-
L'Emperador tenia atribucions judicials, juntament amb els pretors i els seus llegats, i en les ciutats confederades els magistrats locals, quan els havia, o si no n'hi havia als governadors provincials (que tenien atribuït impartir justícia) o els seus llegats. Els pretors instruïen el procés i un jutge jurat (Iudex) decidia. Els magistrats definien el punt del drets (ius) però la seva aplicació (judicium) corresponia a altres ciutadans (jutges integrats en la decurias judicials) -
La ciutat de Roma va créixer dels assentaments a la vora del riu Tíber, un encreuament de tràfic i comerç. D'acord amb l'evidència arqueològica la vila de Roma va ser fundada probablement durant el segle ix aC per dos membres de les tribus centrals italianes -
El més important de l'antiga Roma són els seus monuments històrics i arquitectònics12. Alguns dels monuments imprescindibles són12:
El Coliseu, el major amfiteatre construït durant l'Imperi Romà i el símbol de Roma.
El Palatí i el Fòrum Romà, el centre polític, religiós i social de l'antiga Roma.
La Columna i el Mercat de Trajà, el conjunt monumental dedicat a l'emperador Trajà i les seves victòries militars.
El Panteó d'Agripa, el temple circular més ben conservat de l'ant -
Amb la derrota dels seus enemics, August va prendre el poder absolut, conservant només una imatge de la forma republicana de govern. El seu successor designat, Tiberi, va prendre el poder sense guerra ni sang, establint una dinastia que acabaria amb la mort de -
L'antiga Roma o Roma antiga va ser tant la ciutat de Roma com l'Estat que va fundar a l'Antiguitat. La civilització romana, d'origen llatí, es va formar al segle viii aC. C. a partir de l'agrupació de diversos pobles de la Itàlia central.1 Roma es va expandir més enllà de la península itàlica i, des del segle i fins al segle v, va dominar el món mediterrani i l'Europa Occidental mitjançant la conquesta i la assimilació de les elits locals. -
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476. Cap al segle iv, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterrani. La civilització romana s'estenia des del Rin i el Danubi fins al Sàhara, des de l'occident d'Hispània fins a Mesopotàmia. -
La part oriental, l'Imperi Romà d'Orient, va sobreviure fins a desaparèixer definitivament el 1453. La civilització romana, juntament amb la grega formen -
Els grans dominis variaven notablement en superfície depenent de la província. Conreaven aquests grans dominis els esclaus, i en els períodes de la collita es contractava a Politors, parcers lliures. El propietari no vivia ni treballava en la hisenda, la visitava periòdicament, encara que a vegades, quan estava en una província allunyada, podia no visitar-la mai. El seu funcionament estava confiat a un villicus (administrador)
-
La primera estructura social i política dels llatins va ser la família: el pare (pater familia), la dona (unides al pare de família pel ritu sagrat de la torta), els fills, les dones dels fills, els fills dels fills, i les filles no casades. De l'agrupació d'algunes famílies del mateix tronc, van sorgir les gentes, i d'un conjunt de famílies van sorgir les tribus -
Tot i que la vida se centrava a les ciutats, la majoria dels habitants vivien al camp, on conreaven la terra i tenien cura del bestiar. L'economia estava basada en el sistema de producció esclavista. El nombre d'esclaus d'una Hisenda era variable segons el tipus d'explotació, com més esclaus hi havia en una finca, menys bracers o jornalers calien, i sovint per evitar l'ús d'un nombre excessiu de bracers, es transformava una explotació agrària en una explotació ramadera.