Ludus IV 2ºeso A/ Grup 11/ Juan Feliu, Paloma Amparo, Irene Torres, Isabel de Oleza i Mar Medel

Timeline created by Juan2019
  • -753 BCE

    L'any de funació de Roma

    L'any de funació de Roma
    Fundació de Roma 753 aC. al turó Palatí per Ròmul: lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica.
  • -753 BCE

    Fundadors de Roma: Rómulo i Remo

    Fundadors de Roma: Rómulo i Remo
    Rómulo i Remo varen ser abandonats a les voreres del riu Tíber i amamantats per una lloba anomenada Luperca. Quan varen créixer, en Rómulo va matar a n'en Remo. En Rómulo va crear Roma en el "Monte Palatino" i es va convertir en el primer rei de Roma
  • -753 BCE

    Origens de Roma

    Origens de Roma
    La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània, que els romans anomenaven Mare Nostrum (en llatí significa “la nostra mar”), ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia. En aquest enorme territori es varen mesclar pobles molt diferents, però tots varen ser sotmesos a l’autoritat romana. Amb alguns pobles es varen establir pactes, però sempre davall control romà.
  • -753 BCE

    Inici de la monarquia i característiques

    Inici de la monarquia i característiques
    Rómulo es va convertir en el primer rei de Roma.
    Roma era una monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
    - Administrava justícia
  • -509 BCE

    Fi de la monarquia

    Fi de la monarquia
    Els romans es van rebel·lar contra la monarquia i van expulsar a l'últim rei etrusc: Tarquino el superb. Aix`va provocar l'inici de la REPUBLICA
  • -509 BCE

    Característiques de la Republica

    Característiques de la Republica
    Assemblees i magistrats de la República. Divisió de poders en 3 institucions:
    Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
    Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment, els més importants eren els cònsols
    Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.
  • -509 BCE

    Característiques Republica 2

    Característiques Republica 2
    Societat:
    - Patricis: Famílies riques i poderoses, ja que tenien la propietat de la major part de les terres.
    - Cavallers: Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances.
    - Plebeus: Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats
    - Lliberts: Esclaus que aconseguien la llibertat, la compraven o els alliberava el seu amo.
    - Esclaus: No es consideraven persones, sinó objectes propietat dels seus amos.
  • -218 BCE

    Guerra contra el cartaginesos a Empuries

    Guerra contra el cartaginesos a Empuries
    Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.
  • -202 BCE

    Després de la derrota dels cartaginesos

    Després de la derrota dels cartaginesos
    Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers).
  • -154 BCE

    Guerra contra els pobles de la Meseta

    Guerra contra els pobles de la Meseta
    Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta: forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància).
  • -146 BCE

    Expansió

    Expansió
    Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident. Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades: Limes Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida.
  • -133 BCE

    Ocupació de la Meseta

    Ocupació de la Meseta
    Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
  • -123 BCE

    Les Illes Balears en temps del romans

    Les Illes Balears en temps del romans
    -Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics (foners) sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria.
  • -123 BCE

    Conquesta de les Balears

    Conquesta de les Balears
    Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon
  • -123 BCE

    El domini romà de les Balears

    El domini romà de les Balears
  • -29 BCE

    Ocupació del nord de la Península

    Ocupació del nord de la Península
    29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons. Per administrar les terres conquerides els romans dividien el territori en províncies i al capdavant hi havia un governador ajudat per diversos funcionaris:
  • -27 BCE

    Octavi August, emperador

    Octavi August, emperador
    Fill adoptiu de Juli Cèsar derrota als seus rivals en una guerra civil. Al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus).
    Concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim). A la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).
  • -11 BCE

    Les invasions indoeuropees

    Les invasions indoeuropees
    Entre els segles XI i VI aC: penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
  • -1 BCE

    La religió romana

    La religió romana
    La religió era molt imporant en la vida dels romans. Els romans eren politeistes. Els déus romans.
  • 100

    L’aparició del cristianisme

    L’aparició del cristianisme
    Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls. Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar. Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort.
  • 101

    Les primeres comunitats cristianes

    Les primeres comunitats cristianes
    Es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els morts a les catacumbes, que eren galeries subterrànies.
  • 300

    La fi de l'Imperi d'Occident

     La fi de l'Imperi d'Occident
    A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar.
  • 302

    Els pobles germànics

    Els pobles germànics
    Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar. Però coneixien la metal·lúrgia del ferro i fabricaven armes d'una bona qualitat.
  • 313

    El cristianisme amb l’emperador Constantí

    El cristianisme amb l’emperador Constantí
    A l'any 313 dC l’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió.
  • 380

    El cristianisme amb l'emperador Teodosi

    El cristianisme amb l'emperador Teodosi
    A l'any 380 dC l’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir creure en una religió diferent.
  • 390

    El cristianisme amb el Papa

    El cristianisme amb el Papa
    El Papa, que era el bisbe de Roma, va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes.
    Els concilis eren reunions dels bisbes per definir i precisar els aspectes fonamentals de la doctrina cristiana.
  • 476

    La destitució del darrer emperador

    La destitució del darrer emperador
    Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el darrer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana.
  • Period:
    1,000 BCE
    to
    -753 BCE

    Els pobles preromans

    A la Península Ibèrica hi havia 3 pobles:
    Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Coneixien la metal·lúrgia del ferro i ceràmica, el teixit de la llana i fabricaven eines i armes de ferro i de bronze.
    Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura, una mica de ramaderia, la mineria i el comerç.
    Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures.
  • Period:
    -753 BCE
    to
    -509 BCE

    Monarquia

  • Period:
    -509 BCE
    to
    -27 BCE

    Republica

  • Period:
    -500 BCE
    to
    -250 BCE

    L’expansió de Roma

    Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
  • Period:
    -264 BCE
    to
    -146 BCE

    Les guerres púniques entre Roma i Cartago

    Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
  • Period:
    -238 BCE
    to
    -202 BCE

    La conquesta d'Hispània

    Es coneix com a conquesta romana d'Hispània a el període històric comprès entre el desembarcament romà a Empúries (218 a. C.) i la conclusió de la conquesta romana de la península ibèrica amb la fi de les guerres càntabres per César Augusto (19 a. C .), així com als fets històrics que conformen aquest període.
  • Period:
    -27 BCE
    to
    476

    Tercera etapa: Imperi

  • Period:
    -11 BCE
    to
    -6 BCE

    El territori d’Espanya a l’antiguitat. Les Illes Balears