-
1492
Descobriment d'America
El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al segle xv, el terme descobriment era sinònim de cristianització.[1] Per les raons anteriors, s'anomena descobriment d'Amèrica l'arribada d'espanyols comandats per Cristòfor Colom a una illa del mar Carib. [https://ca.wikipedia.org/wiki/Descobriment_d%27Am%C3%A8rica] -
Period: 1492 to
Edat Moderna
-
1521
Conquesta de Mèxic (1519-1521)
La conquesta de Mèxic va ser un important esdeveniment que es va iniciar el 1519 i es va consumar el 1521, quan el poble mexica va ser sotmès per un reduït grup d'espanyols que va comptar amb el suport d'altres pobles indígenes aliats. -
1521
COMUNITATS DE CASTELLA
a guerra de les Comunitats de Castella va ser l'aixecament armat dels anomenats comuners, esdevingut a la Corona de Castella des de l'any 1520 fins a 1522, és a dir, al començament del regnat de Carles I. Les ciutats protagonistes van ser les de l'interior de la Meseta Central, situant-se al capdavant de l'alçament les de Segòvia, Toledo i Valladolid. El seu caràcter ha estat objecte de debat historiogràfic, amb postures i enfocaments contradictoris. -
1523
Revolta de les Germanies
L'esplendor tardomedieval valenciana fou aprofitada per l'oligarquia urbana, en el sentit que van excloure les classes populars del poder polític i dels beneficis econòmics del creixement. D'altra banda, s'establí una forta competència sobre les estructures gremials per part de les mercaderies importades i dels mercaders que encomanaven directament la manufactura a treballadors poc qualificats. Aquest fet no sols trencava el monopoli gremial sobre la manufactura -
1527
Conquesta de La Plata
El període del descobriment i de la conquesta espanyola del territori de l'actual República Argentina va ser un llarg espai de temps que va ocupar gairebé tot el segle xvi. Durant aquest període el territori va estar sota el domini de diversos poders. L'Imperi espanyol va ingressar i es va instal·lar precàriament en un sector del territori amb epicentre a la regió de Tucma (espanyolitzada com Tucumán), a l'actual nord-est argentí, i no es van poder establir plenament el seu domini. -
1530
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola. Els membres d'aquest orde es coneixen popularment com a jesuïtes. Amb gairebé 20.000 membres, és l'orde més gran de l'església catòlica en l'actualitat. El seu superior general és Arturo Sosa Abascal, S.J. -
1533
Conquesta del Perú
Es coneix com a conquesta de l'Imperi incaic, conquesta del Perú 7 9 o període transicional al procés històric desenvolupat al segle XVI que comença a Panamà amb els viatges dels conqueridors, segueix amb la caiguda i desaparició de l'Imperi incaic, la creació de les governacions provisionals de Nova Castella i Nova Toledo, l'establiment del Virregnat del Perú com a part de l'Imperi espanyol, i acaba amb la derrota de la resistència de Vilcabamba el 24 de juny de 1572 -
1535
Virregnat de la Nova Espanya (1535)
La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà. -
1535
Conquesta de túnez
El 21 de juliol de 1535, va caure Tunísia, havent-se revoltat abans de la seva caiguda els captius de l'Alcassaba, uns 5000 cristians que van cooperar amb les tropes imperials. Carles I va entrar a la ciutat al capdavant dels terços, mentre Barbarroja va haver de fugir. -
1546
la inquisició índex de prohibició de llibres
Índex de llibres prohibits de la Inquisició espanyola (en llatí, des del 1612, Index Librorum Prohibitorum et Derogatorum) va ser la relació de llibres establerta per la Inquisició espanyola la difusió i lectura dels quals estava prohibida als territoris de la Monarquia Hispànica -
1556
Emperador Carles I d'Espanya i V d'Alemanya
Carlos I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic (Gant, Comtat de Flandes, 24 de febrer de 1500-Quacos de Yuste, 21 de setembre de 1558), anomenat «el Cèsar», va regnar juntament amb la seva mare, Juana I de Castella —aquesta última de forma només nominal i fins a 1555—, a tots els regnes i territoris hispànics amb el nom de Carles I des de 1516 fins a 1556, reunint així per primera vegada en una mateixa persona les corones de Castella —el Regne de Navarra inclòs— i Aragó. -
1563
Preponderància espanyola al Concili de Trente
Va ser el concili més influent i la seva importància històrica es deu haver definit la doctrina de l'Església sobre la Sagrada Escriptura, la Tradició, els Sagraments i el celibat, prohibint el casament dels sacerdots, l'afirmació de la supremacia de l'autoritat papal -
1569
conquesta de les illes filipines
Domini espanyol de Filipines. El mandat espanyol va aconseguir la unitat política per
primera vegada a l'arxipèlag.
El territori de les Filipines va ser governat pel Virregnat de Nova
Espanya des de 1565 fins a la independència de Mèxic a França. Fins aleshores les illes
eren administrades des de la Ciutat de Mèxic i controlades a través del port de
Acapulco, a la costa novohispana del Pacífic Icono de Validado por la comunidad -
L'armada invencible
La Gran i Felicíssima Armada de 1588, també anomenada Gran Armada o Armada Invencible, va ser una expedició militar marítima que, després del triomf a la Batalla de Lepant i la consolidació del poder espanyol a Europa, va ser planificada pel monarca espanyol Felip II per destronar a la seva contrapart Isabel I i envair Anglaterra. L'atac que va dur a terme va ocórrer en el context de la guerra angloespanyola de 1585-1604 -
reunió de portugal a Espanya
A l'Edat Moderna, es va produir el que historiogràficament es coneix com la "Unió Ibèrica", en què el Regne de Portugal va constituir una unió dinàstica, aeque principaliter, juntament amb els altres dominis que componien la Monarquia Hispànica sota els regnats de Felip II , Felip III i Felip IV. Aquesta unió dinàstica duraria des del 1580 al 1640, quan es va produir la guerra de Restauració portuguesa que conduiria a l'establiment de la casa de Bragança com la regnant a Portugal. -
Access dels Borbons al tron d'espanya
L'1 de novembre de 1700 la casa de Borbó va accedir al tron d'Espanya, després de la mort de Carles II, el darrer dels Àustries espanyols. Heretà la corona el duc d'Anjou, nét de Lluís XIV rei de França, amb el nom de Felip V. -
Tractats d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també conegut com a Pau d'Utrecht o Tractat d'Utrecht-Rastatt, és, en realitat, un conjunt de tractats signats pels estats antagonistes a la Guerra de Successió Espanyola entre els anys 1713 i 1715 a la ciutat neerlandesa d'Utrecht ia l'alemanya de Rastatt. Els tractats posen fi a la guerra, tot i que posteriorment a la firma van continuar les hostilitats en territori espanyol fins al juliol de 1715, moment en què el marquès d'Asfeld va prendre l'illa de Mallorca. -
Felip V
Felip de Borbó, duc d'Anjou, va néixer a Versalles com a segon dels fills de Lluís, Gran Dofí de França i de Maria Anna de Baviera. Per tant, era nét del rei francès Lluís XIV i Maria Teresa d'Àustria, nascuda infanta d'Espanya, i besnét de Felip IV d'Espanya, de la Casa d'Àustria. Com que no es tractava del primogènit, les seves possibilitats d'heretar el tron de França semblaven escasses, igual que les possibilitats d'heretar el d'Espanya per la seva ascendència espanyola. -
Carles IV
Carles IV d'Espanya, anomenat «el Caçador» (Portici, 11 de novembre de 1748-Nàpols, 19 de gener de 1819), va ser rei d'Espanya des del 14 de desembre de 1788 fins a la seva abdicació el 19 de març de 1808. Va accedir al tron poc abans de l'esclat de la Revolució francesa, i la seva falta de caràcter solia fer que delegués el govern en mans del seu vàlid, Manuel Godoy,