-
Period: 900 to 1492
Edat Medieval
-
1208
Jaume I i Bernat Desclot
Al llarg de l’Edat Mitjana trobem obres narratives de diferents tipus:
cròniques històriques (Jaume I i Bernat Desclot, segle XIII) -
1232
Ramon Llull
l llarg de l’Edat Mitjana trobem obres narratives de diferents tipus:
Novel·les amb contingut doctrinal (Ramon Llull, segle XIII)
Obres desctacables: LLibre de l'ordre de cavalleria, el llibre de contemplació de Déu,Llibre de les bèsties... -
1319
Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós
Al llarg de l’Edat Mitjana trobem obres narratives de diferents tipus:
Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós, segle XIV
Obres: Chronica, o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt Rey don Jaume Primer
Crònica -
1340
Bernat Metge
Al llarg de l’Edat Mitjana trobem obres narratives de diferents tipus:
Prosa humanista (Bernat Metge, segle XIV)
Obres: Lo somni -
1401
Prinicpi Decadència
s.XVI-XVIII
La Decadència es caracteritza per la disminució de l’ús del català com a llengua literària. -
1413
Joanot Martorell
Al llarg de l’Edat Mitjana trobem obres narratives de diferents tipus:
Novel·les cavalleresques (Joanot Martorell, segle XV).
Obres destacables: Tirant lo Blanc, Tirant a Constantinble... -
1478
Jaume Roig
Al llarg de l’Edat Mitjana trobem obres narratives de diferents tipus:
Literatura satírica (Jaume Roig, segle XV)
Obres desctacables: Espill, Llibre de les dones -
Period: 1492 to
Edat Moderna
-
1501
Renaixament
L’home del Renaixement (segle XVI) es converteix en el centre del món. Es pren com a model el món greco-llatí. Pere Serafí és l’autor més important del moviment.
Obre de Pere Serafí: Poesies catalanes, Poesia escollida... -
Barroc
L’home del Barroc (segle XVII) veu la vida de manera pessimista i es veu a si mateix com un ésser predestinat a la mort. La belllesa i l’harmonia renaixentistes són substituïdes per la foscor dels conceptes, el recarregament lèxic i sintàctic, … Francesc Vicent Garcia és l’autor més destacat.
Obres destacables d'en Francesc: Rector de de Vallfogona -
Il·lustració
Durant la Il·lustració (segle XVIII) es valoren la raó i l’esperit científic i es cerca la felicitat individual i col·lectiva.
John Locke: Esaig sobre el el govern civil -
Period: to
Edat Contemporània
-
Fi Decadència
-
Romanticisme (eur)
El Romanticisme és un moviment artístic que apareix a començament del segle XIX com a reacció al culte a la raó que havia imperat en el segle anterior (Il·lustració).
Edgar Allan Poe: El corb, els crims del carrer Morgue
Mary Shelley: Frankenstein, el Prometeu Modern
Goethe: Faus, Egmont, -
Naturalisme
El Naturalisme és un moviment nascut a França coma evolució del Realisme. S’incorporen a l’art teories científiques com ara el mètode experimental o el determinisme. Narcís Oller és l’autor català més representatiu del moviment naturalista.
Idea principal; L’home ho és tot per la genètica
Emile Zola (Frances): la trilogia “Tres Ciutats”
Narcis Oier va escriure una obra naturalista pero era realista, va escriure obres com Notes de color, ,L'escanyapobres... -
Costumisme i Realisme
El Costumisme i el Realisme són moviments literaris que neixen com a reacció al Romanticisme i combaten tot el que és imaginatiu, fantàstic i subjectiu. Defensen la teoria que l’art ha de ser un reflex de la realitat. Hi predomina la descripció de la situació política, social i econòmica per sobre de l’acció. L’autor més representatiu és en Marià Vayreda, amb obres com la punyalada, records de la darrera carlinada -
Reinaxença (cat)
A Catalunya, el Romanticisme va coincidir amb l’època de la Renaixença, període en què la llengua i la cultura catalanes van començar a recuperar el prestigi. Jacint Verdaguer, Martí Genís i Aguilar i Àngel Guimerà en són els autors més destacats.
S’inspira en la época Medieval.
Moviment de recuperació política i cultural
Comença sent una cosa política.
Jacint Verdaguer: Canigó, la Antlàntida...
Martí Genís i Aguilar: Julita -
Jocs Florals
Per tal de donar difusió a la llengua i la literatura catalanes es van organitzar els Jocs Florals, concurs literari anual que premiava la millor poesia segons el tema: la pàtria, la fe i l’amor. -
Modernisme
El Modernisme (1892-1911) és un moviment artístic, literari i cultural que, en la seva defensa de l’art total,b proporciona artistes importants en tots els camps: arquitectes, escultors, pintors, dibuixants, músics, escriptors… . Busca trencar amb amb l’art acostumat a veure.
En poesia destaca la figura de Joan Maragall, en narrativa Raimon Casellas, Caterina Albert, Prudenci Bertrana i Santiago Rusiñol i en el teatre Joan Puig i Ferreter i Santiago Rusiñol. -
La literatura contemporània
Aquesta nova situació es caracteritza per: llibertat i pluralitat polítiques, establiment d’un règim democràtic i la promulgació, l’any 1978, de la Constitució.
Aquesta nova situació es caracteritza per: llibertat i pluralitat polítiques, establiment d’un règim democràtic i la promulgació, l’any 1978, de la Constitució.
Alguns autors: Pere Calders (antaviana), Manuel de Pedrolo, Joan Perucho (Els miralls), Baltasar Porcel, Carme Riera,Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés, Quim Monzó… -
Noucentisme
El Noucentisme (1906-1923) comporta un retorn al classicisme. Proposa continuar la tasca renovadora iniciada pels modernistes, però amb l’ajut i la col·lboració del poder polític. L’únic gènere conreat, gairebé exclusivament, és la poesia. Els autros més representatius són Eugeni d’Ors (Procursors i mestres) i Josep Carner (Els fruits sabrosos) . -
Avantguardisme
L’Avantguardisme (1916-1934) va expressar en diferents corrents artístics: cubisme (pintura i literatura), futurisme (literatura), surrealisme (pintura i literatura)… És un conjunt de tendències que manifesten una actitud de ruptura contra l’ordre establert, Joan Salvat-Papasseit (Una nit de Nadal) és el millor representant del futurisme i J.V. Foix ( L'estrella d'en Perrisés) el millor exponent del surr a exiliar-seealisme. -
Començament de la dictadura
La victòria de les tropes nacionals l’any 1939 va comportar l’establiment d’un règim dictatorial encapçalat pel general Franco.
En els primers anys de la dictadura franquista es va prohibir l’ús oficial del català, alhora que es prohibien les publicacions i l’ensenyament en cap llengua que no fos el castellà.
L’Avantguardisme, corrent literari d’experimentació formal en la recerca de mitjans d’expressió alternatius. L’autor més representatiu d’aquest moviment és Joan Brossa (Poemes visuals). -
Postguerra i Guerra (anys 40 i 50)
Prohibició del català, només el podien parlar a casa.
Exili massiu de catalans i també hi va haver un exili interior, gent que volia fer una “mini revolució” per canviar el régimen que feia quedades a amagades.
A l’exili s’afavoreix la literatura catalana ja que s'ajunten tots el catalans que es troben al mateix territori i fan el Jocs Florals fora de Catalunya. -
Agustí Bartra
Agustí Bartra (Barcelona, 8 de novembre de 1908 - Terrassa, 7 de juliol de 1982) va ser poeta i novel·lista.
Després d'haver combatut al Front d'Aragó, s'exilià a Roissy-en-Brie amb Joan Oliver, Mercè Rodoreda i Pere Calders, entre altres i d'allà passà a la República Dominicana, Cuba i Mèxic.
Autor de la novel·la: El Crist de 200.000 braços(1968) i poesies com: Oda a Catalunya des dels tròpics(1944), Ecce Homo(1964) o Els Himnes(1973). -
Llorenç Villalonga
Llorenç Villalonga (Palma de Mallorca, 1897 - 1980)
Narrador en llengua catalana l'obra del qual gira al voltant de la decadència i la desaparició de l'aristocràcia mallorquina, la seva classe social.El pare era militar, per això va tenir una infància itinerant a la qual se sol atribuir el seu desarrelament respecte al moviment cultural català de l'illa i el seu enfrontament amb els escriptors de l'Escola de Mallorca.
Obres: Mort de dama (1931), Bearn o la sala de nines(1961) -
Mercè Rodoreda
Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-Girona 1983) és la narradora més popular de la postguerra. Els seus personatges femenins, els seus símbols- les flors entre altres, i l'ús d'una llengua aparentment col·loquial, subjectiva i poètica, són alguns tres deifnidors i recognoscibles en novel·les i contes excepcionals que transcendeixen el marc de la narrativa realista i psicològica.
Obra més destacada: Aloma(1938).
Armand Obiols (pseudònim de Joan Prat, Sabadell, 1904-Ginebra 1971) -
Armand Obiols
Armand Obiols (psèudonim de Joan Prat; Sabadell, 1904-Ginebra 1971).
Articulista, corresponsal, poeta i crític literari que formava oart de la Colla de Sabadell. Treballava a favor de la República, es va haver d'exiliar al 1939 i conviure amb Mercè Rodoreda a París i Ginebrs, on va treballar com a traductor de les Nacions Unides. Les seves obres s'han editat pòstunament -
Pere Calders
Pere Calders (Barcelona, 1912-1994).
Tot i haver escrit algunes novel·les, Pere està considerat sobretot un mestre del conte, i especialment d'un tipus de conte molt determinat: humorístic, imaginatiu i amb un to quotidià i casolà que en potencia la comicitat per reflexionar sobre l'absurditat de les convencions i del comportament humà.
Obres destacables: EL primer arlequí (1936), Cròniques de la veritat oculta(1955), Demà a las tres de la matinada (1959) -
Manuel de Pedrolo
Manuel de Pedrolo ( Aranyó, 1918- Barcelona, 1990)
És un dels autors més prolífics de la literatura catalana. Va practicar amb èxit gairabé tots els gèneres novel·lístics a més de narració, poesia i teatre, a la conquesta d'uns lectors deshabituals a llegir en català per les circumstàncies de la postguerra.
Obres destacables: Mister Chase, podeu sortir (1955), Domicili Provisional (1956), Mecanoscrit del segon origen (1974). -
Salvador Espriu
Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913-Barcleona 1985).
Espriu és un dels autors més personals de la literatura catalana. Solitari, obsessionat amb la mort, profund coneixador del món clàssic, així com de l'Antic Testament i de l'antic Egipte, la seva ibra oscil·la entre el to greu i el sarcàstic, sempre amb una gran sobrietat expressiva.
Obres destacables: Cementiri de Sinera(1946), Les hores (1952, Setmana Santa (1971) -
Joan Oliver, Pere Quart
Joan Oliver i Sellarès, (Sabadell, 1899-Barcelona, 1986) 'L'obra de Joan Oliver s'explica per dos aspectes inherents a la personalitat de l'autor: d'una banda, la tendència constant a la ironia, l'humor i la sàtira; i, de l'altra, el compromís sociopolític i l'adscripció, doncs, a un cert realisme de denuncia.
Obres destacables: Una tragèdia a Lil·liput (1928), La fam (1938), Ball rbat (1958) -
Joan Brossa
Joan Brossa (Barcelona 1919-1988), representa una saludable excepció en la literatura de la postguerra. Enfront de la tendència al postsimbolisme o al realisme dels seus coetanis, ell va optar sempre per l'experimentació, hereva de les avantguardes. La seva obra s'entén més en relació amb algunes tèndencies detemindades de les arts plàstiques: surrealisme màgic, pintura abstracta, art conceptual. -
Gabriel Ferrater
Gabriel Ferrater (Reus, 1922-Sant Cugat 1972) és un cas únic en el panorama de la postguerra, per les innovacions que aportà en el camp de la poesia, però també pel seu mestratge en camps com el de la llingüística, la crítica literàri i la doceǹcia universitària, que va deixar molta empremta en els seus alumnes.
OBres destacbles: Da nuces pueris (1960), Menja't una cama (1960) i Teoria dels cossos (1966) -
Joan Fuster
Joan Fuster (Sueca 1922-1992) és el gran assagista de la literatura catalana moderna. Tot i que el gènere té els seus precedents i continuadors en la literatura catalana, Fuster hi marca un abans i un després: per la claredat, la ironia, el rigor i la conseqüència ideològica
Obres destacables: Nosaltres, els valencians (1962), Diària 1952-1960 conetmporània (1972). -
Fi de la dictadura
El 20 de novembre de 1975 va morir el general Franco.
