim pessimista que vol transmetre.
  • 1400

    Prosa historiogràfica

    Les obres més importants de la narrativa històrica d'aquests segles van ser les quare grans cròniques:
    -Crònica de Jaume I o Llibre dels feits.
    -Crònica de Bernat Desclot.
    -Crònica de Ramon Muntaner
    -Crònica de Pere el Cerimoniós.
  • 1400

    Amor Cortès

    És una de les temàtiques per excelència de la lírica trobadoresca.
    Parlen de l'amor no religiós.
  • 1435

    Joan Roís de Corella

    Joan Roís de Corella
    És un dels escriptors catalans més importants del segle XV. La seva obra, escrita en vers i en prosa, va ser coneguda en tertúlies literàries. Era cavaller, però també va estudiar teologia. Escriu en un estil retòric, filigranat, culte, en una prosa cuidada que imita els autors clàssics i que ha estat anomenada pels crítics prosa d'art.
  • 1435

    Curial e Güelfa

    Va ser escrita per un autor anònim. Era una novel·la de cavallería on el protagonista és Curial. La història és versemblant.
  • 1460

    Tirant lo Blanc

    És una novel·la de cavalleries. L'autor és Joanot Martorell. La novel·la narra les aventures de Tirant. Els personatges tenien mentalitat més burgesa que no pas medieval.
  • 1500

    Prosa religiosa

    Van utilitzar la literatura per adoctrinar el poble que perdia la fe i indicar el que havien de fer.
  • 1500

    Prosa humanística

    Al segle XIV es van iniciar uns canvis que van revolucionar el món europeu i el van fer entrar en una nova època com l'humanisme.
  • Francesc Vicent Garcia i Ferrandis

    Francesc Vicent Garcia i Ferrandis
    Va ser un poeta i eclesiàstic català. Vicent Garcia és el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. La seva obra, que abraça tots els gèneres –poesia, teatre, prosa–, va inaugurar una escola literària
  • Period: to

    Barroc

    El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a llurs colònies entre la segona meitat del segle xvii i els inicis del segle xviii. Pel que fa el llenguatge cal assenyalar els canvis següntents:
    -El contrast
    -La deformació
    -L'exageració
    -El dinamisme
  • Francesc Fontanella

    Francesc Fontanella
    La seva poesia, bàsicament amorosa, va partir de l'esperit bucòlic de Garcilaso de la Vega però es va servir de tècniques pròpiament barroques.
  • Joan Ramis Ramis

    Joan Ramis Ramis
    Va escriure poesia de tema idíl·lic i amorós: poesies burlesques i amoroses (1809), seguint l'estètica classicitzant, i les tragèdies Lucrècia (1769), Arminda (1775) i Rosaura (1783).
  • Period: to

    Il·lustració

    l llarg del segle XVIII va desenvolupar-se a Europa un moviment intel·lectual, la Il·lustració, que va realitzar una crítica molt profunda dels fonaments de l’Antic Règim.
  • Period: to

    Neoclassicisme

    A mitjans del segle XVIII va produir-se una ferma reacció contra l’estil precedent i, sota la influència de les doctrines racionalistes de la Il·lustració, novament va tornar a buscar-se en els clàssics a la recerca de la bellesa ideal i les proporcions ideals.
  • Period: to

    Romanticisme

    Va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
  • Period: to

    Revolució Industrial a Catalunya

    És la transposició a Catalunya, a partir de l'any 1832 (abans que a cap altra part de l'estat espanyol), de la Revolució Industrial que s'havia iniciat a Anglaterra a la segona meitat del segle xviii.
  • Period: to

    Renaixença

    Va ser un moviment cultural i literari del català del segle XIX (1833-1892). El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència).
  • Jacint Verdaguer

    Jacint Verdaguer
    Va començar a escriure poesia als 15 anys, i després d'algunes provatures de temàtica amorosa, el 1865 va publicar Dos màrtirs de ma pàtria, o siga Llucià i Màrci, en què ja es troben dos dels grans temes verdaguerians: la fe i les arrels històriques de Catalunya.