Corrents literaris

  • Period: 1100 to 1200

    LA POESIA TROBADORESCA

    La poesia trobadoresca: molt lligada a la societat societat feudal. Reflectia les lluites de l’època, els seus ideals (l’honor, la guerra...) i la seva religiositat.
    Classificació:
    -poesia culta : poesia artificiosa, textos molt elaborats.
    -poesia lírica : expressió dels sentiments de l’autor, pel que fa a l’amor, a la mort i a la religió
    -poesia en llengua occitana : llengua literària comuna acceptada també pels trobadors catalans i pels trobadors del nord d’Itàlia.
  • 1138

    Guillem de Berguedà (1138-1192)

    Guillem de Berguedà (1138-1192)
    Va compondre, bàsicament, cançons de temàtica amorosa i sirventesos (el més conegut de tots és el que satiritza el marquès de Mataplana).
  • 1195

    Guillem de Cabestany (final del segle XII i principi del segle XIII)

    Guillem de Cabestany (final del segle XII i principi del segle XIII)
    trobador cèlebre per les seves cançons amoroses en estil senzill i per la llegenda del cor menjat
  • Period: 1200 to 1400

    LITERATURA MEDIEVAL

    És un corrent estètic i ideològic que neix a Itàlia al segle XIV que pren com a model els clàssics grecollatins i que serà el punt de partença del que es coneixerà com a Renaixement a les dues centúries següents.
    L’Humanisme arriba a Catalunya a través de la Cancelleria Reial.
    El corrent humanista es manifesta a Catalunya en:
    –La traducció dels clàssics grecs i llatins.
    –La traducció de les obres dels humanistes italians del moment.
    –La incorporació d’autors catalans al nou corrent.
  • 1235

    Ramon Llul (1235-1315)

    Ramon Llul (1235-1315)
    -Va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí.
    -Va ser el primer autor medieval en fer servir una llengua romànica (català) per transmetre coneixements filosòfics, teològics i místics que fins llavors només s’escrivien en llatí.
    -Era un noble que vivia a la cort de l’infant Jaume de Mallorca
    -Es dedicava al conreu de la poesia amorosa
    -Als 30 anys va canviar radicalment la seva vida i es va dedicar plenament al cristianisme
  • 1259

    Cerverí de Girona (1259-1285?)

    Cerverí de Girona (1259-1285?)
    És el nom poètic de Guillem de Cervera.
    Va compondre cançons amoroses, pastorel·les...
  • Period: 1260 to 1400

    LA NARRATIVA HISTÒRICA: LES CRÒNIQUES (finals del XIII i XIV)

    Són: Llibre dels Fets Crònica de Bernat Desclot Crònica de Ramon Muntaner Crònica de Pere el Cerimoniós
    Narren fets contemporanis
    La figura central és el monarca
    Presenten uns monarques excel·lents, dotats de totes les virtuts
    Mostren una visió dels fets basada en la providència
    Exalten el patriotisme i l’esperit nacional
    Objectius
    Deixar constància d’uns fets molt importants.
    Explicar les gestes que van fer cadascú perquè es recordin per la posteritat.
    Justificar les decisions reials.
  • 1270

    Llibre dels Fets, Jaume I (1244-1274)

    Llibre dels Fets, Jaume I (1244-1274)
    –Escrita en 1a persona majestàtica (nós).
    –El rei no escriu directament el text, sinó que el dicta als seus col·laboradors.
    –Explica els antecedents del rei i les seves conquestes: Mallorca i País Valencià.
  • 1280

    Crònica de Bernat Desclot (1283-1288)

    –Explica la història del rei en Pere el Gran per tal de glorificar i descriure les gestes més heroiques del monarca.
    –Es narra:
    • La conquesta de Sicília
    •Les lluites contra els francesos
    •Les accions dels almogàvers
  • Period: 1301 to 1400

    LITERATURA RELIGIOSA

    La literatura religiosa neix amb la voluntat de convèncer i adoctrinar en els valors més tradicionals del cristianisme. Els escriptors religiosos que anaven per plaçes i esglèsies atreien amb facilitat l’atenció de la gent del poble.
    Tipus:oratòria, controvèrsia, literatura polèmica antijueva i antimusulmana, egexesi, poesia religiosa i literatura moralitzant
    Característiques:
    Intenció doctrinal
    Visió ideològica
    La importància del missatge
    Misoginia (dones com a causa dels mals)
  • Period: 1301 to 1400

    LA NARRATIVA HUMANISTA

    És un corrent estètic i ideològic que neix a Itàlia al segle XIV que pren com a model els clàssics grecollatins i es coneixerà com a Renaixement a les dues centúries següents.
    L’Humanisme arriba a Catalunya a través de la Cancelleria Reial.
    El corrent humanista es manifesta a Catalunya en:
    –La traducció dels clàssics grecs i llatins.
    –La traducció de les obres dels humanistes italians del moment.
    –La incorporació d’autors catalans al nou corrent.
    Bernat Metge (1340-1413)
  • 1330

    Crònica de Ramon Muntaner(1265-1336)

    –És la crònica més extensa.
    –S’ocupa del regnat de diferents monarques, des de Jaume I fins a Alfons III el Benigne.
    –Narra l’expedició catalana a Orient. Apareixen els almogàvers i Roger de Flor.
  • 1340

    Bernat Metge (1340-1413)

    Bernat Metge (1340-1413)
    • Pertanyia a la burgesia. -Professions:
    • Secretari reial -Escriptor i traductor d’obres. -Obra destacada: Lo somni: escrita per exculpar-se d’uns càrrecs que li imputaren i el portaren a la presó (mort del rei Joan) Està dividida en 4 llibres. hola que tal bon dia
  • 1390

    Crònica de Pere el Cerimoniós(finals segle XIV).

    –Explica el regnat d’aquest rei i també el del seu pare, Alfons III el Benigne.
    –Destaquen les lluites contra la noblesa d’Aragó i València.
  • Period: 1401 to 1500

    LITERATURA MEDIEVAL DEL SEGLE XV

    NOVEL·LA CAVALLERESCA
    -Herois amb força però humans
    -Enemics reals (cavallers, gossos...)
    -Espais localitzables
    -Temps concret i real
    -Absència d'elements fantàstics
    -Estats d'ànim (pena, malaltia, passió...) NOVEL·LA DE CAVALLERIES
    -Herois amb força sobre humana
    -Enemics fabulosos(gegants, dracs...)
    -Espais fantàstics i desconeguts
    -Temps irreal
    -Elements fantàstics (anells màgics...)
    -Absència d'estats d'ànim
  • Period: 1401 to 1500

    POESIA MEDIEVAL(XV)

    -Ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l’Edat Mitjana.
    -Normalment tenia una temàtica amorosa.
    - Un dels autors més importants va ser Ausiàs March:
    ·Va néixer a Gandia l’any 1400
    ·1439 es va casar amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell).
    ·3 de març de 1459 va morir a València.
    ·Va tenir quatre fills il·legítims i un de legitimitat.
    -S’han conservat 128 poemes d’amor, de mort i espirituals.
  • 1405

    Joanot Martorell

    Joanot Martorell
    Va neixer a València al 1405, era de familia noble, Va tenir una vida agitada amb assumptes amorosos. Nombrosos viatges, enforntaments amb Joan de Montpalau . I no va tenir descendencia. El llibre més important és:“ Tirant lo Blanc”
  • 1490

    Tirant lo Blanc de Joanot Martorell

    Tirant lo Blanc de Joanot Martorell
    Novel·la cavalleresca que narra les aventures de Tirant.
    CARACTERÍSTIQUES
    La voluntat de reflectir la realitat condiciona el tractament dels personatges i el decurs de la narració
    Els personatges evolucionen psicològicament.
    El marc geogràfic és conegut.
    Tirant és un cavaller fort i valent que supera els problemes que se li presenten amb força física,i amb la intel.ligència. És un personatge humà
    To irònic a la novel.la i també hi és present l'humor.
    Presència de l'amor.
  • Period: 1501 to

    Literatura renaixentista

    La vida adquireix valor per ella mateixa, es busca l’harmonia de l’home amb la naturalesa i es torna a l’equilibri clàssic.
    Es busca la mesura i el bon gust. La naturalesa apareix sempre com un lloc agradable, el refugi de l’home que renuncia a les glòries mundanes per buscar la pròpia pau i serenitat interior.
    L’amor és un sentiment que eleva i perfecciona l’ésser humà.
    Per tant, la concepció de l’amor i la dona canvien.
    També adquireix importància la mitologia clàssica.
  • 1540

    Pere Serafí (1534 - 1567)

    Pere Serafí (1534 - 1567)
    Va ser un poeta i pintor català del Renaixement.
    L'anomenaven "lo grec".
    Va publicar dos llibres de poesia vulgar, un conjunt de 170 poemes distribuïts en dues parts, una de profana i una altra d'espiritual.
  • FRANCESC VICENT GARCIA (1582-1623)

     FRANCESC VICENT GARCIA (1582-1623)
    • Conegut com a Rector de Vallfogona. -Poeta i eclesiàstic català. -Primer gran escriptor del Barroc. -Va inaugurar una escola literària.
    • Moltes de les seves obres van ser prohibides per la inquisició fins al triomf de la renaixença.
  • Period: to

    BARROC (XVII)

    • Moviment artístic posterior al Renaixement.
    • Va sorgir el s.XVII a Venècia.
    • Gran influència de les institucions polítiques i religioses en el desenvolupament artístic. Poesia barroca
    • Amor: passió intensa que pot vèncer a la mort; la bellesa de la dona estimada supera la de la pròpia naturalesa.
    • Naturalesa idíl·lica del Renaixement es transforma en una naturalesa sensual.
    • La mitologia ofereix històries tractades des d'una perspectiva burlesca.
  • Period: to

    NEOCLASSICISME (XVIII)

    • Estil artístic inspirat en l'art clàssic grecoromà.
    • Apareix per primer cop a Roma.
    • És el gènere més conegut del neoclassicisme català.
    • Comèdia i tragèdia: gèneres més coneguts. Joan Ramis i Ramis: és un autor teatral d'aquesta època. Va escriure la tragèdia Lucrècia, en la qual trobem característiques del Neoclassicisme.
  • Period: to

    ROMANTICISME

    Corrent cultural i artístic que sorgeix a l’Europa post napoleònica fins a mitjans del segle XIX.

    Reacció contra el pensament il·lustrat (racionalisme i neoclassicisme).
    Característiques
    - La recerca de l'originalitat
    - L'abandonament dels preceptes clàssics de composició
    - El predomini de la lírica
    - L'aparició per primer cop de personatges marginals vistos com a símbol de llibertat, i que estan al marge de les convencions socials.
    - El jo de l'autor és el centre de la inspiració
  • Narcís Oller (1846-1930)

    Narcís Oller (1846-1930)
    Va escriure novel·la
    Va néixer a Valls. De gran estudiarà Dret.
    Va començar a escriure en castellà, tot i que després es va decantar pel català.
    La seva obra anirà més enfocada al moviment realista (s’estudiarà posteriorment).
  • Jacint Verdaguer (1845-1902).

    Jacint Verdaguer (1845-1902).
    Va escriure poesia.
    Nascut a Folgueroles (Osona).
    Pertanyia a una família de camperols humils.
    Va iniciar els estudis sacerdotals i va esdevenir capellà.
    Va viatjar uns quants cops a Amèrica.
    Coneixia molt bé la literatura tradicional catalana.
    Va guanyar diversos premis als Jocs Florals.
    – Obres principals: Canigó i L’Atlàntida
  • Period: to

    MODERNISME

    Moviment que vol “modernitzar” tots els àmbits de la cultura.
    Característiques
    -Obra personal: enfrontament amb la societat:
    -L’art un refugi
    -Rebutjaven el passat-Partidaris del modern: perquè creien que era el millor per la societat.
    -Canvi de societat cap a l’avenç
    -Defensa del realisme i naturalisme
    -Reforma ortogràfica
    -Actitud crítica i renovadora
    -La novel·la simbòlica
  • Àngel Guimerà (1845-1924)

    Àngel Guimerà (1845-1924)
    • Va néixer a Santa Cruz de Tenerife, ja que el seu pare era comerciant; tot i que pocs anys després es traslladà a Catalunya.
      • La seva obra contindrà elements romàntics i realistes.
    • Obra romàntica: Mar i Cel.
  • Caterina Albert (1869-1966)

    Caterina Albert (1869-1966)
    El seu pseudònim era Víctor Català, la seva novel·la més important és Solitud.
    Va nèixer a l'Escala
  • Eugeni d’Ors (1881-1954)

    Eugeni d’Ors (1881-1954)
    –Nascut a Barcelona.
    – Va estudiar Filosofia i Lletres.
    –Obra principal: Glossari (El glossari és un conjunt de gloses, aquestes són uns breus comentaris diaris dins la premsa que tenien intenció política i social.)
  • Josep Carner (1884-1970)

     Josep Carner (1884-1970)
    – Va néixer a Barcelona.
    – Principal poeta noucentista.
    – Va participar en el projecte cultural ideat per Prat de la Riba
    Obres principals: Fruits saborosos i La poma escollida
  • Period: to

    AVANGUARDES

    Van ser l’expressió intel·lectual i cultural de la nova societat industrial del començament del S.XX. Podem dividir-los en quatre: futurisme, cubisme, dadaisme i surrealisme
  • FUTURISME

    FUTURISME
    Va néixer a Itàlia i va tenir com a teòric principal F.T. Marinetti. Proclamava una ruptura total amb el passat, exaltava l’esport, la velocitat i el dinamisme, les invencions tècniques i mecàniques, l’aventura i el risc. Els seus plantejaments es van anar degradant els darrers anys del moviments fins acostar-se al feixisme italià. L’autor més important va ser F.T. Marinetti
  • Period: to

    EL Noucentisme

    Moviment polític i cultural que es va iniciar a partir de 3 publicacions: La nacionalitat catalana,Glossari,Els fruits saborosos
    El dur a terme la Lliga Regionalista. Que vol impulsar la cultura per construir una Catalunya ideal a través dels polític.Es basa en l’educació i la creació d’institucions, la indústria editorial i la normativització de la llengua
    CARACTERÍSTIQUES
    Arbitrarietat
    Classicisme
    Civilitat
    Rebuig de l’espontaneïtat
    Poesia
    Llengua literària: precisa i rica
  • CUBISME

    CUBISME
    Va néixer com a moviment pictòric a París, la primera mostra pictòrica fou el quadre de Picasso, Les senyoretes del Carrer d’Avinyó (1907). Era un art intel·lectual que demanava la participació de l’espectador perquè aquest havia de reconstruir l’obra mentalment.
    El moviment esdevingué literari amb G. Apollinaire. El seu llibre més representatiu va ser Cal·ligrames
  • Period: to

    POSTGUERRA

    Està composta per:
    La novel·la psicològica
    Narrativa a l’exili
    La narrativa als anys 60
    La narrativa als anys 70
  • La novel·la psicològica

    La novel·la psicològica
    És un tipus de novel·la que va sorgir a principis del segle XX amb figures com Marcel Proust o James Joyce. Tenia com a característiques la subjectivització, la introspecció en la psicologia i el món interior del protagonista
    Uns dels autors més destacats va ser: Josep M. de Segarra
  • DADAISME

    DADAISME
    Va ser el moviment més radical . El nom respon al balbuceig d’un infant que encara no parla. Un dels principals teòrics del moviment fou T. Tzara, autor del manifest dadaista. Ideològicament es caracteritza per una actitud anarquista, l’exaltació del “jo” lliure i independent, la negació constant de la moral tradicional i sobretot per un violent rebuig a la racionalitat. Defensava l'espontaneïtat, l’atzar, l’absurd i la bogeria.
  • Narrativa a l'exili

    Narrativa a l'exili
    Conté notes exòtiques extretes del nou espai on es mou l'escriptor. Incorpora el tema de l'enyorament i el desarrelament, sovint sublimats. Porta als límits el sentiment de frustració i fatalitat del destí (existencialisme) Invalida l'experiència individual i la transcendeix a la col·lectivitat. Denuncia la guerra i les seves conseqüències. Autor destacat: Pere CALDERS
  • SURREALISME

    SURREALISME
    És la culminació de les avantguardes i, per tant, la seva liquidació. Volia assolir el coneixement més recòndit de la realitat, el fons més amagat de la subjectivitat humana. Les vies d’accés a aquesta realitat eren els somnis. A. Breton, autor del Manifest del Surrealisme liderava el moviment.
  • La narrativa als anys 60

    La narrativa als anys 60
    El 1966 s'instaura la Llei Fraga: censura voluntària; fins llavors era obligatòria: s'havia de demanar permís.
    Inici de redreçament cultural: més creació, editorials (Edicions 62), publicacions... Edició i retorn d'exiliats.
    Autor important: M. de Pedrolo
  • La narrativa als anys 70

    Quasi tots havien nascut a la immediata postguerra o en els cinquanta. Estaven marcats per la ideologia repressiva del franquisme.
    Tenien en comú: l'aparició de la cultura de masses, el paper decisiu que van exercir en ells els còmics, el cinema, la televisió...
    Els havien educat en la llengua castellana, així que varen haver d'aprendre el català autodidàcticament.
    Actitud rebel enfront de les convencions i de l'educació que han rebut i inconformisme davant de la societat.