-
És la dècada daurada en la música de les pel·lícules de Hollywood,on es van marcar el camí que calia seguir i una manera de fer cine que seria la "norma".
-
Els compositors dels estudis de Hollywood van passar a estar en nómina,a més de firmar per a uns estudis cinematogràfics determinats.
-
Banda sonora per Max Steiner.
-
La segona Guerra Mundial va posar fre a aquesta època de prosperitat en el cine,sobretot a Europa,que va buscar un cine allunyat de l'estètica "espectacle" de Hollywood.
-
Aparegueren grans músics que assagen fórmules diferents i es debaten entre el sotmetiment als grans estudis o l'experimentació,com Bernard Herrmann o Alex North.Aquests portaran aires nous al cine,amb la introducció del jazz o de models que s'apartaven de l''escola huitcentista europea.
-
D'altra banda,la televisió es converteix en el gran enemic del cine,però també va servir per a atraure a futurs talents.
-
Música de Alex North.
-
Va assolir la fama per la seua manera tan peculiar d'entendre la música del western en Per un grapat de dòlars i el bo,el lleig i el dolent,amb sonoritats atípiques en el gènere.Morricone va crear l'escola musical de l'spaghetti western.
-
Música per Elmer Bernstein.
-
En la década dels seixanta es va produir un canvi radical en el cine,la qual cosa va afectar igualment les bandes sonores.
-
Henry Mercini va ser l'autor més popular dels anys seixanta i setanta per les seues melodies tan apegaloses i el seu estil jazzístic "relaxant".
-
Es el cas de les magnífiques cançons de Simon i Garfunkel per a El graduat o els musicals que van rodar The Beatles,A Hard Day's Night!¡Help!,que van obrir el camí a una onada de pel·lícules amb cançons pop.Un dels compositors més importants en aquesta línea va ser John Barry.
