-
Amb la intenció d'aturar l'expansió Cartaginesa per part de l'exèrcit d'Aníbal, les tropes romanes desembarquen a Empúries. -
Els pobles íbers es revolten contra la dominació romana. La província d'Hispània Ulterior (situada al sud de la Península) aconsegueix escapar del control de Roma, amb la mort del seu governador, Gai Semproni Tudità.
-
Roma ha d'enviar Marc Porci Cató Censorí com a nou cònsol de la província Hispànica d'Ulterior després de la mort del seu governador Gai Semproni Tudità -
Quint Fulvi Flac emprèn la conquesta de la regió de Celtibèria, la zona central de la península Ibèrica. Venç els celtíbers i sotmet alguns territoris. -
Tiberi Semproni Grac segueix amb la conquesta i conquereix trenta ciutats i poblets, alguns mitjançant pactes i altres aliant-se amb els vascons, aprofitant la rivalitat existent entre aquests i els celtibers.
-
Conflicte entre els pobles lusitans de la península Ibèrica i els conqueridors romans
-
La diversitat de pobles i cultures presents en el territori de la Península Ibèrica ocupat per les tropes romanes es fon en una unitat política: Hispània. -
Els romans busquen un lloc on situar una colònia entre Emporiae (Empúries) i Tàrraco (Tarragona). L'emperdaor August i alguns veterans de l'exèrcit decideixen fundar-la al cim del Mons Tàber, un turonet davant del mar que domina la plana (on actualment es troba la plaça de Sant Jaume). El nom complet que posen a la colònia és Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Bàrcino.
-
-
-
Fill de la família Minici Natal, una de les més destacades de l'època a la ciutat de Bàrcino, participa a la cursa de carros dels jocs olímpics i obté la victòria -
Un dels pobles bàrbars (els francs), travessen els Pirineus i saquegen Tàrraco -
Durant el segle IV d.C. la ciutat va viure un moment d'esplendor econòmic tot i que per a l'Imperi va ser una època d'inestabilitat política i militar.
-
L'emperador Teodosi decideix dividir l'Imperi en dos per defensar-lo millor de les conquestes dels bàrbars. Un d'ells és l'Imperi Romà d'Occident, amb la capital a Roma i l'altre l'Imperi Romà d'Orient, amb la capital situada a Bizanci
-
El rei visigot Ataulf I estableix breument la seva cort a Bàrcino, juntament amb la seva dona, Gal·la Placidia, princesa romana. -
L'imperi romà no té exèrcits per aturar la invasió dels visigots i han d'arribar a acords. Aquest poble germànic s'instal·la en el territori de l'actual Espanya i sud de França.
-
L'Imperi d'Occident desapareix, ocupat pels pobles germànics. -
Els visigots instal·len primer la seva capital a Tolosa. Durant aquest període la península passa per una època de gran inseguretat i les famílies riques romanes es traslladen de la ciutat al camp, on se senten més segures.
-
La capital passa de Tolosa a Toledo.El rei Leovigild unifica tots els territoris de la península, excepte el poblat dels vàndals, que decideix marxar a l'Àfrica. Durant aquest regnat s'intenta aconseguir la unió entre la classe dirigent visigoda i els pobles autòctons de la península. A mitjans del segle VII s'unifiquen totes les lleis del regne i el rei Recesvint escriu un únic llibre de lleis: el liber iudiciorum.
-
El rei Recared, amb l'objectiu d'aconseguir una major unió entre els pobles autòctons de la península i la classe dirigent visigoda, imposa la unitat espiritual i territorial del Regne Visigot i prohibeix pràctiques religioses considerades herètiques. -
Degut a la revolta de l'aristocràcia contra l'últim rei visigot, Roderic, i a l'aliança d'aquesta amb alguns pobles del Nord d'Àfrica,Tariq ibn Ziyad s'estableix a l'estret de Gibraltar i venç els visigots a la Batalla de Guadalete, iniciant la conquesta de la península. -
Els musulmans inicien l'ocupació de la península Ibèrica i ocupen tot el territori en molt poc temps
-
Els francs derroten els musulmans per frenar la seva expansió i aquests es veuen obligats a recular fins la frontera del Duero i del Llobregat. -
-
-
El poder de l'emir de Còrdova era tan gran que es va autoproclamar califa, creant el Califat de Còrdova. El primer califa va ser Abd ar-Rahman III. -
-
-
L'últim califa va ser Hixam III, fins la divisió i desintegració del califat en un gran nombre de Regnes de Taifa repartits per tot el territori musulmà.
-
-
Importants lluites internes dels nobles durant el segle XII van comportar la separació de Castella dels territoris de l'actual Portugal.
-
-
-
Els regnes cristians s'uneixen per intentar enderrocar els Almohades, provinents del nord d'Àfrica que llavors tenien el poder de la península. Es produeix una batalla a la vall del Guadalquivir i a partir de llavors la decadència musulmana és definitiva.
-
-
-
-
-
Entre Catalunya, València i Aragó per decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó. -
-
-
-
Isabel i Joana la Beltraneja es disputaven per la successió de la corona de Castella
-
Es va crear primer a Castella i més tard a Aragó, per controlar la puresa de la fe. Va ser l'única institució comuna per als dos regnes -
-
Dictada per Ferran II, abolia els mals usos, el dret de remença i generalitzava el contracte d'emfiteusi. -
-
S'exigeix a Boabdil (fill del soldà del regne) el lliurament de Granada. Finalment, aquest el lliura després d'unes negociacions secretes.
-
La reina Isabel I de Castella conquereix l'últim regne musulmà: el regne de Granada -
-
-
La corona d'Aragó recupera Rosselló i la Cerdanya en un pacte amb el rei Carles VIII de França. -
-
-
-
-
-
-
Davant la negativa del regne de deixar pas a les tropes castellanes per atacar França, Ferran el Catòlic ordena al duc d'Alba l'ocupació de Navarra. -
-
-
-
-
-
Les ciutats castellanes es revolten contra els estrangers i acaba amb la derrota dels Comuneros
-
-
-
Les tropes de Carles I empresonen a Francesc I de França.
-
Contrareforma catòlica
-
El seu fill Felip es converteix en el rei de Castella, Aragó i les possessions americanes i el seu germà Ferran en l’emperador del Sacre Imperi. -
-
Felip II construeix el monestir "El Escorial" per commemorar la victoria a la batalla de San Quintí, l'agost de 1557
-
-
-
Espanya perd l’hegemonia política a Europa i la corona hispànica entra en fallida
-
Delega les seves tasques de govern al duc de Lerma.
-
Per ordre del rei Felip III
-
-
-
Cada regne ha de contribuir amb els seus exèrcits i recursos econòmics en proporció a la seva població. Catalunya s'hi oposa i es produeix un xoc entre Catalunya i el rei. -
Portugal assoleix la independència i Catalunya inicia una guerra contra la monarquia, la guerra dels Segadors -
-
Els pagesos assassinen el virrei de Barcelona i la corona reacciona contra Catalunya -
-
-
-
La corona hispànica renuncia als territoris de la Catalunya Nord -
Lluís XIV era el símbol de França i el monarca més poderós d’Europa.
-
Va ser el darrer monarca de la dinastia d'Àustria perquè no va arribar a tenir fills.
-
En el seu testament deixa com a hereu el seu nebot-nét, el príncep francès Felip de Borbó -
Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l’Imperi Austríac no estan d'acord amb el nomenament del nou rei i declaren la guerra a França i a Espanya, donant el seu suport al candidat austríac amb la formació de la Gran Aliança de la Haia. Catalunya i Aragó, per la seva part, donen suport també al candidat austríac.
-
Felip d'Anjou és reconegut com a rei de la corona castellana, i a canvi perd les possessions europees, que passen a mans dels àustries, i també de territoris com Gibraltar i Menorca, que passen a mans angleses. A més, la Corona d'Aragó perd la seva sobirania, que ara pertany a Castella. Catalunya es queda sola. -
-
El rei Felip V publica el Reial Decret de la Nova Planta pel qual Catalunya assumeix el model castellà i passa a ser presidida pel capità general, erigit com a màxima autoritat civil i militar al Principat. El nou sistema polític es basa en la centralització i la militarització de l'administració i la cultura i menysté els altres ordenaments jurídics i polítics.
-
-
-
Considerada el model de revolució política de la seva època. Suposa la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
-
-
Napoleó pretén instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona i s'inicia un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès amb l'entrada de les tropes napoleòniques. Forma part de les Guerres Napoleòniques, iniciades el 1807 en declarar-li França i Espanya la guerra a Portugal, tradicional aliat del Regne Unit.
-
El sector liberal aconsegueix la formació d’una cambra única i el reconeixement que el poder resideix en el conjunt dels ciutadans, representats a les Corts. La construcció d’una nova estructura política representa la primera oportunitat real pels polítics catalans a participar activament en la política de la monarquia espanyola.
-
Primera llei fonamental espanyola escrita de la història, amb un caràcter liberal. -
Anul·la totes les lleis aprovades a les Corts de Cadis, inclosa la Constitució de Cadis. -
-
-
-
Divisió dels liberals en dos grups: els moderats, més respectuosos amb el rei i els progressistes, que volien aprovar canvis més profunds.
-
Suposa la fi del primer període constitucional de la història. -
-
-
-
-
Enfrontament per la successió del tron entre partidaris de l’Antic Règim (carlistes) i els defensors de la reina Isabel i el liberalisme (isabelins).
-
Els progressistes obliguen a la reina a proclamar president del govern al general Espartero. -
-
-
-
-
Victòria dels liberals moderats, que declaren la reina Isabel II major d'edat per tal que pugui començar el seu regnat. -
Es consolida l'Estat Liberal de caràcter molt moderat.El president del govern és el general liberal Narváez.
-
Cos policial controlat pel govern central de Madrid. -
Aprovada per Narváez, de caràcter moderada.
-
Els carlistes volen casar la reina Isabel II amb l'hereu dels carlins, però finalment no passa i provoca la revolta dels carlins.
-
-
Pacte amb l’Església que serveix per reconciliar el govern amb el poder religiós. -
Accés de progressistes i unionistes al poder.
-
-
Antonio Cánovas del Castillo el redacta i el signa Leopoldo O'Donnell. S'exigeixen reformes polítiques i unes Corts Constituents per fer possible una autèntica «regeneració liberal». -
-
Els progressistes de Prim, els demòcrates i posteriorment els Unionistes es posen d'acord per organitzar una revolució. -
-
Victòria de les forces de general Serrano i abandonament d'Isabel II d'Espanya des de Sant Sebastià. -
-
-
Establiment de la monarquia parlamentària constitucional com a règim polític
-
Primeres que es van celebrar a Espanya amb sufragi universal masculí. -
-
Amadeu no té suport polític ni militar i el parlament està molt dividit. A més, ha d'afrontar una situació de gran inestabilitat amb moltes guerres i revoltes internes
-
Els carlins no accepten Amadeu I i proclamen com a rei el seu candidat.
-
És un període d'inestabilitat política on els republicans es divideixen en unitaris i federalistes
-
Domini dels federalistes (Estanislau Figueras i Francesc Pi i Margall)
Continuen les guerres carlines i la guerra a Cuba -
Domini dels unitaris (primer Nicolàs Salmerón i després Emilio Castelar) i reformes republicanes. Eliminen el federalisme, imposen un fort autoritarisme i reforcen l’exèrcit.
-
-
Pavía entra a cavall al congrés i nomena el General Serrano com a President del Govern -
Prohibició dels partits polítics federals, els símbols obrers i els ajuntaments d’esquerres. També es prohibeixen els drets individuals i els de premsa. El polític Cánovas del Castillo, creador del nou partit Conservador, prepara el retorn dels Borbons.
-
Amb el "pronunciamiento" de Sagunt proclama Alfons XII com a nou rei d'Espanya.
