CRONOLOGIA DELS ÀUSTRIES - MARTÍ FELIU

  • Feb 20, 1524

    CARLES I - ORDENA INVESTIGAR SI ES POT UNIR EL MAR DEL SUD AMB EL MAR DEL NORD PER L'ISTME DE PANAMÀ

    CARLES I - ORDENA INVESTIGAR SI ES POT UNIR EL MAR DEL SUD AMB EL MAR DEL NORD PER L'ISTME DE PANAMÀ
    El 20 de febrer de 1524 en el Espanya, el rei Carles I ordena estudiar la possibilitat d'unir el Mar d'al Sud (Oceà Pacífic) amb el Mar d'el Nord (Oceà Atlàntic) per l'istme de Panamà.
  • Feb 24, 1525

    CARLES I - POSA FI A LA BATALLA DE PÀVIA (GUERRA DELS QUATRE ANYS)

    CARLES I - POSA FI A LA BATALLA DE PÀVIA (GUERRA DELS QUATRE ANYS)
    El 24 de febrer de 1525 a la batalla de Pavia, les tropes imperials de Carles I aconsegueixen vèncer les tropes franceses de Francisco I, amb el que es posa fi a la Guerra dels Quatre Anys.
  • 1555

    CARLES I - APARICIÓ DEL PROTESTANTISME A ALEMANYA

    CARLES I - APARICIÓ DEL PROTESTANTISME A ALEMANYA
    Aparició del protestantisme a Alemanya. Malgrat els seus intents, Carlos no va aconseguir restablir la unitat política ni religiosa d'Europa. Al 1555 es va acordar l'anomenada Pau d'Augsburg, per mitjà de la qual es reconeixia la divisió religiosa dins dels territoris imperials.
  • Oct 7, 1571

    FELIP II - BATALLA DE LEPANT

    FELIP II - BATALLA DE LEPANT
    La batalla naval de Lepant ocorreguda el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia). S'hi van enfrontar els turcs otomans contra una coalició cristiana, anomenada Lliga Santa. Els cristians van resultar guanyadors, i només 30 galeres turques es van salvar, així aturaren l'expansionisme turc pel Mediterrani Occidental. La Lliga Santa la formaven els regnes de les Espanyes, la República de Venècia, la República de Gènova...
  • 1576

    FELIP II - ENVIAMENTS DE LINGOTS

    FELIP II - ENVIAMENTS DE LINGOTS
    Gran augment dels enviaments de lingots de minerals a Espanya desde Amèrica del Sud.
  • CONDE DUC D'OLIVARES

    CONDE DUC D'OLIVARES
    Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a Comte-duc Olivares, va ser un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV. Durant el regnat de Felip III va ser nomenat Sumiller de Corps (1621) i posteriorment Caballerizo Mayor (1623).
  • FELIP II - CAIGUDA DE L'ARMADA INVCENCIBLE

    FELIP II - CAIGUDA DE L'ARMADA INVCENCIBLE
    L'Armada Invencible pels anglesos, va ser el nom que va rebre la gran flota que va armar Felip II de Castella el 1588 per a la conquesta d'Anglaterra. La intenció de Felip II amb aquesta flota era envair l'illa, destronar la reina Isabel I, imposar-hi el catolicisme i controlar la política exterior anglesa. El començament de les hostilitats entre Espanya i Anglaterra s'havia produït el 1585 i duraren fins al Tractat de Londres (1604), favorable als interessos de la Monarquia Hispànica.
  • FELIP III - GOVERNACIÓ AMB EL DUC DE LERMA

    FELIP III - GOVERNACIÓ AMB EL DUC DE LERMA
    Durant el seu regant ell va estar "manant" amb el seu ajudant, el Duc de Lerma
  • FELIP III - EXPULSIÓ DELS MORISCOS

    FELIP III - EXPULSIÓ DELS MORISCOS
    Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), van ser promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu. (Els moriscos eren gent que creien en la religió Musulmana)
  • FELIP III - TREVA DELS 12 ANYS

    FELIP III - TREVA DELS 12 ANYS
    Va ser un tractat signat el 1609 entre Espanya i les Províncies Unides dels Països Baixos; va suposar una aturada pacífica en la guerra dels Vuitanta Anys que els neerlandesos mantenien contra l'Imperi espanyol des de 1568 per aconseguir la seva independència política.
  • FELIP IV - LA GUERRA DELS SEGDORS

    FELIP IV - LA GUERRA DELS SEGDORS
    La Guerra dels Segadors va ser un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França, segons el qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
  • CARLES II

    CARLES II
    Mor sense descendència (Guerra de successió)