-
Martí Luter també entraria dins d'aquesta línia del temps ja que la reforma protestant que va dur a terma s'extén des de l'any 1483 fins l'any 1546.
-
Des del 1494, amb Ferran II i Isabel I.
-
Es vist com un dels precursors. Seguint els camins iniciats per Aristòtil i Tomàs d’Aquino, va ser el primer autor que va tractar amb
aspiracions científiques la política, va introduir el sentit actual del terme Estat i va establir les bases ideològiques del que seria la moderna teoria de l’Estat. D’aquesta manera, i amb aquestes aportacions, es va entrar en una nova fase, amb un nou suport teòric del que seria la nova realitat estatal. -
El trencament amb l’església catòlica d’Enric VIII d’Anglaterra quan fou rei des de l'any 1509 fins 1547.
-
Des de 1524, amb Carles V.
-
Des del 1526, amb Carles V.
-
Va contribuir en la idea d'Estat.
-
La teorització de l’absolutisme va comptar amb diverses aportacions, moltes d’elles menors i circumstancials, coetànies del regnat de Lluís XIV. Jacques-Bé-nigne Bossuet (1627-1704). Abans, Thomas Hobbes (1588-1679) havia defensat la monarquia autoritària, la qual hauria de recaure en una sola persona (o figura): el Leviathan, si bé
amb aquesta teoria no va arribar a complaure els partidaris de l’absolutisme de dret diví. -
Fou l’autor que ha tingut més transcendència des del punt de vista de la història política i la història del dret ha estat un autor anterior als tres precedents: Jean Bodin (1530-1596). Des que Bodin va elaborar el nou concepte de sobirania i el va teoritzar, es pot veure la història política i jurídica dels diversos territoris europeus occidentals dins d’una evolució que acabarà desembocant en l’absolutisme.
-
-
Des de 1556, amb Felip II, que en va separar els afers del d’Aragó.
-
A l’edat moderna, en l’àmbit peninsular, aquests canvis van coincidir també amb el fet que la cort del monarca, que havia estat itinerant fins al 1522 quan s’havia establert a Toledo, es va traslladar per establir-se a Madrid. Va ser l’any 1561 en el regnat de Felip II, que acumulava totes les corones peninsulars, i només va haver-hi un parèntesi de 1601 a 1606 que es va anar a Valladolid per interessos del duc de Lerma.
-
Les guerres de religió a França van durar de l'any 1562 al 1598.
-
-
Va contribuir en la idea d'Estat durant l'any (1588-1679).
-
-
A França, per exemple, Lluís XIII (1610-1643) va reforçar la monarquia, i amb Richelieu al govern, va desenvolupar l’absolutisme monàrquic, al compàs de les guerres.
-
Amb el seu projecte conegut com la Unió d’Armes, va plantejar en el terreny polític i jurídic quan esperava dels catalans (i dels castellans, aragonesos, valencians, portuguesos, milanesos, mallorquins, etc.)
-
El Parlament anglès, el 1628 va aprovar el Petition of right en virtut del qual el Parlament, actuant conjuntament les dues cambres, va manifestar la seva voluntat de no acceptar cap impost que no hagués estat votat pel Parlament,
-
Va contribuir en la formació de la idea d'Estat durant els anys (1632-1704).
-
La guerra dels Segadors es va dur a terme l'any 1640 a Catalunya.
-
Fill de Lluis XIII, Lluís XIV (1643-1715), conegut com «el rei sol», amb un règim absolutista i centralitzat (que va esdevenir arquetípic), va construir Versalles, símbol del seu poder, amb tot el que això comportava (despeses, dimensions de la cort del rei i, des de 1682, palau, separat de la ciutat de París, des d’on governar els súbdits).
El seu regnat va ser el prototípic d’un monarca absolut de
l’època. L’exercici de poder es feia de manera indiscriminada per part del rei. -
Impulsades per Lluís XIV i per Colbert, es van redactar quatre ordonnances concretes. Dues sobre procediment, una civil (1667) i una criminal (1670). Les altres dues, sobre matèria comercial (1673) i de comerç marítim (1681).
-
-
Va contribuir en la idea d'Estat durant els anys (1712-1776).
-
Gràcies a la implantació del règim de Nova Planta s'aconsegueix durant l'any 1715-1716 la igualació dels súbdits de la monarquia al model castellà, i una integració, no solament territorial, de tots els regnes de l’antiga Corona d’Aragó a la Corona de Castella, amb un únic monarca que acumulava tots els títols, ara ja, però, de manera honorífica.
-