-
Justinià, juntament amb el seu general belisari varen conquerir el Regne dels vàndals del Nord de ica més tard em Narcea conquistaren pel regne ostrogot Itàlia els territoris de Dalmacia, Sicília i la península itàlica incloent Roma. A més del sud de la península ibèrica establint la província d'Hispania.
-
Mitjançant la utilització de pedres brillants, dorats, marfil esculpit i metalls preciosos, els artistes bizantins ho van envellir tot. ( Edificis, llibres...)
-
Les cúpules varen ser l'element característic de l'arquitectura de l'antiga Roma i de l'imperi bizantí. Majoritàriament eren hemisfèriques encara que també n'hi havia de octogonals i segmentades.
Ex: La cúpula del Pantó. -
Es caracteritza en general per un allunyament del naturalisme de la tradició clàssica, cap allà més abstracte i universal, per representacions bidimensionals i per un predomini de les obres d'art de contingut religiós.
-
Per totes les conquestes del Mediterrani es van augmentar els ingressos animals amb més de un milió de sòlids a l'any.
-
Imperi Bizantí, també conegut com a Imperi Romà d'Orient, va ser una divisió durant l'Edad Mitjana i es va ubicar a les costes orientals del mar Mediterrani.
-
El seu regnat va ser un ressorgiment de la cultura, religió i arts llatines al llarg dels dominis Carolingis dirigits per l'església catòlica. Mitjançant les seves conquestes va esdevenir l'Europa Occidental en l'Edat mitjana.
-
Els 3 poders de l'imperi Bizantí eren: 1.- Polític - El poder el tenia tot l'emperador per voluntat divina.
2.- Militar - Funcionaven com una Infanteria pesada, molt ben armada i protegits per escuts, llances i destrals.
3.- Religiós - Religió Ortodoxa, el cristianisme. El patriarca de Constantinoble juntament amb el de Roma. Eren ramaders i practicaven l'agricultura dels cereals; eren semi-nomedes. -
En els segles II, III i IV, els Sueus, Vàndals i Alans, eren els germànics.
Eren ramaders, practicaven l'agricultura dels cereals i eren semi-nomadas.
En el segle V les tribus van invair l'imperi d'Occident.
Els Burgundis invadiren el sud-est de Gàl·lies, i els Francs el Nord. -
Sueus, Vàndals i Alans, es van instal·lar a Hispania.
-
Saquejaren Roma.
-
Ròmul va ser l'últim emperador romà, va ser destronat al 476 i Odacre es proclama emperador i dominà els invasors ( Sueus, Vàndals, Alans...) i aquests es costitueixen en regnes.
-
Són originaris del Nord de Europa, i s'identifiquen per l'ús de llengües germàniques.
-
Monarca germànic romanista que va fomentar la cultura romana entre els ostrogots.
-
Va ser l'emperador de l'imperi Romà d'orient des de 1 d'agost de 527 fins la seva mort.
-
Es un monument d'arquitectura primordialment religiós però el seu estatus icònic l'eleva més enllà: simbolitzava l'imperi bizantí i el seu poder avui dia II (537) és un museu té luxoses decoracions i ornaments, és una joia està situada a Turquia i el seu nom significa ''saviesa''.
-
És el profeta dels musulmans. El fundador de l'Islam.
-
La migració de Mahoma de la Meca per la ciutat de Yetrib, és coneguda com a Medina l'any 622. Perquè la primera ciutat no acceptaven les seves mostres de la religió de l'Islam. Hegira és el primer nom de Medina.
-
Islam es refereix a la religió monoteista practicada pels musulmans el seu deu es Al·là, la seva profeta Mahoma i l'Alcorà és el seu llibre sagrat. Els seguidors d'aquest religió practiquen durant un mes a l'any el Ramadà què consisteix en un dejuni durant les hores del dia.
-
Les tropes dels Francs, liderats per Carles Martell van derrotar en Tours a prop de Poitiers l'exercit musulmà que havia entrat a Europa per la península Ibèrica 20 anys abans amb aquesta Victòria aconseguirem frenar davant dels soldats del Califat de Omeya. -
Era el majordom de Palau de tots els regnes merovingis fill de Pipino el Vell que va aconseguir destronar el seu rei en 751 i va ser reconegut rei dels francs.
-
La seva coronació es va convertir, així en el tall definitiu entre els darrers vestigis de l'Europa medieval. un moment clau en la història del vell continent que va tenir lloc a Roma la nit de Nadal del 800 dc.
-
l'Imperi carolingi és un terme utilitzat per referir-se a l'Imperi dels romans i franks des de la coronació de Carlemany (800) fins a la divisió dels seus territoris en el Tractat de Verdun (843).
-
La dinastia carolíngia refereix el llinatge dels reis i emperadors francs que van governar a Europa occidental entre els segles,VIII i X.
-
Aquest període de la història deriva de la política dels reis francs Pipino el breu i Carlemany que suposa la recuperació de la Cultura en àmbits polítics, culturals i religiosos. Carlemany és coronat emperador a Roma què simbolitza la restauració de l'Imperi Romà d'Occident, que us servir per legitimer el poder del Etnia germànica què eren els romans.
-
Va ser un pacte firmat entre lotaria i lleis del Germànic i Carles el Calvo en la localitat francesa, que decretava en la forma de procedir si moria un dels monarques sense descendència.