-
Roma, en els seus inicis com a petita monarquia del Laci, va rebre la influència artística etrusca. Posteriorment, amb la conquesta de territoris grecs, va adoptar l'estil hel·lè, sobretot del període clàssic. Gràcies a ells, totes les estàtues que en el seu moment van fer els grecs amb metall, han pogut sobreviure amb les còpies de marbre romanes. Com que el llibre no dona concreció de l'inici de l'art romà, s'agafarà en aquest interval la data de la fundació de la ciutat de Roma.
-
Influenciat sobretot per l'art egipci, s'adaptarà a la seva societat i cultura. Es caracteritza per tenir estàtues de marbre exemptes amb posat hieràtic, frontalitat, ulls aumetllats i somriure arcaic. En aquest moment és quan la cultura grega s'expandeix per la conca del Mediterrani i fonamentarà les bases pel posterior període artístic grec.
-
La cultura i art grec, després de rebre múltiples influències (sobretot egípcies i de Mesopotàmia), s'adapta a la seva societat i s'expandeix per tot el Mediterrani, servint com a model i base per la cultura i art Occidental durant els posteriors períodes històrics.
-
Estil: Grec arcaic.
Característiques:
Representació de joves nus amb una actitud rígida i simètrica.
Somriure arcaic característic als rostres.
Ús de pedra, principalment marbre.
Recerca de la perfecció anatòmica.
Fixació en la representació idealitzada de la joventut. -
Va rebre la influència inicialment dels seus veins etruscos, però conforme va anar conquerint territoris, va adaptar models artístics regionals. Sobretot va ser trascendental la conquesta de l'Hèl·lade.
Roma va sobretot aportar novetats tècniques arquitectòniques com la volta de canó i l'arc de mig punt, a més de la implementació del model urbanístic Hipodàmic. -
Encara influenciat per l'Art Grec Arcaic, comença a diferenciar-se per l'abandonament de la simetria i l'ús dels nous cànons de bellesa desenvolupats.
-
Després de les Guerres Mèdiques, Grècia patirà una transformació que es veurà compresa entre els seus subperíodes. S'arriba a la màxima esplendor artística. S'adopten els nous cànons de bellesa i es busca la bellesa, harmonia i l'equilibri. Es comença a alliberar moviment en les estàtues (fetes de metall) i s'abandona el hieratisme.
-
Estil: Art grec clàssic.
Característiques:
Escultura en bronze que representa un atleta en ple moviment.
Captura l'instant precís d'un llançament de disc.
Emfasís en la musculatura i l'anatomia.
Expressió d'un moviment dinàmic i equilibri.
Idealització del cos humà. -
Estil: Art grec clàssic.
Característiques:
Escultures de bronze fosa.
Realisme anatòmic i musculatura detallada.
Postura dinàmica i naturalista.
Retraten guerrers en armadura.
Influència de l'estètica idealitzada, però amb un major realisme. -
L'art grec està en el seu període d'or. El desenvolupament de l'art i la construcció dels màxims exponents de l'arquitectura grega estan en marxa. L'escultura està en auge, el moviment en les estàtues comença a despuntar.
-
Estil: Dòric grec.
Característiques:
Temple a l'Acropolis d'Atenes dedicat a Atenea Parthenos.
Arquitectura de columnes dòriques.
Escultures decoratives al fris, el frontó i la metopa.
Proporcions àurees i simetria en el disseny.
Emfasís en l'harmonia i la perfecció. -
Estil: Art grec clàssic.
Característiques:
Escultura de Policleto.
Representa un home en posició de contrapposto.
Idealització de l'anatomia i la proporció àurea.
Recerca de la bellesa i l'harmonia.
Exemple clàssic del canò de Policleto -
Estil: Art grec clàssic.
Característiques:
Escultura de la deessa Atenea en forma de victòria alada.
Mida reduïda i detall refinat.
Ubicada en el Partenó d'Atenes.
Representa la victòria dels atenesos sobre els perses.
Expressa gràcia i elegància. -
Estil: Art grec clàssic.
Característiques:
Temple ubicat a l'Acròpolis d'Atenes.
Arquitectura complexa amb columnes jòniques i cariàtides.
Funció religiosa i associació amb el mite d'Erecteu.
Disseny asimètric i originalitat arquitectònica.
Gran detall en l'ornamentació. -
És un període d'interval en el que de manera gradual l'art Clàssic començarà a abandonar els cànnons establerts i es prepararà per l'arribada de l'Art Hel·lenístic.
-
Estil: Art grec clàssic.
Característiques:
Teatre antic situat a Epidaure, Grècia.
Disseny arquitectònic per a una acústica excepcional.
Capacitat per a albergar milers d'espectadors.
Escenari semicircular amb un koilon (anfiteatre) impressionant.
Es considera una obra mestra de l'arquitectura teatral grega. -
Estil: Art grec clàssic.
Característiques:
Escultura en bronze de Hermes sostinguent Dionís nadó.
Obra atribuïda a Praxíteles.
Representació d'un moment íntim i delicat.
Realisme anatòmic i expressió suau als rostres.
Important per la seva atenció a la gràcia i la sensualitat. -
És el màxim punt de refinament artístic grec. Els cànons de bellesa, harmonia i estabilitat s'han abandonat per complert en pro de la màxima expressivitat i búsqueda de les emocions i sentiments.
-
Estil: Art hel·lenístic.
Característiques:
Grup escultòric que representa Laocoont i els seus fills enmig del sofriment.
Major expressió emocional i dramatisme que l'art clàssic.
Detalls realistes i complexitat anatòmica.
Exemple destacat de la tendència hel·lenística cap al realisme i el pathos.
Trobat a Roma el 1506 i posteriorment restaurat. -
Estil: Art hel·lenístic.
Característiques:
Escultura de la deessa Nikè (Victoria) alada.
Representada com si volés sobre una proa de vaixell.
Expressió dramàtica i dinàmica amb moviment.
Vestimenta detallada amb plecs i textures.
Trobada a l'illa de Samotracia, Grècia. -
Estil: Art hel·lenístic.
Característiques:
Complex d'edificis i escultures al voltant de l'altar dedicat a Zeus.
Escenes bèl·liques i mítiques esculturades en alt relleu.
Expressió dramàtica i dinàmica en les escenes.
Detallada anatomia i realisme en les escultures.
Reflexe de la grandesa i el poder de Pèrgam en l'època hel·lenística. -
Després de la instauració de l'Imperi, l'art romà va continuar cultivant-se amb influències gregues, però seguint evolucionant i adoptant noves aportacions culturals (cristianes), a mesura que avançava el temps. Es caracteritza sobretot la monumentalitat que tenien els edificis romans, tant en matèria religios com civil.
-
Estil: Escultura romana clàssica.
Característiques:
És una estàtua d'August, el primer emperador romà, que es troba a la Villa de Livia a Roma.
August es representa en una posa majestuosa, amb un cos idealitzat.
L'estàtua porta una corassa ornamentada amb escenes de batalles i conquestes.
És un exemple de la idealització i propaganda política en l'art romà.
Reflecteix la transició de la República a l'Imperi Romà. -
Estil: Arquitectura romana clàssica.
Característiques:
És un temple romà ben conservat a Nîmes, França.
Presenta una façana rectangular amb columnes corínties.
Està dedicat al culte de Cèsar August i la seva família.
El seu disseny arquitectònic és simètric i segueix les pautes clàssiques romanes.
És un exemple destacat de l'arquitectura romana a les províncies. -
Estil: Arquitectura i art romà clàssic.
Característiques:
És un altar dedicat a la Pau August i representa la pau i prosperitat de l'Imperi Romà.
Està decorat amb relleus esculpits que mostren processons i figures alegòriques.
És un exemple de l'exaltació del règim d'August a través de l'art i l'arquitectura.
Va ser erigit en una part de Roma que es considerava un lloc de pau i espiritualitat.
És un important monument de l'època d'August. -
Estil: Art etrusc.
Característiques:
És un sarcòfag de terracota trobat a Cerveteri, Itàlia.
Representa una parella etrusca ajaguda junts en actitud amorosa.
Els detalls de les figures són realistes i expressius.
És un exemple destacat de l'art funerari etrusc.
Mostra la importància de la vida conyugal i la mort a la cultura etrusca. -
Estil: Arquitectura romana.
Característiques:
És un aqüeducte romà que subministrava aigua a la ciutat de Tarragona, Espanya.
Té una sèrie d'arcs de pedra impressionants que creuen el riu Francolí.
El seu disseny mostra l'habilitat dels romans en l'enginyeria d'aqüeductes.
És un exemple de la construcció romana per portar aigua a les ciutats.
Representa la importància de la infraestructura a l'antiga Roma. -
Estil: Arquitectura romana.
Característiques:
És una casa ben conservada a Pompeia, Itàlia.
Rep el seu nom a causa d'una inscripció que fa referència a un poeta tràgic.
Presenta frescos i mosaics decoratius a les seves parets i sòls.
Mostra l'arquitectura i decoració típica de les cases romanes de l'època.
Va ser enterrada per l'erupció del Vesubi el 79 d.C. i posteriorment excavada. -
Estil: Arquitectura romana.
Característiques:
Immens amfiteatre a Roma per a espectacles públics.
Capacitat per a 50,000 espectadors.
Arquitectura de tres nivells amb columnes i arcs.
Utilitzat per a lluites de gladiadors i altres esdeveniments.
Mostra de la grandesa i l'espectacle de l'Imperi Romà. -
Estil: Arquitectura romana antiga.
Característiques:
És un edifici circular amb una cúpula impressionant.
El Panteó és conegut pel seu disseny arquitectònic innovador i la seva cúpula de formigó.
Va ser dedicat a tots els déus del panteó romà.
La seva cúpula és famosa pel seu òcul al centre, que permet l'entrada de llum.
És un exemple destacat de l'arquitectura romana i ha influït en l'arquitectura posterior. -
Estil: Escultura romana.
Característiques:
És una estàtua eqüestre de l'emperador romà Marc Aureli.
Mostra l'emperador en una posa heroica muntat a cavall.
Representa la virtut i la saviesa del governant.
És una de les poques estàtues eqüestres de l'Antiguitat que es conserven.
Reflecteix la influència de l'escultura hel·lènica en l'art romà de l'època.