-
1440
Creació del David de bronze de Donatello di Niccolò
El David de Donatello és una escultura exempta en bronze de 158 cm, realitzada cap a l'any 1440 per encàrrec de Cosme el Vell, que la volia situar als jardins del seu palau a Florència. Actualment es troba al Museu del Bargello. És una escultura representativa del quattrocento italià, inspirada en l'època clàssica i amb una composició clarament praxiteliana. -
Period: 1450 to
Homanisme
Durant els segles XV i XVI es va desenvolupar una nova manera d’entendre el món. El moviment de renovació cultural que provoca aquest desenvolupament s’anomena HUMANISME. L’Humanisme es va difondre per les ciutats europees on es va anar imposant una mentalitat més oberta i tolerant. La religió deixa de ser l’aspecte més important de la vida de les persones. -
Period: 1450 to
Renaixament
És una època artística caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l`antiguitat clàssica va tenir lloc després de la Crisi de la baixa edat mitjana i va estar associat a un gran moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors,escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística. -
1455
Invenció de la Impremta
per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials. És també el conjunt de procediments gràfics i de tècniques que concorren en l'elaboració d'una obra impresa. Consisteix a aplicar tinta, generalment oliosa, sobre unes peces metàl·liques per gravar-les als materials per compressió. -
1490
Creació de l'Home de Vitruvi de Leonardo da Vinci
Representa una figura masculina despullada en dues posicions sobreimpreses de braços i cames i inscrita en un cercle i un quadrat. Es tracta d'un estudi de les proporcions del cos humà, realitzat a partir dels textos del tractat De Architectura de Vitruvi, arquitecte de l'antiga Roma, del qual el dibuix pren el nom. -
Period: 1492 to
Edat Moderna
L'Edat Moderna és el període històric que va començar el 1492 amb el descobriment d'Amèrica i va acabar el 1789 amb la Revolució Francesa. Va ser una època de grans canvis econòmics, polítics i religiosos. -
Period: 1501 to
Segle XVI: Economia i política
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600. Està marcat pel Renaixement, que fa abandonar progressivament una cosmovisió teocèntrica, i pels canvis en l'equilibri de poders. A Europa, el descobriment d'Amèrica fa que Espanya prengui una posició dominant, mentre a Àsia els otomans són la principal potència d'un món marcat per una major interconnexió entre continents. -
1504
Creació del David de Michelangelo Buonarroti
El David, de vegades anomenat David de Miquel Àngel, és una obra renaixentista de Michelangelo Buonarroti que es troba a la Galleria dell'Accademia de Florència. Esculpida entre 1501 i principis del 1504 en marbre blanc de Carrara,és,junt amb el Moisès i la Pietat, una de les tres obres més conegudes de Miquel Àngel, i obra mestra de l'art universal. L'escultura representa a l'heroi bíblic,el Rei David, quan s'està preparant per a enfrontar-se a Goliat. Originalment era al Piazzale Michelangelo. -
1511
Raffaello Sanzio pinta l'Escola d'Atenes
Va ser pintada entre el 1509 i el 1510 com a part de l'encàrrec a Rafael de decorar amb frescos tots els salons del Palau Apostòlic del Vaticà que ara es coneixen com les Stanze di Raffaello.Com que el fresc es va fer sobre la secció de filosofia de la llibreria del Papa Juli II, l'Escola d'Atenes representa els més grans filòsofs de l'antiguitat clàssica.A la paret del davant,Rafael hi havia pintat La disputa del Sagrament, que representava el tron celestial i els més grans teòlegs terrenals. -
1517
Inici de la Reforma Protestant
La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment. Com a període històric, la Reforma es considera que acaba amb la pau de Westfàlia el 1648; tanmateix, moltes de les denominacions que es van produir durant aquest període. -
1543
Vesalius descriu l'anatomia i realitza les primeres disseccions
El terme designa tant la topografia, la ubicació, la disposició i la relació entre si dels òrgans que els componen. Si bé l'anatomia es basa especialment en l'examen descriptiu de plantes, animals i éssers humans, la comprensió adequada de l'arquitectura anatòmica implica un coneixement de la funció dels organismes vius, és a dir, de la fisiologia. Per tant, l'anatomia s'ha desenvolupat simultàniament amb la fisiologia, ciència que a vegades rep el nom d'anatomia funcional o anatomofisiologia. -
1543
Copèrnic proposa l'heliocentrisme de l'univers
Nicolau Copèrnic (Toruń, 19 de febrer de 1473 -Frombork, 24 de maig de 1543) fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí). Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers.[1] El seu llibre de referència, De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes), on expressa el seu deute amb les obres d'Azarquiel i Al-Battani. -
1553
Servet descobreix la circulació pulmonar de la sang
El que ens interessa sobretot és el seu descobriment i publicació de la circulació pulmonar o doble circulació de la sang. Com molts altres homes del Renaixement, els seus coneixements van abastar molts aspectes humanístics i científics i justament aquest descobriment el va publicar en un llibre de teologia “La restitució del cristianisme”.Per tant, com que no es poden separar els seus coneixements científics, tal com ho diríem avui, dels humanístics o teològics, ens referirem a laa seva vida. -
Mercator idea un sistema de representació cartogràfica de la Terra
La història de la cartografia té els seus orígens en el neolític. Anteriorment, durant el paleolític (entre els anys 600.000 i 12.000 BP) ja s'era conscient que alguns fenòmens es repeteixen en l'espai i en el temps (els dies, les estacions, les formes del paisatge ...). Tenint en compte la necessitat de recordar les rutes relacionades amb la ubicació de l'aigua i la caça, els primers esbossos es van crear referits a l'espai. S'han trobat enigmàtiques línies de la ruta a les coves. -
Jansen construeix el primer microscopi
Tot i que els objectes semblants a les lents es remunten a 4.000 anys enrere, es coneixen descripcions gregues sobre les propietats òptiques de les esferes plenes d’aigua al segle V aC, però l’ús més antic conegut de microscopis simples es remunta a l’ús generalitzat de les lents a les ulleres al segle xiii.[4] Els primers exemples coneguts de microscopis compostos, que combinen una lent objectiva prop de l'espècimen amb un ocular per veure una imatge real, van aparèixer a Europa cap al 1620. -
Period: to
Barroc
a Europa i a les seves colònies cap als inicis del segle xvii i els inicis del segle xviii.Com a corrent artístic va influir sobre la literatura, l'escultura, la pintura, la música, l'arquitectura i les arts escèniques. artificialment complex i extravagant fins al segle xix quan va començar a fer-se servir per a anomenar l'art i l'arquitectura del segle xvii, amb què es van crear alguns dels edificis, escultures i quadres més grans i dramàtics de la història de l'art.[ -
Galileu construeix el primer telescopi
contribuït decisivament a modelar la imatge que avui es té de l'Univers, es va iniciar cap al 1609, quan Galileo Galilei va dirigir per primera vegada les seves ulleres cap al cel. Des de llavors, s'ha produït una sèrie ininterrompuda de millores en l'instrument, que ha passat de ser un modest dispositiu òptic format per dues lents col·locades en els extrems d'un tub, a convertir-se en sofisticades xarxes informatitzades d'observatoris distribuïts tant per tot el globus terraqüi. -
Harvey descobreix la circulació sanguínia
William Harvey (Folkestone, 1 d'abril de 1578 – Roehampton, 3 de juny de 1657), va ser un metge anglès que va ser el primer a descriure correctament i en detall el sistema circulatori i les propietats de la sang bombejada al cos pel cor. Tanmateix, el metge nascut a Damasc Ibn an-Nafís (1213 - 1288) va ser el primer a descriure al Caire el 1242, el procés de circulació de la sang, i en particular la circulació pulmonar, en el cos humà. -
Judici a Galileu Galilei
El procés de Galileo Galilei fou una sèrie d'esdeveniments al voltant del 1610, que culminà amb el judici i condemna de Galileo Galilei per la Inquisició Catòlica Romana el 1633 per la seua defensa de l'heliocentrisme.El 1610 Galileu publica Sidereus Nuncius (Missatger sideral), el nou telescopi de les fases de Venus i de les llunes de Júpiter. Amb aquestes observacions divulga la teoria de l'heliocentrisme de Nicolau Copèrnic (publicada en De revolutionibus orbium coelestium el 1543). -
Descartes fa progressar les matemàtiques i elabora el mètode de raonament científic
La història del mètode científic és la història de la metodologia de la recerca científica, que és diferent de la història de la ciència. El desenvolupament i l'elaboració de les regles del raonament i la investigació científics no ha consistit en un procés directe i clar, i ha estat objecte de debats intensos i recurrents al llarg de la història de la ciència. Molts filòsofs i científics eminents han mantingut discussions que donaven suport a la primacia de determinades formes de conduir-lo. -
Pascal construeix una calculadora mecànica
Wilhelm Schickard (22 d'abril de 1592 – 24 d'octubre de 1635) va ser un científic alemany creador de la primera màquina de calcular (mecànica) coneguda el 1623, vint anys abans de la màquina Pascalina de Blaise Pascal. Un incendi va destruir aquesta calculadora tot just va ser construïda. El 1623, Schickard inventà una calculadora que va anomenar rellotge calculador que va usar ell mateix per calcular taules astronòmiques. La màquina sumava i restava nombres de sis dígits. -
Torricelli mesura la pressió atmosfèrica
'experiment utilitza un baròmetre senzill per mesurar la pressió d'aire, que s'omple amb mercuri fins al 75% de capacitat. Qualsevol bombolla d'aire en el tub ha de ser treta invertint-lo diversos cops. A continuació, s'omple el tub de mercuri fins que sigui completament ple. El baròmetre és llavors col·locat invertit en un plat ple de mercuri. Això causa que el mercuri en el tub caigui fins que la diferència entre el mercuri en la superfície i en el tub sigui aproximadament de 760 mm. -
Boyle descobreix la dilatació dels gasos
La llei de Boyle (o llei de Boyle-Mariotte) és una de les lleis dels gasos. La llei de Boyle, rep el seu nom del naturista irlandès Robert Boyle (1627-1691) que la descobrí el 1662. El físic francès Edme Mariotte (1620-1684) la descobrí de manera independent el 1676, i per tant a vegades s'anomena llei de Boyle-Mariotte o llei de Mariotte. La llei anuncia que, per als gasos ideals, si la temperatura (T) és constant, pressió (P) i volum (V) són inversament proporcionals. -
Newton formula la llei de la gravitació universal
La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat. en què F és el mòdul de la força de la gravetat, G és la constant gravitacional, m1 i m₂ són les masses dels dos objectes que originen la força, i d és la distància entre els dos centres de gravetat de les dues masses, que es consideren concentrades en un punt.