-
També al segle XVIII algunes institucions i personalitats comencen a interessar-se per la història i per la llengua de Catalunya. Així podríem parlar de la fundació de la “Real Academia de Buenas Letras de Barcelona”. -
-
Extensió i intensificació en la producció agrícola, acompanyades d'una millora de les tècniques de conreu i un augment d’ingressos que afavoreix la creació de la indústria. -
En el segle XVIII es produeix a Catalunya una expansió demogràfica, on la població augmenta més del doble entre el 1718 i 1787. -
Cal destacar Antoni de Capmany (1743-1813), autor de la primera història econòmica publicada a Europa: "Memories históriques sobre la marina, comerç i d'arts de la antigua ciutat de Barcelona" (Madrid, 1779-1792). Aquesta obra constitueix un precedent del posterior moviment de la Renaixença. -
A finals del segle XVIII, Ignasi Ferreras escriu una Apologia de l'idioma català. El 1796 trobem al Diari de Barcelona una polèmica sobre temes d'ortografia i de gramàtica catalana, la qual cosa indica que un sector de la societat estava interessada en aquestes qüestions. -
-
"La Pàtria" (1833) de B. Carles Aribau es considera l’obra que inicia el moviment. J. Rubió i Ors publica el 1841 un recull de poesies amb una introducció que es considera el manifest de la Renaixença. -
-
Els Jocs Florals, instituïts el 1859 donen oportunitat al moviment i serveixen de punt de trobada i de plataforma per a donar a conèixer els escriptors. S'inicien els intents de normalització de la llengua, encara que la unificació de criteris no s'aconseguirà durant la Renaixença.
Comencen a expandir-se els gèneres literaris. -
-
A la propagació de la literatura, es dona importància a la premsa periòdica, sobretot el costumisme (interpretació de la vida quotidiana).
Els escriptors més importants van ser: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller. -
-
L'any 1892, es dona fi a la Renaixença amb l’aparició del modernisme. Açò va suposar el triomf de poder concebre i tenir una valoració dels escriptors i obres noves.